Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetes



El Blog de la BC

Segons la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya1, com a biblioteca nacional, té com a missió «recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l’àmbit lingüístic català». Per poder complir amb aquesta missió, la Biblioteca és perceptora del Dipòsit Legal, o sigui, que ha de rebre un exemplar de totes les obres editades a Catalunya.

Així, cada any acostumen a entrar per Dipòsit Legal entre 34.000 i 40.000 documents nous, dels quals la major part —23.000 i 27.000— corresponen a llibres. Uns llibres de continguts, característiques i interès molt variats, que han de servir tant per als usuaris de la Biblioteca actuals com per als futurs.

La producció editorial reflecteix, en bona manera, els interessos més o menys duradors de la societat o els temes que es posen de moda durant una temporada. Si bé la presència dels mitjans digitals en la nostra vida diària cada vegada és més intensa, la publicació tradicional del llibre imprès manté uns percentatges prou elevats (74% a nivell espanyol, segons dades del 20142). Això permet obtenir-ne algunes dades per valorar l’evolució de l’interès que la societat catalana mostra per a determinats temes. Vegem-ne dos exemples.
 

El «Procés», un tema de moda

 
La publicació de monografies sobre l’autodeterminació i la possible independència de Catalunya (305 per a tot el període 2000-2015) s’havia mogut sempre en uns nivells modestos, que, en els primers anys d’aquest segle amb prou feines arriben a la mitja dotzena de novetats3. Així, n’apareixen 5 l’any 2000 —entre ells, Desenvolupar l’autogovern, d’Enric Argullol (Empúries)—, 5 l’any 2001 —La hipòtesi de la independència, d’Albert Branchadell (Empúries)—, altres 5 el 2002 —Espanyols per força, de Josep Dalmau (Proa)—, 6 el 2003 —Memòries d’un rebel, de l’exmilitant de Terra Lliure Frederic Bentanachs (Llibres de l’Índex)—, 5 el 2004 —Adéu Espanya!, de Genís Sinca (Columna)— o 5 el 2005 —El gran llibre per la independència, de Francesc Ferrer i Gironès (Columna)—. I tot això, tenint en compte que ja ens trobem en els anys del primer tripartit, encapçalat per Pasqual Maragall, que va posar fi a les dècades de govern de Jordi Pujol. És quan s’enprèn la reforma de l’Estatut que dóna lloc, a la vegada, a la recollida de firmes en contra per part del PP. És el moment en què hom considera que s’inicia l’eufemístic «procés».

 

Nombre de llibres que consten en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya relacionats amb la independència i els movimens independentistes de Catalunya («procés») i amb el Futbol Club Barcelona (2000-20015)

Nombre de llibres que consten en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya relacionats amb la independència i els movimens independentistes de Catalunya («procés») i amb el Futbol Club Barcelona (2000-20015)

 

Així, els anys següents, del 2006 al 2011, se succeeixen esdeveniments com, per exemple, la primera gran manifestació pel dret a decidir (18 febrer 2006), el referèndum de l’Estatut (18 juny 2006), l’inici a Arenys de Munt de les campanyes per la independència i, sobretot, la sentència del Tribunal Constitucional que decapitava l’Estatut (28 juny 2010) i la manifestació que va expressar «Som una nació. Nosaltres decidim» (10 juliol 2010). Tot això es reflecteix en el món editorial per un interès creixent, però encara moderat pel tema (entre 7 i 16 publicacions anuals). Per citar només alguns títols: L’endemà de la independència (Francesc-Marc Álvaro, L’Esfera dels Llibres, 2006), El Pla B: l’estratègia cap a la sobirania (Joan Ridao, L’Arquer, 2007), 2014 (Josep-Lluís Carod-Rovira, Mina, 2008), Ara és l’hora catalans (Enric Vila Casas, Viena, 2009), El camí de la independència (Salvador Cardús, La Campana, 2010), Un país, un estat (Jaume Vallcorba i Lluís Llopis, Fundació Catalunya Estat, 2011)...

Amb la manifestació multitudinària del 2010, i les de les Diades següents, s’accelera el «procés» i també ho fa la seva repercussió a les llibreries. Amb dos anys els llibres publicats gairebé es tripliquen: si l’any 2010 havien estat 16, el 2012 són 26, i el 2013 62, xifra que encara arriba al màxim de 71 monografies l’any 2014. La llista de títols és llarga; només per esmentar-ne alguns de mostra, de tendències ben oposades: Cop de CUP (Julià de Jòdar, L’Arquer, 2012), Quatre vies per a la independència (Martí Anglada, Pòrtic, 2013), Cinc minuts abans de decidir (Lluís Bassets, RBA La Magrana, 2013), Catalonia, next brand in Europe (Albert Castellón, Ara Llibres, 2013), La reconstrucció nacional de Catalunya (Andrew Dowling, Pasado & Presente, 2013), The moral polity of the nationalist (Jaime Lluch, Institut d’Estudis Autonòmics, 2013), A un pam de la independència (Vicent Partal, RBA, 2013), Escucha, Sefarad: los motivos que llevaron a la independencia de Cataluña (Albert Pont, Cercle Català de Negocis, 2013), Crònica del catalanisme (Antoni Segura, Angle, 2013), Cap a la llibertat (Jaume Sobrequés, Base, 2013), No, no y no (Alfonso Ussía, B de Bolsillo, 2013), Paciencia e independencia: la agenda oculta del catalanismo (Francesc de Carreras, Ariel, 2014), La independencia de Cataluña explicada a mis amigos españoles (Jaume López, RBA, 2014), Cataluña y las demás Españas (Santiago Muñoz Machado, Crítica, 2014), ¿Adónde vas, Cataluña? (Ramón Tamames, Península, 2014), ¿España sin Cataluña? (Joan Tàpia, Península, 2014)...

Finalment, durant aquest any 2015, i si bé les dades són provisionals (perquè encara no s’ha finalitzat el procés de catalogació dels llibres de l’any en curs), sembla detectar-se una desacceleració del ritme de novetats bibliogràfiques. I això malgrat ser l’any de la celebració de les eleccions «plebiscitàries» i de l’inici de la «desconnexió». Entre els 26 llibres que, de moment, consten en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya s’hi troben, per exemple: El catalanismo, del éxito al éxtasis (Martín Alonso, El Viejo Topo), Catalunya al laberint del Minotaure (Jordi de Juan, Diëresis), Mil i una raons per l’estat propi (Jordi Mercader, La Magrana), El libro negro de la independencia (Juan Carlos Segura, Reseda), Let Catalonia vote (Ramon Tremosa, Pòrtic)...

Portades de llibres relacionades amb El Procés

Fotografia: Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles.

 

El Barça, un tema sempre de moda

 
Una cerca semblant en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya de llibres que parlin del Futbol Club Barcelona dóna que des de l’any 2000 s’han publicat 276 llibres sobre aquest tema. Una quantitat que, com es desprèn, del gràfic anterior, si bé també presenta alguns alt-i-baixos i una tendència al creixement, ho fa en menor mesura que els detectats en el procés independentista. La raó sembla evident: el Barça sempre està de moda.

Els primers anys del segle el nombre d’edicions és, però, relativament reduïda (entre 2 i 5), amb títols com FC Barcelona: crònica d’un centenari (Ramon Fusté i Mercè Morales, Base, 2000), La meva gent, el meu futbol (Pep Guardiola, EDECASA, 2001), La màgia del Dream Team, 1988-1996 (Mercè Morales, Dicur, 2002) o El Barça vist per dins (Josep Mussons, Pagès, 2003).

A partir del 2004, després que l’any anterior arribés Joan Laporta a la presidència del club, el nombre d’edicions augmenta i se situa la major part dels anys entre les 13 i les 19. En són exemples: Barça! (Jordi Finestres, FC Barcelona-Angle, 2004), El Barça a Europa (David Salinas, Meteora, 2005), El Barça i el franquisme (Carles Santacana, Mina, 2005), Futbol, metàfora d’una guerra freda: estudi antropològic del Barça (Jordi Salvador Duch, Proa, 2005), 50 años Camp Nou (Mercè Morales, Dicur, 2007), El Barça del canvi (Jordi Basté, L’Esfera dels Llibres, 2007), Van Barça: el Futbol Club Barcelona i Holanda, més que una relació (Josep Riera, Cossetània, 2007) o L’entorn: Joan Laporta en la lluita pel poder (Àlex Santos, Cossetània, 2008).

Farà falta, però, arribar als grans èxits esportius de l’era Guardiola perquè les xifres s’incrementin amb força: 29 llibres l’any 2009 (primera lliga i triplet), 28 el 2010 (segona lliga) i 40 el 2011 (tercera lliga consecutiva). El ritme es mantindrà els dos anys següents, amb 38 i 28 monografies. Entre la varietat de títols que hi podem trobar citem a tall d’exemple: Memòries d’un president blaugrana en temps difícils (Agustí Montal, Proa, 2009), La pilota no entra per atzar (Ferran Soriano, Ara Llibres, 2009), El rei de copes: cent anys del FC Barcelona a la Copa d’Espanya (David Salinas, Meteora, 2009), Barça, 110 anys fent història (Carles Santacana, dir., Angle-FC Barcelona, 2010), Diccionario de jugadores del FC Barcelona (Ángel Iturriaga, Base, 2010), El camí dels campions (Martí Perarnau, Columna, 2011), Escoltant Guardiola: el pensament futbolístic i vital de l’entrenador del Barça (Josep Riera, Cossetània, 2011), Barcelona blaugrana (Carles Viñas, Angle, 2012).

Els dos darrers anys sembla que l’efervescència editorial ha disminuït una mica, però, tot i això, els títols publicats han estat 15 l’any 2014 i 11 (xifra provisional) l’any que ara tanquem, amb obres com El Barça segrestat (Xavier G. Luque i Jordi Finestres, Ara Llibres, 2014) o Gran diccionari dels jugadors del Barça (Toni Closa et al., Base, 2015).

Entre els llibres que parlen del Barça hi ha un subgènere ben específic: les biografies de jugadors i entrenadors (actuals o antics) i de directius. Entre els jugadors i entrenadors actuals o que en el moment de la publicació del llibre jugaven al Barça trobem: Luis Figo, en les darreries de la seva etapa blaugrana (escrit per Toni Frieros, EDECASA, 2000), Ronaldinho (Toni Frieros, EDECASA, 2004; Juan José Castillo, Mundo Deportivo, 2005; Luca Caioli, Proa, 2006), Deco (Sérgio Alves, Mundo Deportivo, 2007), Messi (Luca Caioli, Columna, 2008; Guillem Balagué, Libros Cúpula, 2013; Ramiro Martín, Lectio, 2013; Manolo G. Crespo et al., Sport, 2015), Xavi (Javier Miguel, EDECASA, 2009), Pep Guardiola (Jaume Collell, Labutxaca, 2011; Guillem Balagué, Córner, 2013), Cesc Fàbregas (Jordi Gil, EDECASA, 2012), Iniesta (Michel Platini et al., Sport, 2013), Neymar (Joaquim Piera, EDECASA, 2013; Joan Tejedor, Base, 2013; Peter Banke, Libros Cúpula, 2014), Piqué (Ivan San Antonio, Sport, 2013), Puyol (Lluís Lainz, Córner, 2013). Entre els jugadors més antics: Josep Seguer (Toni López, Ajuntament de Parets del Vallès, 2000), Kubala (Frederic Porta, Saldonar, 2012), Paulino Alcántara (Ángel Iturriaga, Saldonar, 2013), Luis Suárez (Gil Carrasco, Saldonar, 2015). I, finalment, entre els directius de tots els temps: Joan Gamper (Agustí Rodés, Joica, 2001), Nicolau Casaus (Alberto Sanchis, Mundo Deportivo, 2003; Manuel Tomás, Dicur, 2008), Joan Laporta (Anton M. Espadaler, Dau, 2009; Patrícia Gabancho, Columna, 2010), Josep Sunyol (Carles Llorens, Pòrtic, 2011).

Com es pot comprovar, un tema que mai passa de moda.

_BNC0002

Fotografia: Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles.

 

Jaume Clarà

Unitat Bibliogràfica. Secció de Col·leccions Generals

1. http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=86277&action=fitxa

2. http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Sectorlibro_abril2014.pdf

3. Cerca en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya de llibres sobre independència o moviments independentistes de Catalunya, publicats entre els anys 2000 i 2016. Entre aquests resultats s’obtenen alguns documents que fan referència al moviment independentista en altres moments de la història; el resultat, però, no es veu excessivament alterat.

Pel juny d’enguany es compliren 100 anys del traspàs de Josep Fiter i Inglès (1857-1915), un home que desenvolupà una intensa activitat social, cultural i econòmica, a Catalunya i fora d'aquesta, i sobre el qual només se n’han escrit unes breus ressenyes biogràfiques i algun article parcial. La passió de la seva vida fou el descobriment dels orígens i la història  de Catalunya mitjançant el coneixement de primera mà dels conjunts monumentals i arqueològics disseminats arreu del país. Aquest afany de saber també el va fer aprofundir  en l’estudi de la història de pobles de l’Aragó, més si cal arran del seu casament el 1881 amb una dama aragonesa. Excel·lí en el coneixement dels materials i de les tècniques dels brodats i de les puntes, les manufacturades a la seva fàbrica familiar i les que distribuïa provinents de puntaires de tot Catalunya. Sabem que la seva fama s’estengué a la corona d’Espanya, al Vaticà i a París, on va arribar a ser membre del jurat de l’Exposició Universal de l’any 1900. Exercí nombrosos càrrecs arreu: a Catalunya, un dels més significatius va ser el de primer president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, el 1899.

Rondalla_fotografia

La Rondalla. Any 1, núm. 2 (octubre 1874)

Abans de complir els 18 anys ja es delia per escriure i trobem els seus primers escrits a La Rondalla (Barcelona, 1874) de la qual n’aparegueren 10 números, on en redactava la secció fixa “Efemèrides de Catalunya”, a més de breus biografies i alguna nota arqueològica. Poc després, i no sense alguna picabaralla amb els editors d’aquesta revista, fundà la seva pròpia, titulada  La Bandera catalana (Barcelona, 1875),  que finançava íntegrament i que es considera la continuació de La Rondalla; n’aparegueren 36 números. Finalment dirigí  L’Escut de Catalunya (Barcelona, 1879) que fou la més literària i la de més durada amb 40 números.

Bandera-fotografia

La Bandera catalana. Any 1, núm. 1 (janer 1875)

Escut_2

L'Escut de Catalunya. Any 1, núm 2 (abril 1879)

Aquest conjunt de setmanaris són un reflex del notable increment de publicacions periòdiques en català que generà la Renaixença. Quan van néixer les dues primeres existien dues publicacions periòdiques de referència:  La Renaixensa (1871-1898) i el Calendari Català de Pelagi Briz (1864-1881), però encara havien d’aparèixer La Veu del Montserrat (1878-1902), el Diari català de Valentí Almirall (1879-1881) i L’Avens (1881-1893), per exemple.

Josep Fiter va ser col·laborador de La Renaixensa i s’hi sentia tan implicat, que quan la van suspendre governativament en va assumir la direcció i publicació de la continuació amb la Revista catalana de literatura, ciencias y arts (1878). de la qual només en va aparèixer un número perquè immediatament va quedar suspesa.

Revista Cat

Revista catalana de literatura, ciències i arts. Núm. 1 (octubre 1878)

També va col·laborar en Lo Gay saber, el Calendari català i la Llumanera de Nova York.

La curiositat pels orígens de Catalunya, la seva empenta i la seva determinació foren decisives en la introducció de l’excursionisme a Catalunya, de tal manera que el 1876 fundà, junt amb altres col·laboradors, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i després va ser membre molt actiu de l’escindida Associació d’Excursions Catalana. En agrupar-se ambdues associacions donaren lloc a l’emblemàtic Centre Excursionista de Catalunya.

El sentit de l’excursionisme, abans de l’esportiu, era el de descobrir i investigar sobre el passat del territori i progressivament sobre la natura i la geografia, i, naturalment, un cop feta aquesta tasca calia recollir-la i divulgar-la. Amb aquesta finalitat cada associació va començar a publicar el seu butlletí; així doncs, les associacions excursionistes de Catalunya han donat com a resultat un bon conjunt de butlletins, els quals han contribuït decisivament al coneixement i a la divulgació de la història i de la geografia catalana.

Al moment en que s’escindeix l’Associació d’Excursions Catalana inicien la publicació, pel novembre de 1878, els dos primers butlletins excursionistes: el Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana (Barcelona, 1878-1890) i L’Excursionista (Barcelona, 1878-1891) de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que apareix 10 dies més tard que el primer.

Al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana s’hi troben col·laboracions de Fiter: cròniques d’excursions i dibuixos fets del natural per il·lustrar els articles. A L’Excursionista s’hi troben referències a ponències orals presentades a la Junta de l’Associació i referències a escrits de Fiter editats en una altra publicació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques: Memorias de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas, publicades entre 1880 i 1888 i referents als anys 1876-1879 i 1883-1884. Entre 1882 i 1883 l’Associació d’Excursions Catalana també publicà el seu anuari: Anuari de l‘Associació d’Excursions Catalana, aquest, però, només detalla els anys 1881 i 1882. A més a més, Fiter donava els seus dibuixos originals i llibres de la seva propietat a les biblioteques d’aquestes entitats.  

Fiter-fotografia copia

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol. 28 (1918)

Josep Fiter escrivia tant en català com en castellà i moltes de les seves monografies publicades són en aquesta llengua. En castellà dirigí El Arte decorativo; col·laborà al butlletí Colegio del Arte Mayor de la Seda de Barcelona, Miscelánea científica i  Revista comercial, i finalment fou corresponsal del diari de Madrid La Mañana, quan n’era director Víctor Balaguer.

Les revistes en català on col·laborà Josep Fiter es troben totes a la Biblioteca de Catalunya, així com molts dels llibres que va escriure. Hi ha també una tarja de visita a la Correspondència de Jacint Verdaguer. Inventari.

Josep Fiter, un personatge apassionat, inquiet i infatigable del qual encara queda molt per estudiar.

 

M. del Tura Molas

BC. Hemeroteca 

 

Bibliografia

Alós-Moner, Ramon. “Josep Fiter i Inglès”.Anuari / Institut d’Estudis Catalans. Vol. 6 (1915-1920) p. 849.

Cabana i Vancells, Francesc “Els Fiter. Prestigi i mecanització”. Enciclopèdia.cat  http://www.enciclopedia.cat/EC-FE-0323201.xml  [consulta 2 desembre 2015]

Comas, Ramon N. “En Josep Fiter i Inglès”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.  Vol. 28 (1918) p. 8-17.

 “Josep Fiter i Inglès” [col·laboració JoMa/AMS]. L'Enciclopèdia.cat. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0027115.xml [Consulta 1 desembre 2015]

“Josep Fiter i Inglès”. Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Fiter_i_Ingl%C3%A8s [consulta 1 desembre 2015]

Llodrà i Nogueras, Joan Miquel. “Un cartel para la Casa Fiter”. Datatéxtil. Nº24 (junio 2011). P.6-23.

“La Puntaire”. Diputació de Barcelona. Patrimoni Cultural. http://www.diba.cat/es/web/opc/puntaire [consulta 1 desembre 2015]

Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona:  Bruguera, 1966.