Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 1897-1980) era fill únic d’un botiguer de capses de luxe mort prematurament. Va rebre una educació francòfona a l’escola de Jean Brunet, que completà amb un peritatge mercantil als Germans de la Doctrina Cristiana. Posteriorment va treballar a  l’Agència Marítima Delgado fins l’any 1930, en què comença a exercir com a periodista.

Cap al 1918 la seva inquietud artística el duu a freqüentar el Cercle Artístic de Sant Lluc, on estableix contacte amb Joan Miró i altres artistes que començaven a despuntar. Miró seria l’objecte del seu primer article, publicat el 1925. La vocació per la pintura deixa pas a l’escriptura.  Gasch esdevindrà un publicista de les noves avantguardes —el Manifest groc en serà un text emblemàtic— i convertirà la crítica en la seva professió.

Els articles de Gasch, inicialment consagrats a les arts visuals, s’amplien ben aviat a gèneres considerats a priori més secundaris, com el circ o les arts de l’espectacle. Combina així el que es considera alta cultura amb les expressions més populars. Els seus textos es publiquen a Mirador, La Publicitat, L’Opinió, Meridià... Gasch esdevé un referent en el món de la crítica i un cronista de la societat dels anys trenta. Un món que es veu sacsejat per la guerra civil, que l’obliga a exiliar-se a França el 1939 amb els membres de la Institució de les Lletres Catalanes. La vida a París li permet seguir de prop l’actualitat musical i artística de la ciutat. També hi viurà l’inici de l’ocupació alemanya.

Retorna a Barcelona el 1942 i, després de passar unes setmanes a la presó, treballa en el món de les galeries d’art fins que el 1946 ingressa a la redacció de Destino. Des de les seves pàgines recupera el prestigi que havia tingut com a crític abans de la guerra. L’exercici de la professió  el portarà a establir vincles d’amistat amb molts personatges: pintors i escultors, però també artistes de circ, cantaores, ballarins...

L’exposició presenta una mostra dels materials de Sebastià Gasch cedits per la seva família a la Biblioteca de Catalunya, que exemplifiquen la diversitat d’interessos i relacions d’un periodista que va saber fer, amb la seva crítica, un retrat de la societat.