Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



El Blog de la BC

A mesura que anem processant els fons provinents del taller Brugalla, ens van passant per les mans dissenys d’estils molt diferents, tots ells realitzats amb gran precisió i cura, ja es tracti d’estils clàssics o moderns, però en aquest apunt volem fer una menció especial  dels  dissenys mudèjars.

Entre els segles XII i XVI a l’estat espanyol es va desenvolupar un estil artístic autòcton que practicaven els mudèjars i moriscos, es tractava d’un estil cristià però que incorporava influències, elements o materials d'estil hispanomusulmà. Aquesta tendència es podia trobar tant en arquitectura com en arts decoratives.

En el camp de l’enquadernació, durant l’edat mitjana, la decoració que dominava a Europa era la decoració d’estil gòtic. En canvi, entre les enquadernacions medievals espanyoles imperava l’estil propi anomenat  mudèjar. Aquest tipus de decoració era fruit de la fusió entre l’estil gòtic i el procedent de la tradició aràbiga.

Plantilla per a  la realització d’una enquadernació d’estil mudèjar

Plantilla per a la realització d’una enquadernació d’estil mudèjar

Aquest estil perviu a través dels segles, però és durant l’època romàntica que comença la seva recuperació. El gust per tot allò que sigui oriental i exòtic fa que es valorin els estils tradicionals mudèjars, s’aprenguin les tècniques del passat i s’adaptin al gust i a les tècniques del moment. Aquesta recuperació tindrà la seva màxima esplendor en les enquadernacions dels tallers d’Hermenegildo Miralles i el de Miquel i Planas.

Ramon Miquel i Planas va ser un dels grans estudiosos d’aquesta tècnica hispanoàrab i, a més a més, va ser en el seu taller d’impressió i enquadernació on va treballar Joaquim Figuerola, que es va convertir en el principal restaurador de l’estil mudèjar.

La Biblioteca de Catalunya conserva entre els seus fons el Cançoner Gil, enquadernat el 1909 per Joaquim Figuerola amb ferros gravats per ell mateix i que és uns dels primers exemples de la recuperació d’aquest estil tradicional.

Des d’aquest moment els dissenys mudèjars han conviscut amb els altres estils que han anat sorgint, i són molts els enquadernadors que han realitzat enquadernacions amb aquest tipus de decoració.

Plantilles per a la realització de lloms d’estil mudèjar

Plantilles per a la realització de lloms d’estil mudèjar

Dins el taller d’Emili i Santiago Brugalla també es van crear enquadernacions amb aquestes característiques, resultat de combinar filets, entrellaçats i petits punts decoratius, ja sigui només amb gofrats o amb petits elements daurats. Les plantilles de treball que es van utilitzar per fer aquestes enquadernacions, i que il·lustren la manera de realitzar aquest estil decoratiu, es conserven aquí a la Biblioteca de Catalunya, així com la col·lecció de ferros de daurar que es van utilitzar per  a la seva realització.

Plantilla per a la realització d’una enquadernació d’estil mudèjar

Plantilla per a la realització d’una enquadernació d’estil mudèjar

 

Pilar Estrada
Unitat Gràfica

Moltes vegades quan mirem una enquadernació de Santiago Brugalla tenim la sensació de veure una obra compacta, molt ben executada, i que tots els elements que hi apareixen no estan posats a l’atzar, sinó que formen part d’un estudi  meticulós de tota la composició.

Amb el fons  del Taller Brugalla adquirit per la Biblioteca de Catalunya tenim l’oportunitat d’observar tot el procés anterior a la realització de l’enquadernació, ja que, juntament amb altres materials, han arribat molts dels projectes d’enquadernacions que es van realitzar des del seu taller. Actualment s’està processant tot aquest material i es va posant a disposició dels usuaris per a la seva investigació i estudi.

Entre els projectes n’hi ha de diferents nivells, enquadernacions més corrents i grans enquadernacions artístiques, algunes de les quals només s’han pogut contemplar en exposicions ja que formen part de col·leccions particulars.

Un d’aquests exemples és el cas de l’enquadernació d’una obra de Publi Ovidi  L’art d’aimer publicada a París el 1935, i que forma part de la biblioteca privada de Bartolomé March Servera de Madrid. Aquesta obra va ser exhibida a l'exposició de la Biblioteca Nacional “La encuadernación artística española actual”, realitzada a Madrid, al febrer-abril de 1986. El projecte d’aquesta enquadernació forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya.

 

Publi Ovidi. L'art d'aimer. Enquadernació Brugalla

Publi Ovidi. L'art d'aimer. Enquadernació Brugalla

El projecte es compon dels dissenys del pla davanter i posterior, diferents versions del llom amb la composició de les lletres del títol. Les composicions dels filets d’or, amb el número corresponent a la paleta o al filet de la col·lecció de ferros del taller per tal de facilitar la seva execució. Els estudis de la composició, formes i colors dels diferents mosaics que componen l'enquadernació. Un total de 56 dibuixos que documenten pas a pas tot el procés creatiu d’aquesta enquadernació des d’esbossos inicials fins a les plantilles definitives.

Enquadernació Brugalla

Projecte d'enquadernació Brugalla

Enquadernació Brugalla

Projecte d'enquadernació Brugalla

Enquadernació Brugalla

Projecte d'enquadernació Brugalla

Pilar Estrada
Unitat Gràfica

La Biblioteca de Catalunya (BC) adquirí l’any 2008 el fons sencer del taller Brugalla, i es convertí en aquell moment en la biblioteca nacional més important quant a la custodia d’un patrimoni dedicat a l’art de l’enquadernació. A més d’una col·lecció de més de 5.000 “petits ferros” i rodes per daurar, la BC adquirí un arxiu excepcional, una biblioteca especialitzada en les arts del llibre, milers de dibuixos i diversos centenars de llibres enquadernats, a més d’objectes, maquinària, i material específic d’enquadernació, com  papers de guarda, pells, etc. 

Emili i Santiago Brugalla, pare i fill, són dues figures influents i decisives en  l'entorn de l’enquadernació artística espanyola durant tot el segle XX. Emili Brugalla i Turmo (1901-1986) fou un dels artistes enquadernadors més destacats del món des dels anys trenta del segle XX fins a la seva mort. La seva obra transmet una passió quasi mística per la decoració exterior dels llibres i van ser els estils clàssics el seu millor exponent. El seu fill, Santiago Brugalla i Aurignac (1929), incorporat al taller des dels anys cinquanta, variarà de manera progressiva el discurs decoratiu de les enquadernacions i seguirà una trajectòria inspirada en les arts decoratives; sobretot en les avantguardes artístiques i és Gaudí el seu referent més clar. 

La BC ha començat el procés de catalogació del Fons Brugalla que es mantindrà com una col·lecció tancada, de manera que  el fons sigui  més fàcilment identificable. Les diverses unitats i seccions de la BC treballaran alhora en la catalogació de revistes, llibres, manuscrits i material gràfic (dibuixos, plantilles, gravats, mostres, objectes, diplomes, fotografies, etc.). Un cop acabada, la catalogació oferirà una àmplia visió de tot el conjunt conservat i estarà a disposició dels usuaris.

Dins d’aquest fons, cal destacar la col·lecció dels ferros per daurar, els dibuixos i les plantilles utilitzats pel taller Brugalla per a realitzar les enquadernacions que tanta fama adquiriren per la seva excel·lència en l’execució i qualitat de materials. També és important la col·lecció d’enquadernacions que vesteixen els llibres, la majoria de les quals, són obres de veritable valor bibliòfil i patrimonial. Llibres d’alta bibliofília francesa de finals del segle XIX i principis del XX; llibres antics de literatura espanyola com Lope de Vega o Quevedo; llibres catalans antics i moderns, de bibliofília i de literatura, o llibres que per a ell van tenir un sentit especial, com l'enquadernació  feta per a una edició senzilla de Les aventures extraordinàries d’en Massagran (1933), de Folch i Torres, i en la qual Brugalla escriu al full de guarda:

aquest és el llibre que quan era infant llegia amb delectança; per aquest motiu l’he relligat sumptuosament en recordança dels bons temps passats en la seva lectura i com homenatge a son autor Josep Mª Folch i Torres i a Junceda il·lustrador. Barcelona, novembre 1952. Emili Brugalla”.

O d’altres obres, com un estudi d’una enquadernació de Pierre Legrain (aleshores propietat de Gustau Gili), fet en clar homenatge al llenguatge artístic de les avantguardes i que va utilitzar per enquadernar l'any 1953 Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde (1926), llibre il·lustrat amb xilografies de Constant Le Breton.

Plantilla per l'enquadernació de Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde. (1953)

Plantilla per l'enquadernació de Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde. (1953)

                                      

Enquadernació per a Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde. (1953)

Enquadernació per a Le cas du Dr. Jekyll et de Mr. Hyde. (1953)

Totes les enquadernacions artístiques del Fons Brugalla, seran descrites i s’afegiran a la Memòria Digital de Catalunya, dins l'apartat “Enquadernacions Artístiques“, per difondre la seva obra, fins i tot la més desconeguda. 

La relació d’Emili Brugalla amb la Biblioteca de Catalunya sempre fou molt estreta. L’amistat amb el Dr. Pere Bohigas féu que participés en moltes iniciatives com per exemple l’”Exposició de Bibliofília” de 1963, presentada durant el Congrés Internacional de Bibliofília  -efemèride  que aviat complirà cinquanta anys-, on exposà de manera admirable un conjunt de les seves enquadernacions, moltes de les quals,ja són a la BC (Col·lecció Espona).  El seu vincle amb la BC li permeté l'accés i l'estudi a les col·leccions d’enquadernacions de la BC, com la d’Hermenegild Miralles o la de Bonsoms-Chacón.

 

Aitor Quiney
Servei d'Emmagatzemament, Preservació i Conservació