Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / Albert Ràfols Casamada i Maria Girona: diàlegs íntims


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Etiquetes



Albert Ràfols Casamada i Maria Girona: diàlegs íntims

L’any 1941, Albert Ràfols Casamada i Maria Girona Benet eren usuaris de la Biblioteca de Catalunya i, 78 anys després, hi retornen amb motiu de l’exposició Albert Ràfols Casamada i Maria Girona: diàlegs íntims, com íntimes són les seves obres: plenes d’emoció, lliures i on la mirada interna i del que es veu per la finestra sempre impera i té alguna cosa a dir: “Des de la finestra, la vida de les coses, mirar cap a fora o mirar cap endintre per un artista acaben essent el mateix” [8].

      

Carnets MG i ARC

Carnets d’usuari de la Biblioteca de Catalunya

                         

“Culturalmente todo era un páramo. Aún así, en medio de ese páramo, yo descubrí la Biblioteca Central de Cataluña; allí leí todas las publicaciones de las vanguardias de los años veinte” [1]

Diàlegs íntims que descobrim llegint el Qüestionari Proust  [2], una finestra per a conèixer les seves confessions més íntimes en paraules d’Albert Ràfols Casamada, i pel que fa a Maria Girona, la informació s’ha obtingut de diverses entrevistes publicades:

 

signatura albert rafols transparent - per enllacar amb questionari

Qüestionari Proust

 

signatura maria girona transparent - per enllacar amb questionari

Qüestionari Proust

 

Ambdós estaven molt compromesos amb l’entorn de l’època que els va tocar viure, tant en l’àmbit social com cultural i polític. Eren membres d’associacions i moviments polítics (Ateneu Barcelonès, Òmnium Cultural, Assemblea de Catalunya, Fundació Maria Aurèlia Capmany, PSC-Secció de Cultura), i sempre estaven disposats a cedir les seves obres per a causes col·lectives: Homenatge a les Víctimes del Franquisme del 1986, campanya en contra de l’Apartheid de principis dels anys vuitanta, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) ...

3.Premi Cultura 2008, Capellades

Premi Cultura 2008, Capellades

 

El seu activisme professional va marcar un referent per a l’ordenament i planificació dels estudis de disseny, posant en valor l’art com a professió i disciplina. Implicats en diferents entitats: Associació d’Artistes Visuals de Catalunya; de la junta promotora de VEGAP Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos i fundadors de les escoles Elisava i EINA, on dugueren a terme una renovació pedagògica sota el lema: “el professor havia d’orientar i no imposar[1].

Participaren en associacions literàries i col·legis d’escriptors com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i la Asociación Colegial de Escritores de España (ACEscritores), entre d’altres.

La filosofia que s’intueix en la seva obra pretén, en definitiva, atrapar instants viscuts amb jocs d’imatges que busquen provocar emocions, reflexions, sensacions... Obres plenes de suggeriments amb paisatges, interiors i natures mortes, “l’espai del quadre és concebut com una finestra oberta a l’exterior, a través de la qual s’emmarca la concentració d’una mirada amorosa, assossegada i serena[8]. 

Tot i la vida compartida, traçaren un camí propi. La seva concepció de l’espai interior i l’exterior té relació amb el procés creatiu de cadascun d’ells. Maria Girona acostuma a prendre apunts del natural en blanc i negre, però pinta en el seu taller, ja que no copia el paisatge, l’evoca.

Maria Girona. Esbós amb la identificació dels colors

Albert Ràfols Casamada. Esbós amb la identificació dels colors

 

Albert Ràfols Casamada fa múltiples llistes, idees per a quadres, esquemes a llapis, guies sobre la simbologia del seu grafisme, esborranys i anotacions en diferents colors. El color és utilitzat per ordenar l’espai com a vehicle de les idees.

6.Albert Ràfols Casamada. Esbós

Albert Ràfols Casamada. Esbós

 

La seva obra artística és un reflex de la personalitat polièdrica, sovint en col·laboració amb artistes d’altres àmbits (músics, escriptors, ceramistes...). N’és un bon exemple la participació d’ambdós en el Grup dels Vuit, en el qual es parlava de l’actualitat artística del moment. El grup va esdevenir un punt de trobada i d’intercanvi pluridisciplinari [7].

A l’exposició Albert Ràfols i Maria Girona: l’equilibri possible, el 2019, es van exposar diverses obres d’Albert Ràfols i Maria Girona que formen part de l’exposició permanent del Museu de Montserrat.

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya , al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova hi ha obra d’Albert Ràfols Casamada. Ens consta, per la premsa, que també hi ha obres de l’artista a la Fundació Perramón de Ventalló (Alt Empordà).

 

Més enllà del pinzell

Els dos artistes són representants del concepte d’Art total i de l’Art Nou.

Entre els seus gravats trobem serigrafies, calcografies, litografies, etc. que, sovint, il·lustren obres de bibliòfil, o bé estampes soltes. Els exlibris en són un exemple:

Albert Ràfols Casamada. Exlibris Walter Benjamín, 1994

Maria Girona. Exlibris Walter Benjamín

 

La seva formació en tallers de ceramistes donaren com a resultat la decoració d’objectes ceràmics. Tenim coneixement que ambdues famílies van organitzar un petit negoci de ceràmica a finals dels anys 50 o inicis dels 60.

9.Albert Ràfols Casamada. Exposició col·lectiva de ceràmica

Albert Ràfols Casamada. Exposició col·lectiva de ceràmica, 1994

 

En el marc del desenvolupament de la indústria tèxtil, els anys seixanta i setanta a Catalunya, un grup de creadors catalans, entre els quals es trobaven Albert Ràfols i Maria Girona, formaren l’Escola Catalana de Tapís, instituint el que avui en dia en diríem la “denominació d’origen”. Els tallers estaven ubicats a les manufactures Aymat de Sant Cugat del Vallès. Des del 2019 el tapís d’Albert Ràfols Casamada està exposat al Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani, mentre que el de Maria Girona és a la Casa Aymat però no s’exposa actualment [11].

10.Albert Ràfols Casamada. Ritme blanc i blau

Albert Ràfols Casamada. Ritme blanc i blau, 1966

 

Conjuntament amb altres artistes, van dissenyar un fulard cadascun, d’una sèrie de dotze, pel desè aniversari del PSC l’any 1989, dels quals reproduïm una mostra dels originals:

Maria Girona. Fulard

Albert Ràfols Casamada. Fulard

 

Per encàrrec d’obra pública, Albert Ràfols Casamada va realitzar la pintura mural de les voltes de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de Margarita Fuchs, neboda de Maria Girona, i els vitralls de la Iglesia de Nuestra Señora del Camino de León. Per encàrrec de particulars, Maria Girona elaborà una pintura mural per a un interior dissenyat pels arquitectes Bohigas, Martorell i Mackay el 1976, i una altra per al bar del restaurant Neichel, dissenyat per l’arquitecte Miguel Espinet el 1982.

13.Vitrall de la Iglésia de Ntra. Sra. del Camino, León

Vitralls de la Iglesia de Nuestra Señora del Camino de León

 

L’Albert i la Maria també posaren el seu gra de sorra en el món de les arts escèniques. Col·laboraren amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  - el fons de la qual està dipositat a l’Institut del Teatre- en qualitat d’escenògrafs i dibuixants de figurins per a diferents obres. Podem trobar programes de representacions teatrals en què van participar a la Fundació Ricart Salvat.

Gourmets i grans aficionats a la gastronomia, tal com es fa palès en els seus quaderns, els menús i les receptes de cuina, i la seva participació en el 2n. Congrés Català de Cuina l’any 1994. L’Albert Ràfols Casamada dissenyà les etiquetes per a la Casa Josep Mestres, i un lot d’ampolles de cava de la Casa Gramona. Li fou concedida la medalla de la confraria del cava de Sant Sadurní d’Anoia, i la denominació de Gran Cava Ràfols

14.Menú sopar de tardor del cava, 1997

Menú sopar de tardor del cava, 1997

15.Cop. Gramona Colección de Arte, 1999

   © Gramona        

 

Els espais de referència dels dos artistes són Calaceit, Cadaqués i Capellades, on l’Albert hi passà la infància, començà a escriure i fou guardonat amb el Premi Cultura 2008. La Biblioteca de Catalunya conserva un discurs d’Albert Ràfols Casamada que el propi autor llegí a la biblioteca pública de Capellades, en l’acte de presentació de la seva primera antologia poètica.

També cal destacar els múltiples viatges que realitzaren quasi sempre amb un objectiu cultural i que descriuen en els seus dietaris i blocs de notes.

La Biblioteca de Catalunya va rebre com a donatiu entre el 2015 i el 2016 una part important del Fons Albert Ràfols Casamada i Maria Girona. Aquesta documentació en completava la col·lecció ja existent. Altres fons i col·leccions d’artistes coetanis poden donar una perspectiva més àmplia.

16.Albert i Maria

Fotografia d’Albert i Maria. [entre 1970 i 1980]

 

 

Sílvia Ferrer, Anna Nicolau, Maria Mercè Riera
Secció de Manuscrits i Unitat Gràfica

 

 

Per a saber-ne més:

[1] Àlbum Ràfols Casamada: veure és sentir; a cura de Sam Abrams. Barcelona: Fundació EINA; Quaderns Crema, 1994

[2] Cuestionario Proust; editor: Lluís Permanyer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1981

[3] Eina: escola de disseny i art: 1967-1987: vint anys d'avantguarda. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Decpartament de Cultura, 1987

[4] Castellet, J.M.; Moix, Anna M. Maria Girona: una pintura en llibertat. Barcelona: Edicions 62, 1977 (Monografies d’art; 3)

[5]  María Girona a la meva manera: dibuixos i pintures: octubre-novembre 2005: Galería René Metras; poemes: Albert Ràfols-Casamada ; [text: J.F. Yvars, Christian Barranco]. Barcelona: Galeria René Metras, DL 2005

[6]  Maria Girona i la crítica;  edició a cura d'Antoni Marí i Àlex Mitrani. Barcelona: Fundació Eina, 2011 

[7] Maria Girona, Ràfols Casamada: l'equilibri possible; text: Bernat Puigdollers. Abadia de Montserrat: Museu de Montserrat, novembre de 2018 

[8] Oliver, Conxita. “EL tàndem Maria Girona & Ràfols Casamada” dins Avui. Cultura (4 març 2010), p. 19

[9] Pibernat i Domènech, Oriol. Eina 50 anys: commemoració del 50è aniversari de la fundació d'Eina. Barcelona : Fundació Eina, juny 2017

[10] Yvars, J.F.  Visió i signe: la pintura de Ràfols-Casamada. Barcelona: Edicions 62, 2006 (Llibres a l’abast; 398)

[11] Miralles, Francesc.  Escola Catalana de Tapís: el tapís contemporani català. Sant Cugat: Museu de Sant Cugat; Terrassa: Centre Cultural Caixa Terrassa, 2009

Comentaris

bon resum

Un bon resum de la multiplicitat de tasques i implicacions culturals d'aquesta parella d'artistes polifacètics.

Enhorabona!

Una apunt molt aprofundit i uns petita-gran exposició!