Menú superior





Ets a: Inici / Visita'ns / Exposicions / Miquel Pujol i el món dels impossibles




Miquel Pujol i el món dels impossibles

Data inici: 17/05/2016 Data final: 18/06/2016

Lloc: Espai Zero

Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 20 h. Dissabtes, de 9 a 14 h.

Comissariat: M. Rosa Montalt (Cap de la Secció de Música de la BC)

Poques vegades s’han exposat a l’Espai Zero documents tan singulars com en aquesta ocasió: penjadors que emmarquen partitures, pintes representades dins pentagrames, sons atrapats... S’hi mostren també documents que testimonien projectes increïbles, com els que acrediten un espai i un cicle de tallers dedicats a les arts plàstiques dins un club de futbol, o un certificat de rècord Guinness atorgat per a la partitura més llarga. Aquest món d’impossibles és el de Miquel Pujol i Grau.

Com a violoncel·lista, Miquel Pujol ha passat de compartir escenari amb formacions com l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, o la Bayreuther Festspielorchester, a esdevenir intèrpret solista amb actuacions en marcs tant emblemàtics com el claustre inferior del portal de la Passió de la Sagrada Família (1967), la llotja presidencial del Futbol Club Barcelona (1995-1999), la cripta del Vaticà (2009) o la catedral de Barcelona (2012).

La composició, en canvi, sembla haver-lo portat a un sentit invers. La recerca constant com a músic en solitari l’ha transformat en coautor o col·laborador multidisciplinar. Les seves incursions al món de l’art i la ciència, sense por ni prejudicis, han esdevingut col·laboracions amb creadors d’àmbits tan heterogenis com l’artístic -ja sigui pictòric, escultòric, fotogràfic o poètic-, l’esportiu, el religiós i el científic.

Els primers lliuraments del fons Miquel Pujol han inclòs majoritàriament programes, cartells, retalls de premsa, algunes fotografies i enregistraments sonors i audiovisuals. Tanmateix, bona part dels materials exposats encara no s’han incorporat al catàleg de la Biblioteca.

Aquest conjunt de documents ens recorda que existeix un món sense límits, on la curiositat ben entesa, juntament amb la suma d’òptiques diverses, resulta una bona eina per generar nous camins.

Imatge

Vídeo 

Tornar