Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Josep Fiter i Inglès, un periodista de La Renaixença


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



Josep Fiter i Inglès, un periodista de La Renaixença

Pel juny d’enguany es compliren 100 anys del traspàs de Josep Fiter i Inglès (1857-1915), un home que desenvolupà una intensa activitat social, cultural i econòmica, a Catalunya i fora d'aquesta, i sobre el qual només se n’han escrit unes breus ressenyes biogràfiques i algun article parcial. La passió de la seva vida fou el descobriment dels orígens i la història  de Catalunya mitjançant el coneixement de primera mà dels conjunts monumentals i arqueològics disseminats arreu del país. Aquest afany de saber també el va fer aprofundir  en l’estudi de la història de pobles de l’Aragó, més si cal arran del seu casament el 1881 amb una dama aragonesa. Excel·lí en el coneixement dels materials i de les tècniques dels brodats i de les puntes, les manufacturades a la seva fàbrica familiar i les que distribuïa provinents de puntaires de tot Catalunya. Sabem que la seva fama s’estengué a la corona d’Espanya, al Vaticà i a París, on va arribar a ser membre del jurat de l’Exposició Universal de l’any 1900. Exercí nombrosos càrrecs arreu: a Catalunya, un dels més significatius va ser el de primer president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, el 1899.

La Rondalla. Any 1, núm. 2 (octubre 1874)

Abans de complir els 18 anys ja es delia per escriure i trobem els seus primers escrits a La Rondalla (Barcelona, 1874) de la qual n’aparegueren 10 números, on en redactava la secció fixa “Efemèrides de Catalunya”, a més de breus biografies i alguna nota arqueològica. Poc després, i no sense alguna picabaralla amb els editors d’aquesta revista, fundà la seva pròpia, titulada  La Bandera catalana (Barcelona, 1875),  que finançava íntegrament i que es considera la continuació de La Rondalla; n’aparegueren 36 números. Finalment dirigí  L’Escut de Catalunya (Barcelona, 1879) que fou la més literària i la de més durada amb 40 números.

La Bandera catalana. Any 1, núm. 1 (janer 1875)

L'Escut de Catalunya. Any 1, núm 2 (abril 1879)

Aquest conjunt de setmanaris són un reflex del notable increment de publicacions periòdiques en català que generà la Renaixença. Quan van néixer les dues primeres existien dues publicacions periòdiques de referència:  La Renaixensa (1871-1898) i el Calendari Català de Pelagi Briz (1864-1881), però encara havien d’aparèixer La Veu del Montserrat (1878-1902), el Diari català de Valentí Almirall (1879-1881) i L’Avens (1881-1893), per exemple.

Josep Fiter va ser col·laborador de La Renaixensa i s’hi sentia tan implicat, que quan la van suspendre governativament en va assumir la direcció i publicació de la continuació amb la Revista catalana de literatura, ciencias y arts (1878). de la qual només en va aparèixer un número perquè immediatament va quedar suspesa.

Revista catalana de literatura, ciències i arts. Núm. 1 (octubre 1878)

També va col·laborar en Lo Gay saber, el Calendari català i la Llumanera de Nova York.

La curiositat pels orígens de Catalunya, la seva empenta i la seva determinació foren decisives en la introducció de l’excursionisme a Catalunya, de tal manera que el 1876 fundà, junt amb altres col·laboradors, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i després va ser membre molt actiu de l’escindida Associació d’Excursions Catalana. En agrupar-se ambdues associacions donaren lloc a l’emblemàtic Centre Excursionista de Catalunya.

El sentit de l’excursionisme, abans de l’esportiu, era el de descobrir i investigar sobre el passat del territori i progressivament sobre la natura i la geografia, i, naturalment, un cop feta aquesta tasca calia recollir-la i divulgar-la. Amb aquesta finalitat cada associació va començar a publicar el seu butlletí; així doncs, les associacions excursionistes de Catalunya han donat com a resultat un bon conjunt de butlletins, els quals han contribuït decisivament al coneixement i a la divulgació de la història i de la geografia catalana.

Al moment en que s’escindeix l’Associació d’Excursions Catalana inicien la publicació, pel novembre de 1878, els dos primers butlletins excursionistes: el Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana (Barcelona, 1878-1890) i L’Excursionista (Barcelona, 1878-1891) de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que apareix 10 dies més tard que el primer.

Al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana s’hi troben col·laboracions de Fiter: cròniques d’excursions i dibuixos fets del natural per il·lustrar els articles. A L’Excursionista s’hi troben referències a ponències orals presentades a la Junta de l’Associació i referències a escrits de Fiter editats en una altra publicació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques: Memorias de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas, publicades entre 1880 i 1888 i referents als anys 1876-1879 i 1883-1884. Entre 1882 i 1883 l’Associació d’Excursions Catalana també publicà el seu anuari: Anuari de l‘Associació d’Excursions Catalana, aquest, però, només detalla els anys 1881 i 1882. A més a més, Fiter donava els seus dibuixos originals i llibres de la seva propietat a les biblioteques d’aquestes entitats.  

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol. 28 (1918)

Josep Fiter escrivia tant en català com en castellà i moltes de les seves monografies publicades són en aquesta llengua. En castellà dirigí El Arte decorativo; col·laborà al butlletí Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona, Miscelánea científica i  Revista comercial, i finalment fou corresponsal del diari de Madrid La Mañana, quan n’era director Víctor Balaguer.

Les revistes en català on col·laborà Josep Fiter es troben totes a la Biblioteca de Catalunya, així com molts dels llibres que va escriure. Hi ha també una tarja de visita a la Correspondència de Jacint Verdaguer. Inventari.

Josep Fiter, un personatge apassionat, inquiet i infatigable del qual encara queda molt per estudiar.

 

M. del Tura Molas

BC. Hemeroteca 

 

Bibliografia

Alós-Moner, Ramon. “Josep Fiter i Inglès”.Anuari / Institut d’Estudis Catalans. Vol. 6 (1915-1920) p. 849.

Cabana i Vancells, Francesc “Els Fiter. Prestigi i mecanització”. Enciclopèdia.cat  http://www.enciclopedia.cat/EC-FE-0323201.xml  [consulta 2 desembre 2015]

Comas, Ramon N. “En Josep Fiter i Inglès”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.  Vol. 28 (1918) p. 8-17.

 “Josep Fiter i Inglès” [col·laboració JoMa/AMS]. L'Enciclopèdia.cat. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0027115.xml [Consulta 1 desembre 2015]

“Josep Fiter i Inglès”. Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Fiter_i_Ingl%C3%A8s [consulta 1 desembre 2015]

Llodrà i Nogueras, Joan Miquel. “Un cartel para la Casa Fiter”. Datatéxtil. Nº24 (junio 2011). P.6-23.

“La Puntaire”. Diputació de Barcelona. Patrimoni Cultural. http://www.diba.cat/es/web/opc/puntaire [consulta 1 desembre 2015]

Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona:  Bruguera, 1966.

Comentaris

Familia

En Josep Fiter Inglès era cosí germà del meu avi, en Pere Fiter Navarro. El seus pares respectius, Josep Fiter Lubian (1823-1876) i Pere Fiter Lubian (1829-1896) eren germans. Els dos dirigien la empresa familiar FABRICA DE BLONDAS Y ENCAJES José Fiter

Visc a un carrer que du el seu nom

Moltes gràcies per la informació! A mi que m'agrada molt viatjar i l'etnografia m'ha fet il·lusió descobrir que visc fa més d'una década a un carrer que porta el nom d'aquest il·lustre senyor. Un cop més sento que no és casualitat sinò causalitat.

Felicitació i agraïment

Un molt bon treball de recerca i una informació molt interessant sobre la vida d'en Fité.
Personalment i a banda del seu fonamental protagonisme en el món excursionista, ignorava totes aquestes múltiples activitats del personatge en qüestió. La meva felicitació a l'autora Maria del Tura Molas, per tota aquesta feina i agraït per permetre'm conèixer tantes altres facetes de la seva vida.

Gran puntal de l'excursionisme català

En crear l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques ell i els seus joves amics, van posar els fonaments del que després seria el Centre Excursionista de Catalunya, el CEC, una institució cabdal del nostre País, que tantes i tantes dècades de joia, esport i cultura, va proporcionar als amants de la muntanya i del coneixement de la natura.

Emprenedor

Tot un emprenedor de l'època. Un descobriment molt interessant!



un personatge molt interessant

Moltes gràcies per fer-nos-el conèixer, i més encara, a través del fons de l'Hemeroteca