Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / Alicia de Larrocha i Victoria de los Ángeles: un centenari compartit per dues intèrprets universals


Right menu

Archivo

Lu Ma Mi Ju Vi Do
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetas



Alicia de Larrocha i Victoria de los Ángeles: un centenari compartit per dues intèrprets universals

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya commemora enguany, de manera oficial el centenari de dues artistes barcelonines universals la pianista Alicia de Larrocha i la soprano Victoria de los Ángeles[1].

Alicia de Larrocha y de Lacalle va néixer a Barcelona el 23 de maig de 1923 i va morir a la ciutat comtal el 25 de setembre del 2009. Va tenir un únic mestre: l’hereu i continuador de l’escola pianística d’Enric Granados, el també pianista i compositor Frank Marshall. Alicia de Larrocha el va succeir en la direcció de l’Acadèmia quan aquest va morir, el 1959.

 

Alicia de Larrocha, 1969

 

De caràcter discret, si més no en la seva faceta pública, Alicia de Larrocha no va ser gaire donada a concedir entrevistes ni a aparèixer als mitjans de comunicació[2]. Aquest podria ser un dels motius pels quals resulta difícil trobar que la població en general la recordi. En canvi, els enregistraments i els concerts que va donar arreu del món són un testimoni inqüestionable del valor del seu llegat. Quan va morir el 2009, els seus fills Francisco i Alicia van involucrar-se en la tasca de conservació de l’arxiu de la seva mare. Això ha permès que la descripció del fons Alicia de Larrocha sigui accessible als estudiosos a través de la pàgina web de l’arxiu[3]. Entre moltes altres distincions, Alícia de Larrocha va rebre diversos doctorats honoris causa, el darrer per la Universitat de Lleida, el 2001[4].

La Biblioteca de Catalunya disposa de gran part de la discografia d’Alicia de Larrocha produïda a l’Estat espanyol gràcies al fet de ser receptora dels documents lliurats per Dipòsit Legal. Aquests documents es complementen amb donacions de col·leccions particulars o de compres fetes per la Biblioteca, entre els quals podem destacar les d’Oriol Martorell o Ricard Gomis. Actualment, la Biblioteca té catalogats uns 170 documents sonors i audiovisuals produïts o vinculats amb la intèrpret catalana.

 

Alicia de Larrocha als Fons i Col·leccions de la BC:

https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Larrocha-Alicia-de

Alicia de Larrocha a la BC en documents sonors: https://tuit.cat/K3W2P

Alicia de Larrocha a la BC en documents audiovisuals: https://tuit.cat/4h4to

 

Part del fons sonor de la família Torra de Larrocha va ser donat per la mateixa pianista a la Biblioteca de Catalunya el 2005. Es tracta d’una col·lecció de cintes magnètiques que contenen interpretacions d’Alicia de Larrocha, bé enregistrades en directe, bé preses d’emissions de concerts per la ràdio. Una de les persones que es cuidava d’aquests enregistraments era el també pianista Joan Torra, marit d’Alicia de Larrocha,  impulsor de la seva carrera i també creador del seu arxiu. Dos dels aparells amb els quals Joan Torra va enregistrar les cintes també van ser donat per la família a la Biblioteca de Catalunya. Un Revox G36 (1956), que permet enregistrar i reproduir cintes de 2 pistes en estèreo, i un Telefunken Magnetophon 85 (1963), un aparell d’alta fidelitat pensat per a melòmans.

Actualment, aquest fons de cintes magnètiques es troba en procés de digitalització, documentació i preservació digital, amb la col·laboració de l’Arxiu Alicia de Larrocha, que ens ha facilitat la relació de programes vinculats al contingut de les cintes.

Com la seva amiga Alícia de Larrocha, la soprano Victoria de los Ángeles López García també va néixer a Barcelona, el 1923 i va morir a la mateixa ciutat el 15 de gener del 2005. Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, la seva infantesa i joventut van transcórrer a la seu de l’edifici de la plaça Universitat.

 

Victoria de los Ángeles

 

Victoria de los Ángeles va destacar des de molt jove per una veu extraordinària i d’una emissió i dicció molt naturals. Després d’estudiar al Liceu amb Mercè Plantada i Dolors Frau, part del seu repertori no operístic el va treballar formant part del grup de música antiga Ars Musicae, dirigit per Josep M. Lamaña. El 1947 va guanyar el concurs internacional de cant de Ginebra, i des d’aquell moment va iniciar una carrera artística que la portaria als millors escenaris del món. Va ser la primera intèrpret espanyola a participar als Festivals de Bayreuth (1961), on va representar el paper d’Eisabeth de l’òpera de Wagner Tannhäuser. Fou considerada una de les veus més importants del segle XX, al costat de Maria Callas, Joan Sutherland, Birgit Nilsson Elisabeth Schwarzkopf i Regine Crespin. Les seves interpretacions dels rols de les òperes Manon, Madame Butterfly o Ariadna auf Naxos estan considerades una referència indiscutible. Es va retirar dels escenaris d’òpera el 1980, però va recuperar la seva activitat concertística i es va retirar amb un concert a Barcelona l’any 1997. El seu fons ha estat dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya[5].

Molts dels enregistraments de Victoria de los Ángeles els podem trobar a la Biblioteca de Catalunya dins d’altres col·leccions, com en el fons sonor i audiovisual del tenor Jaume Baró, entre els discos donats recentment per la família del baríton Joaquim Poch o dins la discoteca del professor i director de cor Oriol Martorell. Victoria de los Ángeles va rebre el títol de Doctora Honoris Causa per la Universitat de Barcelona, el 1987[6].

 

Victoria de los Ángeles a la BC en documents sonors: https://tuit.cat/bANxo

Victoria de los Ángeles a la BC en documents audiovisuals: https://tuit.cat/y6f8n

 

Victoria de los Ángeles i Alicia de Larrocha havien coincidit de molt joves (al concurs de Ginebra, per exemple), però la primera vegada que actuaven juntes als Estats Units fou amb un recital de música espanyola que van oferir al Hunter College de Nova York el 1971. Aquest esdeveniment, que es va haver de repetir nou dies després per l’alta demanda d’entrades, es va enregistrar en directe sota el segell discogràfic EMI.

 

Portada del disc [Top: 1973-LP 844]

 

https://www.youtube.com/watch?v=0oBZ9V3URGk

 

La repercussió internacional de totes dues intèrprets les va portar a signar contractes amb les multinacionals discogràfiques (RCA de Larrocha i Columbia i La Voz de su Amo Victoria de los Ángeles). A nivell local, també van publicar a les discogràfiques Hispavox (Alicia de Larrocha, la integral de la Iberia d’Albéniz, entre d’altres) o Vergara i Edigsa (Victoria de los Ángeles, dins l’Antologia Història de la Musica Catalana).

 

[Audio: Zapateado de “La Tempranica”]
Hunter College, Nova York, 1971 (Top. BC: 1973-LP 844)

 

Margarida Ullate i Estanyol
Unitat de Sonors i AV

 

Dos films sobre Alicia de Larrocha i Victoria de los Ángeles:

Les mans d’Alicia”, https://tuit.cat/na4gn [produït per a TV i cinemes]

Brava, Victoria”, https://tuit.cat/OKKJa [Topogràfic BC: 20218-DVD 256]

 

REFERÈNCIES

[1] Us convidem a veure l’acte de presentació a: https://www.youtube.com/watch?v=8UCNvAfeEBQ

[2] Vegeu l’entrevista de Joan Vives a Ali Torra de Larrocha a: “Catalunya Música. Programació” (febrer 2010) núm. 56, p. 47-49.

[3] https://www.aliciadelarrocha.com/ca, també disponible en castellà i en anglès.

[4] https://www.udl.cat/ca/organs/secretaria/honoris/larrocha/

[5] https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ANC1-746

[6] Discurs d’investidura, per Oriol Martorell: https://explora.bnc.cat/permalink/34CSUC_BC/4cjka8/alma991001278509706717 

Comentarios

exemples magnífics

Les dues artistes són exemples magnífics de catalanes universals. Molt bon post!