Jaume Vicens Vives(1910-1960), historiador en temps difícils

El 6 de juny de 1910 naixia a Girona Jaume Vicens Vives. Extraordinàriament brillant, ingressà a la Facultat de Filosofia i Lletres el 1926. En acabar els estudis, el 1932 començà a impartir classes a l’Institut-Escola, projecte de renovació pedagògica impulsat per la Generalitat republicana on compartiria la docència amb alguns dels que serien posteriorment els seus col•laboradors en la seva empresa editorial. L’estiu de 1933 participà en el mític creuer d’estudis per la Mediterrània, durant el qual es declarà a la que seria la seva dona, Roser Rahola. L’any següent, ja com a professor ajudant encarregat del curs d’història moderna de la Universitat de Barcelona, contribuiria a l’organització d’un creuer similar a Amèrica. En la mateixa Universitat llegiria, el febrer de 1936, la tesi doctoral sobre Ferran el Catòlic, brillant i controvertida. 
A l’acabament de la Guerra Civil fou sotmès a un procés de depuració, com a resultat del qual restà separat de l’ensenyament durant dos anys. Privat de recursos, Vicens es guanyà la vida gràcies als encàrrecs de diferents editorials (Destino -redactà articles d’actualitat per a la revista-, Gallach, Apolo, Montaner y Simón...), signats sovint amb el pseudònim “Lorenzo Guillén”, i fundà amb el seu cunyat, Frederic Rahola, l’editorial Teide per a la publicació de llibres escolars. Vicens intentà, però, mantenir la seva activitat com a investigador i, poc després d’haver-se reincorporat a l’ensenyament secundari, guanyà les oposicions de catedràtic d’història a la Universitat. 
Des de la càtedra de Barcelona, Vicens buscà plataformes per reunir els seus alumnes i desenvolupar les seves idees i mètodes historiogràfics: el 1949 creà el Centro de Estudios de Historia Internacional (CEHI), grup de treball que publicarà les revistes Estudios de historia moderna (1951-1959) i el butlletí Índice histórico español (1953-), rebuts amb suspicàcia pels historiadors madrilenys. Contemporàniament, escriu dos assaigs d’interpretació de la realitat històrica catalana i espanyola que tindran un gran ressò, Aproximación a la historia de España (1952) i Notícia de Catalunya (1954), alhora que enllesteix una gran síntesi sobre la història del s. XV. El 1954, i coincidint amb un interès antic per la història contemporània i per la política, s’encarregà de les classes d’història a la Facultat d’Econòmiques, que no deixaria fins al final de la seva vida.
Vicens morí el 28 de juny de 1960 a Lió, on havia estat traslladat a finals d’abril per tractar un càncer de pulmó. La seva mort, en una jove maduresa plena d’inquietuds i possibilitats, va sotragar el món intel•lectual i polític català. La documentació present a la mostra permet aprofundir en la personalitat de l’historiador català de mitjan segle XX que més ha incidit en els catalans del segle XXI.
L'exposició ha estat comissariada per: Anna Gudayol (Secció de Manuscrits) i Jaume Clarà (Col•leccions Generals) 

Podeu consultar el tríptic de l'exposició