Es considera que els introductors de l’obra wagneriana a Catalunya foren els compositors Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) i Felip Pedrell (Tortosa, 1841-Barcelona, 1922). El primer va incloure la marxa del Tanhäuser en un dels seus concerts dels Jardins d’Euterpe de Barcelona el 1862, mentre que el segon va incorporar l’ideari wagnerià en el camp teòrico-musical, i les seves grans composicions es deixaren seduir per l’estètica del compositor alemany. Altres dos grans wagnerians als quals Joaquim Pena va prendre el relleu foren el metge Josep de Letamendi (Barcelona, 1828-Madrid, 1897) i el crític musical Joaquim Marsillach (Barcelona, 1859-Caldes d’Estrac, 1883), fundadors de la Societat Wagner i representants catalans al Patronatverein de Bayreuth.

La cultura musical a Catalunya en general i la wagneriana en particular estan en deute amb Joaquim Pena. Impulsor i cofundador de l’Associació Wagneriana el 1901, va ser el seu primer president fins el 1904; també formà part de la comissió de l’Orfeó Català i fou cofundador i secretari de l’Orquestra Pau Casals, soci i col·laborador del Gran Teatre del Liceu i secretari de l’Institut del Teatre. Va deixar escrits i crítiques musicals remarcables en la premsa del moment, així com diverses traduccions i edicions d’obres wagnerianes.

Pena va seguir amb dedicació i devoció els esdeveniments wagnerians. Després de l’estrena de Lohengrin a Barcelona el 1882 al Teatre Principal –si bé serà el Gran Teatre del Liceu que programarà Wagner amb certa regularitat-, el musicògraf adquireix per a la seva biblioteca personal La historia de Lohengrin de Joaquim Marsillach, volum que inclou un apèndix amb un escrit de Franz Liszt sobre la reforma wagneriana de la òpera. Amb el temps, arribarà a reunir un fons wagnerià d’extraordinari interès.