|
Joan Maragall i Gorina (1860-1911), poeta, prosista, periodista, traductor i advocat, és una de les figures més transcendentals i influents de la Catalunya del tombant del segle XIX-XX. La història de la literatura l'ha situat com uns dels valors més significatius de la poesia catalana de tots els temps, mentre que el seu llegat humanístic ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Catalunya actual.
''Era de mitjana talla, prim de carns i ben proporcionat, i es movia, àdhuc en els seus últims anys, amb un bell aire d'agilitat jovençana. La seva testa hauria caigut bé sobre un d'aquells colls amples i acanalats del segle XVI, que presentaven els caps com en safata, i fins i tot s'hauria pogut comparar, sense desaventatge, amb les més egrègies que l'ostentaren. Grossa sens desmesura, magra sense eixutesa, tenia una gravetat pensativa i dolça, i un relleu no tan enèrgic que li llevés elegància, ni tan suau que li llevés majestat i distinció''.
Heus-en aquí detallades les entresenyes: front espaiós, celles negres un xic crescudes, un si és no és borrascoses, ulls grossos, foscos i brillants, nas de perfil irreprensible, l'apòfisi suaument prominent, les aletes un pensament dilatades com per a un respir d'emoció, tota la cara aprimant-se gradualment cap a la part inferior, revestida d'un bigoti braument robust i d'una barba curteta, on l'argent dels anys començava a llustrejar com un filet d'aigua entre la molsa.”
El món visual de Joan Maragall
Col·lecció visual de la vida i obra de l'autor