Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Etiquetes



El Blog de la BC

Després d’un dimecres gris i plujós, el dia es va llevar ben net per celebrar la festivitat dels llibres i les roses. A la Biblioteca de Catalunya també ens preparàvem de bon matí per obrir les portes als visitants. És un dia molt diferent i ens agrada que tot estigui a punt. 

porta

Foto: Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles

A partir de les 8 del matí el personal va anar arribant per preparar les mostres de documents i ultimar els darrers detalls de la Jornada. Les persones que feien de guies, treballadors de les diferents seccions de la biblioteca, també repassaven el guió de la visita. 

A les 10 en punt van començar a arribar els primers visitants matiners. S’oferia la possibilitat de fer visites guiades cada 10 minuts en grups de fins a 20 persones o fer el recorregut per lliure. Com l’any anterior, a més de seguir la guia de la visita en paper, es podia fer llegint els codis QR que es hi havia a cada punt del recorregut; i amb una altra novetat tecnològica afegida: la possibilitat de tenir més informació de determinats elements del recorregut mitjançant una aplicació de realitat augmentada.

escala

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

També a primera hora començaven les visites concertades. En primer lloc un curs dels Maristes de Rubí, que ja han convertit en una tradició la visita a la biblioteca el dia de Sant Jordi. Tant a ells com a la resta d’escoles que ens visita se’ls fa un recorregut especial, que inclou la visita al taller de Roser Capdevila, que la il·lustradora va cedir a la biblioteca juntament amb el seu fons personal, i que va decorar ella mateixa tal com el tenia a casa seva.

Al llarg del matí van passar per la biblioteca més de 1.300 persones; es van fer 29 visites guiades, amb més de 500 persones, i la resta va seguir el recorregut pel seu compte. A la tarda el nombre de visitants va baixar una mica, van ser 975, amb 20 visites. En total vam tenir 2.280 visitants. 

mares

Foto: Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles

Per altra banda, després de l’èxit de l’any passat, les institucions del barri han tornat a oferir-nos concerts, que s’han alternat amb els concerts de la pianola de la biblioteca, que també tenen molt d’èxit. Els alumnes de l’Escola de Músics i JPC, la coral del Centre de Normalització Lingüística de Ciutat Vella, les corals dels casals de gent gran Josep Tarradellas i Josep Trueta van omplir de música i cançons la Sala de Llevant. A mig matí va ser la coral infantil de l’Escola Labouré la que va omplir de música i nens el final de la sala, amb els companys i familiars que venien a escoltar-los. Entre músics i públic, van assistir als concerts  més de 600 persones, al marge dels visitants de la Jornada de Portes Obertes. 

laboure

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

Al llarg del recorregut es van poder veure les diferents mostres preparades pel personal de les seccions de la Biblioteca. 

A l’Espai Zero, l’exposició Editorial Gustavo Gili, l'excel·lència de l'editor

A la Sala de Reserva, cartells publicats a l’obra Cartells catalans. Mancomunitat de Catalunya, Generalitat de Catalunya : cent anys de cartells 1914-2014, un conjunt de matrius calcogràfiques del taller de Jordi Sánchez i una selecció de dibuixos originals de Marisa Esmatjes.

A la mateixa sala, diversos facsímils de la Biblioteca; d’alguns d’ells, en conservem l’original, altres es mostren per les seves belles il·lustracions o el valor històric i literari.

_DSC0736

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

A la Sala General, en primer lloc un gran llibre desplegable de Joc de Trons, que va tenir un gran èxit entre els seguidors de la sèrie i va ser molt fotografiat.

També s’hi podien veure llibres il·lustrats de biblioteques nacionals, amb motiu de l’Any de les Biblioteques, un recull de documents relacionats amb Sant Jordi, una selecció de documents il·lustrats, audiovisuals i sonors de formes o continguts rars i curiosos, i publicacions periòdiques seleccionades amb motiu de l’Any de la Llum.

Per últim, a la Sala Cervantina, per commemorar  el quart centenari de la publicació de la segona part del Quixot , s’exhibia una mostra d’edicions de la segona part -la de Cervantes i la falsa d’Avellaneda-, quixots il·lustrats -alguns acompanyats de gravats originals-, i una selecció de material efímer.

cervantina

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

Els visitants acabaven el recorregut escoltant els concerts o la pianola, passejant per la terrassa gòtica i, abans de marxar, molts d’ells compraven alguna publicació o record de la biblioteca i signaven al llibre de visites. Fa il·lusió llegir els comentaris que ens han deixat, els agraïments per l’esforç realitzat, i per la feina de preservació del patrimoni català que fa la Biblioteca.

Com a colofó, us convidem a fer una ullada a l'Storify que recull el que s'ha dit a les xarxes socials sobre la Jornada de Portes Obertes. 

 

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

El dia que Josep Pijoan va venir a la Biblioteca de Catalunya, el cinc d’abril de 1951, va deixar aquesta dedicatòria al llibre de signatures de visitants il·lustres (ms. 3855): “Com creixen les coses de l’esperit! En quaranta anys lo que era petit, un llibre, una fulla, ara es hostal - de biblioteca capdal! Lloch benehit!”. 

Pijoan

És clar que Pijoan és un dels molts visitants il·lustres que ha tingut la Biblioteca. Fins i tot n’hi ha hagut de sang reial, com els Prínceps d’Espanya o Raniero de Mònaco, que ens indiquen que la Biblioteca ha estat i és molt visitada. Aquest any passat ha rebut 4.349 visitants, entre estudiants, docents, professionals, personalitats..., sense comptar les 2.441 persones que van venir a la jornada de Portes Obertes celebrada, com cada any, el dia de Sant Jordi. Entenem per visitants aquells que vénen a la BC seguint una visita guiada o de docència, no pas els investigadors que hi desenvolupen tasques bibliogràfiques o d’investigació.

santjordi

I és que des de ben aviat la BC va rebre visites de tot tipus. L’any 1915 recorria les dependències del Palau de la Generalitat el president del govern espanyol Eduardo Dato. L’acompanyaven un nodrit grup d’intel·lectuals: Pere Coromines, Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Rubió i Lluch, el periodista Fernando Barangó-Solís, Pompeu Fabra, M. A. Fargas i Ferran Soldevila. I el tretze de juny de 1923 el professor de la Universitat de Freiburg Heinrich Finke hi acudia amb motiu d’un homenatge que li van preparar els seus companys de l’Institut d’Estudis Catalans.

A partir de 1940 la Biblioteca Central rebrà les personalitats del moment: el nou ministre d’Educació Nacional, José Ibáñez Martín, “que recorrió todas las dependencias, siendo saludado por todo el personal de la Casa” (Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales, 1939-40, p. 108), Pilar Primo de Rivera i destacats membres de la Secció Femenina de la FET i de les JONS, i quan el gener de 1942 Francisco Franco visita Barcelona, “la ciutat que redimió” (La Vanguardia Española, vint-i-set de gener de 1942), l’agenda d’actes també inclourà una passejada per la Biblioteca Central.

Però entre aquestes visites “honorables” se n’hi barregen d’altres de més “normals”, com la del grup d’alumnes de la veïna Escola Pia de Ronda Sant Antoni o de professionals com les bibliotecàries i el director de la biblioteques del CSIC el 1945. Al dietari de la Biblioteca de Catalunya hi apareixen puntualment anotades (Arx. Administratiu, c. 476/ 3 i 4). D’aquesta època és també una de ben especial: la que va fer el gener de 1948 el professor Alexander Fleming. La Biblioteca va aprofitar per organitzar una exposició sobre la penicil·lina i el científic va regalar un exemplar del seu primer treball (Top: Res 74/10 4º).

Fleming

El febrer de 1953 queda establert que cada primer diumenge de mes de les onze a la una es faran visites de portes obertes guiades pel personal tècnic. La iniciativa, però, no durarà gaire: al dietari les trobem consignades només fins al juny d’aquell mateix any.

Dietari de la Biblioteca de Catalunya, any 1953 (TOP: Arx. adm. C 476/4)

Dietari de la Biblioteca de Catalunya, any 1953 (TOP: Arx. adm. C 476/4)

I el 1964 hi ha un projecte de visites públiques a la Biblioteca, amb fil musical i tot! A l’Arxiu Administratiu de la BC (c. 35/7) es conserva el procediment, perfectament detallat, encara que no hi hem trobat cap constància que indiqui que s’arribés a fer:

 - Se efectuarán los primeros domingos de mes
 - Se anunciarán por la radio y la prensa
 - Las explicaciones correrán a cargo de una bibliotecaria
 - Dicha bibliotecaria se escogerá en base a la siguiente ordenación (tres bibliotecarias para un año, por turnos)
 - Hora de visita por la mañana preferiblemente a partir de las 11
 - Las explicaciones se harán de acuerdo con la guia de la Biblioteca
 - Se empleará el idioma castellano salvo en los casos en que los visitantes sean todos catalanes y así lo prefieran
 - Gratificación de 150 ptas. por visita
 - Música de fondo previamente escogida por dicha bibliotecaria y funcionamiento del tocadiscos a cargo del ordenanza de turno.

Les visites no s’han aturat mai a la BC. Algunes han estat ben emotives, com la que el gener de 1978 va fer el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, en la seva primera visita a una institució de cultura en venir de l’exili. En el discurs va dir que “portava la Biblioteca de Catalunya clavada al cor” (Anuari de la Biblioteca de Catalunya i de les populars i especialitzades de Barcelona, 1977-78, p. 21).

Avui, tretze de gener de 1978

Avui, tretze de gener de 1978

Els qui actualment acostumem a guiar-les us podem assegurar que són molt gratificants i, encara que no tenim la sort de poder escollir una música de fons, sí que les xarxes socials ens regalen de tant en tant comentaris com aquest: “Va ser tot un luxe poder fer aquesta visita i contemplar de prop alguns dels tresors que es conserven a la biblioteca!”.

 

Marta Riera
SAIOD

A la Biblioteca de Catalunya hi ha racons que l’usuari no sol visitar. Alguns, perquè estan fora del circuit de les sales i, d’altres, perquè estan tancats a les visites. Mentre que els magatzems o les sales de treball intern no s’obren mai al públic, alguns espais són accessibles al públic de tant en tant, com passa amb el Museu del Llibre Marès o la Sala Cervantina, que es poden visitar la Diada de Sant Jordi o en certes visites concertades. No passa el mateix amb alguns serveis interns, que ni l'usuari ni el visitant arriba a conèixer en aquestes circumstàncies. D'aquests serveis interns, el Laboratori  d’àudio i vídeo és –probablement- el menys conegut del públic general.

Què és el Laboratori d'àudio i vídeo? És un espai de treball on s'hi desenvolupen els serveis de còpia alternativa de documents sonors i audiovisuals per tal que l'usuari en pugui fer ús, ja sigui per a  consultar al mateix edifici, per a endur-se a casa, o per a fer-ne un ús comercial. El Laboratori es troba en un edifici de l’Hospitalet, on també s’ubiquen una part dels magatzems i altres dependències del Departament de Cultura. És per aquest motiu de llunyania que en les visites potser no es menciona, tot i que és just que sigui reconegut per la tasca que s'hi du a terme.

Vista general del laboratori

Vista general del laboratori

Des de quan té laboratori la Biblioteca de Catalunya? No ens hem de remuntar gaire lluny, ja que abans del 1993 la Biblioteca no disposava d’un fons discogràfic com a tal. Hi havia, això sí, discs solts que havien anat arribant amb diverses donacions, i que havien quedat a la Secció de Música, pendents de catalogar. Quan l’any 1993, en plena etapa de remodelació de l’edifici central del carrer Hospital, la Biblioteca va assumir per llei les funcions de receptora del Dipòsit Legal, es va haver de fer càrrec d’una amplíssima col·lecció discogràfica que havia anat arribant a la Biblioteca Pública i Universitària, d’on procedia el fons discogràfic. A aquest fons calia afegir el que, des del 1981 i fins aleshores,  havia ingressat a la Fonoteca nacional de Catalunya del Servei de Biblioteques de la Generalitat. La Fonoteca, amb aquest mateix nom, entrava així a formar part de la Biblioteca nacional de Catalunya amb la Llei del sistema bibliotecari del 1993.

Un any després, el novembre del 1994, Ràdio Barcelona va signar un conveni amb el Departament de Cultura mitjançant el qual la corporació cedia en dipòsit per a vint anys renovables el fons històric de l’emissora. Van ingressar més de 112.000 documents, 10.000 dels quals eren cintes magnètiques en bobines sonores, 10.000 més eren discos antics de 78 rpm, i uns 82.000 eren discos de vinil. Amb l’ingrés d’aquest material sonor, la Generalitat es comprometia a facilitar a Ràdio Barcelona una còpia digital dels documents, segons demanda. Per tal de complir aquest requisit, la Biblioteca va haver de crear un servei de transferència de fons sonors de suport analògic a suport digital amb tot el que comportava: adquisició dels aparells reproductors adequats, contractació de personal professional per a fer les còpies, així com també personal bibliotecari per a catalogar els documents. Aquest personal es va adscriure a la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya.

Fotografia de l’àrea dels racks

Fotografia de l’àrea dels racks

Han passat més de vint anys des de la formació d’aquest servei i, actualment, el Laboratori de la Fonoteca ha incrementat les seves funcions en paral·lel a l’evolució de les tecnologies i a la missió patrimonial de la Biblioteca. D'una banda, l'arribada de vídeos domèstics a través del Dipòsit Legal ha forçat un canvi de denominació de la Fonoteca, que ha passat a dir-se “Unitat de Sonors i Audiovisuals” per tal de reflectir millor la tipologia de fons que gestiona.  D'una altra, a més de servir les còpies a Ràdio Barcelona, el Laboratori està dedicat principalment al servei de còpies als usuaris externs i interns. Aquestes còpies poden ser d’accés (alternatives al document original, i que es consulten a sala), còpies per a ús personal, d’estudi o d’investigació, o ús comercial, i també còpies necessàries per a il·lustrar exposicions, articles al blog o a l'apartat “Tresors” del web de la BC.

Diversos elements del laboratori: Termohigrògrafs / Equalitzadors / Detall d'un giradisc / Taula de mescles

Diversos elements del laboratori: Termohigrògrafs / Equalitzadors / Detall d'un giradisc / Taula de mescles

Una altra atribució del laboratori és la realització de còpies de preservació de documents sonors i audiovisuals. Com passa amb la resta de documents patrimonials, cal preservar els documents sonors i audiovisuals per tal de poder garantir la seva consulta al llarg del temps. La tasca de preservació implica la realització de diversos processos abans de fer la transferència:

En general,

a)      comprovació del seu estat, i tria de la millor còpia, si en tenim més d’una.

b)      neteja de la superfície a enregistrar, si és mecànica; la neteja de superfícies magnètiques  requereix d’una tècnica especial, per a la qual el Laboratori no està equipat.

c)       selecció del reproductor adequat a les característiques del document (Àudio/Vïdeo; Analògic/Digital; Mecànic/Magnètic/Magnètico-òptic; Domèstic/Professional...)

Fotografia de l’àrea dels plats

Fotografia de l’àrea dels plats

Hem d'entendre el laboratori d'àudio i vídeo com un servei. Com hem dit, per poder-lo oferir, cal un equipament que al llarg dels anys s'ha anat actualitzant. A continuació relacionem el seu equipament bàsic.

 

Maquinari:

  • ÀUDIO

REPRODUCTORS/GRAVADORS

CINTES MAGNÈTIQUES

REVOX   B77 MICII
STUDER   A-807

PLATS GIRADISCOS

REGA   PLANAR 2
REGA   PLANAR 3
REGA   PLANAR 78
RECK-O-KUT   CSV-LECTURA VERTICAL

PLETINES CASSET

NAKAMICHI   DECK1
PROTON   AD 430
MARANTZ   PMD 502

REPRODUCTORS/GRAVADORS  CD

AMC   CD 6
STUDER   D 740
MARANTZ   CDR 620

REPRODUCTORS/GRAVADORS  DAT

SONY   PCM-2300

REPRODUCTORS/GRAVADORS MiniDisc

TASCAM   MD-350

REPRODUCTORS CARTUTXOS 4Pistes

UHER   400 REPORT IC

REPRODUCTORS CARTUTXOS 8Pistes

ZENITH   D 631

 

  •  VÍDEO

MAGNETOSCOPIS VHS, BETAMAX, U-MATIC

JVC a2/Nicam/PDC Decoder   HR-S 7000
BETAMAX   SL-P20CH
SUPER BETA   SL-HF950
LG   RC 5699H
LG   LV 4685
U-MATIC SONY   VO 5850P

CAPTURADORA DE VÍDEO

BLACKMAGIC   H 264 ProRecodrder

 

  • PROCESSADORS

PREVIS                                          

ELBERG   MD12      (2 unitats)

ANALITZADOR D'ÀUDIO

PROMAX   AA 930

AMPLIFICADORS

ADCOM   GFP-555-II         
ADCOM   GFA-535-II
PROTON   D 540
AMC   CD 6
PROTON   AM 452
PROTON   AM-455  

MESCLADORA

ALLEN HEATH   WZ 20S

CONVERSOR ANALOGIC/DIGITAL

DIGIDESING   002
DIGIDESING   96

 

  • ALTRES

APARELLS DE RÀDIO

PROTON   AT-470

MONITORS DE TV

SONY  KX 27 PS 1
SONY   TH-150C

 

Programari:

ProTools HD, amb capacitat per digitalitzar i tractar el so a qualitat preservació. Permet  la entrada i sortida de senyal de vuit dispositius alhora. 

Fotografia del reproductor de cintes magnètiques STUDER A-807

Fotografia del reproductor de cintes magnètiques STUDER A-807

El personal que treballa en el laboratori té la formació de tècnic en imatge i so. Una altra de les funcions importants que desenvolupa és  proposar les compres d’equipament d’alta fidelitat i de tot el que estigui relacionat amb les tasques que es duen a terme tant al Laboratori com en altres dependències de la Biblioteca on cal reproduir àudio o vídeo: els serveis de catalogació de la Unitat de Sonors i Audiovisuals,  Servei d’Accés i Obtenció de Documents, l’Àrea de Difusió o l’Arxiu Maragall.

Fotografia de l’àrea del MAC

Fotografia de l’àrea del MAC

El darrer procés de preservació digital assignat al  Laboratori consisteix a pujar els fitxers al repositori general de preservació digital de la Biblioteca. Dins d’aquest repositori, s’accedeix de forma permanent a tots els fitxers digitals i a les seves metadades descriptives i tècniques. De moment, el repositori és d’ús intern, però en un futur donarà accés a gran part dels documents que actualment cal demanar amb el procediment de petició de còpies.

En definitiva, el Laboratori és un dels elements que donen més visibilitat al fons sonor i audiovisual de la Biblioteca, i esperem que haver donat a conèixer la seva tasca ajudi a comprendre millor la pròpia funcionalitat del servei.

 

Margarida Ullate i Estanyol
Francisco Bellido Rodríguez
Unitat de Sonors i Audiovisuals