Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC / El Servei de Préstec: un abans i un després


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Etiquetes



El Servei de Préstec: un abans i un després

Cent anys després que la Biblioteca obrís al públic, volem explicar l’evolució d’un dels seus serveis, potser el més valorat i a la vegada qüestionat: El Servei de Préstec. Aquest servei ja estava previst als Estatuts de la Biblioteca de Catalunya formulats l’any 1914, però va quedar en suspens fins a nou avís; no es va inaugurar fins al dia 7 de gener de 1916, tal com es pot llegir en el Butlletí de la Biblioteca de Catalunya d’aquell any.

Orígens del servei

La inauguració del Servei de Préstec fou un fet molt innovador. A banda de la Biblioteca del Consell de Pedagogia, no es coneixia cap altre centre de Barcelona amb característiques similars que portés a terme un servei semblant. Alguns anys abans, Josep Pijoan enaltia els beneficis del préstec a domicili en un article de la Veu de Catalunya de l’any 1910. En aquest també feia referència a l’existència d’un servei de préstec a la biblioteca de l’Ateneu (només per a novel·les) i a la Junta de Museus de Barcelona. Pijoan defensava en favor del préstec a domicili que alguns estudis només es podien fer al lloc de treball, on un es podia allunyar de distraccions externes i envoltar-se només dels propis papers i objectes habituals.

Però un llibre en préstec sempre pot estar en perill, fins i tot en mans de l’investigador més erudit. Precisament en aquell temps es parlava molt d’una anècdota protagonitzada per Manuel Milà i Fontanals, de qui es deia que havia retornat un llibre amb un peculiar senyal a dintre: una cua d’arengada!

El mateix Pijoan s’encarrega d’explicar-nos què pensava d’aquest fet en l’article esmentat abans. Els llibres no són per embrutar-los però tampoc per tenir-los a dins d’un armari i no treure’n profit.

         “Val més trobarhi tots els bacallàs i arengades del mon, que no pas que un home com don Manuel Milà se n’hagués hagut de servir difícilment”. (Josep M. Pijoan, “Les petites llibertats” a La Veu de Catalunya, 3 de novembre 1910)

El primer any de funcionament del Servei de Préstec, s’hi van inscriure 113 usuaris, quasi tots els “llegidors” estrangers de la Biblioteca, i es van prestar 411 llibres. En la imatge següent podem veure la classificació dels préstecs de l’any 1916 per mesos i matèries.

Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. Vol. 03, Any 3, Núm. 06 (gen.-des. 1916). P.154

Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. Vol. 03, Any 3, Núm. 06 (gen.-des. 1916). P.154

 

Aquests números són insignificants si els comparem amb els que s’han prestat 100 anys després.

Préstec personal. Gener-desembre 2014

Préstec personal. Gener-desembre 2014

 

El primer llibre prestat

Gràcies a la informació conservada a l’Arxiu Administratiu de la Biblioteca, podem saber que el primer llibre prestat a la Biblioteca de Catalunya va ser Leitfaden der Psychologie, del filòsof i psicòleg alemany Theodor Lipps. El primer llibre de registre mostra que la majoria dels llibres prestats eren en llengües estrangeres, segurament perquè els qui utilitzaven aquest servei eren lectors forans.

Primer llibre de registre de préstec de la Biblioteca de Catalunya. Top. Arx. Adm. C.2124

Primer llibre de registre de préstec de la Biblioteca de Catalunya. Top: Arx. Adm. C.2124

 

L’any 2014 els primers llibres prestats no han estat tan internacionals; el primer demanat en préstec personal ha estat la novel·la L'Illa de l'holandès, de l’escriptor i periodista valencià Ferran Torrent. Uns minuts abans però, ha sortit en Préstec Universitari Consorciat el llibre El Monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia : una anàlisi local del canvi feudal : diplomatari segles X-XII del dr. Lluís To Figueras.

Un cop d’ull a les normes

La normativa de préstec ha anat variant al llarg del temps. La que es va establir amb els primers estatuts era més senzilla que l’actual, només constava de tres punts:

No podran ser objecte de préstec: 1) els llibres que formin part de la Biblioteca de mà i aquells que, a judici del Director, siguin més sovint demanats; 2) els fons que formin part de Seccions especials de la BIBLIOTECA, 3) els llibres que, no estant inclosos en les categoríes, no puguin, a judici del Director, esser objecte de préstec.

Calia però, pagar un dipòsit de 20 pessetes, que eren retornades amb la devolució dels llibres.

Targeta de préstec de Josep Carner. 1924. Top. Arx. Adm. C 490

Targeta de préstec de Josep Carner. 1924. Top. Arx. Adm. C 490

Actualment el préstec és gratuït i el nombre de documents ―que ha anat variant al llarg dels anys― ha augmentat de cinc a vuit. Les competències de conservació i preservació que l’actual marc legal atorga a la Biblioteca de Catalunya fan necessari limitar el préstec per tal de garantir que la Biblioteca pugui portar a terme aquestes funcions.

La normativa actual queda definida de la següent manera:

 

Obres excloses de préstec. Servei de Préstec Personal

Obres excloses de préstec. Servei de Préstec Personal

Sobre els llibres perduts, reclamacions i queixes

Una de les principals tasques del Servei de Préstec ha estat i encara és gestionar les reclamacions i controlar els exemplars extraviats. En la imatge següent podem veure un llistat d’exemplars extraviats l’any 1937.

Llibres perduts. 1937. Top: Arx. Adm. C.1192/5

Llibres perduts. 1937. Top: Arx. Adm. C.1192/5

 

Afortunadament, molts dels que consten perduts es van poder recuperar, gràcies al seguiment que el personal feia habitualment, com es pot observar en les instruccions següents.

 

Instruccions per la bibliotecària encarregada del préstec. 1947. Arx. Adm. C.1192/5

Instruccions per la bibliotecària encarregada del préstec. 1947. Arx. Adm. C.1192/5

 

Com dèiem al començament, aquest ha estat i és un dels serveis més controvertits i per això no han faltat les queixes. Avui dia es limiten en general a les obres excloses de préstec i al temps d’espera per obtenir els documents. Però, la veritat és que quasi quatre milions de documents repartits en més de 61.000 m requereixen el seu temps de lliurament!

De la mateixa manera, les primeres queixes registrades es refereixen a les obres excloses de préstec. L’any 1939 es van excloure també del servei de préstec les novel·les posteriors al S.XIX i això va ocasionar diverses reclamacions i cartes al director. Els investigadors ―alguns d’ells traductors― demanaven fer-ne ús per motius professionals.

Full de préstec de la Biblioteca Central. Top: Arx. Admin. C. 1208/12

Full de préstec de la Biblioteca Central. Top: Arx. Admin. C. 1208/12

 

La dècada dels setanta i vuitanta va ser prolífica en queixes sobre el servei. En destacarem les centrades en la restricció geogràfica i en el temps d’espera. Només els residents a Barcelona ciutat podien gaudir del servei. Amb els anys la restricció es va anar reduint i s’hi van incloure altres poblacions de l’àrea metropolitana per arribar finalment a tot Catalunya. Actualment la residència dels usuaris no es cap obstacle per gaudir del servei. En relació al temps d’espera, una de les principals reclamacions consistia en la prohibició de treure en préstec el mateix llibre que s’estava consultant a la sala de lectura. Per endur-se el que s’estava llegint, calia esperar al dia següent. Aquest aspecte es va solucionar a principis dels noranta, quan es va establir definitivament que el servei de préstec havia de ser immediat.

El préstec 100 anys després

Des de la inauguració del servei l’any 1916 fins a l’actual 2015, el Servei de Préstec ha evolucionat molt. Alguns dels canvis que s’han produït avui dia ens poden semblar evidents, sobretot els referents a l’automatització. El cert és que les noves tecnologies han simplificat molt els diferents processos, i sobretot han facilitat la difusió d’altres serveis relacionats com ara el Préstec Consorciat.

Avui dia amb Internet l’usuari pot controlar i gestionar els seus préstecs des de casa; demanar, renovar i cancel·lar el que consideri oportú.

No sabem com evolucionarà en un futur, però el que el 1986 semblava una utopia avui és més que una realitat.

Normativa interna i per als usuaris.1985-1986. Arx. Admin. C. 1092/3

Normativa interna i per als usuaris.1985-1986. Top: Arx. Admin. C. 1092/3

 

Bibliografia

Fontanals Jaumà, R. i Losantos Viñolas, M., Biblioteca de Catalunya, 100 anys : 1907-2007. Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2007.

 

Salomé Cerezuela
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

Comentaris

Memorables bibliotecàries

Sens dubte, el paper d'aquestes bibliotecàries de prèstec de llibres fou immomerable. Quin era el nom d'aquestas bibliotecàries?
Crec que se las hauria d'homenatjar com cal, per la seva tasca a les Biblioteques.

Mirant enrere per veure el camí fet

Molt interessants les dades i divertides les anècdotes. És curiós que els primers préstecs fossin d'obres per a lectors estrangers. L'últim document (dels anys vuitanta) parlant d'utopia gairebé és commovedor