Menú superior





Ets a: Inici / El Blog de la BC / Les exposicions de la producció editorial barcelonesa entre 1949 i 1980, un pobre substitut del Dipòsit Legal


Right menu

Arxiu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29      

Etiquetes



Les exposicions de la producció editorial barcelonesa entre 1949 i 1980, un pobre substitut del Dipòsit Legal

“Anem a proposar-vos que l’Ajuntament, en representació de la ciutat de Barcelona, prengui la iniciativa de constituir una gran Biblioteca, proveïda de tots els records del passat y de totes les modernes meravelles de l’activitat contemporània".

Amb aquestes paraules Antoni Rubió i Lluch, president de l’Institut d’Estudis Catalans, demanava a l’alcalde de Barcelona, a finals de 1907, la creació d’una biblioteca catalana, que havia de ser la biblioteca nacional de Catalunya. I així va néixer la Biblioteca de Catalunya, inicialment dins el si de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per ser la biblioteca nacional que els seus fundadors volien, li mancava, entre d’altres coses, rebre la producció bibliogràfica del país, que en concepte de dipòsit legal havien de rebre les biblioteques públiques de l’estat. A Barcelona la biblioteca de la Universitat de Barcelona era al mateix temps la pública provincial, i per tant era a aquesta a on anava a parar el dipòsit legal.

La Biblioteca de Catalunya, per la seva banda, mai va ser una biblioteca de l’estat. Felipe Mateu, el director que el Ministerio de Educación va nomenar el 1940, va intentar que la Biblioteca Central –nom que li van imposar d’ençà de la guerra- rebés el mateix tracte que les biblioteques de l’estat i que d’alguna manera fos receptora del dipòsit legal. Vist que això no era possible, va trobar la manera d’aconseguir que la biblioteca rebés part de la producció bibliogràfica catalana, tal com ho explica ell mateix, a l’acte inaugural de la VI Exposición de la Producción Editorial Barcelonesa, celebrada el 22 d’abril de 1955

“Hace ya siete años. Celebrábase la Feria del Libro en el paseo de Gracia, y visitando las diferentes instalaciones, me preocupaba la idea, no surgida entonces, sino mucho antes, de suplir de alguna forma la falta del Depósito Legal de que carece la Biblioteca de la Diputacion Provincial de Barcelona. De instalación en instalación, me llegué a la del Instituto Nacional del Libro Español (INLE), y en ella tuve el gusto de hablar con mi querido amigo don Santiago Olives [ y ] con mi también apreciado don Augusto Matons, Delegado en Barcelona del Instituto Nacional del Libro Español, [...]
 De aquella conversación surgió lo que al año siguiente había de ser una realidad y hoy es un éxito confortador. Se trataba de invitar a los editores barceloneses a que mostrasen su producción en ocasión de la Fiesta del Libro, en esta biblioteca, e hicieran donación a la misma de todo lo editado desde la misma fecha del año anterior. Y así fue, en efecto. El día 26 de abril de 1950 se inauguraba aquí la primera “Exposición de la Producción Editorial Barcelonesa”, comprendida entre el 23 de abril de 1949 y el 23 de abril de dicho año 1950.

Vitrina editorial Molino

Vitrina editorial Destino

 

La idea de Mateu, recolzada i impulsada per Santiago Olives i Augusto Matons, responsables de l’INLE, va donar els seus fruits. Els mateixos Olives i Matons es van encarregar de parlar amb els editors, convidant-los a participar-hi, i l’exposició i posterior donació dels llibres va continuar ininterrompudament fins l’any 1980, quan les competències de l’Institut Nacional del Libro Español van ser traspassades al Departament de Cultura, i la biblioteca va començar a rebre, ara sí, el Dipòsit Legal.

A més, cada any es va publicar el catàleg de l’exposició, amb el text de la conferència que feia una persona relacionada amb el món del llibre i l’edició, com Gustau Gili, Joaquim Sopena, Carles Barral, Josep Vallverdú, Josep Porter i molts altres.

Catàleg de l'Exposició de la Producció Editorial Barcelonesa

A l’arxiu administratiu de la Biblioteca es pot consultar tota la documentació dels lliuraments anuals i la correspondència amb les editorials, tant les que hi participaven com les que no ho feien, que ens permeten saber quines editorials eren i què hi donaven.

 

Tot i que la idea de Mateu era suplir d’alguna manera el dipòsit legal, les xifres indiquen que el seu projecte quedava lluny d’aconseguir-ho. Entre 1958 i 1971 van entrar a la Biblioteca Universitària, en concepte de dipòsit legal, 72.357 llibres, a banda dels fullets, revistes, fulls solts, música o mapes. El donatiu dels editors a la biblioteca, pel període de 1949 a 1971, va ser de 19.647 volums, segons explica Felip Mateu al catàleg de l’exposició de 1971, i el total, fins 1980, 32.124 llibres.

Ell mateix diu, al pròleg del catàleg de 1960, que el donatiu era una selecció (bastant minsa, la veritat)

“... en el acto anual de entrega por los editores barceloneses a la Biblioteca Central de la Diputación de lo más selecto de su producción y de lo más significativo de sus creaciones.;

Este matiz debe ser resaltado: lo más selecto, sí, pues aquí no se halla todo cuanto se creó o produjo – lo cual ya se reúne, en virtud de disposiciones oficiales, en los correspondientes centros --, sino lo más representativo y propio de cada editorial.” 

El nombre d’editorials participants va ser bastant regular al llarg dels anys, entre 50 i 60, tret de l’any 1962, que hi van participar 81. Per saber si era un nombre significatiu o no, ens hem de fixar en el que diu la Guia de editores y libreros de España, on l’any 1961, per exemple, hi surten 275 editors a Barcelona. De tota manera, entre les 50 o 60 es trobaven la majoria de les editorials catalanes més conegudes: Salvat, Gustavo Gili, Edicions 62, Caralt, Bosch, Herder, Aedos, Pòrtic, Bruguera, ...

Quin tipus de llibres donaven? Mirant les llistes i catàlegs, observem que la mostra era ben variada, obra de referència, llibres de butxaca i llibres tècnics. Per exemple, si mirem obra de referència, trobem que Salvat el 1959 va donar el Diccionario terminológico de ciencias médicas i la Historia del mundo, en 5 volums, AEDOS la Geografia de Catalunya, 4v. , entre el 1958-1963 i la Historia de la pintura hispánica el 1962, Bibliograf, els seus diccionaris i Bosch manuals de dret.

També apareix molta col·lecció de butxaca, de novel·la, que realment substituïa el dipòsit legal, perquè una biblioteca de recerca com la Biblioteca de Catalunya potser no els hauria comprat. A tall d’exemple, Barral el 1973 dona 11 títols de les Ediciones de bolsillo. Serie negra  i 13 d’Ediciones de bolsillo; Pòrtic, el 1972 dona els 58 títols de Llibre de butxaca,  els 9 de Memòries i el 5 de Pòrtic hispànica; Edicions 62 també donava de totes les col·leccions:  Llibres a l’abast, Cua de palla, El Galliner o Els llibres de l’Escorpí.

 

Així, tot i que la biblioteca fins la Llei de biblioteques de 1981 no va arribar a rebre tot el que publicaven els editors, si que hi va entrar una mostra diversa, i els editors la van tenir sempre present.

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Bibliografia

Santiago Alcolea et al. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1994.

Guilleumas, Rosalía. Qué es y qué puede ser la Biblioteca provincial y universitaria de Barcelona. Barcelona: Universidad de Barcelona. Biblioteca provincial y universitaria, 1972

Cedán Pazos, Fernando. Edición y comercio del libro español (1900-1972). Madrid: Editora Nacional, 1972&

Comentaris