La mort de Carles II l’any 1700 provocà una guerra entre dues de les dinasties europees més poderoses: els Habsburg d’Àustria i els Borbons de França, que pugnaven pel domini d’Europa i del comerç internacional.
Els catalans donaren suport principalment a l’arxiduc Carles d’Àustria com a futur rei d’Espanya perquè garantia les lleis i institucions catalanes i defensaren aquesta decisió fins a les últimes conseqüències.
La guerra colpí durament el territori i la seva gent: crema de viles, setges, fam, mort i devastació. Les carències de recursos humans i materials afectaren la societat civil i s’evidencien, per exemple, en les obligacions de participar a la milícia i de declarar els objectes de valor, en la publicació de disposicions sobre distribució de queviures, en la gestió de l’Hospital de la Santa Creu, i en l’aparició de fraus, com la circulació de moneda falsa.
Malgrat tot, la vida no s’aturà ni al camp ni a les ciutats mentre durà el conflicte, llevat dels moments més difícils. El país, a les darreries del segle XVII, havia encetat una etapa de prosperitat econòmica que es percebia en el progrés agrícola i el dinamisme comercial. L’establiment de la cort de l’arxiduc Carles a Catalunya entre 1705 i 1713 esperonà, de forma notable, la producció i renovació artística, musical i literària de caràcter erudit. En l’àmbit popular proliferà l’aparició de villancets i cançons de caire polític i propagandístic.
L’activitat diària generava divergències entre estaments, gremis o famílies que sovint derivaven en causes judicials, les quals, juntament amb la documentació notarial privada, són una mostra dels valors socials i morals de l’època.
La devoció religiosa estava molt arrelada en la població, tanmateix no impedia la circulació de comèdies satíriques, romanços o poesies eròtiques que posaven de manifest el vessant més frívol de la societat.
El català era la llengua més utilitzada com constaten els documents de l’esfera privada o de la literatura popular; en canvi, la creació musical, literària o política més culta es feia en castellà. El llatí s’emprava per a textos acadèmics, eclesiàstics o jurídics.
L’exposició aplega 146 peces produïdes principalment entre 1700 i 1714 que provenen majoritàriament de la col·lecció de Fullets Bonsoms i de l’arxiu de l’Hospital de la Santa Creu de la Biblioteca de Catalunya. És, doncs, una gran oportunitat per contemplar peces úniques que formen part del patrimoni del país.