Quan hi ha més d’un creador, un cop satisfet el requeriment bàsic d'RDA, els catalogadors poden proporcionar punts d'accés autoritzats addicionals per a la resta.
En determinar quan una entitat és creadora d’una obra, el catalogador ha de decidir si compleix: 1) que l’obra hagi estat originada, publicada o s’ha fet publicar per l'entitat (“emana”) i 2) que pertanyi a una o més de les vuit categories esmentades a RDA 19.2.1.1.1.
Emana el document de l'entitat?
Un recurs emana d'una entitat quan compleix una o més de les condicions següents:
L'entitat ha publicat el document. Normalment, això vol dir que el nom de l'entitat apareix
a la font principal d'informació en una posició que indica que és l'editora del document (per exemple, en el peu d'impremta) o
a qualsevol lloc del document en una menció formal de publicació –és a dir, en una menció de publicació aïllada, no inclosa dins d’un text més ampli.
L'entitat ha fet publicar el document. En aquests casos l'entitat de la qual emana el document encarrega a una altra entitat la publicació del document (per exemple, perquè ella mateixa no té els mitjans per a publicar-lo); normalment, l'entitat que publica el document hi apareix com a editor (vegeu paràgraf anterior). A vegades, l'acord entre les dues entitats figura de manera explícita en el document (per exemple., "Publicat per Edicions 62 per a la Caixa de Catalunya"); altres vegades, l'acord s'ha de deduir a partir de dades indirectes (per exemple., quan el nom de l'entitat de la qual emana apareix damunt del títol i el nom d'un editor comercial en el peu d'impremta; quan el document forma part d'una col·lecció de la qual és responsable l'entitat i el document és publicat per un editor comercial).
L'entitat ha originat el document, tot i que no l'hagi publicat ni l'hagi fet publicar. Quan una entitat és responsable del contingut d'un document –sigui perquè l'ha elaborat ella mateixa sigui perquè n'ha encarregat la seva elaboració–, es considera que el document emana de l'entitat, encara que no el publiqui ni el faci publicar per un altre. Per exemple, si una biblioteca dóna autorització a una editorial comercial per a publicar el seu catàleg, tot i que la biblioteca no publica el catàleg, s'ha de considerar que el document emana de la biblioteca, ja que el seu contingut ha estat originat per la biblioteca.
En cas de dubte, es considera que el document emana de l'entitat.
Pertany el document a una o més de les categories de 19.2.1.1.1? Una vegada s'ha decidit que el document emana d'una entitat, perquè aquest document es pugui entrar sota l'entitat, ha de complir una segona condició: pertànyer a una o més de les categories de 19.2.1.1.1.
En la majoria de casos aquesta decisió es basa en el contingut del document. Tanmateix, no sempre s'ha de tenir en compte la totalitat del contingut. De vegades, són el contingut predominant i/o la intenció del document els que determinen la seva pertinença a una de les categories. Pot ser que la categoria no sigui aplicable a part del contingut del document, fins i tot a la major part del contingut, i que, malgrat això, el document caigui dins de l'abast d'aquesta categoria (per exemple, la major part d'un document es pot limitar a donar les dades que fonamenten la política interna d'una entitat).
En cas de dubte, es considera que el document no pertany a les categories de 19.2.1.1.1.
Catàlegs d’art
Les exposicions d'art es tracten com a entitats només quan són recurrents sota el mateix nom (per exemple, Arco, Biennale di Venezia). Per a la resta de casos, que són la majoria, les exposicions d’art no són entitats i cal considerar altres entitats com a creadores del catàleg (per exemple el museu, etc.). Tanmateix ha de complir dues condicions:
El catàleg ha d'emanar de l'entitat
Les obres relacionades en el catàleg han de pertànyer als fons de l'entitat
Quan hi ha més d’una persona, família i entitat corporativa associada a amb l'obra, un cop satisfet el requeriment bàsic d'RDA, els catalogadors poden proporcionar punts d'accés autoritzats addicionals per a la resta.