Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Etiquetes



El Blog de la BC

El passat dia 13 de març moria, a Granada, Teresa Pàmies, una personalitat de les lletres catalanes i una figura entranyable que per a molts va ser un referent. Ella era la veu de l’exili, una dona forta i coratjosa que va haver de marxar amb la seva família en acabar la guerra civil i que va escriure obres de la categoria de Testament a Praga, premi  Josep Pla de 1970, Quan érem capitans, premi Joan Estelrich de 1974, Quan érem refugiats, Gent del meu exili, i d’altres. Les seves obres tenen un fons autobiogràfic que ens permet copsar les vivències d’una generació marcada per la guerra i l’exili. Va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària en català, i amb la Creu de Sant Jordi.

Però els qui la van conèixer remarquen també que era una persona senzilla, propera i cordial, una personalitat que atreia tothom. Durant els anys 70, va acudir diverses vegades a la Biblioteca de Catalunya per documentar-se per a l’elaboració del seu llibre Quan érem capitans. I, com una mostra més del seu tarannà obert als altres, va dedicar el llibre a la bibliotecària que l’havia atesa, amb aquestes paraules que figuren impreses a la pàgina 7, després de la pàgina de crèdits:

"Dedicatòria a “X”

Dedico aquestes pàgines a una noia de la Biblioteca de Catalunya. No sé com es diu. Durant sis tardes de gener, m’ha rebut amb un somriure discret i afable; li he donat el paper color rosa amb nom i referències de les publicacions que volia consultar, me les ha facilitades amb reposada diligència i, de tant en tant, m’ha mirat de la tarima estant com si em preguntés què feia amb aquells vells papers.

Doncs bé: aquest llibre és la resposta, si pregunta hi hagué en l’esguard de la jove bibliotecària. Allò que buscava en les publicacions “camp” era el document excitant de la memòria.

Gràcies pel seu somrís, el seu ajut i la seva discreta curiositat.

Teresa Pàmies

Targeta de lector núm. 127460"

Dedicatòria autògrafa de Teresa Pàmies a X al llibre Quan érem capitans

Quan érem capitans, de Teresa Pàmies. Dedicatòria autògrafa de l'autora a Rosa Maria Olivella

Després de publicat el llibre, un dia es va apropar a la biblioteca i va deixar un exemplar dedicat a la Rosa Maria amb l’anotació: “Es diu Rosa Maria Olivella”.

A l’edició de l’any 1984, publicada per Proa,  el nom de la Rosa Maria ja figurava imprès al pròleg per identificar la jove bibliotecària anònima: “La jove bibliotecària es diu Rosa Maria Olivella Prats, segueix fent eficaçment la seva feina a la Biblioteca de Catalunya i ha esdevingut una amiga discreta i solidària”.

Quan érem capitans, per Teresa Pàmies (1984)

Quan érem capitans, de Teresa Pàmies (1984)

L’escriptor Julià Guillamon glossava a La Vanguardia del dia 14 de març la figura de Teresa Pàmies amb aquestes paraules:

Quan érem capitans té un començament que no s’assembla al de cap més llibre sobre la guerra o l’exili: l’autora és a la Biblioteca de Catalunya, demana els diaris del trenta-vuit... Després d’estar-hi treballant tot el matí s’asseu en un banc del pati de l’antic Hospital...”

Com podem veure, la vinculació de la Teresa Pàmies a la Biblioteca de Catalunya, tant per les cites que en fa com per l’elogi a una companya que tots coneixem, ens fa sentir  més propers a aquesta gran escriptora de les lletres catalanes.

 

Maria Rosa Bellostas
Col·leccions generals

Els poetes, amb els seus poemes, contribueixen a teixir l’entramat que conforma el patrimoni cultural d’un poble. Les seves paraules, que ens arriben en lletra impresa, passen un seguit de transformacions abans d’arribar al text definitiu; aquestes transformacions, les diferents versions, ens parlen de treball, de dedicació, de domini del llenguatge, i seguir la seva evolució ens orienta com a investigadors i ens enriqueix com a persones.

Entre els fons de la Biblioteca de Catalunya trobem una important obra poètica; la majoria ja publicada en la seva versió definitiva. En alguns casos també hi ha les versions primerenques d’algunes obres, esborranys escrits en folis, en tovallons de paper, en fulls de llibreta, electrònics; escrits amb ploma, amb llapis o tinta; ratllats o subratllats. Podem observar, seguint els papers personals dels escriptors, el seu caràcter, la seva manera de treballar, les vacil·lacions, la tria del mot o l’expressió final.

La Biblioteca també conserva les biblioteques particulars d’alguns escriptors i poetes, com és el cas de J.V. Foix o Carles Riba i Clementina Arderiu, que posen de manifest els interessos intel·lectuals i lectors dels poetes, les seves fonts, al mateix temps que ens ajuden a conèixer el context cultural d’una generació.

Les obres impreses es conserven a moltes biblioteques i institucions. Però els papers personals es troben exclusivament on l’autor o els seus descendents han decidit que es conservin per a les generacions futures.  Internet i les noves tecnologies han fet possible la difusió d’aquests documents únics, però l’original, aquell paper únic i singular només es pot consultar als centres que el custodien.

Aquest apunt no pretén donar notícia de tot el fons poètic que hi ha a la Biblioteca, que es pot recuperar des del catàleg, sinó presentar una mostra, des dels primers cançoners provençals fins al darrer poeta que ha volgut que guardéssim els seus papers personals.

La poesia lírica medieval ens ha arribat recollida en cançoners, que apleguen poemes de diferents poetes, o d’un únic poeta. A la Biblioteca de Catalunya es conserven dos d’aquests cançoners,  el Cançoner provençal o Cançoner Gil (BC, ms. 146) i el Cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7-8).

Del segle XV hem de mencionar a Ausiàs March  (BC, ms. 2025), en una còpia del segle XVI. En aquest cas, com en el dels cançoners, no es tracta dels esborranys que feien els mateixos poetes, sinó reculls i còpies de l’època o d’uns anys més tard, que han facilitat la pervivència dels poemes fins als nostres dies.

De finals del segle XIX i començaments del segle XX destaquem els dos grans poetes de la llengua catalana, Joan Maragall i Jacint Verdaguer. La Biblioteca de Catalunya conserva els seus fons literaris i personals, així com les biblioteques particulars. Així mateix, l’antiga residència de Joan Maragall acull l’Arxiu Joan Maragall, una secció de la Biblioteca de Catalunya orientada als estudiosos de la figura, la trajectòria i l'obra de l'escriptor i del conjunt del Modernisme. Les dependències de l'Arxiu Maragall són, alhora, casa-museu i estan condicionades per a la realització de visites de diferents habitacions i estances on el poeta va passar els darrers dotze anys de la seva vida.

El segle XX ens ha deixat, entre d’altres, el llegat de dues dones, dues poetes que van confiar la seva obra i els seus papers personals a la Biblioteca de Catalunya, Rosa Leveroni i Maria Mercè Marçal.

L'any 1999 la UNESCO va proclamar el 21 de març com el Dia mundial de la poesia, amb l’objectiu de “sostener la diversidad de los idiomas a través de la expresión poética y dar a los que están amenazados la posibilidad de expresarse en sus comunidades respectivas”. La Biblioteca de Catalunya, recollint, conservant i posant a disposició dels lectors i investigadors l’obra i els papers dels poetes contribueix a aquesta celebració.  

Més informació sobre els actes d'avui.

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Una visita a la Biblioteca de Catalunya sempre pot despertar noves sensacions, nous interessos, noves emocions. I no ens referim només als béns que conté -dipòsit  de saber- sinó també al continent: un edifici gòtic civil català, seu des del segle XV al 1929 de l’Hospital de la  Santa Creu de Barcelona i, per cessió el 1931, de la Biblioteca de Catalunya. Ens cenyirem, però, només a una de les sales de parada pràcticament obligada en qualsevol visita, la Sala Cervantina, antiga infermeria adossada als contraforts de la nau est.

Aquesta sala aplega la major part d’obres de la col·lecció del mateix nom, que es completa amb una altra d’adjacent que conserva les adquisicions recents i amb un dipòsit de seguretat on es custodien les obres més valuoses, entre elles les primeres edicions -excepte la de La Galatea, que falta a la col·lecció- i  les primeres traduccions de l’obra cervantina, essencials a l’hora d’avaluar-ne la difusió.

Don Quixote

Primera edició del Quixot: Cervantes, Miguel de. El Ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha. Madrid, 1605

 

L’any 1914 el bibliòfil Isidre Bonsoms Sicart (Barcelona 1849-Valldemossa 1922) va proposar a l’Institut d’Estudis Catalans la donació de la seva col·lecció, d’uns 3.400 volums, amb destí a la Biblioteca de Catalunya. Ingressaria el 1915, mobiliari inclòs, i s’obriria al públic el 1916, a la Sala Blava de l’Institut d’Estudis Catalans, al Palau de la Generalitat, seu de la BC des de la seva creació el 1907. Joan Givanel iniciaria la impressió del primer catàleg de la col·lecció.

A la riquesa bibliogràfica de la col·lecció -bàsicament obres impreses amb edicions de Cervantes, traduccions, adaptacions, obres inspirades, obres biogràfiques i crítiques..., sense excloure algun manuscrit i nombrós material no llibre i arxiu de premsa-, s’hi ha d’afegir l’esplèndida iconografia original -àlbums de Coypel, de Pinelli, matrius xilogràfiques de Joan Jolis, dibuixos... i un llarg etcètera. Al bon estat de conservació de les obres, s’hi ha de sumar també les enquadernacions artístiques amb què s’ornen alguns exemplars.

La Col·lecció Cervantina passà a ocupar la Sala Cervantina actual l’any 1936. Com a resultat del compromís adquirit de continuar la que fou considerada en aquell moment la millor col·lecció cervantina del món, i amb la col·laboració d’altres donants i amb una política de compres, s’ha arribat a triplicar els volums fundacionals. Les adaptacions audiovisuals es conserven a la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la BC.

Cervantes i la seva obra s’entrelliguen amb el món del llibre i amb l’empresa editorial i el col·leccionisme catalans. Cervantes, que havia estat a Barcelona, hi féu transcórrer la segona part de la seva obra immortal després que un emulador n’hagués publicat ja la continuació de la primera en una edició del 1614 amb peu d’impremta de Tarragona. Només per centrar-nos en el Quixot i a tall d’exemple,  la impremta de Barcelona publicaria la primera edició conjunta de les dues parts el 1617; la primera edició de butxaca en 4 volums el 1755; grans  edicions quixotesques il·lustrades i la primera edició facsímil al segle següent, i, ja des d’aleshores, edicions crítiques que se succeiran en el temps... La col·lecció és consultable obra a obra al catàleg en línia de la BC i a partir de la cerca per fons i col·leccions.

La  Col·lecció Cervantina no s’acaba aquí. Es projecta en altres col·leccions que contenen edicions que recullen el testimoni bibliogràfic de Cervantes. Serveixi d’exemple la traducció castellana del Tirant en l’edició de Valladolid del 1511.

Sala Cervantina de la BC

Sala Cervantina. Biblioteca de Catalunya. Barcelona

 

Presideix la sala un bust de Cervantes, obra de l’escultor Josep Reynés (1850-1926) datada el 1885. El quadre que l’acompanya, obra del pintor Josep M. Vidal-Quadras (1891-1977), mostra el retrat d’Isidre Bonsoms.

 

Joana Escobedo
Unitat Bibliogràfica

El 2012 arrenca amb força per a Joaquim Malats. El passat dilluns 5 de març, van coincidir a la Biblioteca de Catalunya la presentació de l’Associació Musical Joaquim Malats, l’exposició de l’edició de l’obra integral de Malats per l’editorial Boileau i l’homenatge amb motiu del centenari de la seva mort.

Vam poder escoltar quatre peces d’aquest pianista i compositor: La morena cubana, Suite pour piano, Impresiones de España i, per acabar, Trio en Sib Major. Un tastet que van oferir Nataliya Borysyuk, Svetlana Tovstukha i Melani Mestre, reconeguts integrants del Granados Piano Trio, que s’han llançat a interpretar compositors catalans, una tasca difícil, lloable i compromesa, que exigeix una assegurança a tot risc.

I se’n van sortir, amb l’acompanyament d’instruments impressionants -un violí Amati, un violoncel Marianus Petz i, el piano Pleyel de Granados-, l’entusiasme de la família Malats, els admiradors de les edicions acurades de Boileau, els incondicionals i els amants dels concerts en família, que no familiars.

La Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya ens aporta vetllades privilegiades, concerts íntims i sonoritats vellutades, sense estridències, com els concerts als palauets del segle XVIII o com les vetllades musicals a les cases burgeses dels segles XIX i XX.

Partitures impreses, enregistraments sonors, correspondència, manuscrits, fotografies, programes... tot un conjunt d’empremtes de Malalts que es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. El Granados Piano Trio ens va permetre gaudir del Malats viu, de la seva música, Boileau ens assegura la possibilitat de tornar-lo a escoltar, i la Biblioteca de preservar-lo per a la memòria col·lectiva. Durant el concert, lluïa la imatge en blanc i negre del compositor Joaquim Malats, amb posat seriós, reflexiu, però sense deixar de moure els bigotis.

 

 

Rosa Montalt
Secció de Música

 

Joaquim Malats

Joaquim Malats. Biblioteca de Catalunya

En els darrers anys l’accés a la informació ha esdevingut fonamental per a la recerca i per al desenvolupament d’estudis de tot tipus. No obstant, els estudiosos no sempre poden desplaçar-se allà on es troba el document que els pot interessar o bé no tenen les eines necessàries per esbrinar on es pot localitzar l’obra, l’article o les imatges que estan cercant per a completar les seves investigacions.

És per aquest motiu que cada cop ha adquirit més importància comptar amb l’ajuda professional per aconseguir aquell document que pot ser crucial per a la realització d’un estudi o per un interès personal. És evident que els fons d’una sola biblioteca, per molt extensos que siguin, no poden satisfer al cent per cent les necessitats informatives dels seus usuaris, de manera que cal recórrer als serveis de préstec interbibliotecari.

La Biblioteca de Catalunya (BC) ofereix el servei de préstec interbibliotecari a tots els seus lectors i a les institucions que ho sol·licitin a petició dels seus usuaris.

La BC pot actuar com a centre peticionari o bé com a subministrador. En el primer cas, el servei permet als lectors de la BC sol·licitar documents originals en préstec i  reproduccions a d’altres institucions de Catalunya, d’Espanya o de l’estranger, sempre que aquestes peticions siguin per a fins d’investigació i que les normatives dels centres on es realitzen les sol·licituds ho permetin. Quan l’usuari té les dades d’un document però no el sap localitzar pot utilitzar el servei de préstec interbibliotecari de la BC que farà ús de totes les eines al seu abast per trobar el document. Durant l’any 2011 la BC va satisfer gairebé 4000 comandes d’aquest tipus.

D’altra banda, la BC també rep comandes de préstec de tot tipus de centres, des d’un bibliobús de comarca fins a la biblioteca nacional d’un altre país, passant per biblioteques universitàries o centres de documentació. De la mateixa manera, la BC actua també com a subministradora de reproduccions en diferents suports per a usuaris particulars i institucions d’arreu del món. Durant l’any 2011 es van tramitar més de 400 peticions de préstecs i còpies de documents de la BC.

La tecnologia ha millorat aquest servei, facilitant l’accés a la informació, agilitant els tràmits i la gestió de les peticions tant per als usuaris com per a les biblioteques. Actualment l’existència de catàlegs col·lectius, els serveis web, el correu electrònic ... són eines que han modificat substancialment la forma de treballar tradicional.

Una part de l’èxit del servei de préstec interbibliotecari de la BC rau en el fet que col·labora amb altres institucions i els usuaris en general poden beneficiar-se dels acords de treball comú (catàlegs col·lectius, serveis de missatgeria interns, tarifes...) que faciliten les gestions.  

Una de les accions a destacar en aquest sentit va ser l’inici des de la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura, a finals de novembre de 2008, d’una prova pilot per al desenvolupament d’un Servei Nacional de Préstec Interbibliotecari que de moment permetés la connexió entre les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, la BC i la Central de Préstec i Serveis Especials (CePSE). Aquest servei ha adquirit més rellevància i el nombre de centres que s’hi han anat adherint ha crescut. En aquest cas, és un servei pensat solament per al préstec de documents originals de forma gratuïta, no per a reproduccions.

Un altre dels exemples més importants de treball consorciat en el qual participa la BC és el préstec interbibliotecari amb les institucions del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Aquest servei es va iniciar l’any 1997 i permet que els usuaris de les biblioteques que en formen part puguin sol·licitar el préstec d’originals gratuïtament i també còpies d’acord a unes tarifes estipulades. A més, la BC consta en el Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Universitàries de Catalunya (CCUC), en el qual hi ha altres institucions que no són del CBUC però on també es poden tramitar peticions de préstec o de còpies, atenent a les normatives i tarifes de cada centre.

Recentment des del CBUC s’ha promogut el Servei de Préstec Consorciat via web (PUC). Després d’una prova pilot realitzada el mes de juliol de 2011, el servei va entrar en ple funcionament a partir del mes d’octubre del mateix any. En aquests moments el seu rendiment va en augment i la seva acceptació per part dels usuaris cada cop és major per la facilitat de les gestions que es poden fer. Aquest és un servei gratuït que permet als usuaris que formen part de les institucions del CBUC sol·licitar i endur-se en préstec personal els documents disponibles de qualsevol d’aquests centres, i retornar-los a la seva biblioteca o bé a la que els ha prestat el llibre. Un dels seus grans avantatges és que els lectors poden cursar directament les seves peticions a través del catàleg web del CCUC i després poden gestionar ells mateixos altres tràmits com cancel·lacions o renovacions, des del compte d’usuari de la seva biblioteca.

El préstec in situ és una altra modalitat de préstec consorciat, però en aquest cas els usuaris del CBUC han de desplaçar-se personalment a qualsevol de les biblioteques del consorci per agafar en préstec el document que els interessa i poden retornar-lo a la BC o a la biblioteca prestatària. És també un servei gratuït.

Cal destacar la participació de la BC en el catàleg de la Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN), que a més, de ser una eina de gran utilitat per a la localització de documents, permet fer peticions d’originals i còpies d’acord amb les tarifes establertes. REBIUN és un catàleg força utilitzat a la BC i ha permès donar un percentatge elevat de respostes positives als usuaris de la BC.

En definitiva, volem concloure que el servei de préstec interbibliotecari és un dels més valorats per aquells usuaris que necessiten accedir d’alguna manera a documents que estan fora del seu abast, ja sigui perquè físicament es troben en un lloc inaccessible per a ells o bé perquè no coneixen les eines que els podrien ajudar a localitzar on estan. Des de la BC treballem per poder cobrir aquestes necessitats, tant per part dels nostres lectors com d’aquelles altres persones o centres que ho requereixin, sempre intentant complir la nostra carta de serveis i treballant per donar el millor servei possible i en les millors condicions per al sol·licitant. En aquest aspecte, i com ja hem dit, l’existència de les noves tecnologies i el treball en col·laboració amb d’altres institucions és cabdal per al nostre funcionament.

BC peticions PIB

BC peticionària 2011

 

Estadístiques BC subministradora PIB

BC subministradora 2011

 

Vanessa Torres
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

La Biblioteca de Catalunya (BC) adquirí l’any 2008 el fons sencer del taller Brugalla, i es convertí en aquell moment en la biblioteca nacional més important quant a la custodia d’un patrimoni dedicat a l’art de l’enquadernació. A més d’una col·lecció de més de 5.000 “petits ferros” i rodes per daurar, la BC adquirí un arxiu excepcional, una biblioteca especialitzada en les arts del llibre, milers de dibuixos i diversos centenars de llibres enquadernats, a més d’objectes, maquinària, i material específic d’enquadernació, com  papers de guarda, pells, etc. 

Emili i Santiago Brugalla, pare i fill, són dues figures influents i decisives en  l'entorn de l’enquadernació artística espanyola durant tot el segle XX. Emili Brugalla i Turmo (1901-1986) fou un dels artistes enquadernadors més destacats del món des dels anys trenta del segle XX fins a la seva mort. La seva obra transmet una passió quasi mística per la decoració exterior dels llibres i van ser els estils clàssics el seu millor exponent. El seu fill, Santiago Brugalla i Aurignac (1929), incorporat al taller des dels anys cinquanta, variarà de manera progressiva el discurs decoratiu de les enquadernacions i seguirà una trajectòria inspirada en les arts decoratives; sobretot en les avantguardes artístiques i és Gaudí el seu referent més clar. 

La BC ha començat el procés de catalogació del Fons Brugalla que es mantindrà com una col·lecció tancada, de manera que  el fons sigui  més fàcilment identificable. Les diverses unitats i seccions de la BC treballaran alhora en la catalogació de revistes, llibres, manuscrits i material gràfic (dibuixos, plantilles, gravats, mostres, objectes, diplomes, fotografies, etc.). Un cop acabada, la catalogació oferirà una àmplia visió de tot el conjunt conservat i estarà a disposició dels usuaris.

Dins d’aquest fons, cal destacar la col·lecció dels ferros per daurar, els dibuixos i les plantilles utilitzats pel taller Brugalla per a realitzar les enquadernacions que tanta fama adquiriren per la seva excel·lència en l’execució i qualitat de materials. També és important la col·lecció d’enquadernacions que vesteixen els llibres, la majoria de les quals, són obres de veritable valor bibliòfil i patrimonial. Llibres d’alta bibliofília francesa de finals del segle XIX i principis del XX; llibres antics de literatura espanyola com Lope de Vega o Quevedo; llibres catalans antics i moderns, de bibliofília i de literatura, o llibres que per a ell van tenir un sentit especial, com l'enquadernació  feta per a una edició senzilla de Les aventures extraordinàries d’en Massagran (1933), de Folch i Torres, i en la qual Brugalla escriu al full de guarda:

aquest és el llibre que quan era infant llegia amb delectança; per aquest motiu l’he relligat sumptuosament en recordança dels bons temps passats en la seva lectura i com homenatge a son autor Josep Mª Folch i Torres i a Junceda il·lustrador. Barcelona, novembre 1952. Emili Brugalla”.

O d’altres obres, com un estudi d’una enquadernació de Pierre Legrain (aleshores propietat de Gustau Gili), fet en clar homenatge al llenguatge artístic de les avantguardes i que va utilitzar per enquadernar l'any 1953 Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde (1926), llibre il·lustrat amb xilografies de Constant Le Breton.

Plantilla per l'enquadernació de Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde. (1953)

Plantilla per l'enquadernació de Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde. (1953)

                                      

Enquadernació per a Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde. (1953)

Enquadernació per a Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde. (1953)

Totes les enquadernacions artístiques del Fons Brugalla, seran descrites i s’afegiran a la Memòria Digital de Catalunya, dins l'apartat “Enquadernacions Artístiques“, per difondre la seva obra, fins i tot la més desconeguda. 

La relació d’Emili Brugalla amb la Biblioteca de Catalunya sempre fou molt estreta. L’amistat amb el Dr. Pere Bohigas féu que participés en moltes iniciatives com per exemple l’”Exposició de Bibliofília” de 1963, presentada durant el Congrés Internacional de Bibliofília  -efemèride  que aviat complirà cinquanta anys-, on exposà de manera admirable un conjunt de les seves enquadernacions, moltes de les quals,ja són a la BC (Col·lecció Espona).  El seu vincle amb la BC li permeté l'accés i l'estudi a les col·leccions d’enquadernacions de la BC, com la d’Hermenegild Miralles o la de Bonsoms-Chacón.

 

Aitor Quiney
Servei d'Emmagatzemament, Preservació i Conservació

Una de les angoixes dels investigadors a mesura que van avançant en la seva recerca és l’organització de la bibliografia i dels recursos documentals. Antigament es treballava endreçant fitxes de cartolina i alfabetitzant la bibliografia de forma manual. Actualment la tecnologia ofereix diverses eines per facilitar aquesta tasca als investigadors com els gestors de referències.

Els gestors de referències bibliogràfiques permeten ordenar qualsevol tipus de fons documental i bàsicament tenen dues funcions principals molt útils:

Per una banda, permeten incorporar i gestionar les referències bibliogràfiques dins d’una base de dades pròpia de manera fàcil i ràpida. Aquesta incorporació es pot fer de forma manual omplint una sèrie de camps, o bé de forma automàtica. Avui dia la majoria de catàlegs i bases de dades bibliogràfiques disposen d’aquesta funcionalitat, que permet afegir totes les dades del document seleccionat només en dos clics. En els casos en que no trobem aquesta opció, en trobem una que permet descarregar un fitxer BibText o RIS  que després podem importar directament per afegir les nostres referències a la base de dades. 

La segona funció que ofereixen aquests tipus de gestors, és la possibilitat de crear automàticament una bibliografia o incorporar les cites bibliogràfiques a mesura que anem escrivint. Un cop hem organitzat les referències, és molt senzill transformar-les en un document Word, PDF o HTML i convertir-lo al format de citació bibliogràfica que vulguem (o al que requereixi la publicació per la qual estem escrivint). Per exemple, podem crear primer una bibliografia en format ISO 690   i fàcilment convertir-la a format APAChicago, o MLA. Els gestors ofereixen plantilles pels formats més utilitzats i alguns també tenen la possibilitat de crear formats nous. La majoria de gestors bibliogràfics es poden integrar en el processador de textos Word (Endnote,EndnotewebRefworks...). Alguns gestors com Zotero també s'integren amb OpenOffice.

Un programa per a cada necessitat

Inicialment l’oferta de gestors bibliogràfics es limitava als programes Reference Manager  i Procite, comercialitzats per Thomson-Reuters . Actualment disposem de més varietat, entre la que s’inclou el programa RefWorks, comercialitzat per ProQuest i disponible per als usuaris de la Biblioteca de Catalunya, Endnote  (Thomson-Reuters) i Zotero aquest darrer gratuït i només compatible amb l’explorador Firefox. De creació més recent trobem el programa Mendeley, que també és gratuït i integrat en Windows, MAC i Linux. Cal destacar igualment Connotea  i  CiteUlike. Es tracta de dos gestors de marcadors socials com per exemple: Delicious però orientats a la recerca i emmagatzematge d’informació científica. Permeten descriure els enllaços d’interès amb etiquetes i afegir la referència bibliogràfica. A més, en tractar-se de marcadors socials, ofereixen la possibilitat de veure i seguir els enllaços que interessen als professionals del nostre àmbit. Es basen en el següent principi: quantes més vegades s’ha guardat un recurs per persones amb perfil similar al nostre, més ens interessa conèixer-lo. 

Refworks

La Biblioteca de Catalunya i el CBUC subscriuen el programa RefWorks, un dels més ben valorats. És un programa molt potent però no és tan usable com poden ser Zotero o EndNote web. Algunes de les funcionalitats que ofereix RefWorks:   

- Traduït al castellà. Inclou el format ISO-690
- Write N cite. Aplicació integrada a Word que permet afegir cites i referències a mesura que anem escrivint
- RefShare. Permet compartir les nostres carpetes de referències amb altres usuaris i definir permisos a la resta d'usuaris: modificació, visualització, descàrrega...
- Integració amb fonts RSS, per incorporar automàticament referències de les revistes que ens interessin
- RefMobile: versió per a mòbil, per continuar la recerca en qualsevol moment
- Cerca de duplicats: localitza les referències duplicades a la nostra base i les elimina

Si esteu interessats en rebre una sessió de formació per explorar totes les possibilitats podeu sol·licitar-ho al taulell de formació de la Biblioteca de Catalunya o enviar un missatge a info@bnc.cat

 

Salomé Cerezuela
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

 

Gestors de referències