Pau Casals, des de Prades estant, en conèixer el seu Concerto per a violoncel, s’apressà a fer-li saber que es tractava d’ “una obra notable i una filigrana de realització” i que “no podia demanar més perfecció”. Elogis com aquests foren constants. Però eren temps difícils. Les guerres frenaren una carrera que s’entreveia prometedora. Finalment, Valls esdevingué fill adoptiu de Le Havre, la ciutat que l’acollí i on romangué, estimat i agraït, fins a la seva mort.

Els quatre fills de Josep Valls han facilitat el retorn dels seus papers a la Barcelona que el va veure néixer, fet que ha permès la present exposició. Ens donen així la possibilitat de retre homenatge al compositor i recuperar la seva música.

La mostra, que avança cronològicament, presenta una selecció de documents que pretén donar a conèixer la seva trajectòria. En l’aspecte musical, les seves obres afloren intermitents, ja sigui dins un paper pautat, una missiva, un programa o un retall. Són peces que reivindiquen el seu lloc i, per aquest motiu, apareixen insistentment des de l’any de la seva composició fins al moment de ser interpretades. En l’aspecte cultural, la seva amistat amb escriptors com Josep Carner o artistes com el pintor Emili Grau Sala desgranen bocins d’història, que es converteixen en autèntiques cròniques. Amb tot, els manuscrits il·lustren molts altres aspectes: l’educatiu, en els seus treballs de l’Escola del Districte Segon de Barcelona; el social, molt present en la correspondència familiar i en la dels amics exiliats; el musicològic, en escrits i articles...

El fons personal de Josep Valls és fonamental per entendre el món musical de la primera meitat del segle XX, colpidor pel testimoniatge de l’entramat dels exiliats catalans, i essencial per poder elaborar el corpus musical del nostre país.