Els Diaris en parlen

“Mercè Llimona ho descriu minuciosament, perfilant la línia i estremint el color, amb un gest amorós. Quan dic amorós parlo exactament d’aquell amor fet de consciència i de tendresa que ha construït la vida d’aquesta dibuixant extraordinària”.
“Es també aquesta fidelitat a un món i a una terra un dels secrets de l’encant immarcescible que emana dels dibuixos d’aquesta artista que ara homenatgem”

.

Joan Teixidor
El Pais, 28 desembre 1986

“..más allá de la temporalidad de modas y ambientes, fijó en las expresiones, actitudes y movimientos de sus personajes infantiles el vital aliento de una maravillosa aventura que se llama vivir”.
“Los cuentos clásicos, aquellos que la mayoria conocemos, fueron pauta útil para que la artista demostrara que la fantasía es el mejor camino para materializar sentimientos. Por ello sus niños, aunque puedan parecer de antes por sus ropas, son de ahora”.
“… yo mismo, mientras visitaba su exposición, pude recordar que de muy niño aprendí a entender las horas del reloj con su TIC-TAC, libro que desde 1942 suma muchas ediciones”.

Josep Maria Cadena
El Periódico, 11 -19 mayo 1993

 

“Aquesta gran dama de la il·lustració infantil, ha regalat la seva sensibilitat a gent de diverses generacions.”
“Parladora afable i amb records amables per a tothom, aquesta dona que ha fet les delícies d’infants I grans a través dels seus dibuixos, se sent orgullosa de l’ambient on va créixer i de la familia que l’envolta".

Marta Porter
Avui, 21 maig 1993.

“L’obra de Mercè Llimona destil·la sentiments poètics, plens d’espontaneïtat”.

“La mateixa clarividència a l’hora de recordar els fets més importants de la seva vida es transmet en aquests escrits dels seus primers quinze anys. No hi há nostàlgia sinó una visió lúcida del moment cultural i històric”.

Andreu Sotorra
Avui, 8 maig 1994, 11 desembre 1995.

 

“Mercè Llimona ha mostrado hasta dónde pueden llegar las potencialidades de la lengua escrita cuando es usada por personas de cultura".
“…unos momentos de fe y esperanza en una comunidad lingüística que ha sabido crearse una herramienta tan eficaz y hermosa como la prosa privada de Mercè Llimona”.

Lluis Maria Todó
El País, 11 diciembre 1995

 

TERRADES BOSCÀ, Núria. “Mercè Llimona: una il·lustradora d’ahir i d’avui”.
Barcelona: Biblioteca Infantil Santa Creu, 1981.

TEIXIDOR, Joan. “Nadal i Mercè Llimona”. Quadern. El Pais, 28 desembre 1986

PERMANYER, Lluis. “Mercè y Núria Llimona: la prolífica familia Llimona, cuna de artistas”.
La Vanguardia, 17 enero 1988. p. 26.

CADENA, Jopep Maria. “Mercè Llimona”. El Periódico, 11 mayo 1993. p. 34.

SPIEGEL, Olga. “Una exposición en la Sala Rovira homenajea a la ilustradora Mercè Llimona”. La Vanguardia, 11 mayo 1993. p. 42.

CADENA, Josep Maria. “Mercè Llimona expone los dibujos de toda una vida”. El Periódico, 19 mayo 1993. p. IV.

PORTER, Marta. “Viatge a la nostàlgia: Mercè Llimona exposa a la Sala Rovira. Avui, 21 maig 1993. p. 9.

“Realitat i conte al dibuix infantil”. L’Eixample, 26 mayo 1993.

“Mercè Llimona”. La Vanguardia. 28 mayo 1993. p. 51.

PORTER, Marta. “Mercè Llimona: una vida il·lustrada”.
Avui, 30 maig 1993. p. 9.

“Mercè Llimona”. El Periódico, 12 abril 1994.

“Peter Pan i Wendy, la imatge en moviment de Mercè Llimona”. Avui, 15 abril 1994. p. 2.

“Mercè Llimona y Roca-Ferrer firman un nuevo Peter Pan”. La Vanguardia, 16 abril 1994.

GIRÓ, Carme. “Mercè Llimona: “Els meus dibuixos són com la contraportada dels de Walt Disney”.
Avui, 19 abril 1994. p. 42.

SOTORRA, Andreu. “Singularitat i tradició d’un gènere consolidat”. Avui, 23 abril 1994.

SOTORRA, Andreu. “Retorn al món de l’eterna infància”. Avui, 8 maig 1994. p. 38.

PIÑOL, Rosa Maria. “La ilustradora Mercè Llimona publica unas memorias de infancia”.
La Vanguardia, 1 diciembre 1995.

CADENA, Josep Maria. “Mercè Llimona”. El Periódico, 5 diciembre 1995.

SOTORRA, Andreu. “Mercè Llimona: He intentat no caure mai en la pallassada a l’hora de dibuixar”.
Avui, 11 desembre 1995. p. B 1.

TODÓ, Lluis Maria. “Prosa privada”. El País, 11 diciembre 1995. El Pais Cataluña. P. 16.

MORET, Xavier. “Mercè Llimona: dibuixant i escriptora”. El Pais, 15 febrer 1996. Quadern. P. 8.

AINAUD DE LASARTE, Josep Maria. “Han passat els anys de Mercè Llimona”.
El Periódico, 12 diciembre 1996. Agenda de hoy. P. 4.

CADENA, Josep Maria. “Mercè Llimona: A casa nostra sempre hem respirat art”.

PORTER, Marta. “Mor la il·lustradora de llibres infantils Mercè Llimona”. Avui, 30 Novembre 1997. Cultura, p.52.

“Fallece la dibujante Mercè Llimona”. El Pais. 30 Noviembre 1997. La Cultura, p.38.

“La il·lustradora infantil Mercè Llimona mor a Barcelona als 83 anys”. El Periódico, 30 Noviembre 1997.

DIAZ PLAJA, Aurora. “No t’oblidarem, Mercè Llimona”.Avui, 1 desembre 1997. Cultura, p.37.

“Mercè Llimona, gran dama de la ilustración de libros infantiles, fallece a los 83 años”.
La Vanguardia, 1 diciembre 1997. Cultura, p.31.

TRIAS DE BES, Montserrat. “Recuerdo a Mercè Llimona”. La Vanguardia, 6 diciembre 1997.
Opinión: cartas a los lectores. p.16.