Manuscrits o grup de manuscrits: tenen dues facetes, una com a objecte o ens físic i l'altra com a contingut intel·lectual, l'obra. La forma del punt d'accés autoritzat per al manuscrit com a ens físic pot ser diferent al de l'obra, o pot coincidir:

Diferents punts d'accés per a l'obra i per al manuscrit com a ens físic: Quan el títol preferit per a una obra té un títol diferent a aquell pel qual es coneix el manuscrit com a ens físic i/o l'obra té un creador.

EXEMPLE
100 1# $aRuiz, Juan,$dactiu 1343.$tLibro de buen amor
Comentari: punt d'accés autoritzat per a l'obra.

130 #0 $aCódice de Toledo
Comentari: punt d'accés autoritzat per al manuscrit físic dipositat a la Biblioteca Nacional d'Espanya amb la designació "Va. -6-1". El manuscrit conté El libro de buen amor de l'Arcipreste de Hita.

El mateix punt d'accés per a l'obra i per al manuscrit com a ens físic: Quant 1) el títol preferit de l'obra és el mateix que el del manuscrit com a ens físic; 2) l'obra no té un autor conegut; 3) el manuscrit no conté una obra sagada o litúrgica

EXEMPLE
130 #0 $aManuscrit de Bayeux
Comentari: punt d'accés autoritzat per a l'obra i per al manuscrit com a ens físic. El manuscrit es troba dipositat a la Bibliothèque nationale de France amb la designació "Français 9346", conté un recull sense títol d'obres d'autors diferents.

Punt d'accés autoritzat per a un manuscrit com a ens físic: Es tria el nom en aquest ordre de preferència:
1) nom del manuscrit com a ens físic: Normalment conté un terme genèric com "codex", "manuscrit", etc. i el nom d'una localització, com un lloc, monestir, etc. S'ha de considera el nom donat pel dipòsit, fonts de referència o el mateix recurs catalogat. Si només es disposa del recurs a catalogar com a font i presenta diverses formes, es tria per aquest ordre de preferència: la forma de la font preferida d'informació, d'altres fonts prominents, o la forma trobada en qualsevol lloc del recurs. Si el nom del manuscrit canvia s'ha de canviat el punt d'accés autoritzat, en el registre d'autoritat s'enregistra el nom anterior com una variant.

EXEMPLE
130 #0 $aCodex Leicester
430 #0 $wnne$aCodex Hammer

2) títol inventat que representa la designació del dipòsit: Quan no es pot determinar el nom del manuscrit com a ens físic, s'assigna com a punt d'accés autoritzat el nom del dipòsit seguit del terme "Manuscrit" i de la designació del manuscrit o grup de manuscrits en el dipòsit. Si el nom del dipòsit o la designació del manuscrit en el dipòsit canvia s'ha de canviat el punt d'accés autoritzat, en el registre d'autoritat s'enregistra el nom anterior com una variant.

EXEMPLE
110 2# $aBiblioteca de Catalunya.$kManuscrit.$nM 971 b
410 2# $wnne$aBiblioteca de Catalunya.$kManuscrit.$nM 971 bis

Aquest tipus de punt d'accés només es pot utilitzar en un camp 1XX quan el punt d'accés autoritzat de l'obra i el del manuscrit com a ens físic és el mateix.

Parts d'un manuscrit com a ens físic en diferents dipòsits: es crean punts d'accés autoritzats per cada part. En els registres d'autoritat es relacionen a partir de camps 5XX.

Parts d'obres en manuscrits: No s'utilitza "seleccions" en punts d'accés autoritzats per a manuscrits com a ens físics, excepte quan el punt d'accés autoritzat per a l'obra és el mateix que per al manuscrit com a ens físic. En el cas de parts de manuscrits com a ens físics anomenats pel dipòsit, s'aplica l'alternatica d'RDA 6.2.2.6.2 afegint la folició de la part.

Bíblia o parts de la Bíblia, una obra litúrgica, etc.: Quan l'obra o l'expressió continguda en el manuscrit o grup de manuscrits és la Bíblia o parts de la Bíblia, una obra litúrgica etc., el punt d'accés pot incloure el nom del manuscrit com a ens físic o la designació del seu dipòsit (vegeu RDA 6.25.1.4).

EXEMPLES
110 2# $aEsglésia Catòlica.$tLlibre d'hores (Manuscrit Heures de Marguerite d'Orléans)
110 2# $aEsglésia Catòlica.$tMissal (Manuscrit Biblioteca apostolica vaticana. Borgh. cinese 409)
Comentari: Punts d'accés autoritzats per a l'obra que contenen. S'afegeix "Manuscrit" al nom del manuscrit físic d'acord amb RDA 6.30.4.

130 #0 $aBíblia.$pEvangelis.$lAnglès.$sPepys Library.$kManuscrit.$n2498
Comentari: Punt d'accés autoritzat per a l'expressió que conté. S'utilitza com a alternativa a la versió.

Variants de punt d’accés:
- Quan el punt d'accés sigui el nom del manuscrit com ens físic, es faran variants per a l'actual i les anteriors designacions del dipòsit si es coneixen, i els noms i/o designacions variants que es troben en el recurs que es cataloga i en fonts de referència.
- Quan el punt d'accés sigui la designació del dipòsit, es faran variants per a les formes de les designacions actuasl i anteriors que es troben en el recurs que es cataloga i en fonts de referència.

En general, no es faran punts d'accés ralacionats (camps 5XX) entre el manuscrit com a ens físic i l'obra que conté.

6.2.2.6.1 TÍTOLS OBTINGUTS DE LES FONTS DE REFERÈNCIA

Obres d'art amb nom: Per a les obres d'art s'utilitza com a títol preferit el títol trobat en obres de referència en català. Si el títol no es troba en obres de referència en català, s'utilitzen altres obres de referència; en aquest cas, es desestimen les obres de referència que sistemàticament utilitzen una mateixa llengua per a tots els títols, excepte en el cas que siguin les úniques fonts disponibles.

Es fan variants de títol o de nom-títol, segons correspongui, des dels títols no triats com a títol preferit.

EXEMPLE
100 1# $aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tSenyoretes del carrer d'Avinyó
400 1# $aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tChicas de la calle Aviñó
400 1# $aPicasso, Pablo,$d1881-1973.$tDemoiselles d'Avignon
Comentari: Es fan variants des de títols en diferents llengües, ja que l'obra és un document no textual i, per tant, el seu títol preferit és únic i no canvia amb la llengua.

6.2.2.6.2 TÍTOLS INVENTATS

Alternativa: S’aplica en el cas de manuscrits i grups de manuscrits.

6.2.2.7 TÍTOLS TROBATS EN UNA ESCRIPTURA NO PREFERIDA

Alternativa: S’aplica a obres anònimes creades abans de 1501 que no hagin estat escrites ni en grec ni en llatí. Es tria com a títol preferit un títol ben establert en català, si n’hi ha un.

6.2.2.8 ENREGISTRAMENT DEL TÍTOL PREFERIT D’UNA OBRA

Incorreccions en el títol propi: Quan es crea un punt d'accés autoritzat en un registre d'autoritat per a una monografia en diverses parts, una publicació en sèrie o un recurs integrant, es corregeixen les incorreccions.
I/J, U/V: Quan el títol triat com a títol preferit és afectat per un ús no regularitzat de "i/j" i "u/v", es regularitza l'ús d'aquestes lletres de la manera següent: "i" per a vocals; "j" per a consonants; "u" per a vocals; "v" per a consonants; i "w" per a "uu" o "vv".

6.2.2.9.2 DUES O MÉS PARTS

Alternativa: S’aplica. S’enregistra, a més a més del títol col·lectiu convencional "seleccions", el títol d’una o més parts si són essencialment importants.

6.2.2.10.3 ALTRES COMPILACIONS DE DUES O MÉS OBRES

Alternativa: S’aplica. Tanmateix s’enregistra, a més a més del títol col·lectiu convencional seguit de "seleccions", només el títol de la primera obra o expressió, o la predominant (vegeu Concreció a RDA 25.1 i Concreció a RDA 26.1)

6.2.2.11.2 SENSE TÍTOL COL·LECTIU

Alternativa: No s’aplica.

6.3 FORMA DE L’OBRA

ELEMENT BÀSIC PER A LA BC I EL CCUC per a pel·lícules cinematogràfiques, programes de ràdio i televisió.

6.9 TIPUS DE CONTINGUT

6.9.1.3 ENREGISTRAMENT DEL TIPUS DE CONTINGUT

Sempre s’enregistra en el camp 336.

Alternativa: S’aplica.

6.10 DATA DE L’EXPRESSIÓ

6.10.1.3 ENREGISTRAMENT DE LA DATA DE L’EXPRESSIÓ

S’enregistren les dates segons el calendari gregorià.

6.11 LLENGUA DE L’EXPRESSIÓ

6.11.1.3 ENREGISTRAMENT DE LA LLENGUA DE L’EXPRESSIÓ

Per a l'espanyol s'utilitza "castellà".

6.14 TÍTOL D’UNA OBRA MUSICAL

6.14.2.5.2.1 TRIA DE LA LLENGUA

S’enregistra la forma acceptada del nom en català, si el nom té una forma semblant o si el mateix nom s’utilitza en català.

6.14.2.5.2.2 FORMA SINGULAR O PLURAL

La primera vegada que es cataloga una obra d'un compositor pertanyent a un determinat gènere de composició musical se segueix el procediment següent:
a) Quan el compositor és mort, es consulten les obres de referència per determinar si el compositor només ha escrit una obra en aquest gènere musical i, per tant, s'ha d'utilitzar el singular del nom del gènere en el títol preferit, o si n'ha escrit més d'una i, en conseqüència, s'ha d'utilitzar el plural.
b) Quan el compositor és viu, s'utilitza el singular sempre que l'obra que es cataloga no porti número de sèrie (inclòs el número 1); en aquest cas, es considera que el compositor ha escrit o té la intenció d'escriure més d'una obra d'aquest gènere i s'utilitza el plural.

Quan es cataloga una segona obra del compositor pertanyent al mateix gènere de composició musical, s'utilitza el plural i, si s'ha utilitzat el singular per al punt d'accés autoritzat de la primera obra catalogada, es modifica el seu títol preferit per utilitzar el plural.
Nota: El repartiment de l'execució no afecta l'aplicació d'aquesta directriu. Si un compositor ha escrit una sonata per a piano i una altra sonata per a violí, el compositor ha escrit dues sonates i en els títols preferits de totes dues s'ha d'utilitzar el nom del gènere musical en plural ("Sonates").

6.14.2.7.2 DUES O MÉS PARTS

Alternativa: S’aplica. S’enregistra a més a més del títol col·lectiu convencional "seleccions" el títol d’una o més parts si són essencialment importants.

6.14.2.8.4 COMPILACIONS INCOMPLETES

Alternativa: S’aplica. S’enregistra, a més a més del títol col·lectiu convencional seguit de "seleccions", el títol de la primera obra o expressió, o la predominant (vegeu Concreció a RDA 25.1 i Concreció a RDA 26.1)

6.15 REPARTIMENT DE L’EXECUCIÓ

6.15.1.5 INSTRUMENTS

S'utilitza un terme en català sempre que sigui possible. De la llista s'opta per clavecí.

6.15.1.5.2 TESSITURA I REGISTRE DELS INSTRUMENTS

Omissió opcional: No s’aplica.

6.15.1.5.4 INSTRUMENTS DOBLADORS

Omissió opcional: No s’aplica.

6.15.1.6 CONJUNTS D’ACOMPANYAMENT AMB UN EXECUTANT PER PERTICEL·LA

Alternativa: S’aplica a criteri del catalogador.

6.16 DESIGNACIÓ NUMÈRICA D’UNA OBRA MUSICAL

6.16.1.3.1 NÚMERO D’ORDRE

Quan el número d'ordre que identifica una obra dins d'una seqüència és acompanyat d'un terme (per exemple, "número", "llibre", etc.), s'aplica el procediment següent:
a) Si el terme que acompanya el número d'ordre és la paraula "número", la seva abreviatura o els seus equivalents en una altra llengua, a l'element inicial de títol se li afegeix el número d'ordre precedit de l'abreviatura catalana "núm.".
b) Si el terme no és català, el seu significat no és el de "número", i, a causa de l'aplicació d'RDA 6.14.2.5.1, l'element inicial de títol és en català, en afegir el número d'ordre se substitueix el terme pel seu equivalent en català. (Nota: El terme no s'abreuja llevat que aparegui ja abreujat en el títol triat.)
c) En la resta de casos, el terme es dóna tal com apareix en el recurs.
Quan no hi ha cap terme que acompanyi el número d'ordre, a l'element inicial de títol se li afegeix el número d'ordre (sempre com a cardinal) precedit de l'abreviatura catalana "núm."

6.18 ALTRA CARACTERÍSTICA DISTINTIVA DE L’EXPRESSIÓ D’UNA OBRA MUSICAL

6.18.1.4 ARRANJAMENTS, TRANSCRIPCIONS, ETC.

No es consideren arranjaments els següents tipus de modificacions d'una obra musical:
a) Revisions fetes pel compositor original. Les revisions d'obres musicals fetes pel compositor original quan es compleixen les tres condicions següents:
- la revisió manté el títol i el número d'opus de la versió original,
- la revisió consisteix en una modificació parcial i limitada de la instrumentació i no introdueix material nou, i
- la instrumentació de la versió original i la de la revisió, tot i ser diferents, pertanyen al mateix repartiment genèric (per exemple, orquestra, conjunt instrumental, banda).
En aquest cas, s'utilitza el mateix punt d'accés per a les versions original i revisada.
b) Acompanyaments addicionals, etc. Les revisions d'obres musicals consistents en l'addició d'acompanyaments nous o de parts noves sense alteració de la música original.
c) Instrumentació alternativa. Les edicions per a les execucions amb instruments actuals de les obres compostes abans del 1800 per a instruments d'època.
En el cas d'obres per a instruments melòdics, les edicions per a les execucions amb instruments alternatius especificats pel propi compositor o per les primeres edicions de l'obra sempre que es mantingui la tonalitat i que la notació no canviï significativament.
d) Transposició de cançons. Les edicions i les execucions de cançons en un to diferent de l'originari per tal d'adequar-lo a una tessitura de veu distinta a la de la composició original.

6.19 TÍTOL D’UNA OBRA JURÍDICA

6.19.2 TÍTOL PREFERIT D’UNA OBRA JURÍDICA

Es dóna en la llengua original, normalment s’accepta la paraula “Constitució” (o el seu equivalent) com a títol preferit complet d'una constitució. S’ometen les mencions de responsabilitat que formen part del títol (per exemple: la jurisdicció).

6.19.2.5.1 COMPILACIONS DE LLEIS, ETC.

És aplicable a les compilacions de lleis, decrets legislatius, decrets llei i/o reglaments administratius, etc. que són lleis amb independència del nivell de la jurisdicció en què regeixen (federal, estatal, autonòmic, provincial, municipal, etc.). No és aplicable ni a les compilacions de constitucions, cartes constitucionals o altres lleis fonamentals, ni a les compilacions de reglaments administratius, etc. que no són lleis (inclosos els decrets que no són decrets legislatius ni decrets llei)

6.19.2.5.2 LLEIS SOLES, ETC.

És aplicable a les lleis, als decrets legislatius, als decrets llei i als reglaments administratius, etc. que són lleis amb independència del nivell de la jurisdicció en què regeixen (federal, estatal, autonòmic, provincial, municipal, etc.). No s'aplica a les constitucions, a les cartes constitucionals, a altres lleis fonamentals, ni als reglaments administratius, etc. que no són lleis (inclosos els decrets que no són decrets legislatius ni decrets llei).

Esmenes a una llei: Generalment, una esmena a una llei també és una llei i es tracta com a tal en establir el seu títol preferit.

EXEMPLE
110 1# $aVeneçuela
240 10 $aLey de reforma parcial de la Ley orgánica de crédito público.$lAnglès
245 10 $aPartial Amendment of the Organic Public Credit Law

En principi, el títol preferit del text revisat d'una llei reformada és el títol preferit de la versió original de la llei, encara que el text revisat incorpori les esmenes fetes a la llei amb posterioritat a la seva promulgació.

EXEMPLE
110 1# $aItàlia
240 10 $aCodice di procedura civile (1940)
245 10 $aCodice di procedura civile e norme complementari :$baggiornato alla Gazzetta ufficiale n. 51 del 20 febbraio 1981 /$ca cura di Virgilio Andrioli

Tanmateix, si el text revisat de la llei és promulgat en la seva totalitat com a una nova llei, a la nova llei se li assigna un títol preferit nou i diferent al de l'antiga llei.
Les compilacions de lleis que són esmenes a una sola llei es tracten com a compilacions de fragments de la llei reformada per les esmenes. El seu títol preferit es forma afegint "Seleccions" al títol preferit de la llei reformada.

6.20 DATA D’UNA OBRA JURÍDICA

6.20.1.3 ENREGISTRAMENT DE LA DATA D’UNA OBRA JURÍDICA

S'enregistren les dates en els termes del calendari gregorià.

6.23 TÍTOL D’UNA OBRA RELIGIOSA

6.23.2.5 SAGRADES ESCRIPTURES

Es tria com a títol preferit un títol pel qual l'obra és coneguda normalment en les fonts de referència catalanes.

6.23.2.6 LLIBRES APÒCRIFS

Es tria com a títol preferit un títol trobat normalment en fonts en català.

6.23.2.7 CREDOS TEOLÒGICS, CONFESSIONS DE FE, ETC.

Es tria com a títol preferit un títol ben establert en català.

6.23.2.9.2 PARTS DE LA BÍBLIA: LLIBRES

S'utilitza la forma de citació breu de la Bíblia catalana interconfessional (La Bíblia : bci : Bíblia catalana / traducció interconfessional. — [Barcelona] : Associació Bíblica de Catalunya, 1993).
Per als llibres 3-4 Esdres (anomenats pels protestants1-2 Esdres) i la Pregària de Manassés: s'utilitza els títols preferits "Bíblia. Esdres, 3r", "Bíblia. Esdres, 4t" i "Bíblia. Pregària de Manassés" respectivament.
Per als llibres 3-4 Macabeus: s'aplica RDA 6.23.2.6. S'utilitza els títols preferits “Tercer llibre dels Macabeus” i “Quart llibre dels Macabeus” respectivament.

6.23.2.9.3 PARTS DE LA BÍBLIA: GRUP DE LLIBRES

S'enregistra el nom apropiat en català de la llista següent:

GRUPS DE LLIBRES	NOM ENREGISTRAT
Antic Testament
Càntic dels càntics, Rut, Lamentacions, Eclesiastès, Ester	Cinc rotlles
1–2 Cròniques	Cròniques
Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi, Josuè, Jutges	Heptateuc
Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi, Josuè	Hexateuc
Rut, Cròniques, Esdres, Nehemies, Ester, Job, Salms, Proverbis, Eclesiastès, Càntic dels càntics, Lamentacions, Daniel	Llibres hagiògrafs
Josuè, Jutges, Rut, 1–2 Samuel, 1–2 Reis, Cròniques, Esdres, Nehemies, Ester	Llibres històrics
Gènesi, Èxode, Levític, Nombres, Deuteronomi	Pentateuc
Isaïes, Jeremies, Lamentacions, Ezequiel, Daniel, Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies	Profetes
Josuè, Jutges, 1–2 Samuel, 1–2 Reis	Profetes anteriors
Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies	Profetes menors
Josuè, Jutges, 1–2 Samuel, 1–2 Reis, Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Profetes menors	Profetes (Nebi’im)
1–2 Reis	Reis
1–2 Samuel	Samuel
Ester (Versió grega), Judit, Tobit, 1-2 Macabeus, Saviesa, Siràcida, Baruc, Carta de Jeremies i Daniel (Fragments grecs)* *Inclou: Pregària d'Azaries, Càntic dels tres joves, Història de Susanna, Bel i el drac.	Llibres deuterocanònics
1-2 Macabeus	Macabeus
Nou Testament
1–2 Corintis	Corintis
Totes les epístoles o epístoles miscel·lànies	Epístoles
Epístoles de Jaume, Pere, Joan i Judes	Epístoles catòliques
1–3 Joan	Epístoles de Joan
1–2 Timoteu, Titus	Epístoles pastorals
Romans, 1–2 Corintis, Gàlates, Efesis, Filipencs, Colossencs, 1–2 Tessalonicencs, 1–2 Timoteu, Titus, Filèmon	Epístoles paulines
Mateu, Marc, Lluc, Joan	Evangelis
1–2 Pere	Pere
1–2 Tessalonicencs	Tessalonicencs
1–2 Timoteu	Timoteu

6.23.2.10.1 PARTS DEL TALMUD: ORDRES I TRACTATS

Noms dels ordres i tractats de la Misnà i del Talmud: Per a la transcripció simplificada de l’hebreu modern vegeu la llista dels ordres i tractats de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (Nota: S’escriu majúscula o minúscula segons la normativa del català, aquesta llista no ho reflecteix)

6.23.2.17 PARTS DE L’AVESTA

S'enregistra el títol en català.

6.23.2.20.1 PARTS D'OBRES LITÚRGIQUES: DIRECTRIUS GENERALS

Es tria com a títol preferit un títol ben establert en català, si n’hi ha un.

6.27 ELABORACIÓ DELS PUNTS D’ACCÉS QUE REPRESENTEN LES OBRES I LES EXPRESSIONS

6.27.1 PUNT D’ACCÉS AUTORITZAT QUE REPRESENTA UNA OBRA

Col·lecció principal i subcol·leccion
a) Quan la col·lecció principal és no numerada
1) Les mencions relatives a la col·lecció principal i a la subcol·lecció es donen en la mateixa menció de col·lecció.
2) Es fa un únic punt d'accés de col·lecció que incorpora la col·lecció i la subcol·lecció i que genera un únic registre d'autoritat.

EXEMPLE
Registre bibliogràfic:
490 1# $aLes Naus d'Empúries. Brúixola ;$v4
830 #0 $aNaus d'Empúries.$pBrúixola ;$v4
Registre d'autoritat de col·lecció:
130 #0 $aNaus d'Empúries.$pBrúixola

Tanmateix, si la col·lecció principal apareix en un document posterior sense cap subcol·lecció, es fa una entrada secundària de col·lecció per la col·lecció principal creant el corresponent registre d'autoritat.

b) Quan la col·lecció principal és numerada
1) Les mencions relatives a la col·lecció principal i a la subcol·lecció es donen en la mateixa menció de col·lecció.
2) Es fan dos punts d'accés, un per la col·lecció i una altra per la subcol·lecció (subordinadament), que creen dos registres d'autoritat.

EXEMPLE
Registre bibliogràfic:
490 1# $aBiblioteca de arte hispánico ;$v8.$aArtes aplicadas ;$v1
830 #0 $aBiblioteca de arte hispánico ;$v8
830 #0 $aBiblioteca de arte hispánico.$pArtes aplicadas ;$v1
Registre d'autoritat de col·lecció:
130 #0 $aBiblioteca de arte hispánico
Registre d'autoritat de subcol·lecció:
130 #0 $aBiblioteca de arte hispánico.$pArtes aplicadas

6.28 ELABORACIÓ DELS PUNTS D’ACCÉS QUE REPRESENTEN LES OBRES I LES EXPRESSIONS MUSICALS

6.28.1.9.1 REPARTIMENT DE L’EXECUCIÓ

Alternativa: S’apliquen totes les excepcions llevat de l’excepció b.

6.28.2.3 DUES O MÉS PARTS

Alternativa: S’aplica. S’enregistra a més a més del títol col·lectiu convencional "seleccions" el títol d’una o més parts si són essencialment importants.

6.29 ELABORACIÓ DELS PUNTS D’ACCÉS QUE REPRESENTEN LES OBRES I LES EXPRESSIONS JURÍDIQUES

6.29.1.8 LLEIS I REGLAMENTS QUE EN DERIVEN, ETC., PUBLICATS CONJUNTAMENT

Alternativa: S’aplica.

6.30 ELABORACIÓ DELS PUNTS D’ACCÉS QUE REPRESENTEN LES OBRES I LES EXPRESSIONS RELIGIOSES

6.30.2.2 UNA O MÉS PARTS D’UNA SAGRADA ESCRIPTURA

Alternativa: S’aplica només quan hi ha tres o més parts.

Biblioteca de Catalunya >> RDA >> Concrecions a RDA >> Secció 2 >>Capítol 6

(30/09/2016)

snb@bnc.cat