Menu más alto





Estás en: Inicio / El Blog de la BC / El primer centenari de Teresa Borràs


Right menu

Archivo

Lu Ma Mi Ju Vi Do
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29      

Etiquetas



El primer centenari de Teresa Borràs

Retrat de Teresa Borràs fet per Manuel Cusachs i Xivillé, 1975. [Top.: M 7712/58]

 

Enguany es compleixen 100 anys del naixement de Teresa Borràs i Fornell (Manresa, 1923-Mataró, 2010). A mitjans del segle XX, el crític musical Eduard López-Chavarri la definí com una pianista que “es más que una pianista; es compositora, es música, es, sobre todo, artista.”[1] Avui afegim que hom pot apropar-se a ella a través del seu fons personal, conservat a la Biblioteca de Catalunya des del 2005 i format per més de 800 unitats documentals entre partitures i documentació. El Fons Teresa Borràs fou una donació d’aquesta compositora, pianista i pedagoga, i de la seva germana Montserrat Borràs.

 

Diploma del Conservatori del Liceu, Barcelona, maig de 1942. [Fons Teresa Borràs]

 

La formació musical de Teresa Borràs s’inicià a casa seva, on tocava el piano. Segons deia, la passió per la música l’heretà del seu pare “que no sabia solfeig però tocava la mandolina, un instrument molt difícil”.[2] Continuà els estudis al Conservatori del Liceu, on tingué de professor a Ernest Cervera. Perfeccionà la seva formació amb Juan Molinari Galceran i Cristòfor Taltabull. Per això, dins del fons, destaca un quadern d’Apuntes de contrapunto y composición por el Mtro. Cristobal Taltabull. [Top.: M 7711/52] També hi ha una reproducció fotogràfica d’una declaració d’aquest mestre (1950), en la que reconeixia els estudis impartits a l’alumna i destacà “sus brillantes aptitudes para ejercer este arte, demostrando poseer cualidades extraordinarias y excepcionales”. [Top.: M 7711/25]

 

Apuntes de contrapunto y composición por el Mtro. Cristobal Taltabull, sense data. [Top.: M 7711/52]

 

Borràs obtingué els títols professionals de piano i guitarra. També es diplomà en pedagogia musical empesa per la seva vocació vers el món de l’ensenyament. Entremig obtingué una beca per estudiar a l’Accademia Musicale Chigiana a Siena, on assistí a les lliçons de piano de Guido Agosti. A Itàlia també amplià els estudis de composició, clavicèmbal i música cinematogràfica. Posteriorment, estudià guitarra amb Gracià Tarragó. Trobem traces d’aquestes lliçons a la revisió feta pel guitarrista, l’any 1967, damunt de la partitura Estudi núm. 3 op. 23 (1966). Segons Borràs, aquest era un instrument ideal per fer bona música, especialment de cambra, perquè per les seves característiques de posició sembla la continuació del músic. Encara que la tècnica és difícil, el seu domini proporciona un veritable goig estètic a l’executant. Per a ella, la música era un Art en majúscula “sea cual sea la forma de expresarla o el instrumento a través del cual se propaga.”[3]

 

Partitura hològrafa d’Estudi 3 op. 23 de Teresa Borràs, 18 d’agost de 1966. [Fons Teresa Borràs]

 

Dins del fons es conserva el programa del seu primer recital com a intèrpret de piano.Tingué lloc al Conservatori Municipal de Música de Manresa el 1941. El repertori d’aquesta actuació inclogué obres de Schumann, Beethoven, Mendelssohn, Debussy o Chopin. Després vindria una llarga carrera com a concertista en la que, a més dels compositors estrangers de renom, interpretà obres dels catalans Enric Granados, Joan Borràs de Palau, Josep Barberà, Mateu Ferrer, Frederic Mompou i Antoni Soler, entre altres.

 

Programes de l’activitat concertística de Teresa Borràs. [Top.: M 7713/1, M 7713/3, M 7713/13 i M 7713/79]

 

Aquesta activitat concertística, que arriba fins al 2001, la portà arreu del país i a l’estranger.[4] Cal destacar els recitals oferts al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, el Monestir de Montserrat, l’Ateneo de Madrid, el Conservatori de Música i Declamació de València, l’Instituto Cervantes (París), l’Istituto Nazionale di Studi Romani (Roma) i l’Instituto de España (Londres).

Des dels anys 60, Borràs es dedicà a l’ensenyament. Primer, com a professora de guitarra i piano al Conservatori Municipal de Música de Manresa i al Conservatori de Música d’Igualada. Posteriorment fou professora de música a l’Institut de Batxillerat Alexandre Satorras i l’Escola de Música de Mataró. Breument exercí al col·legi de les Religiose Ancelle del Sacro Cuore di Giesù a Roma.

 

Memoria sobre el plan docente de la asignatura de guitarra de Teresa Borràs, sense data. [Fons Teresa Borràs]

 

Ella mateixa confessava que els seus alumnes començaven amb el desig d’aprendre bé, perquè arribaven a les seves classes cansats de fer acompanyament. Alguns les continuaven, altres les abandonaven. Tot i així defensava la necessitat d’oferir una bona base formativa que els hi permetria reprendre les classes de música més endavant.

Entre els seus escrits, cal destacar la Memoria de música, datada el 1984.[5] A les seves pàgines, Borràs indicava que l’assignatura de Música està programada per aprendre a escoltar amb atenció i comprendre la seva evolució al llarg dels segles. Com a pedagoga destacava el gran benefici psicològic que representava saber escollir la música adequada per a cada moment, segons l’estat anímic.

 

Certificat de la Universidad Autónoma de Madrid, 2 de juliol de 1982. [Fons Teresa Borràs]

 

La seva voluntat de oferir la millor formació musical als alumnes, la va empènyer a la formació continua. Des d’inicis dels anys 70 assistí a cursos de formació estètica, pretecnològica i de pedagogia musical per a professors de música al batxillerat impartits a la Universitat de València, la Universidad Complutense de Madrid o la Cátedra Jovellanos de Gijón, entre altres.

Dins la seva activitat professional, les vessants pedagògica i compositiva eren tan importants que fins i tot les combinà a Piezas infantiles op. 56 (1972) i Dúos infantiles op. 62 (1973).

 

Partitura impresa de Duos infantiles de Teresa Borràs. Valencia: Piles, cop. 1993.

 

La primera obra pròpia que interpretà en un concert va ser Preludi l’any 1975. Quatre anys més tard li atorgaren una beca per assistir al curs de composició impartit per Rodolfo Halffter a la 22a edició dels Cursos Internacionales Música en Compostela.[6]

Prèviament, l’any 1949, Taltabull l’indicava els aspectes positius i negatius del seu treball compositiu. Li recomanava posar-se al piano i tocar la seva versió “tenint [en] compte de marcar cada temps amb el peu”, perquè la música de piano ha d’ésser àgil i brillant. A més, si volia compondre bé, “ha d’embrutar molt paper amb assaigs de tota mena.”[7] Per això, Borràs revisava les composicions, encara que era conscient de que cercar la perfecció implicaria no finalitzar mai cap. També confessava que sovint, quant li arribava la inspiració, ja sabia per a qui seria aquella obra. Per això, no és estrany que la peça primerenca Salve, Regina (1947) o les composicions Aletrí (1999) i Impromptu per a guitarra (2004) estiguin dedicades al Comte Guido Chigi Saracini, fundador de l’Accademia Musicale Chigiana, al Slovenski Kvintet Trobil i al guitarrista Claudio Ferrer. En aquest sentit, també ella rebé l’homenatge d’altres compositors. Guglielmo Bertolotti dedicà l’autoedició de la Sonatina – Divertimento per pianoforte a la “valentissima musicista” el 1975.

 

Esborrany de la partitura Concierto : trompeta y orquesta op.43 de Teresa Borràs, 22 de setembre de 1969.

 

Segons Borràs, el món de la música era apassionant. En relació a la seva obra, parlava d’evolució, perquè algunes de les seves composicions “carecen de sintonía temporal, son atonales, bitonales o contienen rasgos contemporáneos”. Altres les havia compost de manera lliure. En cap cas havia emprat l’escala tècnica de dotze notes tradicional, o sigui, el dodecafonisme.

 

Partitura impresa de Quatre engrunes de Teresa Borràs. Barcelona: DINSIC, 2003.

 

Per això, la seva obra és àmplia i inclou diferents gèneres i formes, des de concerts fins a sardanes, amb obres per a orquestra, orquestra de corda, conjunts de cambra (duets, trios, quartets i quintets) i veu amb acompanyament d’un instrument o un conjunt instrumental. A banda de les obres conservades dins del Fons Teresa Borràs, també hi ha composicions seves dins de diferents fons de la Biblioteca de Catalunya. Un exemple és l’Andante conservat dins del Fons Sants Sagrera. [Top.: M-SSag-244]

 

Placa d’agraïment de l’ONCE en braille, Barcelona, gener de 1985. [Fons Teresa Borràs]

 

Al llarg del temps, Borràs rebé nombrosos homenatges i distincions. El 1997 obtingué el 1r accèsit dels Premis Caterina Albert i Paradís. El 2005 fou nomenada sòcia d’honor de l’Asociación Mujeres en la Música (Madrid), quatre anys abans, la mateixa associació li va retre un homenatge dins del cicle de concerts “Compositoras siglo XXI”. El respecte i el reconeixement dels seus contemporanis també queda reflectit a les dedicatòries del compositor Josep Barberà i del musicòleg Enric Roig. [Top.: M 7712/47 i M 7712/54]

 

Dedicatòries autògrafes de Josep Barberà i d’Enric Roig, juny de 1943 i primavera de 1947. [Top.: M 7712/47 i M 7712/54]

 

Finalment, només afegir que el seu poder d’adaptació als nous temps es deixa veure quan amb 82 anys, reconegué que l’art de la composició musical s’havia tornat més còmode arran de les noves tecnologies. Tot i puntualitzar que els programes d’ordinador no el convertien en una tasca mecànica, perquè la inspiració seria sempre necessària.

 

Montserrat Molina Egea
Secció de Música

 

REFERÈNCIES

[1] E. López Chavarri: “La pianista Teresa Borras, en el Conservatorio”, Las Provincias (30 de maig de 1953). Top.: M 7712/13.

[2] R. Radó: “La vida entregada a la música”, Capgròs (abril de 2005), p. 5. Top.: M 7712/33.

[3] T. Borràs: Memoria sobre el plan docente de la asignatura de guitarra, sense data. Fons Teresa Borràs.

[4] A.: “Teresa Borrás, triunfa nuevamente en Londres”, Crónica de Mataró (6 de juliol de 1985). Top.: M 7712/24.

[5] T. Borràs: Memoria de música, 1984. Fons Teresa Borràs.

[6] Dins del fons es conserva un quadern dels apunts del curs impartit per Halffter.

[7] C. Taltabull: Carta a Teresa Borràs, 20 de juliol de 1949. Fons Teresa Borràs.

Comentarios

Reivindicant el talent

Excel·lent feina de reivindicació d'una figura musical femenina no gaire coneguda per la immensa majoria. La tasca de classificar la seva documentació és imprescindible per avançar en el coneixement de les nostres artistes