Quan un o més elements de la forma del nom triada per a l'encapçalament inclou cometes, aquestes es mantenen. Amb independència del tipus de cometes que figurin a la font, en l'encapçalament sempre s’expressen amb cometes altes ("....").

Ex.:	Font d'informació:
		Seminari d'Història de «La vanguardia»
	Encapçalament:
		111 2#	$aSeminari d'Història de "La vanguardia"

Quan la forma del nom triada per a l'encapçalament conté inicials o consisteix en inicials, es deixa un espai després de les inicials seguides d'una paraula o qualsevol element altre que una inicial; quan la inicial és seguida d'una altra inicial o lletra, no es deixa espai després de la inicial.

Ex.:	Font d'informació:
		A&C Associats
	Encapçalament:
		110 2#	$aA & C Associats

Ex.:	Font d'informació:
		U. S. D. A. Symposium ...
	Encapçalament:
		111 2#	$aU.S.D.A. Symposium ...

Ex.:	Font d'informació:
		B B C Symphony ...
	Encapçalament:
		110 2#	$aBBC Symphony ...

Es deixa un espai davant i darrere de les abreviatures de més d'una lletra.

Ex.:	Font d'informació:
		Ph.D. Associates
	Encapçalament:
		110 2#	$aPh. D. Associates

Quan la forma del nom triada per a l'encapçalament inclou lletres o símbols que indiquen marca de fàbrica, patent, copyright, etc., aquests s'ometen.

2 Impressors

La finalitat d’aquesta concreció és proporcionar unes directrius per a la formulació dels encapçalaments dels impressors emprats en la catalogació dels materials rars. En aquest context la paraula “impressor” també significa “editor” i “llibreter”.

Els noms dels impressors s’estableixen a partir de la forma trobada en les fonts de referència modernes en la llengua del seu país de residència o d'activitat (vegeu les concrecions a 22.1). Els impressors que són entitats s’estableixen d’acord amb el capítol 24 de les AACR2.Si un nom d’entitat no transmet la idea d’entitat cal afegir una designació en català, s'utilitza com a qualificador el terme més apropiat: “Impremta”, “Llibreria”, “Firma”, etc. Es fan referències de “vegeu” des de les formes variants, i referències de “vegeu també” de les formes establertes de les persones o entitats relacionades.

Una entitat s’estableix en ordre directe.

Ex.:	Font d'informació:
		Ex Officina Elzeviriana
	Encapçalament:
		110 2#	$aOfficina Elzeviriana

Ex.:	Font d'informació:
		Viduae & haeredum Ioannis Stelsii
	Encapçalament:
		110 2#	$aVidua & Haeredes Ioannis Stelsii

a) Hereus, cessionaris i successors

S’estableix l’encapçalament amb les frases que fan referència als hereus o successors de l’impressor en ordre directe, i en nominatiu si és en llatí. Es fa una referència de “vegeu també” des del nom de l’impressor.

Ex.:	Font d'informació:
		Ex Gli heredi di Philippo de Giunta
	Encapçalament:
		110 2#	$aHeredi di Philippo de Giunta
		410 2#	$aHaeredes Philippi Iuntae Florentini
		410 2#	$aJunta (Firma : Florència, Itàlia)
		410 2#	$aGiunti (Firma : Florència, Itàlia)
		500 1#	$aGiunta, Filippo,$d1450-1517

Ex.:	Font d'informació:
		Reprinted at Edinburgh : By the Heirs and Successors of Andrew Anderson
	Encapçalament:
		110 2#	$aHeirs and Successors of Andrew Anderson
		500 1#	$aAnderson, Andrew,$dm. 1676
		500 1#	$aAnderson, James,$dfl. 1676-1694
		500 1#	$aAnderson, Agnes,$dm. 1716
		670 ##	$aA dict. of the printers and booksellersin England, Scotland and Ireland from1641 to 1667, 1908:$bp. 5 (Andrew Anderson, m. 1676, succeït per la seva vídua Agnes i el seu fill James)
		670 ##	$aA dict. of the printers and booksellers in England, Scotland and Ireland from1668 to 1725, 1922:$bp. 5-6 (Andrew Anderson's widow Agnes, portà l’empresa fins a la seva mort el 1716 amb el nom de: Heirs and Successors of Andrew)

Ex.:	Font d'informació:
		Barcelona : per los Hereus de Joan Jolis
	Encapçalament:
		110 2#	$aHereus de Joan Jolis
		410 2#	$aHaeredes Joannis Jolis
		410 2#	$aHerederos de Juan Jolis
		500 1#	$aJolis i Oliver, Isabel,$d1682-1770
		500 1#	$aJolis i Oliver, Joan,$d1697-1759
		500 1#	$aJolis Santjaume, Joan,$d1650-1705

Ex.:	Font d'informació:
		London : Printed by John Basket ... and by the Assigns of Henry Hills
	Encapçalament:
		110 2#	$aAssigns of Henry Hills
		500 1#	$aHills, Henry,$dm. 1713

Ex.:	Font d'informació:
		De erven F. Bohn
	Encapçalament:
		110 2#	$aErven F. Bohn
		500 1#	$aBohn, F.

b) Oficina, etc.

Ex.:	Font d'informació:
		Ex officina Oporiniana
	Encapçalament:
		110 2#	$aOfficina Oporiniana
		500 1#	$aOporinus, Joannes,$d1507-1568

Ex.:	Font d'informació:
		Typographia Komarek in Via Cursus [en llatí]
	Font d'informació:
		Nella Stamperia del Komarek [forma vernacla]
	Font d'informació:
		Stamperia Komarek, a spese di G. Ughetti [forma vernacla variant]
	Encapçalament:
		110 2#	$aStamperia del Komarek
		410 2#	$aTypographia Komarek
		410 2#	$aStamperia Komarek
		410 2#	$aKomarek (Firma : Roma, Itàlia)
		500 1#	$aKomarek, Francesco Bezzarrini
		500 1#	$aKomarek, Giovanni Jacopo

Ex.:	Font d'informació:
		Ex Officina Plantiniana [en llatí]
	Font d'informació:
		Plantijnsche Drukkerij [forma vernacla]
	Encapçalament:
		110 2#	$aPlantijnsche Drukkerij
		410 2#	$aOfficina Plantiniana
		500 1#	$aPlantin, Christophe,$dca. 1520-1589

c) Associacions, etc.

1) Si hi ha una evidència clara que l’associació ha estat formalment establerta, es dóna la frase com a una entitat amb un qualificador si és apropiat. Es fa una referència de “vegeu també” des dels noms dels associats.

Ex.:	Font d'informació:
		Antoni i Baltasar Ferrer
	Encapçalament:
		110 2#	$aAntoni i Baltasar Ferrer (Firma)
		410 2#	$aA. y B. Ferrer (Firma)
		410 2#	$aAntonius Ferrer & Balthasar Ferrer (Firma)
		500 1#	$aFerrer, Antoni
		500 1#	$aFerrer, Baltasar
		670 ##	$aLlanas, M. L’edició a Catalunya, s. XV-XVII, 2002:$bp. 315 (Antoni i Baltasar Ferrer; germans llibreters i editors, es dediquen també a la impressió entre 1677 i 1695)

Ex.:	Font d'informació:
		In aedibus viduae & haeredum Ioannis Stelsii
	Encapçalament:
		110 2#	$aVidua & Haeredes Ioannis Stelsii
		410 2#	$aVidua et Haeredes Joannis Stelsii
		410 2#	$aVidua & Haeredes Ioannis Steelsii
		410 2#	$aVeuve et Héritiers de Jean Steelsius
		500 0#	$aVeuve de Jean Steelsius
		670 ##	$aSteelsius, Jean,$d1533-1575

Ex.:	Font d'informació:
		Printed for Don Allen by Grabhorn-Hoyem
	Font d'informació:
		R. Grabhorn & A. Hoyem
	Font d'informació:
		San Francisco tel. dir. (Grabhorn-Hoyem, prntrs & graphic desgnrs)
	Encapçalament:
		110 2#	$aGrabhorn-Hoyem (Firma)
		500 1#	$aGrabhorn, Robert
		500 1#	$aHoyem, Andrew

2) Si no hi ha una evidència clara que és una associació formal o legal, no s’estableix com una entitat. S’estableixen els noms de les diverses persones i/o entitats separadament. En un registre bibliogràfic, es fan les entrades secundàries indicades en el peu d’impremta i/o colofó del document que es cataloga.

Ex.:	Font d'informació:
		Printed by Robert and Edwin Grabhorn, 1928
	Encapçalament:
		100 1#	$aGrabhon, Robert
		510 2#	$aGrabhorn Press
	Encapçalament:
		100 1#	$aGrabhorn, Edwin E.
		510 2#	$aGrabhorn Press

Ex.:	Font d'informació:
		Printed at the Grabhorn Press for the Book Club of California, 1940
	Encapçalament:
		110 2#	$aGrabhorn Press
		500 1#	$aGrabhorn, Edwin E.
		500 1#	$aGrabhorn, Robert

Ex.:	Font d'informació:
		Per Andream de Torresanis de Asula 1496
	Encapçalament:
		100 1#	$aTorresanus, Andreas,$cde Asula,$d1451-1529
		400 1#	$aAsulanus, Andreas,d1451-1529
		400 1#	$aTorresani, Andrea,$cde Asula,$d451-1529
		400 0#	$aAndrea,$csocerus,$d1451-1529
		400 0#	$aAndrea,$cd'Asola,$d1451-1529
		400 1#	$aTorrigiani, Andrea dei,$cde Asula,$d1451-1529
		510 2#	$aAedes Aldi et Andreae Soceri

Ex.:	Font d'informació:
		In aedibus Aldi et Andreae Soceri 1515
	Encapçalament:
		110 2#	$aAedes Aldi et Andreae Soceri
		500 1#	$aManuzio, Aldo,$d1449 o 50-1515
		500 1#	$aTorresanus, Andreas,$cde Asula,$d1451-1529

Ex.:	Font d'informació:
		Ex Officina Plantiniana, apud Franciscum Raphelengium
	Encapçalament:
		110 2#	$aPlantijnsche Drukkerij
	Encapçalament:
		100 1#	$aRaphelengius, Franciscus,$d1539-1597

[LCRI, 24.1]

Sumari del capítol

24.1B REGLA GENERAL. Transliteració

1 Regla alternativa

No s'aplica la regla alternativa de la norma 24.1B; és a dir, per als encapçalaments d'entitats amb nom en una llengua d'escriptura no llatina sempre es fa la transliteració del nom d'acord amb la taula adoptada pel centre de catalogació per a l'escriptura. (Excepció: Quan no es disposa de taula de transliteració per a l'escriptura, es tria per ordre de preferència:

- la forma trobada en les obres de referència en català,

- la forma transliterada trobada en el catàleg d'autoritats de la Library of Congress, o

- la forma trobada en el document que es cataloga.)

Sumari del capítol

24.2A-24.2D NOMS VARIANTS. REGLES GENERALS

1 Canvis de nom i formes variants d'un mateix nom

Quan en les publicacions es troben formes que difereixen de la utilitzada per a formar l'encapçalament, es considera que no hi ha hagut un canvi de nom, sinó que les diferents formes són variants d'un mateix nom quan

- les diferències són menors, i

- no es té informació que confirmi que hi ha hagut un veritable canvi de nom.

Es consideren diferències menors:

a) Les diferències que només afecten la representació gràfica de les paraules i pertanyen a un o més dels tipus següents:

- abreviatures, acrònims, inicials o símbols enfront de formes completes

- una forma ortogràfica enfront d’una altra forma ortogràfica (incloses les que són resultat de canvis en la normativa ortogràfica)

- xifres aràbigues enfront de xifres romanes

- paraules unides per guionets enfront de paraules sense guionets

- paraula composta enfront de dues paraules amb guionet o sense

- números i dates en xifres enfront de números i dates en lletres

b) Les diferències que consisteixen en l'addició, la supressió o la modificació de preposicions, articles o conjuncions.

c) Les diferències que només afecten la puntuació.

Nota: Quan al catàleg hi ha dos o més encapçalaments per a la mateixa entitat i les diferències entre les formes del nom són menors, només s'unifiquen els encapçalaments ja establerts quan es disposa d'informació que permet assegurar que no hi ha hagut un veritable canvi de nom.

[LCRI, 24.2]

2 Tria entre formes variants d'un mateix nom

Quan el nom pel qual normalment és identificada una entitat es determina a partir dels documents publicats per l'entitat en la seva llengua, cal tenir en compte les observacions següents:

a) Fonts. Segons la norma 24.2B, les formes variants del nom que apareixen en les fonts principals d'informació sempre tenen preferència sobre les formes trobades en altres fonts. Això significa que tot i que la forma trobada en la font principal d'informació necessiti l'addició d'un qualificador per a formar l'encapçalament i les trobades en altres fonts no la necessitin, s'ha de triar la forma que apareix en la font principal d'informació.

Ex.:	Portada:
		Crítica
	Verso de portada:
		Editorial Crítica
	Encapçalament:
		110 2#	$aCrítica (Firma)

b) Canvi ortogràfic oficial. Quan de l'aplicació de la norma 24.2C es deriva que la forma ortogràfica triada per elaborar l'encapçalament d'una entitat és una forma prèvia a un canvi ortogràfic oficial i posteriorment es rep un document amb el nom en la seva nova forma ortogràfica, es canvia l'encapçalament per reflectir la nova ortografia i es fa una referència de "vegeu" des de la forma anterior de l'encapçalament.

c) Menció de copyright. Normalment la forma del nom que figura en la menció de copyright és la forma oficial. Segons la norma 24.2D, la forma oficial del nom és l'última forma en l'ordre de preferència. Per tant, la forma trobada en una menció de copyright sempre té un estatus secundari enfront d’altres formes variants amb independència de la font on aquestes s'hagin trobat.

d) Completesa. Quan ni el tipus de presentació (formal o informal) ni la classe a la qual pertany la font (principal, prominent o altres) ni el predomini d'una de les formes no permeten triar la forma del nom per a elaborar l'encapçalament, es dóna preferència a la forma completa ^[0]abans que a la forma amb inicials (inclosos els acrònims), encara que la norma 24.2D doni preferència a les formes breus abans que a les més completes.

[LCRI, 24.2B-24.2D]

Sumari del capítol

24.3A-24.3B NOMS VARIANTS. REGLES ESPECIALS. Llengua

1 Abast

Aquesta norma s'aplica a qualsevol entitat el nom de la qual apareix en llengües diferents en les seves publicacions i/o en les fonts de referència, independentment que l'entitat estigui subordinada a una altra o hi estigui relacionada o no, o que s'entri directament o com a subencapçalament d'una altra entitat. Cauen fora de l'abast de la norma les entitats en les quals la tria de la llengua es regeix per normes especials (per exemple, 24.3C2 –Entitats antigues i internacionals–, 24.3C3 –Patriarcats, arxidiòcesis, etc., autocèfals–, 24.3D –Ordes i societats religiosos–, 24.3E –Governs–, 24.20B –Caps d'estat, etc.–, 24.27C3 –Diòcesis catòliques, etc.–, etc.).

Nota: Cal tenir en compte que les normes 24.3A i 24.3B només afecten la tria de la llengua amb què ha de figurar el nom de l'entitat en el seu encapçalament i no la tria entre formes diferents del nom en una única llengua.

2 Regla alternativa

No s'aplica la regla alternativa de la norma 24.3A; és a dir, sempre es tria per a l'encapçalament la llengua prescrita per la pròpia norma i no la prescrita per la regla alternativa, encara que la llengua resultant no sigui familiar als usuaris.

3 Tria de la llengua^[1]

En triar la llengua de l'encapçalament d'una entitat s'apliquen les directrius següents:

a) Entitats internacionals

Quan el nom d'una entitat internacional apareix anomenat formalment en les fonts principals d'informació de les seves publicacions en català, o en obres de referència catalanes fiables, es tria la forma catalana. En la resta de casos, s'apliquen les directrius de la secció següent –"Altres entitats".

b) Altres entitats

1) Quan el nom d'una entitat apareix en les seves publicacions en llengües diferents, per tal de triar entre aquestes formes lingüístiques del nom la que s'ha d'utilitzar en l'encapçalament s'aplica el procediment següent:

a) Si l'entitat té una sola llengua oficial, es tria la forma en la llengua oficial.

b) Si l'entitat té dues o més llengües oficials i una d'elles és el català, es tria la forma catalana.

c) Si l'entitat té dues o més llengües oficials i cap d'aquestes no és el català, es tria la forma en la llengua oficial utilitzada predominantment en els documents publicats per l'entitat.

d) Si no se sap quina és la llengua oficial de l'entitat, es tria la forma en la llengua utilitzada predominantment en els documents publicats per l'entitat.

e) Si les categories a)-d) no són aplicables, es tria, per ordre de preferència, la forma en català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, portuguès o rus. Si en les publicacions de l'entitat no apareix el nom de l'entitat en cap d'aquestes llengües, es tria la forma en la llengua que és primera segons l'ordre alfabètic català.

2) Quan el nom de l'entitat apareix en les seves publicacions en una sola llengua, es tria la llengua oficial per a l'encapçalament quan es compleixen les condicions següents:

a) se sap quina és la llengua oficial de l'entitat,

b) la llengua en què apareix el nom de l'entitat en les seves publicacions no és la llengua oficial, i

c) es considera probable que es rebin publicacions en la llengua oficial de l'entitat.

La forma del nom de l'entitat en la llengua oficial s'obté de fonts de referència fiables. Si a les fonts de referència fiables no es troba cap forma del nom en la llengua oficial, es tria la forma trobada en les publicacions de l'entitat;^[2] quan la forma en la llengua oficial esdevé coneguda, es canvia l'encapçalament.

Quan el nom de l'entitat apareix en les seves publicacions en una sola llengua, es tria la forma trobada en les publicacions de l'entitat^[3] quan es compleixen les condicions següents:

a) no se sap o es dubta de quina és la llengua oficial de l'entitat, i/o

b) no es considera probable que es rebin publicacions en la llengua oficial de l'entitat.

3) Quan el nom de l'entitat no es pot determinar a partir de documents publicats per l'entitat i se sap quina és la llengua oficial de l'entitat, es tria la llengua oficial per a l'encapçalament i la forma del nom de l'entitat en la llengua oficial s'obté de fonts de referència fiables. Si a les fonts de referència fiables no es troba cap forma del nom en la llengua oficial, es tria la forma trobada en fonts de referència publicades en la llengua del país en què l'entitat té la seva seu;^[2] quan la forma en la llengua oficial esdevé coneguda, es canvia l'encapçalament.

Quan el nom de l'entitat no es pot determinar a partir de documents publicats per l'entitat i no se sap o es dubta de quina és la llengua oficial de l'entitat, es tria per a l'encapçalament la forma del nom trobada en fonts de referència fiables^[3] publicades en la llengua del país en què l'entitat té la seva seu.

[LCRI, 24.3A]

4 Entitats entrades subordinadament

Quan la norma 24.3A s'aplica a entitats subordinades o relacionades, es pot donar el cas que la llengua triada per a l'encapçalament de l'entitat superior sigui diferent de la triada per a l'encapçalament de la inferior. Si l'entitat subordinada o relacionada s'entra subordinadament, en el seu encapçalament hi pot haver noms en llengües diferents. Per evitar aquesta situació s'aplica el procediment següent:

Quan el nom d'una entitat entrada subordinadament apareix en les seves publicacions i/o en fonts de referència fiables en la llengua triada per a l'encapçalament de l'entitat superior o relacionada, i

- aquesta és una de les llengües oficials de l'entitat, o

- no se sap o es dubta de quina és la llengua oficial de l'entitat,

es tria la llengua utilitzada en l'encapçalament de l'entitat superior o relacionada. Si no es disposa del nom de l'entitat inferior en aquesta llengua, es tria la llengua aplicant l'apartat 3 –"Tria de la llengua"– de les concrecions a aquestes normes 24.3A-24.3B.^[4] Quan el nom de l'entitat subordinada esdevé conegut en la llengua de l'encapçalament de la superior, es canvia l'encapçalament.

Nota: Aquest procediment només s'aplica quan la tria de la llengua de l'entitat superior es regeix per les normes 24.3A-24.3B, però no quan la tria es regeix per normes especials (per exemple, 24.3C2-24.3E, 24.20B, 24.27C3, etc.)

[CCM, 18.4.2]

Sumari del capítol

24.3C2 NOMS VARIANTS. REGLES ESPECIALS. Nom convencional. Entitats antigues i internacionals

En principi, les úniques entitats internacionals a les quals es pot aplicar la norma 24.3C2 són les relacionades com a exemples a la nota a peu de pàgina: entitats religioses, associacions filantròpiques, ordes de cavalleria, concilis eclesiàstics i conferències diplomàtiques.

Sumari del capítol

24.3D NOMS VARIANTS. REGLES ESPECIALS. Nom convencional. Ordes i societats religiosos

1 Ordre de preferència de les fonts

Per determinar la forma més coneguda del nom en català d'un orde o una societat religiosos se segueix l'ordre de preferència següent (recordeu que sempre tenen preferència els noms convencionals o populars sobre els noms oficials):

a) Gran enciclopèdia catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-

b) Guia de la vida religiosa a Catalunya: instituts i comunitats, obres i dedicacions. Barcelona: Unió de Religiosos de Catalunya, [1997?]-

c) Publicacions de l'entitat on aparegui la forma catalana del nom.

Sumari del capítol

24.3G NOMS VARIANTS. REGLES ESPECIALS. Esglésies locals, etc.

1 Parròquies

Les parròquies es tracten com a esglésies locals i no com a jurisdiccions eclesiàstiques (24.27C2-24.27C3).

Ex.:	110 2#	$aParròquia del Pont de Suert
i no	110 2#	$aEsglésia Catòlica.$bParròquia del Pont de Suert

Sumari del capítol

24.4B ADDICIONS. Noms que no transmeten la idea d'entitat

Quan, per a formar un encapçalament d'una entitat, cal afegir una designació en català, s'utilitza com a qualificador un terme genèric abans que un terme més específic. Tanmateix, quan l'encapçalament qualificat amb un terme genèric entra en conflicte amb un altre encapçalament qualificat amb aquest mateix terme, cal afegir com a qualificador un terme més específic.

Ex.:	110 2#	$aSouthwind (Grup musical)
	110 2#	$aSouthwind (Grup musical de gospel)

A fi d'aconseguir un major grau d'uniformitat en l'aplicació de la norma, es relacionen a continuació les designacions generals en català més freqüents:

Companyia de dansa

Firma

Galeria

Grup de teatre

Grup musical

Organització

Vaixell

1 Qualificadors múltiples

Quan, per a formar l'encapçalament d'una entitat, cal afegir més d'un qualificador, es posa en primer lloc el que es deriva de l'aplicació de 24.4B. Els diferents qualificadors se separen per espai, dos punts, espai.

Ex.:

110 2#

$aMasia (Restaurant : Caldes de Montbui, Catalunya)

[LCRI, 24.4B]

Sumari del capítol

24.4C ADDICIONS. Dues o més entitats amb el mateix nom o amb noms similars

1 Addicions a encapçalaments amb conflicte

Es diu que hi ha conflicte entre els encapçalaments de dues o més entitats quan aquestes tenen entrades al catàleg sota el mateix encapçalament. Quan el conflicte es produeix entre dos encapçalaments acceptats (inclosos els encapçalaments anteriors i/o posteriors –referències de "vegeu també"), se segueix la norma 24.4C1 i s'afegeix un qualificador a cadascun dels encapçalaments (això vol dir que s'ha de revisar l'encapçalament ja existent per tal d’afegir-hi el qualificador)^[5]. Quan un dels encapçalaments és acceptat i l'altre no (és a dir, és una referència de "vegeu"), només s'afegeix el qualificador a l'encapçalament no acceptat. Quan el conflicte es produeix entre encapçalaments no acceptats, no es desfà el conflicte.

[LCRI, 24.4C]

2 Addicions a encapçalaments sense conflicte

a) Entitats de l'administració pública (excloses les entitats a les quals s'apliquen les normes 24.12-24.14 i els organismes amb fins predominantment científics, etc.). Quan una entitat de l'administració pública és entrada directament sota el seu nom, s'afegeix sempre com a qualificador (encara que no hi hagi conflicte) el nom del govern, excepte quan el nom del govern o un substitut seu ja apareix en el nom de l’entitat.

Ex.:

110 2#

$aNational Endowment for the Arts (Estats Units d'Amèrica)

Però:	110 2#	$aInstitut Català de la Salut
i no	110 2#	$aInstitut Català de la Salut (Catalunya)

Excepcions: S'apliquen les pautes de les entitats no pertanyents a l'administració pública (vegeu la secció següent 24.4C 2b) –"Altres entitats") a les entitats següents:

- entitats de l'administració pública a les quals els són aplicables les normes 24.12-24.14^[6] (vegeu 24.17A), i

- organismes creats o controlats per un govern amb fins predominantment científics, culturals, socials (per exemple, centres d'ensenyament i investigació, biblioteques, laboratoris, hospitals, arxius, museus, presons, etc.).

b) Altres entitats (incloses les entitats de l'administració a les quals s'apliquen les normes 24.12-24.14 i els organismes de l'administració amb fins predominantment científics, etc.). Quan el nom d'una entitat d'aquest tipus no genera conflicte, només s'afegeix un qualificador si l'addició ajuda a comprendre la naturalesa o els objectius de l'entitat. En cas de dubte, no s'afegeix el qualificador.

Nota: Un encapçalament ja establert no es modifica només per adequar-lo a aquesta concreció. Tanmateix, si per alguna altra raó cal modificar l'encapçalament, aquest s'adequa a la concreció.

[LCRI, 24.4C]

Sumari del capítol

24.4C4 ADDICIONS. Dues o més entitats amb el mateix nom o amb noms similars. Canvi de nom de la jurisdicció o de la localitat

Quan el nom d'una entitat és qualificat amb el nom d'una jurisdicció o una localitat i el qualificador esdevé inadequat (per exemple, perquè en vida de l'entitat canvia el nom geogràfic o perquè l'entitat trasllada la seva seu a un altre lloc), es modifica l'encapçalament per adequar-lo al canvi i es fan referències de "vegeu" des dels encapçalaments anteriors.

Ex.:	110 2#	$aMidlands Museum (Zimbabwe)
	410 2#	$aMidlands Museum (Rhodèsia del Sud)
		Comentari: El Museu va ser fundat el 1972 i el nom del govern va canviar el 1980. Observeu que l'encapçalament ja existent es manté com a referència de "vegeu"

[LCRI, 4C4]

Sumari del capítol

24.4C5 ADDICIONS. Dues o més entitats amb el mateix nom o amb noms similars. Institucions

Quan una entitat és qualificada per una altra entitat, el nom de l'entitat qualificadora es dóna en la forma i la llengua del seu encapçalament. De l'encapçalament de l'entitat qualificadora se n'ometen normalment els seus propis qualificadors i només s'utilitza el seu nom.

Ex.:	110 2#	$aNewman Club (Southern State College)
i no	110 2#	$aNewman Club (Southern State College (Springfield, Illinois))

Tanmateix, s'afegeix l'encapçalament complet en els dos casos següents:

- quan l'addició del nom sense qualificadors genera conflicte i l'addició de l'encapçalament complet no en genera;

Ex.:	110 2#	$aNewman Club (St. Joseph's College (Nova York, Nova York))
	110 2#	$aNewman Club (St. Joseph's College (Filadèlfia, Pennsilvània))
		Comentari: Observeu que si s'ometen les addicions de les entitats qualificadores, els dos encapçalaments serien idèntics

- quan l'entitat qualificadora s'entra subordinadament.

Ex.:

110 2#

$aInstitut avtomatiki i elektrometrii (Akademiia nauk SSSR. Sibirskoe otdelenie)

Quan el nom de l'entitat qualificadora canvia, s'utilitza el nom més recent usat en vida de l'entitat qualificada i es fan referències de "vegeu" des dels seus encapçalaments amb els noms anteriors de l'entitat qualificadora.

Ex.:	110 2#	$aDokumentations-Leitstelle Afrika (Institut für Afrika-Kunde)
	410 2#	$aDokumentations-Leitstelle Afrika (Deutsches Institut für Afrika-Forschung)
		Comentari: El nom de l'entitat qualificadora va canviar en vida de l'entitat qualificada de "Deutsches Institut für Afrika-Forschung" a "Institut für Afrika-Kunde"

[LCRI, 24.4C5]

Sumari del capítol

24.5C1-24.5C2 OMISSIONS. Termes que indiquen constitució en societat comercial i alguns altres termes

Els termes o les abreviatures que indiquen que una entitat és una societat comercial o estatal o el seu règim de propietat es mantenen com a part del nom si apareixen al començament o al mig del nom. Quan apareixen al final, només es mantenen si són necessaris per a transmetre la idea d'entitat.

[LCRI, 24.5C1]

Quan els termes o abreviatures apareixen al començament del nom, es mantenen en la seva posició inicial (observeu que la norma 24.5C2 prescriu transposar-los al final) i es fa una referència de "vegeu" des de la forma transposada.

Ex.:	110 2#	$aSociedad Anónima Cros
	410 2#	$aCros, Sociedad Anónima

Sumari del capítol

24.6 GOVERNS. ADDICIONS

1 Països i estats, etc., enumerats a 23.4C o 23.4D

Quan un país o un estat, etc. enumerat a 23.4C o 23.4D entra en conflicte amb el nom d’un lloc que pertany a una altra jurisdicció, no s’ha de qualificar el país o estat, etc.

Ex.:	151 ##	$aAndorra
	151 ##	$aAndorra (Aragó)
		Comentari: Andorra és un nom geogràfic que coincideix en dues jurisdiccions diferents, l’estat del sud-oest d'Europa i el municipi de la província de Terol, Aragó. Observeu que per desfer el conflicte es qualifica el municipi, no l’estat.

Ex.:	151 ##	$aAndalusia
	151 ##	$aAndalusia (llinois)
	151 ##	$aAndalusia (Alabama)
		Comentari: les comunitats autònomes de l’Estat espanyol són jurisdiccions políticoadministratives de primer ordre – vegeu apartat 2 de les concrecions a 23.4. Observeu que Andalusia és un nom geogràfic que coincideix amb diverses jurisdiccions diferents, és a dir, designa al mateix temps la comunitat autònoma de l’Estat espanyol i les localitats dels estats d’Illinois i d’Alabama dels Estats Units d’Amèrica. Així doncs, per tal de desfer el conflicte es qualifiquen les localitats dels dos estats nord-americans i no la comunitat autònoma.

Excepció: s’utilitza "Washington (Estat)" com a encapçalament de l’estat de Washington.

Un país o un estat, etc. enumerat a 23.4C o 23.4D no s’ha de qualificar per distingir les seves diferents jurisdiccions o etapes històriques. Per a la successió de jurisdiccions s’ha d’utilitzar un sol encapçalament.

Ex.:	151 ##	$aFrança
i no	151 ##	$aFrança (Regne) i 151 ## $a França (República)
Ex.:	151 ##	$aTexas
i no	151 ##	$aTexas (República) i 151 ## $a Texas (Estat)
Ex.:	151 ##	$aAragó
i no	151 ##	$aAragó (Regne) i 151 ## $a Aragó (Comunitat autònoma)
		Comentari: les comunitats autònomes de l’Estat espanyol són jurisdiccions políticoadministratives de primer ordre – vegeu apartat 2 de les concrecions a 23.4. Les comunitats autònomes que van ser regnes, com és el cas d’Aragó, Navarra, Galícia i Astúries, no es qualifiquen per distingir les seves diferents jurisdiccions o etapes històriques

Tanmateix, quan un país o un estat, etc. enumerat a 23.4C o 23.4D, entra en conflicte amb el mateix nom d’un lloc més petit dins de la seva jurisdicció, s’afegeix el tipus de jurisdicció com a qualificador a l’entitat geogràfica més gran.

Ex.:	151 ##	$a Nova York (Nova York)
		[Ciutat de Nova York]
	151 ##	$a Nova York (Estat)

Ex.:	151 ##	$aMúrcia (Múrcia)
		[Ciutat de Múrcia]
	151 ##	$aMúrcia (Comunitat autònoma)
	151 ##	$aMúrcia (Regne)
		Comentari: Múrcia és un nom geogràfic que coincideix en dues jurisdiccions diferents, la comunitat autònoma de l’Estat espanyol i la seva capital. Observeu que a la comunitat autònoma s’afegeix el tipus de jurisdicció “(Comunitat autònoma)”. Tanmateix, l’addició del tipus de jurisdicció fa que l’encapçalament resultant “Múrcia (Comunitat autònoma)“ no sigui apropiat per a la jurisdicció antiga amb el mateix nom, en aquest cas s’ha d’utilitzar un encapçalament diferent per al regne, “Múrcia (Regne)"^[7]

Si una jurisdicció que ha estat tractada com un estat independent és absorbida per una altre estat existent i manté el mateix nom, com a part dins de l’estat que ha efectuat l’absorció, o, si una part d’un estat ja existent esdevé un estat independent i manté el mateix nom, es crea un encapçalament per a la nova entitat i es manté l’encapçalament per a l’entitat anterior.

Encapçalament existent: 151 ## $a Hong Kong
[Absorbit per Xina l’1 de juliol de 1997]
Encapçalament addicional: 151 ## $a Hong Kong (Xina)

2 Jurisdiccions que no siguin un país o un estat, etc. enumerat a 23.4C o 234D

S’afegeix al nom d’un lloc el nom d’un lloc més gran d’acord amb 23.4B1; tanmateix, quan l’encapçalament resultat no és apropiat per a una jurisdicció antiga amb el mateix nom, s’ha d’utilitzar dos encapçalaments diferents, cadascun amb la seva qualificació pertinent^[7]

Ex.:	151 ##	$aNàpols (Itàlia)
		[Actual ciutat de Nàpols]
	151 ##	$aNàpols (Regne)

Ex.:	151 ##	$aGranada (Andalusia)
		[Actual ciutat de Granada]
	151 ##	$aGranada (Regne)

Ex.:	151 ##	$aLleó (Castella i Lleó)
		[Actual ciutat de Lleó]
	151 ##	$aLleó (Regne)

3 Regnes d'Espanya

Els encapçalaments establerts per als regnes d’Espanya són:^[7]

Aragó

Astúries

Catalunya

Castella

Còrdova (Regne)

Corona Catalanoaragonesa

Galícia

Granada (Regne)

Lleó (Regne)

Mallorca (Regne)

Múrcia (Regne)

Navarra

País Valencià

4 Jurisdiccions sense conflicte

S’afegeix un qualificador a l’encapçalament d’una jurisdicció que no entra en conflicte amb una altra jurisdicció quan:
1) l’encapçalament d’una jurisdicció té el mateix nom que el d’una àrea geogràfica, però el territori governat per a la jurisdicció varia significativament de l’àrea geogràfica;
2) l’encapçalament per la jurisdicció és el mateix que el nom d’una àrea geogràfica però el nom de la jurisdicció ha cessat.

	Ex.:	151 ##	$a Nova Guinea (Territori)
			(L’encapçalament Territori de Nova Guinea, va cessar el 1942; Nova Guinea és l’encapçalament de matèria per a l’illa que conté les jurisdiccions actuals de Papua i Papua Nova Guinea)

[LCRI, 24.6]

Sumari del capítol

24.7B CONGRESSOS, CONFERÈNCIES, REUNIONS, ETC. Addicions

1 Tres o més reunions d'una sèrie de congressos amb el mateix nom

Quan el document que es cataloga conté les actes, etc. de tres o més reunions d'una sèrie de congressos amb el mateix nom i es compleixen les condicions establertes per les concrecions a la norma 21.1B2d, el document s'entra sota l'encapçalament del conjunt de la sèrie (és a dir, sense addicions de número, data i lloc).

[LCRI, 24.7B]

Sumari del capítol

24.9 CAPÍTOLS, FILIALS, ETC.

Els sindicats locals cauen dins de l'abast d'aquesta norma.

Sumari del capítol

24.10 ESGLÉSIES LOCALS, ETC.

1 Esglésies, capelles, etc. d'institucions

Quan una església, una capella, etc. és una unitat d'una institució més gran i és entrada directament sota el seu nom (vegeu 24.12), normalment s'afegeix el nom de la institució com a qualificador. Es fa una referència de "vegeu" des del nom de l'església, la capella, etc. com a subencapçalament de la institució.

Ex.:	110 2#	$aCapella de les Relíquies (Monestir de Poblet)
	410 2#	$aMonestir de Poblet.$bCapella de les Relíquies

Ex.:	110 2#	$aCapilla del Condestable (Catedral de Burgos)
	410 2#	$aCatedral de Burgos.$bCapilla del Condestable

[LCRI, 24.10B]

Sumari del capítol

24.13 Entitats subordinades i relacionades entrades subordinadament

1 Referències

Quan una entitat entrada subordinadament pertany als tipus 1, 2, 3 o 4, només es fa una referència de "vegeu" des de l'entitat subordinada entrada directament si el seu nom apareix en la font principal d'alguna de les seves publicacions sense que hi figuri el nom de la superior. En fer la referència, normalment s'afegeix com a qualificador el nom de la superior.

[LCRI, 24.13]

Sumari del capítol

24.13 Entitats subordinades i relacionades entrades subordinadament-Tipus 2

El tipus 2 de la norma 24.13 limita el seu abast als noms que contenen "una paraula que normalment implica subordinació administrativa".^[8] A fi d'aconseguir un major grau d'uniformitat en l'aplicació de la norma, es considera que per als noms en anglès, castellà, català i francès només es compleix aquest requisit quan el nom conté una o més paraules de les relacionades a continuació (el Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya anirà ampliant les llistes a petició dels centres catalogadors):

Anglès

administration

administrative ... (ex.: administrative office)

advisory ... (ex.: advisory panel)

agency

authority

board

bureau

commission

committee

... group (ex.: working group)

office

panel

secretariat

service

task force

working parts

Castellà

administración

agencia

asesoría

comisaría

comisión

comité

coordinación

delegación

diputación

dirección

directoría

fiscalía

gabinete

gerencia

grupo de ...

jefatura

junta

negociado

oficina

secretaría

secretariado

servicio

superintendencia

Català

administració

agència

assessoria

comissaria

comissió

comitè

coordinació

delegació

diputació

direcció

fiscalia

gabinet

gerència

grup de ...

junta

negociat

prefectura

oficina

secretaria

secretariat

servei

superintendència

Francès

administration

agence

bureau

cabinet

comité

comissariat

commission

délégation

direction

groupe de ...

inspection

mission

office

secrétariat

service

[LCRI, 24.13, Type 2]

Sumari del capítol

24.13 Entitats subordinades i relacionades entrades subordinadament-TIPUS 3

Es considera que el nom d'una entitat no és "general per naturalesa" –i, per tant, s'entra directament– quan inclou elements distintius (normalment noms propis de manera substantiva o adjectiva) o paraules indicatives del tema o assumpte del camp d'interès, d'activitat, etc. de l'entitat (per exemple, s'entren directament "Carnegie Library", "Museu de la Ciència", "Arxiu de Música", etc.).

Els noms de la resta d'entitats es consideren "generals per naturalesa" i, per tant, s'entren subordinadament (per exemple, s'entren subordinadament "Amics de la Biblioteca", "Congrés", etc.).

[LCRI, 24.13, Type 3]

Sumari del capítol

24.13 Entitats subordinades i relacionades entrades subordinadament-tipus 6

1 Aplicabilitat

El terme "inclou" de la norma s'ha d'entendre com a aplicable a qualsevol relació gramatical entre el nom de l'entitat i el nom de l'entitat superior o relacionada.

La frase "nom sencer" s'ha d'entendre referida al nom de l'entitat superior o relacionada utilitzat per elaborar el seu encapçalament. Observeu que el "nom sencer" de l'entitat superior o relacionada i el seu encapçalament no han de coincidir necessàriament (per exemple, quan al nom se li han afegit qualificadors, quan el nom s'ha entrat subordinadament).

Ex.:	Nom de l'entitat:
		Amigos del Grupo Escolar Baixeras
	Encapçalament de l'entitat relacionada:
		110 2#	$aGrupo Escolar Baixeras
	Encapçalament de l'entitat:
		110 2#	$aGrupo Escolar Baixeras.$bAmigos

Ex.:	Nom de l'entitat:
		Biblioteca de la Universidad Central
	Encapçalament de l'entitat superior:
		110 2#	$aUniversidad Central (Madrid, Madrid)
	Encapçalament de l'entitat:
		110 2#	$aUniversidad Central (Madrid, Madrid).$bBiblioteca

Però:	Nom de l'entitat:
		Amics del Liceu
	Encapçalament de l'entitat relacionada:
		110 2#	$aGran Teatre del Liceu
	Encapçalament de l'entitat:
		110 2#	$aAmics del Liceu

[LCRI, 24.13, Type 6]

2 Congressos amb nom

Perquè el tipus 6 de la norma 24.13A es pugui aplicar a un congrés amb nom (vegeu l'apartat 1 –"Congressos"– de les concrecions a 21.1B1), el nom del congrés només pot incloure, a més del nom sencer de l'entitat superior o relacionada, termes genèrics o termes genèrics i un o més dels elements següents: lloc, data, número, freqüència o altres elements de seqüència.

Ex.:	Nom de l'entitat:
		Congrés Nacional de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
	Encapçalament de l'entitat superior:
		110 2#	$aAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana
	Encapçalament de l'entitat:
		110 2#	$aAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana.$bCongrés Nacional$n(1r :$d1936 :$cBarcelona, Catalunya)

Però:	Nom de l'entitat:
		Unesco International Chemistry Conference
	Encapçalament de l'entitat superior:
		110 2#	$aUnesco
	Encapçalament de l'entitat:
		111 2#	$aUnesco International Chemistry Conference$d(1978 :$cPerth, Austràlia Occidental)

[LCRI, 24.13, Type 6]

3 Referències

Quan una entitat és entrada subordinadament per l'aplicació del tipus 6 de la norma 24.13, normalment es fa una referència des del seu nom sencer entrat directament. Tanmateix, si al nom també se li pot aplicar el tipus 1 de 24.13, no es fa la referència.

Ex.:	110 2#	$aGrupo Escolar Baixeras.$bAmigos
	410 2#	$aAmigos del Grupo Escolar Baixeras

[LCRI, 24.13, Type 6]

Sumari del capítol

24.15A REGLES ESPECIALS. Comitès, comissions, etc. conjunts entrats directament

1 Referències

Quan un comitè, una comissió, etc. conjunts estan formats per representants de dues o tres entitats i són entrats directament, es fan referències de "vegeu" des del nom del comitè, de la comissió, etc. com a subencapçalament de cada una de les entitats superiors.

Ex.:	110 2#	$aJoint Committee on Western Europe
	410 2#	$aSocial Science Research Council (Estats Units d'Amèrica).$bJoint Committee on Western Europe
	410 2#	$aAmerican Council of Learned Societies.$bJoint Committe on Western Europe

Quan el comitè, la comissió, etc. estan formats per representants de més de tres entitats, la referència només es fa des del nom de la primera entitat anomenada en el document que es cataloga.

[LCRI, 24.15A]

Sumari del capítol

24.15B REGLES ESPECIALS. Comitès, comissions, etc. conjunts entrats subordinadament

Quan un comitè, una comissió, etc. conjunts estan formats per representants de dues o més entitats i aquestes entitats són entrades com a subencapçalament d'una entitat superior comuna, el comitè, la comissió, etc. s'entra subordinadament d'acord amb 24.14 o 24.19 si els seus noms cauen dins de l'abast d'algun dels tipus de 24.13 o 24.18.

Ex.:	110 1#	$aCatalunya.$bComissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica
		Comentari: La "Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica" està formada per representants de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. D'altra banda, la paraula "comissió" consta en la llista de la norma 24.18, Tipus 2 com una de les paraules que normalment impliquen subordinació administrativa i el nom de la Comissió no inclou el nom del govern

[LCRI, 24.15B]

Sumari del capítol

24.17 ENTITATS I CÀRRECS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. regla general

1 Nacions Unides

Les Nacions Unides es tracten com un organisme de l'administració pública en determinar la forma i els qualificadors de les seves entitats subordinades i relacionades.

[LCRI, 24.17]

Sumari del capítol

24.18 ORGANISMES DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA entrats subordinadament-tipus 2

1 Aplicabilitat

El tipus 2 de la norma 24.18 limita el seu abast als noms que contenen "una paraula que normalment implica subordinació administrativa" en la terminologia utilitzada pel govern per anomenar les entitats de la seva administració. A fi d'aconseguir un major grau d'uniformitat en l'aplicació de la norma, es considera que per als noms en anglès, castellà, català i francès només es compleix aquest requisit quan el nom conté una o més paraules de les relacionades a continuació (el Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya anirà ampliant les llistes a petició dels centres catalogadors):

Anglès

administration

administrative ... (ex.: administrative office)

advisory ... (ex.: advisory panel)

agency

authority

board

bureau

commission

committee

... group (ex.: working group)

office

panel

secretariat

service

task force

working parts

Castellà

administración

agencia

asesoría

comisaría

comisión

comité

coordinación

delegación

diputación

dirección

directoría

fiscalía

gabinete

gerencia

grupo de ...

jefatura

junta

negociado

oficina

secretaría

secretariado

servicio

superintendencia

Català

administració

agència

assessoria

comissaria

comissió

comitè

coordinació

delegació

diputació

direcció

fiscalia

gabinet

gerència

grup de ...

junta

negociat

prefectura

oficina

secretaria

secretariat

servei

superintendència

Francès

administration

agence

bureau

cabinet

comité

comissariat

commission

délégation

direction

groupe de ...

inspection

mission

office

secrétariat

service

Quan s'ha comprovat que el nom de l'entitat compleix aquest primer requisit, per a poder aplicar el tipus 2 de la norma el nom ha de complir també un segon requisit: "que el nom del govern sigui necessari per a la identificació de l'organisme". Es considera que es compleix aquesta segona condició quan el nom de l'organisme no inclou el nom del govern (de manera substantiva o adjectiva).

Ex.:	110 1#	$aCatalunya.$bComissió Jurídica Assesora
i no	110 2#	$aComissió Jurídica Assesora (Catalunya)

Però:	110 1#	$aEstats Units d'Amèrica.$bWarren Commission
i no	110 2#	$aWarren Commission (Estats Units d'Amèrica)
		Comentari: La "Warren Commission" és entrada subordinadament perquè el seu nom no inclou el nom del govern, encara que sí inclou un nom propi

Però:	110 2#	$aAgència Catalana de Tecnologia Turística
i no	110 1#	$aCatalunya.$bAgència Catalana de Tecnologia Turística

[LCRI, 24.18, Type 2]

2 Referències

Quan un organisme és entrat subordinadament per pertànyer al tipus 2, només es fa una referència de "vegeu" des de l'entitat subordinada entrada directament si el seu nom figura en la font principal d'alguna de les seves publicacions sense el nom de la superior. En fer la referència, s'afegeix com a qualificador el nom del govern.

[LCRI, 24.18, Type 2]

Sumari del capítol

24.18 ORGANISMES DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA entrats subordinadament-TIPUS 3

Es considera que el nom d'un organisme d'una administració pública no és "general per naturalesa" –i, per tant, s'entra directament– quan el nom inclou un o més elements dels tipus següents:

- noms propis o adjectius derivats de noms propis, inclosos els noms de govern (per exemple, "Balmes" o "balmesiana", "España" o "española", etc.);

Ex.:

110 2#

$aBiblioteca Nacional José Martí

Ex.:

110 2#

$aBiblioteca Joan Miró

Ex.:

110 2#

$aBiblioteca medicea laurenziana

- paraules indicatives del tema o assumpte del camp d'interès, d'activitat, etc. de l'organisme (per exemple, "art", "arqueologia", "energia", "històric", "mèdica", etc.);

Ex.:

110 2#

$aConsejo de Seguridad Nuclear (Espanya)

Ex.:

110 2#

$aMuseu Tèxtil i d'Indumentària

Ex.:

110 2#

$aArxiu Històric de la Ciutat (Barcelona, Catalunya)

- el terme "nacional", "federal", "estatal", "comarcal", "provincial", "municipal", etc. o els seus equivalents en una altra llengua.

Ex.:

110 2#

$aBiblioteca Nacional (Espanya)

Ex.:

110 2#

$aBiblioteca Municipal (Santander, Cantàbria)

Els noms de la resta d'organismes es consideren "generals per naturalesa" i, per tant, s'entren subordinadament al nom del govern.

Ex.:

110 1#

$aEspanya.$bCortes Generales.$bSenado.$bBiblioteca

Per a l'addició de qualificadors, vegeu la concreció a la norma 24.4C.

[AACR2 D&RI, 24.18 Type 3; LCRI, 24.18, Type 3]

Sumari del capítol

24.20B CÀRRECS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. Caps d'estat, etc.

Quan sigui apropiat, es modifica l'encapçalament d'un cap d'estat, etc. ja establert per afegir-li l'any d’acabament del seu regnat o de l'exercici de les seves funcions.

[LCRI, 24.20B]

Sumari del capítol

24.20E CÀRRECS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. Altres càrrecs

En principi, l'encapçalament d'un càrrec s'elabora a partir del nom de l'organisme que representa i no a partir del títol del càrrec, fins i tot quan a la font principal dels documents només consta el títol del càrrec (per exemple, s'ha d'utilitzar "Departament de..." i no "Conseller de...", "Ministerio de..." i no "Ministro de...", etc.) –si cal, es consulten les obres de referència pertinents per a determinar el nom de l'organisme. (Excepció: S'utilitza el títol del càrrec quan l'organisme només és identificat pel títol de qui el representa –24.20E2.)

[LCRI, 24.20E]

Sumari del capítol

24.26 DELEGACIONS EN ENTITATS INTERNACIONALS I INTERGOVERNAMENTALS

Per a l'elaboració dels encapçalaments de les delegacions en entitats internacionals i intergovernamentals s'aplica el text de la norma 24.26 fixat per la revisió de 1998.

Text modificat a la revisió de 1998:

... Si no se sap amb certesa el nom de la delegació, etc., anoteu Delegació [Missió, etc.] (o termes equivalents en la llengua del país representat). Si es considera necessari distingir la delegació, etc., d'altres amb el mateix nom, afegiu el nom de l'entitat internacional o intergovernamental, de la conferència, del projecte, etc. –en la forma i llengua utilitzades per a aquest com a encapçalament– on la delegació, etc. està acreditada...

En aplicar la nova redacció de la norma, la frase "Si es considera necessari... , afegiu el nom de l'entitat internacional... on la delegació, etc. està acreditada" s'ha d'interpretar de la manera següent: si es considera necessari distingir la delegació, etc. d'altres amb el mateix nom, s'afegeix l'encapçalament complet de l'entitat internacional o intergovernamental, de la conferència, del projecte, etc. on la delegació, etc. està acreditada.

Ex.:

110 1#

$aMèxic.$bDelegación (Conferencia Interamericana de Consolidación de la Paz (1936 : Buenos Aires, Argentina))

[LCRI, 24.26]

Sumari del capítol

24.27C ENTITATS I CÀRRECS religiosos. Entitats subordinades

1 Parròquies

Les parròquies es tracten com a esglésies locals (24.3G) i no com a jurisdiccions eclesiàstiques (24.27C2-24.27C3).

Ex.:	110 2#	$aParròquia del Pont de Suert
i no	110 2#	$aEsglésia Catòlica.$bParròquia del Pont de Suert

Sumari del capítol

24.27C3 ENTITATS I CÀRRECS religiosos. Entitats subordinades. Diòcesis catòliques, etc.

1 Referències

Quan l'encapçalament d'una diòcesi catòlica, etc. inclou un nom de lloc, es fa una referència de "vegeu" de la forma següent: nom del lloc seguit del terme indicatiu del tipus d'entitat ("Patriarcat", "Diòcesi", "Província", etc.) i d'"Església Catòlica".

Ex.:	110 2#	$aEsglésia Catòlica.$bDiòcesi de Girona (Catalunya)
	410 1#	$aGirona (Catalunya : Diòcesi : Església Catòlica)

[LCRI, 24.27C3]

Sumari del capítol

NOTES DEL CAPÍTOL

[0] Normalment la forma completa del nom figura en la menció de copyright, en fonts de referència o en el lloc web de l’entitat.

[1] Només s'han de tenir en compte les formes del nom aparegudes en les publicacions de l'entitat i/o en les fonts de referència (per exemple, en establir l'encapçalament no s'han de tenir en compte formes traduïdes pel catalogador, encara que aquestes formes sí que es poden utilitzar en les referències si es considera convenient).

[2] Per als catalogadors de la Biblioteca de Catalunya: En aquest cas l'encapçalament es marca com a provisional –codi "c" en la posició 33 del camp 008– en el corresponent registre d'autoritat.

[3] Per als catalogadors de la Biblioteca de Catalunya: En aquest cas l'encapçalament es marca com a autoritzat –codi "a" en la posició 33 del camp 008– en el corresponent registre d'autoritat.

[4] Per als catalogadors de la Biblioteca de Catalunya: En aquest cas l'encapçalament es marca com a provisional –codi "c" en la posició 33 del camp 008– en el corresponent registre d'autoritat.

[5] Observeu que aquesta pràctica difereix de la seguida per a noms de persona en què només es qualifica l'encapçalament nou i no es modifica el ja existent.

[6] La norma 24.17 fa dependre el tractament que es dóna a una entitat de l'administració pública de l'entitat immediata superior a què està subordinada: quan la immediata superior s'entra subordinadament al nom del govern, l'entitat subordinada es tracta com una entitat de l'administració pública (24.17-24.18); quan la immediata superior s'entra directament sota el seu propi nom, l'entitat subordinada es tracta com si no pertanyés a l'administració pública (24.12-24.14).

[7] Recordeu que les jurisdiccions antigues en matèries es poden utilitzar quan són encapçalaments d’entitat (codificats X10). En el cas de noms geogràfics (codificats X51) el principi que regeix a la LEMAC, és que s’ha d’utilitzar la jurisdicció actual si coincideix (significativament) amb l’extensió territorial, p. ex.: “Múrcia (Regne)” no es pot utilitzar com encapçalament de matèria ja que territorialment coincideix amb la comunitat autònoma actual; com encapçalament de matèria s’ha d’utilitzar “Múrcia (Comunitat autònoma)”. En canvi, “Granada (Regne)” sí que es pot utilitzar com a matèria ja que territorialment no coincideix amb la ciutat actual.

[8] Tingueu en compte que el tipus 2 de la norma només es pot aplicar si es compleix també un segon requisit: "Que el nom de l'entitat superior sigui necessari per a la identificació de l'entitat subordinada."

SUMARI GENERAL

Biblioteca de Catalunya

Servei de Normalització Bibliogràfica

snb@bnc.cat

08/10/2014

1 Puntuació i espaiament

2 Impressors

a) Hereus, cessionaris i successors

b) Oficina, etc.

c) Associacions, etc.

1 Regla alternativa

1 Canvis de nom i formes variants d'un mateix nom

2 Tria entre formes variants d'un mateix nom

1 Abast

2 Regla alternativa

3 Tria de la llengua[1]

a) Entitats internacionals

b) Altres entitats

4 Entitats entrades subordinadament

1 Ordre de preferència de les fonts

1 Parròquies

1 Qualificadors múltiples

24.4C ADDICIONS. Dues o més entitats amb el mateix nom o amb noms similars

1 Addicions a encapçalaments amb conflicte

2 Addicions a encapçalaments sense conflicte

1 Països i estats, etc., enumerats a 23.4C o 23.4D

2 Jurisdiccions que no siguin un país o un estat, etc. enumerat a 23.4C o 234D

3 Regnes d'Espanya

4 Jurisdiccions sense conflicte

1 Tres o més reunions d'una sèrie de congressos amb el mateix nom

1 Esglésies, capelles, etc. d'institucions

1 Referències

1 Aplicabilitat

2 Congressos amb nom

3 Referències

1 Referències

1 Nacions Unides

1 Aplicabilitat

2 Referències

1 Parròquies

1 Referències

3 Tria de la llengua^[1]