Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



El Blog de la BC

El conegut poema de Joan Maragall, escrit a Sant Joan de les Abadesses l’estiu del 1893, té una circumstància i uns protagonistes que es coneixen i estan prou identificats. En la conversa que va mantenir Clara Noble amb Joan Alavedra i que aquest va reproduir en la revista Mirador núm. 342 del 5 de setembre de 1935 es diu: “Passàvem una temporada a casa d’un cosí i, a les tardes, amb els pares del meu marit, que ja eren vells, amb les meves germanes, amb criatures, amb mainaderes, en fi, tota una colla, anàvem a la font del Covilar, als afores de la vila, cap al camí de Camprodon. Era una font que rajava en una pica, en una placeta guarnida d’arbres i bancs. I, un dia, ens va esverar una vaca que venia a nosaltres amb un pas insegur, vacil·lant, estrany. Em sembla que la veig! Tothom va alçar-se i va fugir. El meu marit va quedar-se. Era la vaca cega! Va beure aigua i Maragall va parlar amb el vailet que 'd’un cop de roc llançat amb massa traça va desfer-li un ull.’ Arribant a casa, va entrar de dret al despatx, va tancar-s’hi i en sortir-ne duia la poesia a la mà. Pocs dies després trametia aquesta còpia al seu amic Soler i Miquel.” Amb aquest record tan precís, Clara Noble sortia al pas d’una certa confusió sobre el lloc d’inspiració i escriptura del poema, que Josep Pijoan havia provocat en el seu llibre El meu Don Joan Maragall, de 1927, que situava el poema a Senillers, a la Cerdanya, on el matrimoni Maragall-Noble havia estiuejat de recent casats.

Fragment de la carta de Joan Maragall a Josep Soler y Miquel (1894)

Fragment de la carta de Joan Maragall a Josep Soler y Miquel (1894)

Al quadern de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses publicat amb motiu del centenari de “La vaca cega”, festa major de 1993, s’hi especifica la casa on els Maragall passaven aquells estius i també el nom del vailet que surt al poema: en Janot de can Pau Llebre. “L’episodi de la ceguesa de la vaca és relatat pel P. Joan  Bta. Bertran i publicat a Destino el 1951. Després d’una entrevista amb el pastor que passà a formar part sense ni sospitar-ho d’un poema immortal, ens assabenta que la vaca es deia “Bonica” i que tenia ja un ull entelat. Un dia, mentre en Janot guardava les vaques als prats veïns de la casa, la Bonica va voler entrar en un sembrat. En Janot, que la vol apartar, l’avisa amb un fort crit i li llança una pedra, però, amb tan mala fortuna, que li encerta l’ull i la deixa cega.”

Monòlit amb el poema de la "Vaca cega" a la Font del Covilar de Sant Joan de les Abadesses

Monòlit amb el poema de la 'Vaca cega' a la Font del Covilar de Sant Joan de les Abadesses

L’amic Soler i Miquel, que va rebre per carta la primera versió del poema, en fa una recensió –quan va aparèixer en el llibre Poesies de 1895– on parla de “transposición e infusión de sentimientos tácitos”.  Maragall, en la carta que li enviava amb el poema el qualificava com a “flor de salut ociosa”. Tot això ho comenta molt bé Arthur Terry en el seu llibre clàssic sobre la poesia de Maragall i explica com aconsegueix el poeta l’efecte esmentat, l’expressió implícita d’uns sentiments, amb uns adjectius que no evoquen cap sensació visual. Diu Terry: “Si l’efecte moral del poema és en general aconseguit d’una manera indirecta, no hem de negligir el comentari molt explícit que representa la frase ‘amb un gran gesto tràgic’. Cal reconèixer que és el poeta, i no pas l’animal, que és conscient de l’element tràgic [...] és el poeta que interpretant la seva visió, crea la ‘tragèdia’ (i fins i tot la ‘resignació’ de la vaca), de la mateixa manera que en d’altres poemes arriba a personificar els elements inorgànics de la natura.” I això, diu Terry, ho fa sense cap exageració ni patetisme. I això explica que el poema sigui, segons el seu autor, una “flor de salut ociosa”: producte d’un estat d’equilibri físic i mental “que assegura la sinceritat de la seva compassió: una compassió restringida que correspon –aquesta és la riquesa del poema– a la resignació de l’animal.” La vaca se’n va

vacil·lant pels camins inoblidables
brandant llànguidament la llarga cua

Diu Terry: “(al poeta) l’única cosa que li resta de l’experiència és la seva coneixença renovada del misteri de la vida.”

El poema ha inspirat diversos artistes al llarg dels anys. Dos exemples bellíssims en són els dibuixos de Junceda dels anys 30 [1] i la versió musical per a cor i orgue d'en Frederic Mompou del 1978.

Il·lustració publicitària de Junceda per a Gallina Blanca (1938)

Il·lustració publicitària de Junceda per a Gallina Blanca (1938)

I·lustració de Junceda per al calendari de la Lliga del Bon Mot (1934)

Il·lustració de Junceda per al calendari de la Lliga del Bon Mot (1934)

A la Biblioteca de Catalunya podeu consultar diferents adaptacions musicals del poema i comparar la recitació que diversos rapsodes han enregistrat al llarg dels anys.

 

 

Pere Maragall
Esther Vilar
Arxiu Joan Maragall

 

[1] Les dues imatges s'han extret del blog: http://librorum.piscolabis.cat/2011/12/el-calendari-de-la-lliga-del-bon-mot.html

Seguint el rastre d’un grup de fitxes del catàleg de la Biblioteca ens trobem immersos en les beceroles de la utilització i investigació de l’energia atòmica a Espanya, concretament a Barcelona.

La fissió nuclear es va descobrir durant els anys trenta del segle passat i inicialment es va utilitzar amb finalitat únicament militar; és inevitable recordar les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki el 1945. Després de la Segona Guerra Mundial la investigació sobre l’energia atòmica va continuar amb una doble finalitat militar i comercial. L’any 1953 el president Eisenhower va presentar el programa Àtoms per la pau, una de les seves accions va ser l’organització d’una conferència internacional a Ginebra el 1955, que volia promoure els usos pacífics de l’energia nuclear.

A Espanya el 1945 trobem les primeres referències sobre l’energia atòmica en l’àmbit de la divulgació científica. El 1951 es va crear la Junta de Energía Nuclear, agència espanyola d’energia atòmica, amb uns objectius ambiciosos, que volien abastar tots els camps relacionats amb l’energia nuclear, des de l’extracció de l’urani a la protecció de la població, sense descuidar la formació i la recerca. En aquest context el  1955 es creà la Càtedra de Física atòmica a l’Escola d’Enginyers de Barcelona. Un any després, la Diputació de Barcelona va acordar la creació d’una biblioteca de física atòmica i nuclear, amb una dotació anual de 200.000 pessetes dins la Biblioteca de Catalunya. El primer any es van subscriure onze revistes, entre les que destaquen Physical review, Journal of nuclear energy, Énergie nucléaire o Zeitschrift für Naturforschung. Section A : a journal of physical science.

A les memòries de la Biblioteca es pot seguir la història d’aquesta col·lecció, que entre 1956 i 1967 va reunir més de 1.700 llibres especialitzats en física nuclear i física atòmica, molts dels quals encara es poden localitzar al catàleg sota el topogràfic F.N. (Física Nuclear).

L’any 1956 Sempronio, a la columna que publicava al Diario de Barcelona, es fa ressò d’aquesta col·lecció, dient que era la primera biblioteca especialitzada en energia atòmica d’Espanya. 

Una biblioteca atómica, por Sempronio (Diario de Barcelona, 24/3/1956)

Una biblioteca atómica, por Sempronio (Diario de Barcelona, 24/3/1956)

A més a més comenta que:

“Existía en Barcelona una formidable biblioteca privada dedicada a estas materias, la del ilustre matemático don Esteve Terradas [...]. Ignoro qué se habrá hecho de ella.”

Esteve Terradas (1883-1950) fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborà activament amb la Societat de Ciències. Ell mateix havia manifestat la voluntat que els seus llibres, revistes i manuscrits fossin conservats a l’IEC, i així va ser. No sabem si Sempronio va arribar a conèixer el destí final d’aquesta biblioteca especialitzada però els lectors actuals han de saber que l’any 1997 l’Institut d’Estudis Catalans cedí el fons bibliogràfic i part del fons documental a la Biblioteca de Catalunya, on està a disposició dels investigadors.  

 

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

Una de les tasques més gratificants per al bibliotecari referencialista és la d’informació bibliogràfica, ja sigui presencial, per telèfon o virtual. Durant l'any 2012 es van atendre un total de 12.833 consultes que  arribaren per diferents vies: per correu electrònic, telefònicament i  presencialment.

El servei d'informació bibliogràfica virtual de la Biblioteca de Catalunya és el servei que permet donar resposta ràpida a les consultes sobre fons, col·leccions, serveis o activitats que la Biblioteca ofereix a través de la xarxa. Té bàsicament dues portes d’entrada: a través del formulari Pregunteu al bibliotecari  i a través de l’adreça de correu electrònic info@bnc.cat

Tant al formulari Pregunteu com al correu electrònic atenem preguntes d’informació general i especialitzada. En casos determinats, si l’equip de bibliotecaris ho creu oportú, es demana l’assessorament a especialistes de la pròpia biblioteca per resoldre consultes expertes, per exemple sobre gravats, partitures, manuscrits, incunables, material sonor i audiovisual, restauració...

Quan la BC no disposa dels fons que se sol·liciten, s'adreça l’usuari a d’altres centres o institucions que puguin satisfer la seva petició.

El compromís de la Biblioteca és no deixar cap consulta sense resposta, aplicar les pautes professionals en la seva resolució i respondre en un màxim de tres dies hàbils. Algunes preguntes complexes requereixen més temps i en aquests casos s'avisa l'usuari que es trigarà una mica més.

Algunes qüestions són recurrents, especialment les que fan referència a serveis (accés, préstec interbibliotecari, reproducció de documents...). Al formulari de petició d’informació bibliogràfica hi ha un camp que permet cercar si algú ja ha fet la mateixa pregunta. Abans d'enviar la vostra us recomanem que comproveu si ja hi ha la resposta a la Base de coneixements.

Info copia

 

Sovint ens arriben demandes ben curioses que requereixen una certa investigació per part de l’equip bibliotecari. Les més complexes són un repte i a la vegada una font d’aprenentatge. Molt sovint, en fer cerques a la carta, assistim a grans troballes...

A tall d’exemple, us reproduïm algunes consultes curioses:

"Estic realitzant un estudi sobre la conservació dels aliments en alta mar, per a travessies de llarga durada. Estic interessada per un costat en trobar bibliografia relacionada amb la història de la conservació dels aliments i per l'altre m'interessa la història gràfica que documenta aquesta temàtica (gravats, pintures, etc.)".

"Hi ha sistema de trobar un plànol amb els noms dels carrers de Barcelona el mes de juliol de 1936? Estic escrivint una novel·la ambientada el juliol de 1936 i per tal de situar els escenaris necessito saber els noms exactes de carrers no principals."

"He estat consultant els manuscrits de la Crònica de Bernat Desclot per trobar la famosa descripció dels almogàvers, però he vist que hi ha diversos manuscrits que no l'inclouen. M'agradaria saber, per una banda, quin és el manuscrit original, és a dir, el que va escriure Desclot o un escrivà seu; i per l'altra, perquè aquest fragment no s'inclou en alguns manuscrits".

"Existeix algun catàleg de signes o símbols on es vegin les marques que els lladres deixen a les parets per entrar a robar?"

"Remenant per Internet he trobat una menció molt interessant d'un bestiari que al 1437 era en mans de Bernat Callís de Vic i que consta que ara és a la Biblioteca de Catalunya (o hi era fa uns 80 anys). És un manuscrit que du per títol: D'istories de la formiga e d'altres animals. El teniu realment? És consultable i reproduïble?".

Ja veieu que hi ha força varietat en aquesta mostra d'exemples. Si teniu alguna consulta us convidem a utilitzar el servei d'informació bibliogràfica, sigueu o no usuaris de la BC, podeu adreçar les preguntes durant les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana.

Pregunteu

Lourdes Martín
Servei d'Accés i Obtenció de Documents