Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Rareses bibliogràfiques: l’edició de Tastu del poema de Lepant de Joan Pujol (ca. 1837)


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

Etiquetes



Rareses bibliogràfiques: l’edició de Tastu del poema de Lepant de Joan Pujol (ca. 1837)

           L’any 2014 els germans Rubió van signar un acord de donació amb la Biblioteca de Catalunya per dipositar-hi la biblioteca i els papers de la seva família (Joaquim Rubió i Ors, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer). Els vora 20.000 volums i els més de 50 metres lineals d’arxiu són un reflex de l’estudi de la història de la llengua i de la cultura catalanes des de mitjans del segle XIX fins als anys 1980, i inclouen peces d’una  gran riquesa bibliogràfica i documental. En aquest article volem donar a conèixer una petita raresa bibliogràfica apareguda recentment.

           Es tracta d’un llibre de 66 pàgines numerades i 2 sense numerar, d’una mica menys de 23 cm, impreses en paper holandès. El volum, que no té portada ni peu d’impremta, conté 184 estrofes de vuit versos numerades en nombres romans. A la pàgina 1 comença amb el títol “Introductio” seguit per la rúbrica:

"Cant primer hon veurem quen l’any mil sinch cents setanta hu Celim lo gran turch ab una poderosa armada ana sobre la Illa de Chipre y la prengue ab pactes los quals no serua y lo concert ques feu entre lo Rey Phelip d’Espanya y los venetians per interventio del sanct Pare Pio quint” (estrofes I – XLVIIII).

Pàgina inicial de l’imprès

Pàgina inicial de l’imprès (fotografia: Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

            A aquest primer cant en segueixen dos més, precedits igualment per rúbriques explicatives:

"Cant segon com per interuentio del papa Pio quint fonch refeta la lliga, y com lo Rey Phelip feu general de la sua armada a Don Johan d’austria germa seu de la potentissima armada que feu Celim lo gran turch, y lo gran dany que feren en moltes parts” (estrofes L – LXXXIII).

“Cant tercer y ultim de la singular victoria q obtingue don Johan de la armada del gran turch en lo golf de Llepant y dels principals, que alli foren morts y presos” (estrofes LXXXIV – CLXXXIV).

           Entremig del llarg poema s’insereixen tres composicions del mateix tema: “Carta de Pio quint al rey Phelip” (40 versos, entre les estrofes LII i LIII), “Oratio” (20 versos, entre les estrofes CXV i CXVI) i una altra “Oratio” (també de 20 versos, entre les estrofes CXVI i CXVII).

Darrera pàgina de l’imprès (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

Darrera pàgina de l’imprès (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

           El volum, número de registre 7.999 del fons Rubió, està relligat en mitja pell amb puntes rematat amb doble fil d’or i amb paper marbrejat. El tall superior és daurat i les guardes són de paper marbrejat. El llom té cinc nervis, entre els quals hi ha decoració daurada d’un petit ferro i les mencions “J. Pujol – La batalla de Lepant”, “Segle XVI” i “A. R. LL.”, essent aquestes darreres inicials les del seu propietari, Antoni Rubió i Lluch (de qui també hi ha l’ex-libris al verso de la coberta)[i]. Més aclaridora és una anotació manuscrita en el primer full dels preliminars, amb lletra de Jordi Rubió i Balaguer:

“Palau diu que sols se n’estamparen quatre exemplars, però segons Miret i Sans, Dos siglos de vida académica, en sessió 6-IV-1837 de l’Acad.ª de Bones Lletres de Barcelona, M. Tastu hi comparegué i oferí un dels deu exemplars impresos del manuscrit de la seva propietat contenint el poema den Pujol.”

Enquadernació del volum (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

Enquadernació del volum (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

 

Anotació manuscrita de Jordi Rubió i Balaguer (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

Anotació manuscrita de Jordi Rubió i Balaguer (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

           A partir d’aquestes dades s’ha pogut identificar el text d’aquest volum com una de les obres de Joan Pujol publicades l’any 1573 en un recull poètic miscel·lani amb el títol La singular y admirable victoria que per la gracia de N. S. D. obtingue el Serenissim Senyor don Iuan Daustria de la potentissima armada Turquesca. D’aquest llibre, imprès a Barcelona per Pere Malo, només es coneixen dos exemplars: un a la Biblioteca de Catalunya, procedent del fons Aguiló, que tan sols arriba fins al full 87 dels 104 de l’edició completa (top.: 10-V-2), i l’altre a la Biblioteca Nacional de España, complet (top.: R/1007), a partir del qual Antoni Comas va publicar una edició facsímil l’any 1971[ii]. Recentment, l’obra ha estat objecte d’estudi per Eulàlia Miralles i Pep Valsalobre[iii].

Portada de l’edició de 1573 (top.: 10-V-2) (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

Portada de l’edició de 1573 (top.: 10-V-2) (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

            Joan Pujol era un prevere de Mataró, nascut l’any 1532 i mort després del 1603, segons les darreres aportacions dels seus editors, als que remetem per ampliar-ne la informació. Dins del conjunt de l’obra poètica de Pujol, el poema de la batalla de Lepant és el més conegut; segons els mateixos autors, constitueix “un dels punts culminants de la nostra literatura renaixentista”. Publicat dos anys després de la victòria cristiana a Lepant (1571), està impregnat del to triomfalista propi de la primera reforma, poc després d’acabar el Concili de Trento (1545-1563).

           Del poema de Joan Pujol n’hi ha una còpia manuscrita a la Biblioteca Mazarine de París (ms. 4495, f. 1-39)[iv] que havia pertangut a l’erudit i impressor rossellonès Joseph Tastu (1787-1849). Aquest, en creure l’obrà inèdita, en va fer publicar una edició de tiratge limitat (també considerada en alguns casos com a prova d’edició), a la que correspon l’exemplar del fons Rubió. Val a dir que el manuscrit ingressat a la Mazarine manca dels primers fulls, que sí que existien quan Tastu va fer-ne la publicació.

            D’aquesta edició inicial, Miralles i Valsalobre en van localitzar un exemplar conservat a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (lligall 38, núm. 3), que Tastu havia donat a l’Acadèmia el 6 d’abril de 1837; per tant, havia estat imprès en aquesta data o poc abans, segons l’anotació manuscrita d’ell mateix, en la qual també informa que n’havia fet una tirada de deu exemplars a partir del manuscrit que posseïa. Joan Mahiques en va trobar un altre, que havia pertangut a Alfred Morel-Fatio, a la Biblioteca de la Sorbona (top: RRA 8=681); l’hispanista és autor d’una biografia de Lluís de Requesens, que havia estat la mà dreta de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.

            L’exemplar d’Antoni Rubió i Lluch és, per tant, el tercer conegut. Els diferents membres de la família Rubió anaren incorporant a les seves biblioteques els llibres dels seus antecessors, però no sembla que aquest hagués pertangut a la biblioteca del seu pare. Quan Joaquim Rubió i Ors es presentà als Jocs Florals de València el 1879 amb Ausias March y su época (obra publicada el 1882), esmenta l’edició original de l’obra, però remet només a la informació publicada per Torres Amat, sense fer referència a cap edició més tardana del text. La consulta de les relacions d’obres adquirides des de 1890 per Antoni Rubió –molt detallades– no ha donat cap resultat per a saber el moment en què ingressà a la seva col·lecció. Sí que apareix citat en un “Inventari del contingut y distribució dels llibres y fascicles de la meva biblioteca en cadascun dels seus armaris fet en els anys 1899-1900” i, dins d’aquest, en l’apartat “Librería catalana. Estante IV (l’armari lateral). Textos clásicos catalanes”, que inclou l’anotació “12. Joan Pujol. La Batalla de Lepant”; una anotació que està cancel·lada, potser per un canvi d’ubicació del llibre.

Ex-libris d’Antoni Rubió i Lluch i vinyeta de l’Exposició Bibliogràfica  del Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906 (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

Ex-libris d’Antoni Rubió i Lluch i vinyeta de l’Exposició Bibliogràfica del Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906 (fotografia Ricard Marco. Àrea de Digitalització)

 

            Poc després d’aquest inventari, el 30 d’abril de 1904 el volum era enquadernat al taller de L’Avenç (factura del 31 de maig de l’any següent, 1905). Amb aquesta enquadernació va ser mostrat en l’Exposició Bibliogràfica del Congrés Internacional de la Llengua Catalana, inaugurada el 14 d’octubre de 1906 al Palau de Belles Arts de Barcelona i que volia reunir els llibres publicats en català des de l’inici de la Renaixença fins aquell moment. Ens informa d’aquest fet la vinyeta enganxada al verso de la portada, que duu el número 1.816.  Val a dir que Rubió i Lluch va ser vicepresident del Congrés, mentre que el seu fill, Jordi Rubió i Balaguer, era membre de la comissió que, sota la direcció d’Eudald Canivell, va organitzar l’exposició bibliogràfica. La presència del petit volum a la mostra, tot i la manca d’indicacions bibliogràfiques, testimonia la importància que se li atorgà. Malauradament, el catàleg d’aquella gran exposició no es va arribar a publicar.

 

Jaume Clarà. Secció de Col·leccions Generals

Anna Gudayol.Secció de Manuscrits

 

[i] Agraïm a Aitor Quiney l’ajuda en la descripció de l’enquadernació.

[ii] Edición en facsímile de la Singular y admirable victoria que per la gracia de N.S.D. obtingué el Serenissim Senyor don Juan Daustria de la potentíssima armada Turquesca, composta per Joan Pujol Prevere de Mataro. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, Talleres de la Escuela de Trabajo, 1971).

[iii] Joan Pujol. Els poemes de Lepant. A cura d’Eulàlia Miralles i Pep Valsalobre. Barcelona: Barcino 2019. Pep Valsalobre i Eulàlia Miralles. El poeta mataroní Joan Pujol (s. XVI) o la poesia en el seu context  Mataró: Fundació Iluro, 2020.

[iv] MCEM 1322 (Joan Mahiques i Climent).

Comentaris

Una petita gran joia...

... i un petit gran article. Gràcies!