Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Etiquetes



El Blog de la BC

El 1905 es va editar la novel·la Solitud, de Víctor Català, pseudònim de l’escriptora Caterina Albert i Paradís (L’Escala,1869-1966). La novel·la fou publicada per entregues setmanals a la revista Joventut, des del 19 de maig de 1904 fins al 20 d'abril de 1905. La primera edició posada a la venda l'agost de 1905 tenia una coberta dissenyada pel pintor i dibuixant Josep Triadó i Mayol (Barcelona, 1870-1929)1. Solitud esdevindrà una de les novel·les més carismàtiques del Modernisme català.

Josep Triadó, coberta de la novel·la Solitud, 1905.

Com va escriure Ràfols, l’equivalent “aproximat del que significa Emilia Pardo Bazán, en les lletres castellanes, es considerà, per aquells començaments del nostre segle, Víctor Català en la novel·la catalana”.2

L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions ambaltres persones.3

Triadó basà el seu treball per al disseny de la portada en els trets més característics i simbòlics de la novel·la: el paisatge i el rostre malaltís de la Mila. Víctor Català s’inspirà en un paisatge real on la muntanya assoleix un sentit simbòlic i Triadó n’assumirà llur simbolisme per fer-ne el decorat de fons del seu dibuix: unes muntanyes immenses que van formant un camí sinuós amb un dibuix de traç àgil, que deixen veure una mica de cel gris. El paisatge adquireix així sentiments humans. Enmig d’aquesta monumentalitat pregona, trenca el dibuix per inserir el títol i el nom de l’autor de la novel·la, amb el rostre infamant de la Mila, la protagonista. Un rostre d’elements tràgics i clàssics, hel·lenitzat, amb llargs cabells negres i una mirada cap amunt desesperançada. Un rostre androgin els ulls del qual ploren llàgrimes sagnants. Aquest rostre ens pot evocar tal vegada, l’Ex-libris Víctor Català que Triadó féu, per a l’autora el 1902, ple de simbolisme i tragèdia, que Ramon Miquel i Planas va descriure d’aquesta manera:

Josep Triadó, Ex-Libris Victor Català, 1902

Josep Triadó, Ex-Libris Victor Català, 1902

Per terra ha rodolat del patriota –la testa gloriosa: al caure’l dia,-sospesa al mitg del poblé en rebeldia. –uneix l’insult al Grau de la derrota. Despedintsen ab cinica riota-l’escamot foraster reprén sa via –deixant d’aquell trofeu en companyia –els córbs qui’l flayern, l’ayre qui l’açota. –De la sarnosa boca qui’s contrau- vola a frec. Un dels córbs; sentintse l’au una ploma arrencar, xisclant s’allunya; -ab ella’l cap qui branda a impuls del vent –sembla escriure en l’espay un jurament  -d’odi etern als botxins de Catalunya.4

Com es pot veure, és una interpretació purament subjectiva, que ens apropa igualment al món naturalista de l’autora. Tanmateix, però, podem veure i sentir, que els propis dibuixos de Víctor Català, la qual també va il·lustrar algunes de les seves obres i alguns articles de revistes, donen peu per a l’evocació de la qual Triadó se’n féu càrrec: un rostre dibuixat per a la seva obra Drames Rurals (1902), carregat d’expressió desassossegant, dibuix psicològic on fa ressaltar el drama del personatge.

Victor Català, cap de capítol per al seu llibre Drames Rurals, 1902

Victor Català, cap de capítol per al seu llibre Drames Rurals, 1902

El dibuixant insisteix un i altre cop en assenyalar l’aspecte tràgic en els dos caps que va dibuixar, un que sintetitza la tragèdia del personatge de Solitud i l’altre que, amb una composició expressionista, com si fos una taca de tinta caiguda violentament sobre el paper, naixés el cap ferit de l’escriptora.

La relació de Josep Triadó i Víctor Català prové de quan Triadó, per lliure elecció, va voler fer un ex-libris a Víctor Català, sabent que darrere d’aquest nom, s’amagava la verdadera personalitat de Caterina Albert. Triadó va dibuixar l’ex-libris i el va enviar a l’autora, la qual, tot i que en un principi va rebutjar el present, finalment va acabar per acceptar-lo, i en Triadó li va escriure:

Sr. D. Víctor Català,

Benvolgut amich. Acabo de rebre del Sr. Clos l’obsequi ab que vosté ha volgut correspondre al meu Exlibris. Cregui que m’ha posat en un verdader conflicte. Jo no hauria suposat may que vosté‘s tenia de sentir compromés ab el meu capricho donchs no va ser altre cosa el dibuixarlhi l’Exlibris sobre tot si es té en compte com vaig dirlhi que obehia més que tot á un egoisme meu y no hauria suposat que tenia de correspondrem ab exageració, donchs tenga ben entes que l’hi ha donat a la meva obra un valor que n s’el mereix. L’hi dono las gracias y accepto accedir al seu desitj de rebre un recort de vosté del que n’estaré sempre orgullós y pera el que ofereixo en justa correspondencia cuan puga darlhi de mes modestas produccions, d’[...] seria vosté tan amable que’m deixés honrar a mi mateix fentlhi la coberta d’algun llibre proxim á publicarse? Si’m dona semblant ocasió m’ahura deixatsentir un verdader goig y donarà la millor de las satisfaccions á son verdader amich y admirador.

J. Triadó M. Barna, 22 Juliol-1903 5

Si això va ser al juliol de 1903, Victor Català no va oblidar-se del desig de Triadó de fer-li la il·lustració per a la coberta de qualsevol llibre seu. És ben curiós que només parli de realitzar la coberta i que finalment fos així. Un cop feta, Triadó va rebre un exemplar de regal per part de la novel·lista, a qui contesta d’aquesta manera:

Sr. D.

Víctor Català

Distingit amich, vareig rebre el seu tomo de Solitut autografiat y la seva carta. Apdugas cosas ‘m deixaren comfos perque vosté, encare que ‘m profesi, ‘m fa elogis que no mereixo per lo dibuix ab qui vaig malmetre el seu llibre. Creguim que jo hauira volgut estar á l’altura de vosté, pero es tan alt lo lloch que vosté ocupa baix el punt de vista artístich que no m’ha sigut posible arribarhi. Pero jo soch tossut y no tinch de probar novament lo seu llibre m’ha fet sentir com may cap altre obra literària y jo vuy provar d’interpretar alguna d’aquellas escenas que vosté pinta de ma mestre. Preparo una serie d’aiguaforts y procuraré traduir alguna escena del seu llibre.

Perdoni l’atreviment y l’hi prego que accepti d’esde ara aquesta petita prova de consideració y admiració de son amich

J. Triadó M.

Barcelona 14 Maig 1905 6

Aitor Quiney
Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació 

[1] Català, Víctor, Solitud, Barcelona: Joventut, 1906.

[2] Ràfols, J.F.: Modernismo i modernistas, Ediciones Destino, Barcelona, 1949, p. 173

[3] Vegeu: “Solitud (1905) de Víctor Català”, en Lletra, la literatura catalana a Internet. Nou diccionari 62 de la literatura catalanes. http://www.uoc.edu/lletra/obres/solitud/index.html

[4] Miquel y Planas, Ramon, “L’Exlibris Victor Català”, Primer Llibre d’Exlibris d’En Triadó, Edició de la Revista Ibérica de Exlibris, Barcelona, 1906.

[5] Carta de Josep Triadó a Víctor Català, Barcelona 22 de juliol de 1903. Fons de Lluís Albert i Rivas. Arxiu Museu Víctor Català. L’Escala. Carta cedida per Irene Muñoz Pairet.

[6] Carta de Josep Triadó a Víctor Català, Barcelona 14 de maig de 1903. Fons de Lluís Albert i Rivas. Arxiu Museu Víctor Català. L’Escala. Carta cedida per Irene Muñoz Pairet.

Aquests darrers anys de recursos restringits s’ha fet més evident que mai una pràctica, amb força tradició en l’àmbit bibliotecari, la cooperació. A risc de semblar que faig de la necessitat virtut, vull destacar que la cooperació  és necessària i avantatjosa, amb crisi o sense; sovint cal fer esforços i fins tot acceptar renúncies, però els resultats —satisfactoris en la majoria de casos— demostren la seva bondat.

La Biblioteca de Catalunya històricament ha buscat i exercit la cooperació, especialment dins del seu sector i amb el món acadèmic, no en va és una institució que entre d’altres funcions té la de suport a la recerca; un primer exemple d’èxit que cal esmentar de la cooperació entre biblioteques és el CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya) http://ccuc.cbuc.cat, nascut el 1996 del qual en formen part, avui en dia, prop de vuitanta biblioteques universitàries, acadèmiques i especialitzades, entre les quals la mateixa Biblioteca de Catalunya, pràcticament des de l’inici. Però les relacions de col·laboració hores d’ara van més enllà de la construcció d’eines i serveis; els darrers anys la cooperació s’ha fet més intensa, s’ha obert a altres sectors i s’han diversificat els tipus d’iniciatives.

Si repassem les accions (http://www.bnc.cat/Coneix-nos/Qualitat-i-estrategia/Pla-operatiu ) i projectes en curs (http://www.bnc.cat/Coneix-nos/Cooperacio-i-projectes) a la biblioteca dels darrers anys, podrem observar aquest increment i diversificació, que sens dubte ha estat clau per assolir visibilitat institucional, no només envers els usuaris sinó envers altres agents culturals.

COOPERACIÓ EN L’ÀMBIT DOCENT i DE LA RECERCA

Visites, sessions “a mida” i acolliment de classes pràctiques per a grups d’estudiants d’universitats, escoles, instituts i escoles d’adults. Prop de tres mil usuaris per als quals es dissenyen les visites amb diferents formats:

- sessions de docència universitària d’assignatures específiques amb mostres de documents de la col·lecció de la BC

- visites per a universitaris fent-hi èmfasi en temes d’interès acadèmic

- visites específiques per a alumnes de batxillerat, per proposar documentació de suport al treball de recerca.

Destacar igualment l’estreta relació amb la recerca, no només gràcies a la tasca d’acompanyament als investigadors del dia a dia, sinó també a través de la incorporació de tècnics especialistes de la BC a Grups de Recerca. 

COOPERACIÓ EN LA DIFUSIÓ

Exposicions, conferències, concerts, presentacions, ... Anualment la BC organitza prop de 140 actes i exposicions dels quals més d’un 65 % es fan en col·laboració amb tercers. A tall d’exemple:

Shakespeare entre nosaltres

 

 

Shakespeare entre nosaltres: exposició a l’Espai Zero i Cicle de conferències, en col·laboració amb l'Institut d´Estudis Medievals (Universitat Autònoma de Barcelona)

El teatre del cos

 

El teatre del cos. Dansa i representació a la Corona d'Aragó. Traces medievals i pervivències, en col·laboració amb Museu Etnològic de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, Grup Internacional de Recerca Consolidat LAiREM (Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana) i Grup Internacional de Recerca ICONODANSA (Iconografia de la Dansa a l'Edat Mitjana).

The quiet volum

The quiet volume, amb el Mercat de les Flors.
http://mercatflors.cat/es/espectacle/sesion-5-seccion-irregular-the-quiet-volume/

El Projecte SPECIFI- Dansa a tres escenari, amb l’Institut del Teatre. 
https://www.youtube.com/watch?v=FZJmSfbpB4Q

 

Logo Llotja

240 + Memòria llarga/memòria curta. Intervencions artístiques a la Sala de lectura, amb l’Escola Llotja
http://www.llotja.cat/llotja/p/1/1523/0/240+-Mem%C3%B2ria-Llarga-mem%C3%B2ria-curta.-Biblioteca-de-Catalunya

 

IEC

Presentació i roda de premsa amb motiu de l'edició de l'Institut d'Estudis Catalans sobre Ramon Llull.

PROJECTES COOPERATIUS DIGITALS

 

ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). Portal obert que dona accés a publicacions periòdiques tancades que han estat representatives dins la  cultura i la societat catalana.
31 institucions i entitats col·laboradores.

PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya). Sistema d’informació per compilar, processar i donar accés permanent a la producció web catalana. Compta  amb la col·laboració del CSUC (Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya).
Més de 450 institucions i empreses col·laboradores.  

Memòria Digital de Catalunya (MDC). Repositori cooperatiu liderat per la Biblioteca de Catalunya i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya que  dona accés a revistes i diaris, manuscrits, fotografies, mapes, ex-libris, arxius personals, etc.
34 institucions i entitats col·laboradores. 

CANTIC (Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya). Catàleg d'autoritats nacional liderat per la Biblioteca de Catalunya. Es basa en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) del que la biblioteca en forma part.
25 institucions i entitats col·laboradores.

VIAF (Virtual International Authority File). Projecte internacional de diverses biblioteques nacionals i gestionat per l'Online Computer Library Center (OCLC). L'objectiu és vincular els catàlegs d'autoritat nacionals en un sol fitxer d'autoritats virtual. Les dades estan disponibles en línia per a la investigació i l'intercanvi de dades.

Transcriu-me!!!. Iniciat el 2013, és una iniciativa de col·laboració (crowdsourcing) per a millorar l’accés als continguts digitals. Les institucions digitalitzen documents històrics manuscrits i els usuaris els transcriuen en línia.

 

Europeana. Portal europeu que dona accés al patrimoni cultural de biblioteques, museus, arxius, i institucions de la memòria d’arreu d’Europa.

Cooperar contribueix a fer millors especialistes, a actualitzar coneixements i a millorar els serveis a la ciutadania, que és per a qui treballem.

Aquestes dades només volen il·lustrar l’aposta estratègica de la Biblioteca de Catalunya per la cooperació, una tasca que ha de ser necessàriament constant i orientada a cada audiència perquè la Biblioteca de Catalunya i el patrimoni que conserva trobin el seu lloc a l’imaginari de tothom.  

Eugènia Serra
Directora

A finals del 2015 en l'apunt “El ‘Procés’ i el Barça, dos temes d’actualitat?” (23/12/2015), s'explicava com el fet de rebre un exemplar de totes les obres editades a Catalunya (per llei, a través del Dipòsit Legal) permet “observar” l’evolució de la societat catalana cap a determinats temes que puguin ser d’interès. S'hi donaven dades referides als “llibres”. Des de la Unitat de Sonors i Audiovisuals es presenta aquest text, complementari de l’anterior, sobre el contingut dels enregistraments sonors referits als canvis polítics i socials dels darrers temps, la majoria dels quals són favorables al “Procés” independentista.

En els últims 40 anys ha anat sorgint a Catalunya una nova fornada molt prolífica de cantautors hereus de la “Nova Cançó” i dels moviments de protesta post franquistes (anys 80’s i 90’s), així com de cantautors immersos en la transformació de la societat cap a un món global (anys 2000 fins l’actualitat), que són clau per transmetre a través de la música idees clares, directes i contundents de descontentament i denúncia: la lluita contra la injustícia, els governs corruptes i les seves actuacions, la desigualtat i la insolidaritat, el desequilibri econòmic, el poder de la sobirania del poble i, en els darrers anys, la idea que cal aconseguir la independència de Catalunya.

La diversitat en la manera de fer arribar a la societat aquests missatges de disconformitat i d’ànsies de llibertat és molt gran i es veu tant en les lletres com en els gèneres i els estils musicals emprats. En aquest sentit, i basant-nos en els fons arribats a la Biblioteca de Catalunya pel Dipòsit Legal, s’han observat algunes característiques:

- la gran majoria de músics i intèrprets creen els seus propis temes;

- són freqüents els artistes que fan adaptacions musicals de poemes d’altri o que reten homenatge a altres músics fent versions dels seus temes més emblemàtics;

- en general, malgrat que es pugui tractar de temes punyents, les tonades desprenen alegria i sentit de l’humor;

- molts dels grups que es formen ho fan per la seva coincidència en la manera d’entendre i d’interpretar la música, i no pel seu lloc de procedència;

- degut a aquesta pluralitat i interculturalitat, les lletres de les cançons d’un mateix autor o autors, i dins d’un mateix disc, poden ser escrites en diferents llengües; en aquest sentit s’observa com l’anglès va guanyant espai entre els creadors del nostre país.

A partir dels discs rebuts a la Unitat de Sonors i Audiovisuals es proposa un petit tast ‘poètico-reivindicatiu’ a ritme de rumba, salsa, balades, rap, hip-hop, rock, punk rock, ska, heavy-metal o hardcore –entre d’altres–, de cançons que, festivament, configuren un imaginari de reivindicació, protesta, denúncia, lluita i llibertat ...

Caràtules d'alguns discs

Caràtules d'alguns discs

1976 : “... Glòria, catalans, cantem, cantem amb l'ànima! Un crit i una sola veu: visca la pàtria!...” (Ramon Calduch. “El cant del poble” (lletra: Josep Maria de Sagarra; música: Anselm Clavé, Amadeu Vives). Al disc: Catalunya triomfant (Discophon). Top.: LP 1641).
http://viasona.cat/a/3846

1977: “... A Suïssa han ingressat, milers de milions a cabassos. Després diuen que és l'obrer, el culpable dels fracassos i la manca de control... (Francesc Pi de la Serra. “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”. Al disc: Pi de la Serra a Madrid (EMI-Odeón). Top.: 1977-LP 356. [El 2014 es publicà el disc Homenatge a Pi de la Serra : Si els fills de puta volessin el Quico es faria caçador, on 15 artistes versionaren cançons seves]).
http://viasona.cat/36104

1978:“…Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat…(Lluís Llach. “Venim del nord, venim del sud...”. Al disc: El meu amic el mar (Ariola-Eurodisc). Top.: 2005-LP 195).
http://viasona.cat/13434

1982: “...Podran cosir-te els llavis però d'altres s'obriran i clamaran invictes la terra, llibertat...” (Esquirols. “Et cobriran de blasmes”. Al disc: Com un anhel (Edigsa). Top.: 82-LP 653).
http://viasona.cat/15060

1986: “...Volem, volem, volem, volem la independència, volem volem volem Països Catalans...” (Companyia Elèctrica Dharma. “No volem ser”. Al disc: No volem ser (PDI). Top.: 86-LP 63).
http://viasona.cat/26778

1989: “... En el camp de Tarragona vivim damunt d´un polvorí. Defensem l´aire i la terra, que, aquí, ens hi van parir!...” (Els Pets. “Terra-billy”. Al disc: Els Pets (Blau-Discmedi). Top.: LP 14459).
http://viasona.cat/1011

1996: “... Independència, no interferències (...) Independència, no circ-conferències...” (Kitsch. “Independència”. Al disc: Kitsch 5 (Música Global). Top.: 2003-CD 613).
http://viasona.cat/7710

1998: ... si una cosa és segura és que no hi ha qui ens pari, però deixar d'avançar en cercle estaria molt bé...” (Brams. “Guanyarem!”. Al disc: Nena de Nicaragua (Al·leluia). Top.: 98-CD 40).
http://viasona.cat/1877

2002: “...Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure...” (Miquel Pujadó. “Pretèrit imperfet”. Al disc: Estabilitat precària (Columna Música). Top.: 2003-CD 639).
http://viasona.cat/14364

2003: “...No entén una altra forma de cançó que la que arrela al seu entorn, i floreix en el futur com una eina per a afermar el bastiment, des d'on construiran el món els pobles lliures...”  (Feliu Ventura. “Cançó XXI”. Al disc: Barricades de paper (Propaganda pel Fet). Top.: 2004-CD 1259).
http://viasona.cat/3440

2004: “...Creus de veritat que els que manen són uns comediants, tu ets lo putxinel·li dels fils en les seues mans...” (The Companys. “Putxinel·li”. Al disc: Ni polític, ni correcte (Picap). Top.: 2005-CD 255).
http://viasona.cat/3874

2007: “... Cultura de barris, barris proletaris, reprenem idearis nostrats i solidaris; que fer és millor que dir som revolucionaris...” (KOP. “Idearis nostrats”. Al disc: Nostrat (Propaganda pel Fet). Top.: 2009-CD 2028).
http://viasona.cat/2626

2009: “…I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no, que mai vendrem la llibertat...” (Cesk Freixas. “Abril del 1984”. Al disc: La mà dels qui t'esperen (Temps Record). Top.: 2010-CD 1170).
http://viasona.cat/2836

 2010: ... S'obre un camí davant meu que desconec, que em fa por, que no sé on em porta (...) però sé que el camí és per mi...” (Xavi Múrcia. “De dones i nacions maltractades”. Al disc: Electrocançó (Discos a Mà). Top.: 2011-CD 1056).
http://viasona.cat/11992

2011: Recordeu la tribu d'indis, de l'oest americà, que tenien retirada, amb el poble català...” (Terratombats. “Els indis del segle XXI”. Al disc: Mitjons blancs (K Industria Cultural). Top.: CD 10928).
http://viasona.cat/36221

2011: Guanya Convergència, són temps de paciència. El capità és Jordi Pujol. Nét d'un bon poeta,Alcalde Alcalí, "presi" Maragall. El tripartit ha dividit la crisi en res (i l'Estatut) l'han retallat, cabòries Montilla diu àdhuc i adéu...” (Gonçal. “El camí del referèndum”. Al disc: Back to Catalonia (Edicions Singulars). Top.: 2011-CD 2468).
http://viasona.cat/35970

2012: D’acord, nosaltres som els utòpics, idealistes, ingenus que no fan més que somiar. Però estem farts de creuar-nos de braços mentre la terra s’afona sota els nostres peus…” (Pau Alabajos. “Utòpics, idealistes, ingenus”. Al disc: Concert especial Barnasants 2012 (Right Here Right Now). Top.: 2013-CD 1193).
http://viasona.cat/30077

2012: ...algo habrá que hacer desde la atalaya. Si es malo el que mucho habla, peor quien calla...” (El Sobrino del Diablo & Juantón El Equilibrista. “Las ardillas migratorias”. Al disc: Disculpen las molestias (La Produktiva Records). Top.: 2014-CD 890).
[enllaç no disponible]

2013: “…I després diran que si només érem quatre gats, tot un poble clamant per la llibertat...” (Pepet i Marieta. “La Via”. Al disc: Mésdemil : 5è aniversari (Enderrock). Top.: 2014-CD 295).
http://viasona.cat/61061

2013: “... Per donar-vos una pista no sóc independentista perquè sóc independent...” (Alfonso Vilallonga. “Maldà State (Estat propi)”. Al disc: Alphosphore variations (Audiovisuals de Sarrià). Top.: 2014-CD 813).
https://www.youtube.com/watch?v=3iiVM_OFGh0

2014: “... La paraula és la nostra arma, i el detonador és la teva ment...” (Raska. “Qui canta mai no mor”. Al disc: Welcome to Raskalimera World (Casafont Records). Top.: 2014-CD 864).
http://viasona.cat/50530

2014: “…Volem una educació que sigui laica i gratuita! Sí a l’internacionalisme!No a la privatització! Sí a la lluita antifeixista! Fotem fora la corones vull bandera tricolor!...” (Más Vale Tarde Ke Nunca. “Mani, festa i revolució!”. Al disc: Callejeras (autoedició). Top.: 2014-CD 839).
https://masvaletardekenunca.wordpress.com/cancons/mani-festa-i-revolucio/

2014: Sota l’estelada, ningú no és estrany. Aquesta batalla la guanyem cantant. Barreja de races tots som catalans. 300 galetes, pel Gitano Blanc...” (Lo Gitano Blanc. “300 galetes”. Al disc: La rumba ebrenca (Discmedi). Top.: 2014-CD 790).
http://viasona.cat/51798

2015: No tallen amb tisores esmolades, retallen amb espases de l’Edat Mitjana. Els serveis no es compren ni es destrueixen, no jugueu amb els que més se’ls mereixen…” (Brot. “Retallades”. Al disc: Esgarrapant el sistema (Cases de la Música). Top.: per assignar).
https://brot.bandcamp.com/track/retallades

2015: ... No crec en promeses ni en prohibicions, jo crec en els fets i en prohibir lo prohibit...” (Tu Rai. “Ara que tens veu”. Al disc: Prohibit prohibir (Audiovisuals de Sarrià). Top.: 2016-CD 215).
http://viasona.cat/62183

Caràtules d'alguns discs

Caràtules d'alguns discs

 

Alba Sala i Rovira
Unitat de Sonors i Audiovisuals

La Biblioteca de Catalunya (BC) té prop de 4 milions de documents, la major part d’ells guardats en els seus Dipòsits.

Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Fotografia: Biblioteca de Catalunya

diposit_hospitalet

Per poder organitzar i localitzar de forma àgil i ràpida els documents, és imprescindible que cadascun estigui identificat amb una signatura topogràfica o referència, que indica a quin dipòsit està situat i permet localitzar-lo a la prestatgeria o calaixera.

La BC té més de 100 anys d’història i documents de tipologies molt diverses, i és per això que trobem més de quatre-centes varietats de topogràfics. Cada unitat de la Biblioteca té els seus en funció del suports i tipus de documents: llibres, pergamins, manuscrits a la Unitat Bibliogràfica; gravats, dibuixos, mapes, plànols, fotografies a la Unitat Gràfica; diaris i revistes a la Unitat Hemerogràfica; cilindres de cera, discos de pedra o vinil, vídeo, cintes d’àudio, cassetes,cd, etc. a la Unitat de Sonors i Audiovisuals.

Jordi Rubió –el primer director de la biblioteca— va decidir adoptar el sistema de classificació decimal per organitzar la major part dels documents, tant a les sales de lectura com als dipòsits, tret de les col·leccions especials de Reserva. Felip Mateu, qui va dirigir-la a partir de 1940, era un gran admirador d’aquest tipus d’organització, tal com explicava a la revista Biblioteconomia:

«Uno de los grandes aciertos de los fundadores de la Biblioteca de Catalunya fue atender desde el primer momento a esta cuestión: adoptar un sistema de clasificación simultáneo en ficheros y en depósitos, lo que daría una ordenación de la biblioteca por materias en todo momento, suprema aspiración del bibliotecario moderno y del lector que desea ver en los estantes lo que halla en los catálogos.

»Una biblioteca ordenada por materias es un precioso elemento para el investigador. Se argüirá, que el público no tiene acceso a los depósitos; cierto, en la mayor parte de las bibliotecas; pero nada impide que en determinadas condiciones lo tenga. Los partidarios del sistema –que no es sistema alguno– de la libre colocación en las tablas, debe pensar en lo que significaría haber de presentar en un momento dado todas las obras de una biblioteca sobre una determinada materia para organizar una exposición bibliográfica, o en una inspección o examen in situ por el especialista, o, sencillamente, en el traslado de una biblioteca, y poder decir que durante él se hallan a disposición del público las materias de los números decimales 4, 5, etc. Y pendientes las materias de tal o cual número. Por esto es de alabar la previsión que llevó a organizar la antigua Biblioteca de Catalunya decimalmente; un cuarto de siglo después se trasladaría de local y al inaugurarse el nuevo se pudo saber qué materias estaban en situación de ser servidas y cuáles no

Tot i trobar admirable aquest tipus d’organització dels dipòsits, aprofitant que la biblioteca s’acabava de traslladar a la nova seu, a l’antic Hospital de la Santa Creu, va decidir convertir la classificació de les monografies en organització topogràfica, i simplificà els números a les dues primeres xifres de la classificació decimal. Va organitzar els llibres per formats, i els va ordenar seguint un número correlatiu  (83-8-345). A més, va separar els llibres que hi havia abans del trasllat dels que entraven de nou, per tornar a començar l’organització. Als que ja hi havia a la biblioteca els van posar davant de la signatura topogràfica la lletra A, i així tota una part del Dipòsit quedà tancada.

Els anys 90 es va construir un nou dipòsit, i mentre es feia, tots els documents van canviar d’ubicació. Novament es va aprofitar el trasllat provisional per modificar els topogràfics dels fons generals de dipòsit. La classificació per matèries, iniciada amb Jordi Rubió i continuada, d’alguna manera, amb Felip Mateu, no tenia sentit en un dipòsit tancat als usuaris i dificultava la gestió de l’espai, ja que se n’havia de reservar darrere de cada número. És per això que amb el trasllat es decidí tornar a iniciar l’organització, substituint els dos primers números de la classificació per l’any d’entrada del document a dipòsit, i col·locant-los així un darrere l’altre, aprofitant l’espai al màxim (1993-8-44, 2000-4-455).

A més dels fons generals de monografies, a la BC trobem les col·leccions especials i les publicacions periòdiques o en sèrie. Les primers sovint s’identifiquen amb les primeres lletres del nom de fons, les segones, inicialment decimals, també han adoptat la numeració correlativa.

Així, el topogràfics a la BC són una combinació de lletres i números. Estan formats per 3 parts :

- identificació del fons, col·lecció o tipus de suport 

- número correlatiu que indica l’ordre d’entrada

- format o mida del document

Les signatures tipus números currens es poden aplicar a tot tipus de documents, tant a monografies com a les publicacions periòdiques. A les sèries s’aplica una signatura genèrica a tota una col·lecció o títol.

Aquest sistema de número correlatiu i separar els llibres per format fa que l’espai disponible per l’emmagatzematge sigui més  gran i més fàcil de gestionar.

 

Exemples del sistema de números corrents aplicats tant a monografies com a col·leccions de revistes

Exemples del sistema de números corrents aplicats tant a monografies com a col·leccions de revistes

 

Inventaris topogràfics 

Per generar els topogràfics de tipus número correlatiu els inventaris són una eina molt útil. Es tracta de llistes on estan recollits els documents amb unes dades mínimes: autor, títol i número de registre. Originalment eren escrits a mà, però han anat evolucionant fins avui dia que s’elaboren a partir d’una base de dades.

Diferents  èpoques dels inventaris:1941 aprofitant els fulls dels registres de llegidors de la Biblioteca de Catalunya quan era la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans; l’any 1942 ja es van imprimir fulls amb el nom de Biblioteca Central

Diferents èpoques dels inventaris:1941 aprofitant els fulls dels registres de llegidors de la Biblioteca de Catalunya quan era la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans; l’any 1942 ja es van imprimir fulls amb el nom de Biblioteca Central

Fulls d’inventari de l’any 1982 amb el nom recuperat

Fulls d’inventari de l’any 1982 amb el nom recuperat

L’any 1992 es va iniciar l’inventari de revistes i a partir del 2005 els topogràfics es generen automàticament.

En els inventaris s’anoten totes les incidències que pot tenir el document al llarg de la seva vida dins la institució: si s’ha extraviat en el préstec, si ha canviat de signatura, si ha passat a una secció diferent, i per tant ha canviat de dipòsit i topogràfic, si s’ha donat de baixa, etc.

Inventaris de monografies del fons general

Inventaris de monografies del fons general

Inventaris de Reserva i fullets

Inventaris de Reservai fullets

És una eina complementària del catàleg i molt útil en la recerca de documents quan hi ha alguna incidència, sobretot en el cas dels que provenen  dels catàlegs manuals antics. En moltes ocasions són la darrera opció per localitzar els documents i l’eina imprescindible per fer revisions físiques del fons.

 

Núria Grau
Servei de Emmagatzemament, Preservació i Conservació

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

Aquest any tots els que realitzàvem activitats per Sant Jordi —especialment els llibreters i venedors de roses, però també nosaltres—vam estar pendents de la previsió meteorològica que, com és tradicional, no acabava de decidir-se.

Finalment, el dia es va llevar net i clar, tot i que les previsions anunciaven pluges a partir del migdia. Les llibreries i les parades de roses es van afanyar a muntar les seves parades, per aprofitar el matí de sol, i a la Biblioteca de Catalunya des de ben aviat també vam començar a preparar les exposicions dels diferents documents que volíem mostrar als nostres visitants.

collage

Fotografia: Biblioteca de Catalunya

A les 10 en punt tot estava preparat. Al peu de l’escala de la Biblioteca ja s’havia format una petita cua, amb els més matiners, que volien gaudir de la visita sense aglomeracions. Els visitants podien escollir entre fer una visita guiada, de 50 minuts, o fer el recorregut per lliure, amb l’ajuda d’un fulletó informatiu. 

jpo1

Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Enguany, en ser dissabte, no van venir els grups escolars que acostumen a omplir les sales des de bon matí. En canvi, ben aviat van començar a arribar famílies amb nens que ja portaven els seus llibres de Sant Jordi, parelles, grups d’amics; un públic diferent del que veiem els dies de cada dia. 

jpo2

Fotografia: Biblioteca de Catalunya

A la sala d’exposicions, al peu de l’escala, es podia visitar l’exposició “Ramon Llull: "Ha mester paraules e llibres", que entre altres peces exhibeix el retaule de Ramon Llull que habitualment es troba al Museu del Llibre Frederic Marès. 

jpo3

Desi, Joan. [Ramon Llull] [ca. 1503]. Museu del Llibre Frederic Marès (Biblioteca de Catalunya)

Un cop a dalt els visitants podien veure l’exposició de petit format “Shakesperare entre nosaltres”, per commemorar els 400 anys de la mort de l’autor.

Al llarg del recorregut es trobaven diferents mostres de donatius que han entrat darrerament,  com els dibuixos de Carme Solé Vendrell que il·lustren el poema de B. Brecht La croada dels nens, a propòsit de la crisi de refugiats actual o els àlbums de dibuix i d’artista del fons Ràfols Casamada i Maria Girona. També es podia veure una selecció d’obres de Carles Hac Mor, poeta que ens ha deixat recentment i les darreres novetats de l’Hemeroteca.

A la Sala de Lectura General els infants i no tant infants tornaven a gaudir del magnífic desplegable de Joc de Trons, i dels llibres de formats curiosos i colors brillants. Per altra banda, també trobaven una curiosa mostra de llibres daurats i eines d’enquadernació, preparada pels tallers de restauració i enquadernació de la Biblioteca.

La Unitat de Sonors i Audiovisuals també es va voler sumar a la commemoració de Shakespeare i Cervantes, amb una mostra de documents sonors i audiovisuals ben diversa. Per últim, la Sala Cervantina acollia una mostra sobre Cervantes, amb motiu de la commemoració del 4rt centenari de la seva mort.

Al final de recorregut arribava el moment de descansar escoltant petits concerts de pianola. Entre les peces que es van reproduir -amb motiu del centenari de la mort d’Enric Granados- hi havia alguns dels rotlles “d’artista”, impressionats per a la casa Hupfeld per ell mateix.

jpo4

Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Al llarg del dia van passar per la biblioteca 3.345 persones. Més de 700 persones van escollir fer la visita guiada i la resta van fer el recorregut seguint la guía informativa. Aquest any la jornada es va acabar a les 6 de la tarda, perquè la Coral Sant Jordi havia escollit la Sala de Llevant de la Biblioteca per fer el seu tradicional concert de Sant Jordi, que enguany va adoptar un format especial, en homenatge a Cervantes i Shakespeare.

Com a colofó, us convidem a fer una ullada a l'Storify que recull el que s'ha dit a les xarxes socials sobre la Jornada de Portes Obertes. 

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

 

 

La llengua de signes catalana o LSC és una llengua única al món, pròpia de la comunitat sorda de Catalunya i, per tant, diferent de les altres llengües de signes que es parlen al món. Tampoc no té cap relació lingüística amb el català; no n’és una traducció en gestos ni res que s’hi assembli. Amb això també volem dir que una persona sorda no té perquè entendre la llengua escrita catalana.

Aquesta llengua, que des del 26 de maig de 2010 té reconeixement legal, ja que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de la Llengua de Signes Catalana (LSC), és també una llengua amenaçada. Segons l’Institut d’Estudis Catalans —organisme amb la funció d’autoritat normativa per a la LSC— es calcula que actualment només té uns vint-i-cinc mil usuaris, la meitat dels quals, aproximadament, són oïdors. 

La Biblioteca de Catalunya, amb la missió de “recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català” ha de vetllar, doncs, també per recopilar la bibliografia feta en LSC.

La LSC té una trajectòria de poc més de dos segles i, a més, l’any 1880, al Congrés Internacional d’Educadors de Sords de Milà, es va prohibir oficialment que la gent signés. Però Catalunya té i ha tingut una tradició molt sòlida en l’estudi i l’aprenentatge de la LSC —l’Escola Municipal de Sordmuts de Barcelona es va crear el 1800— i, per això, la bibliografia que podem trobar al nostre catàleg sobre LSC és força nombrosa. 

Sota els epígrafs de “llengua de signes”, “llenguatge de signes”, “sords” localitzem obres que en parlen i no només de LSC, sinó d’altres llengües de signes com l’espanyola o la italiana. Han estat incorporades als nostres fons amb les donacions dels bibliòfils —com aquest document, Scoperta della chironomia ossia dell'arte di gestire con le mani, ingressat pel donatiu d’Eduard Toda— o de lingüistes com Antoni M. Badia i Margarit.

També hi trobem altres formats, per exemple un aiguafort de 1827, que mostra l’alfabet manual per a sords —en LSE— elaborat per Francesc de Paula Martí Mora: 

Alfabeto manual para la instruccion de los sordo-mudos del Real Colegio de Madrid [Visual]

 

O exemplars de la revista La Paraula: butlletí que publica el cos docent de la Escola Municipal de Sords-Muts, publicada des del 1918.

Que ha estat una llengua discriminada i maltractada ho demostra, per exemple, aquest ban de l’any 1928 de la Col·lecció de Fullets Bonsoms, que explica l’encàrrec fet als ajuntaments d’elaborar un cens “de sordomudos, complemento, en el campo de las anormalidades, de otro censo, el de ciegos...” i que demostra la situació de marginació dels sords i de la seva llengua.

F. Bon 18758

Però en aquest petit apunt volem fer èmfasi, sobretot, en la producció feta en llengua de signes catalana. Són obres principalment infantils, ja que una editorial catalana, el Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú, s’ha especialitzat en aquest tipus de llibres. L’any 2007 va crear la col·lecció de contes infantils “El Ginjoler”, inèdita en l’adaptació del text a la llengua de signes catalana. El resultat són uns llibres preciosos:

Aquesta col·lecció té la traducció al castellà i a la llengua de signes espanyola amb el segell editorial Carambuco Ediciones dins la col·lecció Carambuco Cuentos, que també podem trobar a la BC. 

13_Hugo, que miedo tuvo_small-500x500

La producció per a públic adult és pràcticament inexistent.

Malgrat el reconeixement de la LSC com a llengua plena a Catalunya, el seu caràcter de clandestina durant molts anys i de minoritària des de sempre l’han situat en un escenari difícil, també des del punt de vista bibliogràfic. La BC té cura que, com a mínim, no se senti tan amenaçada.

 

Marta Riera

Servei d'Accés i Obtenció de Documents

La Llista d'encapçalaments de matèria en català (LEMAC) és un vocabulari controlat format per encapçalaments de matèria —expressió lingüística (paraula o conjunt de paraules)— que representen el contingut temàtic d'un document —un concepte, un esdeveniment, un nom, un títol— emprats per fer una recerca en un catàleg, bibliografia o índex, tal com vam fer constar en l’article corresponent de la Viquipèdia en català.

Els vocabularis controlats identifiquen una forma preferent d’expressar un concepte, possibiliten múltiples punts d’accés (ex.: referències primeres o referències de vegeu) que remeten al terme preferent i proporcionen el joc de relacions d’un terme: altres termes més genèrics, altres termes més específics o, simplement, altres termes relacionats.

Una fase important i, potser la més intel·lectual de la catalogació, és la realització de l’anàlisi temàtica. L’anàlisi temàtica és l’acte de determinar i de resumir el contingut conceptual d’un document i és un procés consistent en dues etapes: la identificació del tema i la traducció del tema a un llenguatge controlat. El llenguatge controlat emprat per la Biblioteca de Catalunya, i per la major part del sistema bibliotecari català, és la Llista d'encapçalaments de matèria en català (LEMAC).

La LEMAC  va ser iniciada el 1983 per l’Institut Català de Bibliografia (ICB) per a l’elaboració de l’índex alfabètic de matèries de la Bibliografia nacional de Catalunya i es va gestionar a través del mòdul del Sistema d’Informació per a Catàlegs Automatitzats de Biblioteques (SICAB). L’ICB va decidir adaptar els Library of Congress Subject Headings (LCSH), previ estudi de l’aleshores professor de l’Escola de Bibliologia, Jordi Rubió i Lois, a qui es va encomanar l’elaboració d’un projecte previ, el qual conservem en el nostre arxiu.

D’altra banda, els LCSH són el resultat de l’acumulació dels encapçalaments de matèria establerts per la Library of Congress des del 1868 i que han estat emprats des d’aleshores en la seva catalogació. Des del 1988, altres biblioteques han contribuït als LCSH amb els seus encapçalaments. Els LCSH també es poden cercar en línea en la Library of Congress Classification Web, a la qual s’accedeix per un servei de subscripció, o de forma gratuïta en l’enllaç Library of Congress Authorities.  La Library of Congress publica actualitzacions setmanals. Aquestes dades són distribuïdes pel Cataloging Distribution Service, mitjançant el pagament d’una quota. L’any 2013 els LCSH es deixen de publicar en paper.

LCSH

LCSH

El 1988, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya decideix fer una edició preliminar en paper de la Llista d’encapçalaments de matèria en català, després d’encomanar la traducció al català de la Lista de encabezamientos de materia para bibliotecas de Carmen Rovira i Jorge Aguayo, la qual se sumava a la tasca d’adaptació que l’Institut Català de Bibliografia feia dels LCSH. El 1991 es publica una altra edició en paper de l’edició preliminar actualitzada.

LEMAC

LEMAC

Arran de la publicació de la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya i de la dissolució de l’ICB, amb el traspàs del seu personal a la Biblioteca de Catalunya (BC), va ésser el Servei de Normalització Bibliogràfica de la BC el que va assumir el manteniment de la LEMAC, que el 1999 es codifica en format llegible per màquina. A l’abril del 2002, la Llista d’encapçalaments de matèria en català es fa accessible per Internet a través de la pàgina web de la Biblioteca de Catalunya. Els registres d’autoritat de la LEMAC es poden visualitzar tant en forma de tesaurus com codificats en format MARC 21.

Altres llistes d'encapçalaments de matèria que també serveixen de base per a la creació dels registres de la LEMAC són en l’àmbit francòfon: el Répertoire de vedettes-matière de la Universitat de Laval (Laval RVM), reconeguda com la norma canadenca per la Biblioteca Nacional de Canadà i emprada per la xarxa de catalogació compartida; i el repertori Répertoire d’autorité matière encyclopédique et alphabétique unifié (RAMEAU), llista d’autoritat d’encapçalaments de matèria oficial a França, inspirat en la versió canadenca.

Després de fer una ràpida incursió en la història de la LEMAC, ens podem preguntar en quin moment es troba ara i quines són les seves perspectives de futur.

En primer lloc, a l’igual que va fer el Jordi Rubió al principi de la nostra trajectòria, cal que ens situem en el context bibliotecari català. Una gran part de les biblioteques del nostre país està caminant cap un nou canvi de sistema informàtic, que es convertirà en un sistema compartit per les biblioteques participants i que conduirà a la constitució d’un catàleg unificat. Això implica un augment ingent de la feina a fer i la necessitat de comptar amb un equip qualificat que pugui treballar en la construcció d’una LEMAC, que cada vegada serà més extensa i exhaustiva.

Però hi ha un altre fet crucial que està modificant el panorama de la normativa bibliotecària. Estem a punt d’implementar les RDA: Recursos, descripció i accés que és la nova norma de catalogació que substitueix les Regles angloamericanes de catalogació, 2a edició. RDA va més enllà dels codis de catalogació anteriors, perquè proporciona directrius per a la catalogació de recursos digitals, i està pensada per a la descripció i l'accés de qualsevol recurs. Els registres resultants de la seva aplicació podran ser utilitzats en diversos entorns digitals (Internet, OPAC web, etc.). RDA és una de les peces clau per al futur dels catàlegs en el web semàntic. En aquests moments la Library of Congress ja està modificant els encapçalaments dels LCSH afectats per aquesta nova normativa.

Paral·lelament al canvi de mentalitat que s’ha produït en la catalogació descriptiva per tal d’adaptar-se a l’entorn del web semàntic, el mateix canvi ha tingut lloc en el món de la catalogació de matèries. Passem a comentar, tot seguit, l’estat de la qüestió.

En els darrers anys s’ha plantejat una enorme polèmica sobre el sentit de la pervivència del llenguatge propi dels LCSH dins del nou entorn web. L’any 2006, la mateixa Library of Congress va estar dubtant sobre la conveniència de seguir mantenint els LCSH, però finalment, l’any 2008, l’informe redactat pel Library of Congress Working Group on the Future arribà a la conclusió que l’anàlisi temàtica –inclosa l’anàlisi del contingut i la creació i aplicació d’encapçalaments de matèria i de classificació numèrica–  era una funció fonamental de la catalogació i, encara que fos cara, malgrat tot, resultava crucial. En canvi, l’ús d’altres vocabularis controlats, com ara l’ Art & Architecture Thesaurus (AAT), mai no van ser objecte de polèmica dins del mateix entorn web.

En la primera dècada del present segle XXI, la Library of Congress crea el Linked Data Service, el qual permet, tant a les persones com a les màquines, d’accedir a les dades d’autoritat de la LC. Aquest servei implementa el moviment Linked Open Data que es va fundar el 2007 per W3C Semantic Web Education and Outreach (SWEO) Interest Group, l’objectiu principal del qual és que les dades estiguin en obert i a l’abast de tothom. Qualsevol pot participar en aquest projecte, simplement ha de publicar les dades d’acord amb les normes del Linked Data i interrelacionar-les amb grups de dades existents.

Les dades han de complir quatre normes bàsiques perquè es puguin enllaçar: 1) necessiten una direcció única URI, que identifica el tipus d’objecte o concepte; 2) cal posar-les en línia (HTTP) per poder-les consultar i vincular; 3) cal proporcionar dades útils fent ús d’estàndards com RDF (Resource Description Framework) o SPARQL (SPARQL Protocol and RDF Query Language) i 4) les dades han d’enllaçar altres dades en el web mitjançant la corresponent URI.

El Library of Congress Linked Data Service va ser creat per sumar-se a aquest moviment de les dades enllaçades (Linked Data movement) i implementar la seva forma d’exposar i interconnectar les seves en el web semàntic a través d’URIs diferenciables (id.loc.gov.). El primer lliurament del Linked Data Service va ser el conjunt de dades intregrat pels LCSH, que es varen publicar a l’abril del 2009. Aquest servei també proporciona accés a altres vocabularis controlats, creats i mantinguts per la Library of Congress que es van incorporar al llarg del 2010 i del 2011.

El Library of Congress Linked Data Service presenta les seves dades en MADS/RDF (Metadata Authority Description Schema/Resource Description Framework) i SKOS (Simple Knowledge Organization System), però, quan ho considera adient, també utilitza la seva pròpia ontologia per aplicar-la al seu sistema de classificació.

Aquests són els formats web o d’intercanvi de dades que fan accessible tots els registres de forma individual: XHTML/RDFa (Extensible Hypertext Markup Language/Resource Description Framework in Atributes) (és a dir, llenguatge d’etiquetatge d’hipertext extensible/marc de descripció de recursos en atributs); RDF/XML (Resource Description Framework/Extensible Markup Language) (és a dir, llenguatge d’etiquetatge extensible); N-Triples, format per a l’emmagatzematge i transmissió de dades; JSON (JavaScript OBJECT Notation), estàndard obert basat en text dissenyat per a l’intercanvi de dades llegibles per humans.

Abans de realitzar una cerca concreta en la pàgina web del Library of Congress Linked Data Service per familiaritzar-nos amb la nova presentació, farem referència al programa MACS (Multilingual Access to Subjects = Accès multilingue par sujet), endegat per la Bibliothèque Nationale de France (BNF), ja que això ens permetrà d’interpretar millor la nova visualització del registre d’autoritat dels LCSH que hem escollit com a exemple.

El Répertoire d’autorité-matière encyclopédique et alphabétique unifié (RAMEAU) de la BNF participa en el projecte multilingüe europeu MACS (Multilingual Access to Subjects = Accès multilingue par sujet). Aquest programa MACS té com a objectiu el desenvolupament de l’accés multilingüe per tema, a fi de permetre que l’usuari final o el professional pugui consultar directament, en la seva pròpia llengua materna, el contingut de catàlegs estrangers, tant si es troben indexats en alemany, en anglès o en qualsevol altra llengua.

Actualment, dins del prototip proposat, la consulta o la interrogació per tema es pot fer en anglès, alemany o francès que són les llengües pertanyents als quatre catàlegs de les biblioteques nacionals que participen en el projecte: la Bibliothèque National Suisse, la BNF, la British Library i la Deutsche Bibliothek. La interrogació multilingüe ha estat possible gràcies al treball efectuat pels gestors dels llenguatges d’indexació emprats en aquestes biblioteques: RAMEAU (per al francés), LCSH (per a l’anglès), SWD (Schlagwortnormdatei) (per a l’alemany). Aquest treball consisteix a establir les equivalències entre les matèries de les llistes d’autoritat existents (equivalències exactes o parcials, simples o complexes). Així doncs, no es tracta d’una traducció, ni de la creació d’un nou tesaurus, sinó d’una cooperació que, a partir d’una gestió compartida, conserva l’autonomia de cadascun dels llenguatges d’indexació.

Des d’un punt de vista tècnic, el projecte MACS ha conduït a la configuració d’un prototip creat per la societat Index Data de Dinamarca i per la Tilburg University Library dels Països Baixos. Aquest prototip conté les nocions enllaçades entre elles, a més dels registres bibliogràfics corresponents a aquestes nocions en els diferents catàlegs. El prototip simula el futur funcionament d’un sistema multilingüe gràcies a dues interfícies que, d’una banda, permeten generar les equivalències entre els llenguatges d’indexació; i, de l’altra, d’interrogar els diferents catàlegs mitjançant aquestes equivalències. Malgrat tot, encara manca arribar a desenvolupar la manera d’actualitzar automàticament les equivalències entre els diferents llenguatges d’indexació, a partir de les seves evolucions respectives. El programa MACS s’integra en el projecte TEL (The European Library), futur portal que permetrà l’accés únic als recursos de les biblioteques europees.

L’any 2008 el llenguatge d’indexació RAMEAU es va traduir a SKOS (Simple Knowledge Organisation System), per tal d’expressar el llenguatge RAMEAU amb els formalismes propis del web semàntic i de facilitar així la seva utilització dins d’aquest context. El vocabulari RAMEAU expressat en SKOS/RDF es pot consultar en el lloc web data.bnf.fr, on, a partir d’ara, es pot accedir al conjunt del vocabulari RAMEAU en SKOS amb la possibilitat d’intercanviar-lo en aquest format. D’altra banda, la Library of Congress també ha facilitat el llenguatge d’indexació dels LCSH en SKOS i, gràcies al projecte MACS, s’ha pogut realitzar una alineació d’aquest vocabulari amb els conceptes RAMEAU, la qual cosa no fa més que demostrar l’enorme impuls d’aquesta nova eina.

I ara, tot tornant a enllaçar amb el que havíem dit més amunt, podem veure que, en la pàgina web del Library of Congress Linked Data Service, s’ofereix la possibilitat de fer cerques de tots els seus recursos en tots els formats compatibles amb el web semàntic. Així doncs, passarem a fer una cerca concreta per la matèria “Elephants” i ens fixarem en els resultats. Podeu accedir al resultat de la cerca fent clic a sobre de la imatge.

Cerca Elephants: http://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85042531

Tots els enllaços subratllats ens permeten accedir a una informació més detallada al voltant de l’enllaç clicat, als registres d’autoritat corresponents al joc de referències (termes específics, termes generals), a les equivalències exactes o parcials dels conceptes pertanyents a altres esquemes o llistes d’autoritat i a la visualització del registre de matèries en altres formats, fins i tot, en l’últim enllaç es fa la conversió de MARC a XML.

Com es pot deduir de tot el que s’ha exposat fins ara, el llenguatge propi dels encapçalaments de matèria ha experimentat una profunda transformació quant al format per tal d’adaptar-se a les noves exigències plantejades pel web semàntic i, lluny de desaparèixer, està cobrant una nova força que neix de la col·laboració de totes aquelles institucions que, al llarg dels anys, han treballat en la creació dels diferents vocabularis controlats, amb la intenció d’enriquir el web amb una eina de cerca que sempre serà més fiable que la simple cerca per paraula clau.

De totes maneres, a tall de cloenda, cal dir que per tal que les biblioteques catalanes puguin participar en el projecte de les dades enllaçades, es requereixen importants inversions econòmiques i de sistema i també cal comptar amb els recursos humans necessaris (informàtics i bibliotecaris) per poder projectar la LEMAC cap a aquesta nova era.

Imma Baldocchi i Joan Saez
Servei de Normalització Bibliogràfica

El fons personal d’Enric Granados s’incorporà a la Biblioteca de Catalunya el 2005 procedent del Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya. Dos anys més tard, ingressava el seu piano, procedent també de la Casa Bartomeu-Jardí dels Tarongers, a Pedralbes.

Evidentment, l’arribada del piano complementava el fons Granados però també va representar la recuperació d’un piano de gran cua per a la Biblioteca de Catalunya. Feia anys, n’havia custodiat un que es trobava a l’Auditori de la Biblioteca, l’actual Sala de Reserva. Amb el canvi d’adscripció administrativa i al passar a dependre de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona recobrà l’antic piano.      

Els documents confirmen que, com molts altres compositors i pianistes, Enric Granados disposà de més d’un piano. El que ens ocupa i que actualment presideix la Sala de Llevant és un piano gran cua Pleyel.

 

Piano

Piano

[fotografies:Oriol Miralles]

Ignaz Joseph Pleyel (1757-1831), compositor, editor i constructor de pianos fundà la fàbrica de pianos el 1807. Aquests pianos destacaren pel seu refinament i la seva notable qualitat i delicadesa, i assoliren gran prestigi durant el segle XIX i mitjans del segle XX. Alguns dels compositors i pianistes que gaudiren dels pianos Pleyel foren Frédéric Chopin, Franz Liszt, Claude Debussy, Camille Saint-Saëns, Maurice Ravel, Alfred Cortot, Manuel de Falla o Ígor Stravinski.

Granados havia estrenat el primer quadern de la suite per a piano Goyescas al Palau de la Música Catalana a Barcelona el 1911, i el segon quadern el va estrenar a la “Salle Pleyel” a París el 1914. El piano fou un regal de la casa Pleyel al compositor i pianista amb motiu dels seus concerts a la sala parisenca i la gran acollida que obtingué.

Aquest instrument restà sota la custòdia del compositor i posteriorment passà a la família Granados que, al final, el diposità, juntament amb les partitures, al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya el 1983. Fou al voltant d’aquest any que el piano es reparà amb criteris moderns.

Abans que s’incorporés a la Biblioteca, es va aprofitar per realitzar-li una nova intervenció. Els treballs de restauració consistiren bàsicament en posar-lo a punt i deixar-lo en òptimes condicions per tal de poder ser tocat: afinació, ajust de la mecànica i reparació de potes i rodes.

Es va comprovar que en el seu interior hi havia dues anotacions manuscrites i signades clarament amb posterioritat a les dates que hi apareixen. Una de les anotacions es troba en el claviller i diu el següent: "Avec admiration,  Enrique Granados , Y. Pleyel, 5 avril 1911". Tot i que està signat per Y. Pleyel, l’autoria és dubtosa. L’altre, és a l’arpa del piano i correspon a una signatura, aquesta sí, autògrafa de la filla del compositor: “Natàlia Granados, París, 9 de novembre de 1911”.

La presentació del piano Pleyel de Granados tingué lloc a la Sala de Llevant –el mateix espai que l’acull actualment- l’1 d’abril de 2008. L’acte “Homenatge a Granados” consistí amb un concert a càrrec de Manuel García Morante, al piano, i Yrene Martínez Roca, soprano, amb peces de la publicació Obra completa per a veu i piano d’Enric Granados, de la qual se'n presentava la 2a edició, revisada i augmentada, coeditada per l’editorial Tritó i la Biblioteca de Catalunya.

La Biblioteca de Catalunya vetlla per un ús equilibrat del piano per tal de preservar-lo adequadament; ni massa ni massa poc. Aquesta voluntat i pràctica hauran d’afermar-se en especial enguany i el següent perquè ens trobem immersos en l’Any Granados.

Enric Granados va néixer a Lleida el 27 de juliol de 1867 i morí al canal de la Mànega el 24 de març de 1916, durant la Primera Guerra Mundial, en ser torpedinat per l’armada alemanya el vaixell on anava. Així doncs, el centenari de la seva mort el 2016 i el 150è aniversari del seu naixement el 2017 ompliran de música i estudis granadins molts espais, i no tan sols els musicals.

Avui, 24 de març, donem el tret de sortida a l’Enric Granados que coneixem i compartim amb vosaltres.

 

Rosa Montalt

Secció de Música de la BC

XV_A_24_01

BAUDRAND, Michel Antoine. La Principauté de Catalogne et Le Comté de Roussillon / suivant les nouvelles observations par les sieur abbé Baudrand, dediez a monseigneur le marechal duc de Noailles, pair de France, chevalier des ordres du roy, premier capitaine de ses gardes, gouverneur du Roussillon, etc. Par son tres humble serviteur I.B. Nolin, geographe ord. du roy ; dressé sur les memoires de monseigr. le marechal duc de Noaïlles ; P. Le Pautre inv. ; gravé par C. Roussel. A Paris : chez I. B. Nolin geographe ordinaire du roy, surle Quay de l’Horloge du Palais à l’Enseigne de la place des Victoires vers le Pont Neuf..., 1703. 1 mapa : col. ; 59 x 85 cm    

Aquest mapa del principat de Catalunya forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya, amb la particularitat que fins ara només se’n conservava la part dreta corresponent a l’est del territori català i que es va mostrar darrerament a l’exposició “Les Fronteres de Catalunya. Segles XVII i XVIII” a la Biblioteca. Gràcies a la informació del professor Agustín Hernando de la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, es va adquirir la part esquerra corresponent a l’oest del territori català, a la casa de subhastes alemanya Reiss & Sohn, i d’aquesta manera la biblioteca ja disposa de l’exemplar complet.

UG-A-18

Els segles XVII i XVIII no hi havia molta producció cartogràfica a Catalunya. L’escola francesa de cartografia comença a la segona meitat del segle XVIII, coincidint amb el predomini de França com a potència europea, i es va perllongar fins a finals del segle. Entre 1650 i 1800 es produeixen importants canvis i descobriments en el món de la ciència, en el sentit modern de la paraula, i es pot parlar de reforma cartogràfica amb la invenció de nous instruments i noves metodologies. Els mapes francesos d’aquest període, com aquest de Michel Antoine Baudrand, són brillants de disseny i clars de presentació.

El panorama històrico-polític de Catalunya a la segona meitat del segle XVII i primers anys del segle XVIII el determina la seva condició d’escenari freqüent de guerres entre les monarquies francesa i hispànica. El territori de Catalunya és successivament ocupat per uns o altres exèrcits seguint l’evolució dels fets bèl·lics. Tot això justificava clarament la necessitat de disposar d’una cartografia adequada, per poder disposar la col·locació de les tropes, assenyalar fortificacions, rutes, etc. Aquest mapa de Baudrand n’és un clar exemple, i fou publicat el 1695 en primera edició, dues edicions el 1697, el 1703 (l’edició que tenim a la biblioteca) i l’edició de 1762.

Els plànols de les places fortes de Barcelona, Roses, Palamós, Castellfollit de la Roca, Tarragona, Lleida, Tortosa, Hostalric, Girona, Cotlliure, Mont-Lluís i Perpinyà amb els perfils de les fortificacions i la seva àrea influència, atorguen un valor afegit al mapa.

Parlem dels autors:

L’autor d’aquest mapa, Michel Antoine Baudrand, (1633-1700), historiador i geògraf francès, que ocupà el càrrec de secretari del cardenal Barberini, fou un reconegut autor d’obres de contingut geogràfic: el Dictionaire géographique et historique, de 1705, revisat per Dom Gelé; i de l’Atlas d’Espagne et de Portugal, que signà juntament amb Jean Nicolas de Tralage, 1762. La seva participació en aquest mapa de Catalunya fou probablement l’autoria geogràfica.  

El mapa estava dedicat al duc de Noailles (1650-1708), aristòcrata i militar al servei de Lluís XIV de França. Adrien-Maurice de Noailles (París 1678-1766) fou el tercer duc d’aquesta dinastia. Lluità a Catalunya des del 1694 com assistent del seu pare, només tenia 14 anys i ja participà a la batalla del Ter i a l’ocupació de Girona (1694), i als setges de Palamós (1695) i Barcelona (1697). En retirar-se el seu pare, ell continuà les incursions per Catalunya. Participà al setge de Barcelona de 1705, en plena Guerra de Successió i també a la campanya de la Cerdanya. La concepció estètica del mapa, amb un seguit de places fortes de Catalunya, posa de manifest el seu principal propòsit de destacar aspectes militars de les campanyes mantingudes a Catalunya pel mariscal duc de Noailles.

J. Baptiste Nolin (1657-1725) era geògraf, editor i gravador. L’any 1701 fou nomenat geògraf del rei. Fou l’editor d’aquest mapa de Catalunya, en la seva quarta edició. Les tres primeres i la quarta foren publicades en altres tallers.

Pierre Le Pautre (París 1659-1744) era gravador i escultor. La seva participació en el mapa podria haver estat com a dibuixant  o únicament de la cartel·la.

 

Concepció Isern

Unitat Gràfica

Existeix força documentació sobre les corts catalanes des del s. XIII fins als inicis del s. XVIII, i sobre els textos legals (capítols, constitucions, etc.) que s’aprovaven. Però el manuscrit que avui presentem exposa una visió diferent de les corts catalanes que es van celebrar entre els anys 1701 i 1702: és l’òptica de la institució que les va acollir i les va organitzar logísticament, la de l’antic Convent de Sant Francesc de Barcelona.

L’apunt  pretén tan sols oferir  unes pinzellades del contingut del document i donar-lo a conèixer com a un possible recurs per a la recerca històrica i historiogràfica.

El text de la pàgina de títol és el següent:

Llibre de las Corts se tingueran en lo Real Monastir y Conuent de Sant Francesch de Barcelona conuocadas per orda del senyor rey don Falip 4. de Arago y V. de Castilla desendent de Fransa  : començadas als ultims del any 1701 y closas al principi del any 1702 esent guardia lo molt reverent pare fra Joseph Rafols, lector jubilat : escrit diada per diada y cada dia lo que se feu tocant al que los religiosos veien y no mes / escrit per mans del pare fra Francisco Rius segrista de sagraments del Real Monestir y Conuent ... [Barcelona, 1701-1702]. [88] f. ; 25 cm

Pàgina de títol

Pàgina de títol

Full 2

F. [2]

La celebració de les corts de 1701-1702 va ser excepcional perquè feia un segle que no se’n convocaven; les anteriors havien estat el 1599. Van ser les primeres i últimes convocades pel recentment coronat rei Felip V de Castella i IV d’Aragó. Es van iniciar el 12 d’octubre de 1701 i es van cloure el 14 de gener de 1702, si bé l’enrenou es va allargar molt més temps, com explica el manuscrit de Ripoll.

S’hi van tractar temes polèmics com l’allotjament de tropes, les contribucions a l’exèrcit, els processos insaculatoris a la Diputació i al Consell de Cent, etc. , a bastament tractats en la bibliografia.

Se celebraren en el convent de Sant Francesc de Barcelona, fora muralles, que ocupava part de la façana marítima de la ciutat, des de la Rambla fins al lloc on actualment hi ha la plaça del Duc de Medinaceli. Hi va ser entre 1240 i 1835, quan fou desamortitzat, i enderrocat el 1837.

L'absis de l'església del Convent de Sant Francesc

L'absis de l'església del Convent de Sant Francesc (Gravat de J. Vehil publicat al llibre Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. 1906. Gaietà Barraquer)

El dietari, que comença el 10 d’agost de 1701 amb els preàmbuls de les corts i s’acaba el Nadal de 1702, gairebé un any després que finalitzessin, explica de la mà de fra Francesc Rius els preparatius, la celebració i la clausura d’un esdeveniment que, per la seva magnitud –durada, assistents, despeses, etc.-, no té equivalent en els temps actuals i posa de manifest l’enorme trasbals que representà per la vida conventual i per la ciutat. La responsabilitat de l’organització i la logística recaigué sobre el pare guardià, l’encarregat de l’administració del convent. 

El dietari és un relat continu, sense apartats, rúbriques ni encapçalaments, i el llenguatge és popular. El seu contingut és el següent:

f. [1]: pàgina de títol

f. [2]-[3]: converses i contactes entre membres del consistori de la Diputació del General i del Convent de Sant Francesc i i els superiors de l’orde previs a la celebració

f. [3]-[13]: canvis que es van haver de dur a terme al convent i preparació i assajos de les cerimònies

f. [14]-[20]: arribada dels reis a Barcelona

f. [21]-[44]: dietari de la celebració de les corts, des de l’inici el 12 d’octubre de 1701 a la clausura, el 14 de gener de 1702; enumeració de les juntes de braços i els seus horaris

f. [44]-[53]: el text continua fins al Nadal del 1702, explicant el retorn a la normalitat del convent.

f. [54]-[88]: fulls en blanc; sembla que el dietari queda inacabat

En el decurs del relat, l’autor facilita gran quantitat d’informació i dades curioses, molt il·lustradores de la societat i costums de l’època. A continuació s’exposa, seguint la cronologia del dietari,  una mostra de temes i afers que van sorgint i s’il·lustra amb la transcripció d’alguns passatges.

protocol de les cerimònies

“Seguit entraran los Bras Real y se posaran en lo devant y mit dels dos brasos Eclesiastich y Militar, en sos banchs llisos, ab sos matalasets [...]. Lo qual Bras Real consistex sindichs de diferens ciutats del Principat, de vagaries, vilas y de altras negosis del Principat [...]” (f. [12] r.)

“Lo dia 30 de satembre 1701, en divendras, entra lo Sr. Rei en Barselona, sens entrada ab un cotxo tapat ab sis mulas [...]. Ana primerament a ferli enbaxada [...] la Universitat ab tots los colegis, doctors de lleis, doctors en medicina, doctors en teologia y doctors en filosofia.  [...] Dempues [...] arriba a ferli la anbaxada lo Sr. Bisba de Barselona ab lo Capitol de la Catedral [...]. Dempues en la Creu Coberta, arriba la fidelisima Ciutat de Barcelona[...]” (f. [14] r.)

estructura i parts del convent

“Seguit, tots en sambla, miraren la isglesia, capitol, claustret, capella del claustret, refato, de profundis, aula, claustro segon, cor de dalt, selda del Provincial, llibreria. [...] Y arreonant, uns ab altras y discorrent lo que se havia de fer, que astigueran dos oras y sempra lo P. Guardia, ab gran galanteria y consedia tot quant se demanava” (f.  [2] v.)

oficis que intervingueren en la posada a punt del convent

“Lo dia 21 de agost 1701, don Francisco Mari, majordom major de la Diputasio, demana selda per ell, per lo mestra de casas y per lo mestra foster, tots officials de la Diputasio.” (f. [3])

“Lo dia 14, 14, 16, 17, 18 , 19 se treballa en St. Francesch de Barcelona per ditas Cors [...], los fustes en diferens cosas, los sastres en cuir, los cordellats per lo solio y los pintos per lo Arch triumfant” (f. [13] r.)

materials emprats

“Den der dia 21 agost 1701 fins lo dia 28 de dit, aportaren per ditas Cors en nostro convent, molta fusta, rejolas, cals, guix, paper blanch, tinta, tinters, plumas y molts altras recaptos.” (f. [3])

“Quant dit Sr. Bisba de Vich vingue en dit nostre convent feu portar algunas carretadas de palla y de llenya pero en lo temps estigue en casa gasta molt mes de palla y llenya que no porta [...]”  ( f. [45] v.)

preparació d’uns urinaris

“Nota que per ditas Cors se feren uns pixadors per cada canto der segon clastro y altros pars de uns anvans y una portadora de fusta coberta de dalt ab uns tres o quatre forats per caurer abax los orins.”  (f. [7] r.)

adaptació de l’església  per a la celebració de les Corts

“Dia 28 agost 1701 – alas 6 de la tarda vingue don Francisco Mari, mestra de casas y mestra foster [...] se conferiren ab lo P. Guardia [...] i li proposaren [...] se avia de fer en nostra iglesia, en lo presbiteri de l’altar major, un trono, o, solio y un gran catafal, per donar lloch y puesto als brasos avian alli de asistir [...] y se avia de retirar lo cor de fusta de bax la isglesia”  (f. [9]v.)

preparació de la rebuda dels reis  i assistents

“Vingut lo Sr. Rei dins Barselona, la ciutat de Barselona, per son aposentador a fet fer per lo rodedor de las casas del Palasio del Sr. Rei, vuyt sens llits, per los de la familia del Sr. Rei” (f. [16] r.)

“En la dita entrada puplica del Rey, per tots quans carres passa, per orde de la ciutat se limpiaran be, se posa adornos tant de una part com de altra, que aparexia tot era un paradis [...] se feren adobar los camins dende Lleida a Barselona y los poplos y vilas gastaran mols milanars per adobar dits camins.”  [...] “Per dita vinguda del Rei vingue en esta ciutat de Barselona la maitat de las parsonas del Principat de Catalunya y gastavan ab tots grans milanars de ducats, que tot Barselona era ple y mols sen avian de tornar per no trobar posada, ni en parens, ni amichs, ni ostals, que aseguran mols que lo Principat de Catalunya avia gastat entra uns y altros de deu a dotsa milions.”  (f. [19] v.)

horaris de les juntes de braços

“Als 9 novembre 1701 los 3 brasos y dames se son ajuntats al mati de 7 a 12 y a la tarda de 3 a 10. Dit dia anviat lo Sr. Rey un recado als 3 brasos anvertinlos firmaria totas las Constitucions y estiguesen alegres y aconsolats”  (f.  [35] r.)

“Al 14 janer 1702 [...] lo senyor Rey a closas y firmadas las Cors en est Real Convent y monestir de Sant Francesch de Barselona, ab lo tenor anire dient com y de que manera dit dia los 3 brasos se son ajuntat y de mes al mati de 7 a 12 y a la tarda de 2 fins a las 3”  (f. [38] v.)

nomenament de marquesos

“Los marquesos feu lo Sr. Rey lo dia clogue las Cors foran 9 y son don Joseph de Pinos, don Joseph de Agullo, don Joseph Meca, governador de Catalunya, don Carlos de Llupia, don Pedro Samanat, don Bernat Aimerich, don Pedro Bac y don Geroni de Rocaberti; dels dits no volgue ser marques don Pedro Samanat y lo Rey per dit feu marques a don Pedro Ribas”  (f. [44] v.)

retorn a la vida conventual

“Lo dia 15 janer 1702 no a comparagut ningu de las Cors, que aparexia astava dit Convent a la groria del cel, pues hi havia una quiatut, que no se com explicaro. Sols lo delegat de la Diputasio, ab sos criats y ajudans vingue a traurer cosas de sa selda”  (f. [44] r.)

“Y lo dia 22 janer 1702 en lo dinar se a comensat de manjar a dit rafato que aparexia als dits religiosos estavan en dit rafato, en lo mig del sel”   (f. [45] r.)

aprofitament dels materials

“Als 17 de janer 1702 los de la Diputasio an tret las argollas de ferro de posar las llantias, se an donadas al cuiner per fer unas graellas”  (f. [44] v.)

“[...] respongue dit foster en nom dels Srs. Diputats que la desferra era de la Diputasio [...] aque respongue lo P. Guardia que la desferra era del Convent, que los 3 brasos o avian concedit”   (f.  [47] r.)

restabliment de la distribució original de les estances del convent

“Dit dia y 18, 19, 20, 21 y 22 de janer 1702, los fuster y mestra de casas de la Diputasio an acomodat lo rafato del matex modo estaua antes de las Cors, aspatllant lo enva den del rafato al de profundis, lo enva den del rafato al rebostet del rafato, lo anva den del refeto al partidor” (f. [45] r.)

disputes entre la Diputació del General amb el convent per no complir els compromisos

“Los Srs. Diputats avian faltat en la paraula avian donada al P. Guardia de fer tornar lo cor a son lloch, espatllar los vuyt aposentos del claustre y fer adobar las tauladas”  (f. [46] r.)

“Y lo dia 13 mars 1702 lo Consistori de la Diputasio envia un recado al P. Guardia per lo fuster de la Diputasio dient ab quina llisensia avia tornat lo cor en son lloch y feia espatllar los aposentos del clastro. Aque respongue lo P. Guardia [...] que ab sa llisensia, com a guardia y amo de casa o avia fet fer [...] y que lo cor se avida de manaster prest per lo dijous y divendres sanct.”   (f.  [47] r.)

celebracions posteriors a les corts

Als 5 fabrer [...] feu fer clos lo Sr. Rey deuant Palasio ab 3 coplas de musica y menistrils, alli dansaran en abundansia de mascaras y duraran ditas mascaras tot lo Carnestoltas.”  (f. [45] v.)

El ms. LXXVII, integrat recentment al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya juntament amb altres manuscrits dels s. XVIII i XIX de la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll, es troba des d’aquest moment a l’abast dels investigadors i constitueix una nova font d’informació per a l’estudi de la nostra història i, en particular, de la repercussió que tenien els esdeveniments polítics en la societat de l’època.

 

Núria Fullà
Catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya