Pere Posa, el primer impressor català

La vocació editorial li ve a Catalunya de lluny. D’acord amb la documentació existent, el 1473 ja s’hi havien imprès textos bé que per part d’impressors alemanys. La gent del país preferí la funció d’editor a la d’impressor. Tanmateix, no gaire més tard, Pere Posa s’introduí en el món de la impressió de la mà del ginebrí Pere Brun. Amb indicació tipogràfica dels dos noms, aparegué el 1481 al mercat l’obra de Quint Curci Ruf Història d’Alexandre en la traducció de Lluís de Fenollet, a la qual en seguiren algunes més. Poc més tard, el mateix 1481, Pere Posa signà sol els seus treballs, que tindrien un abast cronològic de vint-i-cinc anys, fins al 1506, any de la seva mort. 
Aquesta exposició vol retre homenatge al primer català que s’aventurà en el nou negoci, amb una visió dual, la de llibreter i impressor alhora, o potser triple, si s’hi inclou la d’editor. La BC té exemplar de 18 obres impreses al seu taller, alguns -pocs- duplicats. La bibliografia més habitual ressenya més d’una trentena d’impressions. A més de les indicacions tipogràfiques de les seves obres, una sèrie de documents recuperats per a la investigació permeten de veure l’entorn en què es movia, el bagatge cultural, l’expertesa prèvia a l’inici de la nova activitat, la relació amb d’altres professionals del món del llibre vinculats sovint a vendes i a reclamació de deutes... Era clergue, rector de Talamanca (Bages), beneficiari de la parròquia de Sant Jaume i majoral i administrador de la confraria de la Trinitat; tenia una casa de lloguer a Montjuïc, mentre que la seva residència habitual era al carrer de la Boqueria, ben prop de l’actual BC quan aquesta era seu de l’Hospital de la Santa Creu, al qual cedí algun benefici i al qual podria haver pertangut part dels seus béns si l’hereu, el seu nebot, homònim, hagués mort sense successió. 
Els llibres que ens han arribat -probablement n’imprimí més- són publicats en llatí i en català. Se li ha atribuït amb data de 1493 la impressió de la carta de Colom adreçada a Luis de Santángel, que es publicà en castellà sense indicacions tipogràfiques. L’abast temàtic de la seva producció era prou ampli: en destaca el vessant científic i també l’edició de textos de Ramon Llull i els seus deixebles. Als textos legislatius i religiosos, caldria afegir-hi obres de gran nomenada en aquell moment -l’esmentada Història d’Alexandre, per exemple-, sense oblidar documents de caire més popular, religiosos -butlles-, o absolutament innovadors: se li deu la impressió de la primera aritmètica mercantil de la Península Ibèrica -la Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment-, escrita en català i amb voluntat divulgativa, potser la segona o tercera d’aquestes característiques impresa a Europa. 
La seva producció entra de ple en la categoria del que anomenen incunables i respon a les seves generalitats. Les obres conservades són correctes i solen ser escrites en caràcters gòtics, amb ús de la xilografia en portades, caplletres i orles, amb poca presència d’il•lustració i ornamentació, amb peus d’impremta poc historiats, i amb incorporació dels avenços de l’art impressora -la foliació, la introducció de les xifres aràbigues, la impressió -com ha estat dit- a quatre tintes...