Menú superior





Estàs a: Inici / Coneix-nos / Curiositats i anècdotes




Curiositats i anècdotes

La Biblioteca

Els Fons

Els Personatges

L’Hospital

Els Metges

El Jardí i el Pati interior

LA BIBLIOTECA

La Biblioteca, 100 anys d’història

Petita història de la Biblioteca de Cataluna

La Biblioteca de Catalunya es va crear el 1907 i es va obrir al públic el 28 de maig de 1914, en aquell moment estava ubicada al Palau de la Generalitat; no va ser fins l’any 1940 que es va instal·lar a l’edifici de l’antic Hospital que ara ocupa. El trasllat es va fer entre 1936 i 1939, en plena guerra civil. Les noves instal·lacions es van obrir el 20 de febrer de 1940, amb el nom de Biblioteca Central.

Biblioteca de Catalunya, 100 anys

La Petita història de la Biblioteca de Catalunya, il·lustrada per Pilarín Bayés, en fa un recorregut de 16 pàgines des de la seva fundació fins a l’època actual. Per a llegir-ne més podeu consultar el títol Biblioteca de Catalunya, 100 anys : 1907-2007. Han escrit els llibres dues treballadores de la biblioteca, la Reis Fontanals i la Marga Losantos.  

 

Premis a la remodelació de l’edifici

Entre l’any 1992 i 1998 es van rehabilitar les naus gòtiques i es van enderrocar els edificis del s. XVIII del carrer de les Egipcíaques, substituint-los per dipòsits de llibres i zones de treball intern. Aquestes intervenció va guanyar el premi FAD d’interiorisme de 1995 i el Premi Nacional de Patrimoni de 1998.

Dipòsit General

El dipòsit del carrer de l’Hospital disposa de 50 km lineals de prestatgeries, si les poséssim una a continuació de l’altra podríem arribar des de Barcelona fins a Vilanova i la Geltrú.

El piano d’Enric Granados

la pianola

Piano de gran cua situat a l’extrem de la Sala de Llevant de la Biblioteca, procedent del fons Enric Granados que la família del compositor va cedir al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. Fou un regal del Sr. Ignaz Pleyel amb motiu dels concerts a la Sala Pleyel, a París, l'abril de 1911. Dins el piano hi ha l'anotació manuscrita: "Avec admiration d'Ignaz Pleyel, 5 avril 1911, Enric Granados". Els pianos Pleyel destacaren per la seva notable qualitat, refinament i delicadesa, i assoliren gran prestigi durant el s. XIX i mitjans del s. XX.

 

La pianola

La pianola (o piano mecànic) és un piano al qual s'agreguen elements mecànics i pneumàtics que permeten reproduir música perforada en rotlles de paper. Es pot tocar també com un piano normal. La pianola de la BC situada a la Sala de Llevant junt al piano d'en Granados, procedeix de les famílies Arnús i Sert.

El vitrall de la sala Prat de la Riba

El vitrall és obra de l'artista Xavier Aballí, fet amb aquarel·la i acrílic sobre vidre; forma part del procés de rehabilitació de les sales dels anys 90. Els fulls de diari corresponen al dia que es va finalitzar l'obra, diumenge 16 de desembre de 1996.

El tapís de l’avantsala de Gravats

tapis de l'avantsala

De 500 cm d’alçada per 550 cm d’amplada, el tapís del S. XVI en seda i llana “Mercuri en el moment que veu Hersé” forma part de la sèrie “Els amors de Mercuri i Hersé” repartida per altres institucions. Concretament quatre tapissos més d’aquesta sèrie es troben a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. El de la BC ha estat recentment restaurat al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

 

La Guerra Civil

La biblioteca no va tancar les seves portes durant la guerra civil, tot i que va funcionar a mig gas. Va estar oberta fins el 24 de gener de 1939, hores abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

Els carnets “rojos”

Durant els primers anys del règim franquista es van donar de baixa tots els carnets de la Biblioteca expedits de juliol del 1936 fins al febrer de 1939, tal com s’ indica al llibre de registre “Los números señalados al margen con una línea de lápiz encarnado que son desde 26.423-26.667 han sido inutilizados por ser de época roja y las tarjetas retiradas y destruidas”.

La informatització

primera_web

Es va iniciar el 1990 i el juliol del 1991 ja s’oferia accés al catàleg en línia. Hi havia 6 ordinadors de consulta a la sala general, d’aquells tan grossos amb pantalla negra i lletres verdes (tipus terminal “tonto”).

En aquella època es parlava de “mecanitzar”, no d’informatitzar.

La primera web es va estrenar el 1997. Des de llavors se n’han fet cinc dissenys diferents.

 

Les 3 naus

3 naus

Les sales gòtiques de la biblioteca tenen forma de ‘U’ i noms de vent: entrem per la Nau de Ponent, continuem per la Nau de Tramuntana i arribem a la Nau de Llevant.

El disseny original preveia quatre naus, però la que tancava la “U” mai s’arribà a construir.

 

 

 La sala cervantina

sala cervantina

En aquesta sala noble es conserven nombrosos exemplars d’una de les millors col·leccions públiques mundials especialitzades en l’obra de Miguel de Cervantes, que en aquests moments consta d'uns 8.000 volums.

Hi ha originals de les primeres edicions de totes les obres (tret de La Galatea, de la qual hi ha un facsímil), les 6 primeres edicions del Quixot de 1605, exemplars de bibliòfil i publicacions de l’obra cervantina en més de 20 idiomes.

La col·lecció inicial (3.367 registres) va pertànyer al Sr. Isidre Bonsoms, que la va cedir a la BC l'any 1915.

La sala Marès

La sala del Via Crucis, Sala Marès, acull una mostra de la col·lecció bibliogràfica donada per l’escultor Frederic Marès el 1986. Les vitrines,  els panys, els plafons i els ventalls van ser dissenyats per Marès. A la sala s’hi exposen a més 14 medallons en baix relleu de personalitats del pensament i les lletres catalanes modelats per ell mateix. El model de totes les representacions dels medallons és Frederic Marès, d’un perfil o d’un altre, i amb diferents combinacions de barbes, bigotis, i barrets.

Els cedularis

cedularis

La biblioteca conserva a la sala de lectura els 2.414 cedularis del seu antic catàleg alfabètic d’autors i obres anònimes. Conté, aproximadament, 800.000 fitxes, de les quals un 55% són manuscrites.

Les més antigues, escrites curosament a mà en tinta negra, daten de 1914, quan es va iniciar el catàleg, i les últimes, ja mecanografiades, del 1990, quan es va tancar el catàleg i es va iniciar la informatització de la biblioteca.

 

El transportador de llibres

The transporter of books

Sistema per enviar els documents del dipòsit a les sales i distribuir-los de retorn posteriorment entre les diverses plantes del dipòsit.

Conegut pel personal de la biblioteca com paternòster, consisteix en un sistema de vies electrificades per on hi circulen 10 vagonetes que fan un recorregut d’anada i tornada de 200 metres en uns 6 o 7 minuts.

Va ser inaugurat l’any 2.000.

EL FONS

El Cançoner Gil

Un dels manuscrits més representatius dels cançoners provençals va ser adquirit gràcies a l’aportació econòmica de deu mecenes de la ciutat que l’any 1908 van reunir les 20.000 pessetes que costava, una petita fortuna en aquell temps; així va ser possible evitar que el Cançoner Gil fos a parar a la Biblioteca Nacional de França.

Document més antic

El document més antic que es conserva a la biblioteca és l’Acta de consagració de l’Església del Castell de Tona (Osona) del 889

Documents més antics en català

Les Homilies d’ Organyà han estat considerades el text literari més antic en llengua catalana des que el seu descobridor, l ’historiador Joaquim Miret i Sans, així ho va publicar l’any 1905. Comparteixen l’honor de l’antiguitat i la vivor de la llengua amb altres documents també procedents d’aquesta vila d’Organyà com són els Greuges d’en Guitart Isarn, senyor de Caboet, que daten del 1094.

Les Homilies són un conjunt de sis sermons escrits sobre pergamí i relligats en un quadernet de vuit fulls. Van ser escrites l’any 1204 per tal que els canonges de la col·legiata de Santa Maria d’ Organyà les prediquessin durant el temps de quaresma. L’autor fou un clergue anònim, preocupat per comunicar la paraula de Déu d’una manera entenedora.

Enregistrament sonor més antic

Porta per títol Morning on the farm, es tracta d’un disc pla amb contingut només per una cara, enregistrat el 5 d’agost del 1897 a Washington i publicat per Berliner’s Gramophone. Consisteix en un recull d’imitacions de N.R. Wood de sons d’animals de granja.

Llibres més grans

Es tracta d’una sèrie de cantorals manuscrits enquadernats en pell sobre fusta amb cantoneres metàl·liques procedents de les campanyes de salvament de biblioteques durant la guerra civil. Són dels S. XVI al XIX i amiden 80 cm d’alçada per 50 cm d’amplada!

Llibre més petit

A la biblioteca es troben diverses edicions anomenades microscòpiques pel seu tamany. Entre elles, en destaquem una que amida només 6 mil·límetres! Es tracta d’un Parenostre en diverses llengües publicat a Munich per Waldmann & Pitzner a la dècada des seixanta del segle passat. El Padre Nuestro

Llibre amagatall

amagatall

Es tracta del document de la col·lecció Marès Biographie nouvelle des contemporains.

Exteriorment semblen dos llibres disposats verticalment, un al costat de l’altre, en realitat formen un estoig que conté un amagatall.

 

 

Cartes i documentació de cinema

A la biblioteca es troba documentació de personatges molts diversos. A mode d’exemple, al fons del Dr. Trueta trobem una carta d’agraïment de l’actriu Elizabeth Taylor, “Burton” en el text. Al final de la carta diu: “Please do not believe all that you read in the newspapers” (no et creguis tot el que diguin els diaris) (Londres, 21 maig 1969). També en forma part del fons el targetó-menú del sopar ofert pel baró de  Rothschild, on el doctor Trueta coincidí amb Greta Garbo (París, 6 novembre de 1969), o un saluda que li adreçà la ja princesa de Mònaco Grace (abans Grace Kelly):  “Palais de Monaco. Her Serene Higness Princess Grace ...” [1967/1969].      

L'Infern

El règim franquista, amb l’objectiu de “sanear la cultura”, va aprovar un seguit de normes per treure de les biblioteques els llibres considerats “pornográficos, o de literatura socialista, comunista, libertaria y, en general, disolventes”. Les normes indicaven en quins casos aquests textos podien romandre a la biblioteca, en un espai retirat anomenat infern, perquè els consultessin només aquells lectors que tinguessin una “sòlida preparació intel·lectual i espiritual”. La Biblioteca de Catalunya també va tenir el seu infern, en un espai tancat del dipòsit, encara que no se sap en detall quins llibres en formaven part. Va existir fins a començaments dels anys 80, quan els llibres es van reintegrar al dipòsit i les fitxes --que s’havien conservat a direcció-- al catàleg.

ELS PERSONATGES

Casanova, Rafael

El 1714 al registre de malalts de l’Hospital hi consta l’ingrés i la mort de Rafael Casanova, l’heroi de l’11 de setembre. En realitat morí al cap de 29 anys, però aquesta va ser una manera d’ajudar-lo a fugir de Felip V.

Gaudí, Antoni

El dia 7 de juny de 1926, Antoni Gaudí caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes prop de la Plaça Tetuan, quan va ser atropellat per un tramvia. El van portar a l’Hospital de la Santa Creu, on primer no el van reconèixer pel seu aspecte de captaire, quan el  varen reconèixer com el genial arquitecte li proposaren anar a una clínica privada, però ell va respondre “el meu lloc és aquí, entre els pobres”. Va morir a l’Hospital el 10 de juny.

Buffalo Bill

William Frederick Cody, conegut com Buffalo Bill va arribar a Barcelona amb el seu espectacle de circ de cowboys el desembre del 1889. Durant l’estada de cinc setmanes, dos dels indis que treballaven a l’espectacle es van posar malalts de verola i els van portar a l’Hospital, on consta l’ingrés i l’alta, es tractava de dos sioux: Black Hawk (Falcó negre) i Charging Crow (Corb de càrrega)

L’HOSPITAL

Construcció de l’Hospital

Es va començar a construir el 1401, en època del rei Martí l’Humà, qui cedí la pedra de Montjuic que li havia concedit el Consell de Cent per construir-ne un palau.

Un consorci hospitalari públic

L’any 1401 el Consell de Cent decidí la creació de l’Hospital de la Santa Creu per a unir sota una única administració – anomenada MIA (Molt Il·lustre Administració) -  diversos hospitals civils i religiosos que hi havia a Barcelona a finals del segle XIV: els antics hospitals ciutadans d'en Guitard (s. X), el d'en Marcús (erigit el 1150), el dels Mesells o dels Llebrosos (fundat al s XII pel bisbe Guillem de Torroja), el d'en Colom (fundat el 1219), el de la Maternitat (o de Sant Maties) i el de l'Almoina, ambdós fundats al s. XIV. Va funcionar com a hospital fins al 1911 quan es van anar traslladant gradualment els serveis a l’actual Hospital de Sant Pau i la Santa Creu.

Estudis de medicina

Al mateix temps que l’Hospital, es va crear l’Estudi General  d’Arts i Medicina, regit pels consellers de la ciutat juntament amb l’Església. El rei Martí disposa que comptin amb dos cadàvers anuals d’ajusticiats - que no siguin barcelonins-  per a les disseccions.

L’incendi

L’any 1638 es va calar foc a la nau de Ponent que va que­dar totalment destruïda. La reconstrucció es va fer en menys d’un any gràcies a l’extraordinària col·laboració de la població amb els seus donatius. Una placa ho comme­mora a l’entrada de la Biblioteca.

El teatre

Al segle XVI els administradores de l'Hospital de la Santa Creu van voler aprofitar una casa que posseïen a la Rambla per construir un teatre públic que proporcionés ingressos pel manteniment de l'Hospital. Per tal que aquests beneficis fossin superiors, el teatre va tenir l'exclusiva de les representacions. Aquest privilegi li fou concedit per Felip II el 1568 i renovat el 1587.
El 1597 van començar les obres. El teatre anomenat Casa de les Comèdies es va inaugurar el 2 d'agost del mateix any. Va ser predecessor del Teatre Principal.

ELS METGES

S. XV-XVI

1401: Fundació de l’Hospital de la Santa Creu. Creació de l’Estudi General d’Arts i Medicina, regit pels consellers de la ciutat juntament amb l’Església. El rei Martí disposa que comptin amb dos cadàvers anuals d’ajusticiats - que no siguin barcelonins-  per a les disseccions.

  • Castellví, Cristòfor (m. 1543). Fou el primer metge amb plena dedicació a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
  • Coll, Pere de. Mestre en Arts i Medicina, confirmat en el càrrec de professor pel Rei Martí l’octubre de 1401. Fou metge de Ferran I i Alfons V i va treballar a l’Hospital de la Santa Creu entre els anys 1410 i 1414.
  • Degany, Ramon (+  ca. 1417). Cirurgià que va treballar a l’Hospital de la Santa Creu entre els anys 1409 i 1416.
  • Garbí, Pere. Primer cirurgià a l’Hospital de la Santa creu. Hi treballà entre els anys 1409 i 1416.
  • Ripoll, Pere (s. XIV-XV). L’any 1410 era cirurgià de l’Hospital. L’any 1416 fou acusat d’imperícia per haver practicat una sagnia en temps astrològicament prohibits però fou absolt per manca de proves.
  • Rossell, Joan Francesc (Barcelona, m. 1641). Es doctorà en Arts i Medicina el 1579, catedràtic de l’Estudi General i metge de l’Hospital de la Santa Creu. Compaginà la seva dedicació a la medicina amb la política, fou conseller de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona (els anys 1599, 1609, 1623 i 1638) i conseller en cap del Consell de Cent (1623 i 1638). Fou comissionat per recórrer algunes poblacions infectades per la pesta.
S. XVII-XVIII

1675: Es construeix l’amfiteatre anatòmic.
1714: Abolició de l’Estudi General. L’ensenyament de la medicina es trasllada a Cervera, però es continua dins els murs de l’Hospital de la Santa Creu.
1760: Creació del Reial Col·legi de Cirurgia impulsat pel metge Pere Virgili i Bellver que en fou director. Allà s’hi donava una formació molt superior a la dels metges de Cervera que era purament teòrica. Els professors del Col·legi eren cirurgians de l’Hospital. Feien disseccions i pràctiques amb malalts.

  • Agulló, Francesc (m. 1731). Aprenent des del 1689, després fou cirurgià segon el 1708 i cirurgià principal el 1712. Es va jubilar el 22 de juny de 1731 i va morir l’endemà de fer-ho.
  • Argila, Joan. Doctor en Arts i Medicina que treballà com a metge a l’Hospital de la Santa Creu durant la segona meitat del segle XVII. Els anys 1637 i 1644 fou conseller en cap de la ciutat.
  • Aromir, Francesc (m. 1747). Metge de l’Hospital de la Santa Creu des de 1708 fins a 1738, any en què es va jubilar.
  • Balaguer, Gaspar (m. 1800). L’any 1756 fou metge segon a l’Hospital on va treballar fins al 1763. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i degà de la Facultat de medicina de Barcelona. Va ser comissionat pel Govern per a informar de l’estat sanitari de l’Urgell, sobre aquesta experiència va escriure, juntament amb Vicenç Grasset, Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 (1786).També va escriure sobre els preus dels medicaments, Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña (1795).
  • Balmes, Pau (Torelló, s. XVIII). Es llicencià en medicina l’any 1762  i el 1768 fou nomenat metge intern de l’Hospital de la Santa Creu. Va ser un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i impulsor de les Conferències Acadèmiques per a Metges (1770). A banda de la medicina, es dedicà a la botànica i a la meteorologia. L’any 1769 presentà a la Conferència Física la comunicació Reflexiones sobre la aurora boreal, on descrivia l’aurora boreal que tingué lloc a Barcelona el 24 d’octubre del 1769.
  • Bartomeu,Vicenç.  Metge de l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1639 era el més antic de la casa (degà); es va jubilar el 1646. També fou conseller de la ciutat de Barcelona (1642).
  • Bonafós, Manuel (segona meitat s. XVIII). Després de servir de practicant a l’hospital de Tarragona, el 1775 es traslladà a Barcelona i treballà com a practicant de cirurgia a l’Hospital de la Santa Creu, més tard fou nomenat cirurgià major. També va ser professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i titular del Colegio de Cirugía de San Carlos de Madrid.
  • Bonells, Jaume (Barcelona, s. XVIII). Va guanyar la plaça de practicant segon de l’Hospital de la Santa Creu l’any 1755, exercí a Barcelona i Madrid i fou metge del Duc d’Alba. Impulsà la creació de la Conferència Matemàtica Experimental (1764) i publicà, juntament amb Ignasi Lacaba, el Curso completo de anatomía del cuerpo humano (1796-1800); aquesta obra en cinc volums, fou utilitzada durant més de 40 anys a l’ensenyament.
  • Capdevila i Alvià, Josep Antoni (Barcelona, ?-Madrid, 1846). El 1775 entrà a l’Hospital de la Santa Creu com a suplent de cirurgià major, dos anys més tard fou nomenat cirurgià major. A les darreries del s. XVIII fou professor i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i, posteriorment, del Colegio de San Carlos de Madrid. Fou cirurgià de cambra i director de la Junta Superior Governativa dels reials Col·legis de Cirurgia Mèdica. Autor de nombroses obres sobre medicina, matemàtiques, botànica, història i arqueologia, entre d’altres.
  • Capdevila i Alvià, Manuel. L’any 1765 era cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu.
  • Cartà, Jaume (m. 1689). L’any 1672 era barber cirurgià a l’Hospital de la Santa Creu i posteriorment fadrí major cirurgià.
  • Figueres, Onofre (s. XVII-XVIII). Practicant a l’Hospital de la Santa Creu entre 1692 i 1695, posteriorment, en jubilar-se el doctor Jaume Solà, passà a ser metge extern de l’Hospital fins al 3 de juny de 1708.
  • Folch, Francesc (s. XVII-XVIII).  Fadrí major cirurgià de l’Hospital de la Santa Creu el 1682, set anys després fou nomenat cirurgià extern del mateix hospital. El maig de 1700 es va jubilar.
  • Fornells, Francesc (m. 1733). Fou metge segon de l’Hospital de la Santa Creu l’any 1697 i degà el 1708; es va jubilar del seu càrrec el 1730. També fou catedràtic de Medicina però l’any 1717, en traslladar-se la universitat a Cervera, es va quedar a Barcelona. Autor de Medicina fisiológica (1698).
  • Fraga i Busquet, Francesc de (primera meitat s. XVIII). Metge de l’Hospital de la Santa Creu i primer catedràtic d’anatomia de la Universitat Cervera (1725).
  • Gimbernat i Arboç, Antoni (Cambrils, 1734-Madrid, 1816). L’any 1756 va començar a estudiar cirurgia al Reial Col·legi de Cadis sent deixeble de Pere Virgili. El

    gimbernat

    1762 va ser nomenat catedràtic d’Anatomia del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i poc després en prengué la direcció; el 1766 obtingué una plaça a l’Hospital de la Santa Creu, del qual també en fou director. A Londres s’adoptà el mètode Gimbernat (anomenat des d’aleshores Operació de Gimbernat) per operar les hèrnies crurals, i també s’afegí a la terminologia anatòmica el lligament de Gimbernat, plec fibrós del canal crural descobert per aquest mateix cirurgià. El 1790 fou l’encarregat de reorganitzar del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, redactà un nou pla d’ensenyança i el 1799 aconseguí unificar els estudis de medicina i cirurgia. Deixà un gran nombre d'observacions clíniques manuscrites, informes sobre l'organització d'estudis de cirurgia, i perfeccionà i creà un gran nombre d'instruments de cirurgia.
  • Ginesta i Segòvia, Agustí (Piera, 1756-Madrid, 1815). L’any 1773 va substituir Josep Queraltó com a practicant major a l’Hospital fins al 1777. Després d’un període d’absència, l’any 1783 va retornar a l’Hospital on arribà a cirurgià major. El 1788 fou nomenat catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i tres anys més tard fou nomenat cirurgià de cambra del rei. Autor de nombrosos tractats sobre parts.
  • Grassot i Bellsolell,  Carles (m. 1777).  Nomenat l’any 1775 cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu, també fou professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Defensà la primacia de la cirurgia per sobre de la medicina.
  • Mateu, Francesc. Nebot del metge Vicenç Bartomeu. Va substituir el seu oncle a l’Hospital de la Santa Creu del qual va ser-ne també administrador. Hi ha inventari de la seva biblioteca valorada en 100 lliures. L’any 1651 fou conseller de la ciutat de Barcelona.
  • Menós i de Llena, Jaume (Barcelona, s. XVIII). Va entrar el 1755 a l’Hospital de la Santa Creu com a practicant segon, deu anys més tard es va fer càrrec de la sala dels bressols o desnonats del mateix hospital. Com a metge militar el 1777 marxà al virregnat de La Plata i fou primer metge dels exèrcits reials a Alger. Va publicar diverses obres polèmiques i va ser membre de l’Acadèmia Catalana de Medicina.
  • Milans, Bonaventura (Barcelona, ca. 1700- ?, s. XVIII). Format a Montpeller, el 1739 fou nomenat catedràtic d’anatomia a Cervera. El 1740 era metge supernumerari i el 1747 passà a ser metge primer de l’Hospital. Publicà De dysenteria castrensi  i, juntament amb el seu col·lega Carles Vicent Rossell, escriví una Synopsis formularum medicarum... Fou acusat juntament amb Carles Vicenç Rossell per l’Administració de l’Hospital. També va ser metge consultor de l’exèrcit d’Itàlia.
  • Païssa, Josep (?, 1700-Barcelona, 1766). Cirurgià major de l’Hospital (febrer de 1759) i catedràtic del Col·legi de Cirurgia. Va ser un dels fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona (1764), precursora de l'Acadèmia de Ciències i Arts.
  • Prats, Josep (m. 1747). Nomenat cirurgià principal de l’Hospital de la Santa Creu el 1731 en morir Francesc Agulló. Va publicar, juntament amb Carles Serra, Enchiridion chirurgicum xenodochii generalis Barcinonensis [...] (1742).
  • Pruna (o Bruna), Agustí. Està documentat com a metge de l’Hospital de la Santa Creu entre 1613 i 1634, any en el qual va ser el metge degà. Va fer testament  l’any 1637.
  • Puig i Parea, Francesc (Barcelona, 1720-1791). L’any 1740 va entrar al Col·legi de Cirurgia de Barcelona i va obtenir el títol de mestre en cirurgia, més tard en fou el seu vicepresident. Entre 1756 i 1778 va ser cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu, i entre 1753 i 1758 va organitzar reunions de metges i cirurgians a l’hospital per tal de fomentar els estudis de cirurgia. L’any 1753 va ser nomenat cirurgià per l’Ajuntament de Barcelona i el 1776 cirurgià major de l’exèrcit a Alger i a Amèrica. El 1784, un cop jubilat, fou cirurgià major de l’Hospital Militar de la Ciutat de Mallorca, on hi fundà el Col·legi de Cirurgia de Mallorca. Va dirigir la Biblioteca Periódica, considerada la primera revista mèdica dels Països Catalans.
  • Queraltó, Josep (Sant Martí Sarroca, 1750-Madrid, 1805). Deixeble de Pere Virgili. Va treballar a l’Hospital com a practicant major fins al 1775 i un any més tard marxà al virregnat del Riu de la Plata on fou designat director de l’Hospital Militar de l’illa de Santa Caterina. El 1793 va dirigir els hospitals de Navarra i Guipúscoa i el 1800 fou comissionat per a estudiar l’epidèmia de pesta groga estesa per Andalusia. Fou conegut per la seva destresa a guarir ferides de guerra.
  • Riera i Refard, Josep (m. 1821). Metge de l’Hospital de la Santa Creu des de l’any 1795. Va morir de febre groga.
  • Roig, Francesc (m. 1677). El 1655 era fadrí cirurgià major de l’Hospital de la Santa Creu i el 1671 passà a ser cirurgià major extern. En morir, el va succeir en el càrrec el seu fill del mateix nom.
  • Roig, Francesc (m. 1731). Fill de Francesc Roig, en morir el seu pare l’any 1677 fou nomenat cirurgià de l’Hospital de la Santa Creu; anys més tard, el 1711,  va ser mestre cirurgià major de l’Hospital. Es va jubilar el 1729.
  • Roig, Joan Francesc. Nét de Francesc Roig. El 1711 fou nomenat cirurgià major suplent a l’Hospital de la Santa Creu i el 1729 va esdevenir cirurgià major en substitució del seu pare.
  • Rossell, Carles Vicenç. Nascut a Girona. El 1747 era metge segon de l’Hospital. Té obra mèdica publicada en col·laboració amb Bonaventura Milans.
  • Sabater, Pau (m. 1697). Metge de “fora casa” i degà de l’Hospital de la Santa Creu (1680).
  • Salvà i Pontich, Jeroni. Doctor en Medicina nascut a l’Alt Empordà, el 1747 era metge supernumerari i el 1760, tercer metge principal. Fou pare de Francesc Salvà i Campillo.
  • Sandaran i Romera, Andreu (segona meitat s. XVIII).  El 1755 va entrar de practicant a l’Hospital de la Santa Creu; també va exercir a la Vall d’Aran. Va publicar el Tratado de Viruelas y su inoculación (1775).
  • Santpons i Alsina, Josep (Barcelona, s. XVIII). El 1730 era metge segon supernumerari a l’Hospital de la Santa Creu.
  • Solà,  Josep (?- Sevilla, 1800). El 1792 era metge “de casa” de l’Hospital de la Santa Creu, sis anys més tard fou expulsat per desobediència i posteriorment el Govern el destinà a Sevilla per estudiar una epidèmia. L’any 1795 ingressà com a membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
  • Solà, Jaume (la Roca del Vallès, 1634-Caldes de Montbui, 1714). Metge primer de l’Hospital de la Santa Creu (1671-1714) i professor de la facultat de medicina de Barcelona (1670-1695). Va defensar la teoria de la circulació de la sang de Harvey i va donar impuls a les injeccions intravenoses, la transfusió sanguínia i l'anatomia cardiovascular. Va col·laborar amb les autoritats municipals en temes de sanitat pública. L’any 1714 va morir assassinat per les tropes de Felip V.
  • Tomàs, Antoni. L’any 1729 era practicant segon de l’Hospital de la Santa Creu i un any més tard passà a ser practicant primer; el 1738 ja era metge principal. Juntament amb Carles Rossell i Bonaventura Milans publicà Synopsis formularum medicarum, quibus utuntur Medici in Generali Barcinonensi Nosocomio [...] (1742).
  • Vidal, Francesc. L’any 1695 va guanyar una plaça de metge a l’Hospital de la Santa Creu.
  • Vidal, Josep. Metge de l’Hospital de la Santa Creu (segle XVIII).
S. XIX-XX

1801: Creació de l’Escola de Medicina Clínica a Barcelona amb l’Hospital com a lloc de formació pràctica.
1843: Torna la Universitat a Barcelona. El Col·legi de Cirurgia es transforma en Facultat de Medicina, situada a la vora de l’Hospital de la Santa Creu.

  • Barraquer i Roviralta, Josep Antoni (Barcelona, 1852-Barcelona, 1924). Oftalmòleg. Va crear el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de la Santa Creu el 1880 i el va

    casals

    dirigir fins al 1910. Després va continuar a l’Hospital Clínic fins a la seva jubilació (1921). Fou el primer en ocupar la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona (1914) i fou un dels fundadors  de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. Dedicat a la histologia i l’anatomia patològica ocular, va crear una de les millors col·leccions del món sobre patologies oculars.
      
  • Barraquer i Roviralta, Lluís (Barcelona, 1855- Sant Climent de Llobregat, 1928). Neuròleg. Fundador i director del Departament de Malalties Nervioses de l’Hospital

    barraquer

    de la Santa Creu (1882). Participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i entrà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona l’any 1922. Va estudiar el síndrome de la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva (batejada com “Malaltia de Barraquer-Simons”) i col·laborà en nombroses revistes mèdiques.

 

 

  • Bofill i Pichot, Josep Maria (Barcelona, 1860-Sant Julià de Vilatorta, 1938). Va ser metge i també entomòleg. Va exercir com a metge a l’Hospital de leprosos de Sant Llàtzer que depenia de l’Hospital de la Santa Creu. De 1888 a 1890 va ser deixeble i col·laborador de Santiago Ramon y Cajal. Com a entomòleg, fou membre de la Institució Catalana d'Història Natural, de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Secció de Ciències  de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual en fou president del 1916 al 1931. Va escriure amb Pere Antiga i Sunyer el Catàleg d'insectes de Catalunya. Hymenòpters.
  • Comas i Llaberia, Cèsar (Barcelona, 1874-Barcelona, 1956). Iniciador de la radiologia a l’Estat espanyol, va fer la primera radiografia en un acte públic el febrer de 1896 a Barcelona. Amb el seu cosí Agustí Prió va obrir el primer Gabinet de Röntgenologia, i el 1908 va ser nomenat radiòleg de la facultat de medicina. Emmalaltí i morí com a conseqüència del seu treball de radiòleg. Va publicar nombroses obres sobre radiologia.
  • Casals i d’Echauz, Bonaventura (Barcelona, 1791- ?, 1863). Metge de l’Hospital des d’ aproximadament el 1820. El mateix any fou vocal de la Junta Superior de Sanitat del Principat de Catalunya i de les Illes Balears i inspector general a les poblacions de Mallorca infectades per la pesta. L’any 1824, donada la seva vinculació amb el liberalisme, va emigrar a Amèrica  i es va establir al Perú, on va exercir l’homeopatia. L’any 1863 va tornar a Barcelona. Va inventar diversos aparells mèdics.
  • Corachan i Garcia, Manuel (Xiva de Bunyol, 1881-Barcelona, 1942). Es va especialitzar en cirurgia amb el doctor Enric Ribas i Ribas.

    fargas2

    L’any 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia a l’Hospital en substitució per defunció d’Àlvar Esquerdo i el 1925 va ingressar a la Reial Acadèmia. Entre els anys 1932 i 1934 fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, i el 1936 fou conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya per un curt període de temps. Ferm defensor de la llengua catalana, dirigí el Diccionari de Medicina (terminologia mèdica en català) i participà activament als Congressos de Metges de Llengua Catalana. 
  • Duran i Obiols, Raimon (Barcelona, 1792-Barcelona, 1858). Doctor en medicina i en cirurgia. Entrà a treballar a l’Hospital de la Santa Creu l’any 1819 i anys més tard hi va arribar a ser metge major. Fou metge de cambra de Ferran VII (1832), autor de nombrosos articles i membre de la Reial Acadèmia de Medicina.
  • Esquerdo i Esquerdo, Àlvar (Vila Joiosa, 1853-Barcelona, 1921).Cap de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu (1879) i cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor i de la C

    corachan

    asa Provincial de la Caritat (1886).  Fundà el servei de ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i publicà nombroses obres sobre cirurgia, ginecologia, ortopèdia i traumatologia.

  

 
 

  • Esquerdo i Esquerdo, Pere (Vila Joiosa, 1852-Vila Joiosa, 1922). Germà d’Àlvar Esquerdo. Metge, des del 1882, de l’Hospital de la Santa Creu. L’any 188

    esquerdo

    3 fou nomenat professor de la facultat de medicina de Barcelona i ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

 

   

 

 

  • Fargas i Roca, Miquel Àngel (Castellterçol, 1858-Barcelona, 1916). Especialitzat en ginecologia, el 1889 fundà una de les primeres clíniques ginecològiques p

    fargas

    articulars del país i el 1893 obtingué la càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia a la facultat de medicina. Va presidir el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913) i fou el president de l’Acadèmia de Medicina, de la secció de ciència de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. En la vessant política, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista (1900) i fou el primer vicepresident de la Lliga Regionalista.

  

  • Freixas i Freixas, Joan (Barcelona, 1860-Barcelona, 1933). El 1886 va guanyar una plaça per oposició com a metge auxiliar de l’Hospital, on treballà al servei del doctor Àlvar Esquerdo. Va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista i va organitzar els Congressos de Metges de Llengua Catalana. Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1930-1932) i de l’Associació de Metges de Llengua Catalana; publicà obres mèdiques i col·laborà en el Diccionari de Medicina del doctor Corachan.
  • Gallart i Monés, Francesc (Prat del Llobregat, 1880-Barcelona, 1960). L’any 1906 va entrar a treballar a l’Hospital de la Santa Creu i el 1913 hi va fundar l’Escola de Patolog

    gallart

    ia Digestiva. El 1919 va guanyar una plaça de metge numerari en aquest hospital i dos anys més tard va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina. Va fundar la Sociedad Española de Patología Digestiva (1935) i va ser president de la Societat Internacional de Gastroenterologia (1945). Va participar en tots el Congressos de Metges de Llengua Catalana.

         

  • Marsillach i Parera, Joan (Barcelona, 1821-?, 1896). L’any 1853 va fundar l’Institut Català de Vacunació juntament amb Adolf Geli. El 1855 va entrar per oposició com a metge de l’Hospital de la Santa Creu i  es va especialitzar el malalties de les vies urinàries. Va publicar obres mèdiques. Fou pare d’Adolf Marsillach.
  • Moragas i Gràcia, Ricard (Badalona, 1883-Barcelona, 1966). Va dirigir els laboratoris de bacteriologia i serologia de l’Hospital de la Santa Creu i va fundar el servei de transfusions de sang del mateix hospital (1936). Va publicar nombrosos treballs d’especialista i participà en els Congressos de Metges  de Llengua Catalana.
  • Pedro i Pons, Agustí (Barcelona, 1898-Barcelona, 1971). Va treballar a l’Hospital entre 1922 i 1924 dirigint un Curs de Diagnòstic Clínic i Terapèutica. El 1927 fou nomen

    pedro i pons

    at catedràtic de la facultat de medicina de Barcelona, entre els anys 1939 i 1958 presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i, més tard, l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-1971). Va llegar a la Biblioteca de Catalunya una col·lecció formada per 2.453 volums.Col·lecció Pedro Pons

 

 

  • Pi i Molist, Emili (Barcelona, 1824- Barcelona, 1892). El 1855 va entrar com a metge major a l’Hospital. Especialitzat en psiquiatria, posteriorment va fundar i

    molist

    va dirigir un establiment per a malalts mentals a Sant Andreu de Palomar, depenent de l’Hospital de la Santa Creu. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, entre d’altres societats científiques catalanes.

 

 

 

  • Pi i Sunyer, Jaume (Roses, 1851-Roses, 1897). Germà de Francesc Pi i Sunyer. Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu i catedràtic de patologia general a partir del 1883. El 1885 fou nomenat membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i col·laborà en nombroses revistes mèdiques. Morí a causa d’una tuberculosi.
  • Pla i Janini, Josep Maria (Santa Cruz de Tenerife, 1888-Barcelona, 1981). Va estudiar Química a Suïssa i Medicina a Barcelona. Es va especialitzar en oftalmologia i va treballar amb Ignasi Barraquer.
  • Prió i Llaberia, Agustí (Barcelona, 1873-Barcelona 1929). Juntament amb el seu cosí, Cèsar Comas Llaberia, va obrir el primer Gabinet de Röntgenologia de Barcelona. Treballà com a metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu i com a radiòleg a l’Hospital del Sagrat Cor (1903) i a l’Hospital de la Santa Creu (1912). Emmalaltí i morí per efecte de les radiacions.
  • Puig i Sais, Ermenegild (Albons, 1860-?, 1941). Metge auxiliar de l’Hospital el 1892. El 1900 entrà a l’Hospital del Sagrat Cor i s’especialitzà en malalties infeccioses. Fou president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1914-16) i del Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana (1934), també fou vicepresident de l’Associació General de Metges de Llengua Catalana. Membre fundador del Sindicat de Metges de Catalunya (1920).
  • Raventós i Aviñó, Antoni (Barcelona, 1869-Barcelona, 1919). Va treballar amb August Pi i Sunyer i Àlvar Esquerdo. Fou l’introductor del guants de cautxú en les intervencions quirúrgiques. Participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana i en la publicació Annals de Medicina.
  • Ribas i Ribas, Enric (Vigo, 1870-Masnou, 1935). Cirurgià. Va entrar l’any 1897 a l’Hospital de la Santa Creu i el 1906 es convertí en el cap del Servei de Cirurgia.

    Ribas

    Fou acadèmic i va viatjar pensionat per la MIA per conèixer altres hospitals europeus. Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1922-1924) i el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Mallorca, 1932).

 

 

 

  • Roca i Heras, Josep Maria (Barcelona, 1863- Barcelona, 1930). Dermatòleg i sifilògraf. Entre 1890 i 1896 va ser metge auxiliar de l’Hospital de la Santa Creu. Membre de la Unió Catalanista i de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, també fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya on hi presentà, per primer cop, una comunicació en català (La sífilis a l’edat mitjana). Va publicar diverses obres d’història de la medicina.
  • Robert i Yarzábal, Bartomeu (Mèxic, 1842-Barcelona, 1902). L’any 1867 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual en fou el president entre e

    bartomeu Robert

    ls anys 1883 i 1890, i el 1869 fou nomenat metge titular a l’Hospital de la Santa Creu. Anys més tard, el 1875, en guanyar la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona, va deixar l’Hospital.  Va intervenir en el trasllat de la facultat de medicina i en la fundació de l’Hospital de Sant Pau. Del 1884 al 1890 fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona i el 1899 fou elegit alcalde. Fou acadèmic i va publicar diversos estudis.

 

  • Sanllehy i Metges, Joan (Barcelona, 1821-Barcelona, 1900). El 1842 guanyà plaça d’ajudant de cirurgia a l’Hospital de la Santa Creu. Després de dedicar-se a la

    joan sanllehy

    cirurgia orientà la seva carrera cap a l’homeopatia i introduí les teories de C.F.S. Hahnemann, fundador de l’homeopatia, a Barcelona.

 

 

 

 

  • Segalà i Estalella, Manuel (Barcelona, 1868-Barcelona, 1932). Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu i secretari general de l’Acadèmia d’Higiene de Barcelona. Va publicar treballs mèdics en diferents revistes especialitzades.
  • Soler i Buscallà, Joan (Olvan, 1835-Barcelona, 1895). Practicant a l’Hospital de la Santa Creu entre els anys 1854 i 1860, quatre anys després fou nomenat metge forense interí i més tard, el 1872, arribà a ser metge per oposició. Fou membre fundador de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i codirector de la Revista de Ciencias Médicas.
  • Torent i Torrabadella, Ramon (Granollers, 1826-Barcelona, 1882). Doctor en medicina i cirurgia. Fou metge de la Casa de la Maternitat  i el 1869 es convertí en metge degà de l’Hospital de la Santa Creu.
  • Trueta i Raspall, Josep. (Barcelona, 1897-Barcelona, 1977). Va treballar a l’Hospital de la Santa Creu sota el mestratge de Manuel Corachan entre 1920 i el

    trueta

    1928; va ser en aquest temps que va atendre Antoni Gaudí ferit. El 1935 fou nomenat cap del servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau i el 1939 s’exilià i s’instal·là a Oxford, convidat pel servei de defensa de Gran Bretanya. El seu tractament de fractures de guerra fou adoptat per l’exèrcit aliat, treballà al Radcliffe Hospital (com a director del servei d’accidents) i el 1943 fou nomenat Doctor honoris causa per la Universitat d’Oxford. L’any 1967 retornà definitivament a Catalunya.
         
  • Xercavins i Rius, Francesc de Paula (Sabadell, 1855-Barcelona, 1937). Va exercir la medicina a l’Hospital de la Santa Creu com a especialista en neurologia i psiquiatria. Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu, de Sant Andreu de Palomar, membre fundador de la Casa de Salut de Nostra Senyora del Pilar i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Va publicar nombrosos treballs relacionats amb la psiquiatria.

EL JARDÍ I EL PATI INTERIOR

 La Xicranda (Jacaranda mimosifolia)

pati interior

Al jardí hiha una magnífica xicranda que floreix dos cops l’any: al mes de maig-juny, just quan comença a treure fulles, i a finals de l’hivern, quan no en té cap. Es reconeix pel seu espectacular brancatge amb fulles verd clar que recorden les frondes de les falgueres i per les flors de color blau violaci, lleugerament perfumades.
Aquests arbres van ser introduïts als jardins barcelonins, entre 1915 i 1923, pel gran jardiner francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, creador dels jardins de Montjuïc.
       

El pou

El pou que hi ha al jardí es va construir el 1537.

Els gats de la biblioteca

gats de la biblioteca

Al pati interior de la biblioteca hi viuen 3 gats que cuiden voluntaris de la Fundació Altarriba Amb el programa Colònies de gats al carrer, iniciat el maig del 1999, aquesta fundació en controla colònies estables i garanteix als animals l’alimentació i els tractaments veterinaris.
        
            

Els esquelets

esqueletos

L’any 2007, en el transcurs d’unes obres al jardí, es van trobar diversos esquelets enterrats. Datats al S. XVIII pels arqueòlegs que els analitzaren, probablement corresponen a malats que havien sol·licitat en el seu testament ser enterrats al mateix Hospital. 

            

 

 Fantasmes al claustre?

L’1 de novembre de 2010 El Periódico publicava un article on esmentava llums, ombres i siluetes estranyes al jardí quan es fa fosc.