Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Etiquetes



El Blog de la BC

Les felicitacions, en especial les de Nadal, constitueixen una tipologia documental efímera molt prolífica i característica.

Juntament amb les felicitacions de Nadal se solen agrupar o incloure les d’Any Nou; cal remarcar, però, que, a diferència d’aquelles, les trameses per Cap d’Any no sols es refereixen a una altra època de l’any, sinó que presenten una iconografia molt diferent, en què els temes religiosos no hi són presents.

PF 1968. Karl Claire Astor

La fórmula “pour feliciter”probablement ja era usada per la cort francesa en els segles XVII i XVIII, quan el francès era una llengua diplomàtica de prestigi, per fer extensives felicitacions en efemèrides puntuals, com diades nacionals o l’any nou.

L’abreviació “PF any” actualment és usada per escrit en alguns dels antics països de l’est (Txèquia, Eslovàquia), en canvi a França ha caigut en desús.

Això no obstant, aquesta mena de felicitacions amb l’abreviació “PF” és força estesa arreu en estampacions nobles.

PF. Famiglia Carlo Chiesa

La Biblioteca de Catalunya (BC) conserva una col·lecció important de PF en el fons de la Asociación de Exlibristas de Barcelona, estampats entre 1950 i 1970 en tècniques nobles (xilografia, linòleum, litografia i aiguafort), realitzats per diversos artistes europeus (de França, Itàlia, Hongria, etc.) generalment vinculats a l’exlibrisme (Charles Favet, Ernest Huber, Ferenc Bordas, etc.) i enviades per particulars, que les fan estampar expressament.

A la santé de Paul et Jeanne Marchandise 1966

Paral·lelament la BC també conserva una sèrie de felicitacions d’any nou que reuneixen totes les característiques del PF, encara que no porten les inicials impreses; en aquest cas, però, el tipus d’estampació generalment és el fotogravat i no són enviades per particulars, sinó per entitats corporatives com biblioteques (Bibliothèque nationale de France, Koninklijke Bibliotheek, etc.), institucions culturals (Instituto Cervantes, Fundació Pilar i Joan Miró, Fondation Louis Jou, Archivo Manuel de Falla, etc.) museus (Museu Marítim), editorials, teatres (Teatre Lliure, Xavier & Lina, etc.), col·legis oficials (COBDC) o administracions públiques.

Feliç Feliz Happy 2009. Teatre Lliure

Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica

Deu ser veritat que la posició dels astres en el moment del naixement condiciona el nostre caràcter? És una ciència l’astrologia? O és una superstició?  Sigui com sigui, el cert és que des de temps remots i al llarg de la història, l’astrologia ha estat objecte d’estudi i interès en alguns casos, o de rebuig i prohibició en d’altres. 

L’home primitiu adorava els astres i estudiava la seva influència en el destí, l’agricultura, el clima, la salut, i en altres aspectes de la vida. Ja abans de l’era cristiana se’n coneixen les primeres manifestacions a Mesopotàmia, Egipte, la Xina.  Posteriorment, en trobem rastres en la civilització maia que, amb el seu calendari, encara està exercint una notable influència arreu del món.

Calendari maia_petita

Mostra de calendari maia dins: Noriega, Raul. Eclipses y cronología maya mexicana: notas sobre una conferencia. México : Sociedad Astronómica de México, 1957. TOP: 2002-8-C 2/9

L’astrologia arriba a Grècia cap al segle V, i és practicada per filòsofs com ara Pitàgores o Plató i, posteriorment, s’estén per la resta d’occident. És molt utilitzada a l’època medieval, i fins al segle XVI es considera una ciència molt unida a l’astronomia, també associada a la religió i a altres creences.

Pitàgoresbis_petita

Esquemes astrològics amb llurs explicacions. Dins: Recull factici de documents utilitzats com a proves de convicció en els processos de la la Inquisició de Sardenya, entre ells gran nombre de sortilegis. Entre 1750-1825. TOP: Ms. 3066/6

Centrant-nos en els Països Catalans, ja en trobem alguns testimonis al segle X amb Sunifred Llobet, de Barcelona, que tradueix una obra d’astrologia de l’àrab al llatí i, al segle XI, amb Oliba, monjo de Ripoll, que és un gran coneixedor de l’astrologia i l’astronomia.

És important el paper dels jueus, que conreaven l’astrologia per a les seves pràctiques del Talmud i la càbala, en la propagació d’aquesta matèria. A Catalunya, podem destacar Abraham Bar Hiyya (S. XI), i Abraham ben Meïr Ibn Ezra (s. XII-XIII).

Malgrat els detractors i els errors en els pronòstics, al segle XIV l’astrologia va anar arrelant en els costums públics i fins i tot els reis en protegien l’estudi. Així, Pere III de Catalunya i Aragó tenia al seu servei els astròlegs Dalmau Planes i Pere Gilbert Tractat d'astrologia o sciencia de les esteles i Bartomeu de Tresbéns Tractat d'astrologia; el rei Joan I i la seva muller, Elionor de Sicília, foren molt aficionats a l’astrologia. També la biblioteca de Martí I l'humà contenia una cinquantena de llibres d'aquest tema.

Fins al segle XVI són nombrosos i destacats els estudiosos de l’astrologia als Països Catalans: Arnau de Vilanova, Anselm Turmeda, Enric de Villena i de Castella, Bernat de Granollacs, Joan Alemany, Jeroni Torrella, Jeroni Girava, Jeroni Cortés... També Ramon Llull la conreà, tot i que ho volgué fer des del punt de vista del pensament cristià.

Granollacs_petita

Granollacs, Bernat de. Lunari e reportori del temps tret per lo egregi e molt savi Astrolech mestre. Barcelona : Joan Rosembach, 1513. TOP: 11-VI-11

Al segle XVI, Copèrnic capgira les teories sobre el cosmos en la seva obra De revolutionibus orbium caelestium (1543). A partir d’aquest moment l’astrologia perd el prestigi que havia tingut fins llavors i s’estudia separadament de l’astronomia.

Així, posteriorment al segle XVI, entre l’oposició de l’església i el descrèdit en la matèria, ja no trobem grans estudiosos de l’astrologia. Tanmateix no desapareix del tot, ja que es continuen elaborant calendaris, llunaris i altres documents en què se segueix fent èmfasi en la importància de la situació dels astres per a determinades activitats. Ho podem veure en els exemples que es mostren a continuació.

MagnaCoiuncion

Magna coniuncion de Saturno y Ioue sobre la triplicidad aquea en dos de março del presente año 1643 : con los felices sucessos que promete a las armas del rey christianissimo en el Principado de Cataluña ... / compuesto por vn aficionado à la nacion catalana. En Barcelona : en la emprenta de Iayme Romeu, 1643. TOP: .Bon. 5885

 

Juizio_petita

Juizio sobre el celeste señal, que sucediò en el dia 23 del mes de noviembre deste presente año 1705, que es la confirmacion de aquel prodigioso señal, que se viò en 25 de deziembre de 1704 ... / compuesto por ... Juan Solar. Impresso en Barcelona : por Bartholome Giralt, 1705. TOP: F. Bon. 12722

Encara avui dia, al segle XXI, l’astrologia segueix present i és practicada en alguns sectors de la nostra societat. I encara més en la data que s’acosta, el 21 de desembre de 2012, no podem obviar l’enrenou que ha provocat la profecia dels maies. S’acosta la fi del món? S'encetarà una nova era?

Qui vulgui estar més informat sobre aquest tema pot cercar a través del catàleg per les matèries següents: Astrologia, Zodíac, Horòscops, Lluna – influència en l’home” ... Per localitzar obres antigues es pot seleccionar "Fons antic" i també cercar per la matèria: Astrologia – obres anteriors al 1800.

 

Victòria Casals
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

La Biblioteca de Catalunya està ubicada al que va ser l’Hospital de la Santa Creu durant més de 500 anys i conserva part del seu arxiu. Aquesta documentació és imprescindible per fer la història petita de l’Hospital, per saber com funcionava, qui hi vivia, qui hi treballava, el que cobraven i fins i tot com es deien.

Rational e archiu del Hospital

Antic accés al Rational e archiu del Hospital. Biblioteca de Catalunya

L’hospital era com una petita ciutat on, a més dels malalts, els nens expòsits i el personal que se’n cuidava, hi vivia i treballava una munió de gent: cuiners, sabaters, sastres, rellotgers, carreters, forners, etc. Ells eren els encarregats de fer que aquesta ciutat en la que vivien més de cinc-centes persones funcionés.

Entre les diverses figures que administraven l’Hospital n’hem triat dues que formaven part del personal eclesiàstic: el guarda-roba i el panicer. Resseguint els llibres de comptes, els llibres de pagaments i les Constitucions de l’Hospital ens podem fer una idea de quina era la seva feina: s’encarregaven de la intendència, procuraven que no faltés el necessari per viure.

El guarda-roba s’ocupava de tot el relacionat amb la roba, bé fos de les persones com de les instal·lacions. Havia de vigilar que hi hagués prou roba de llana i sabates o espardenyes per vestir els nens i les nenes, les donzelles del convent, els oficials i els bojos; els malalts portaven camises de fil, i també se n’ocupava. El sastre i el sabater, per la seva banda, cosien, apedaçaven i feien la roba i les sabates de tothom.

També era el responsable de que hi hagués prou palla per als matalassos i roba de fil per als llençols i màrfegues, així com oli per als llums. Justament sembla que va ser un d’aquests llums d’oli el responsable de l’incendi que el 1638 destruí totalment la nau de ponent. La població s’hi va bolcar i es van recollir tants donatius que en un any ja estava restaurada i encara van poder arreglar la zona de les donzelles, que quedava a sota.

Quan les donzelles del convent es casaven, era costum proveir-les d’una dot i una caixa de roba, com un aixovar, i aquesta també era responsabilitat del guarda-roba. La dot provenia dels beneficis de la venda de les puntes i llanes que les mateixes donzelles confeccionaven.

El panicer, per la seva banda, s’ocupava de la provisió dels productes bàsics per a l’alimentació, el blat i el vi. El blat es portava a garbellar, a moldre, i amb la farina es feia el pa al forn, on treballava el fadrí major del forn i els fadrins forners. El vi s’emmagatzemava al celler, i cada dia es repartien les racions que pertocaven a cadascú.

També era responsabilitat seva controlar que hi hagués sempre llenya per al forn i llenya grossa d’alzina per a les cuines i carbó per a les oficines, així com gra per a l’alimentació de les mules i els cavalls.

Per altra banda s’ocupava de les gallines del galliner, que eren un altre dels elements bàsics de l’alimentació dels malalts, fins al punt que hi havia una persona encarregada especialment de fer el brou de gallina per als malalts: la mare gallinera.

Els càrrecs eclesiàstics de l’Hospital s’escollien cada any, i la documentació de l’arxiu ens permet seguir-los. Sovint anaven passant d’un càrrec a un altre, pujant de categoria fins arribar a prior, que era el màxim responsable de l’Hospital, després dels administradors; per exemple, a mitjans del segle XVII trobem un Agustí Costa, guarda-roba, que després passà a ser prior. També podien exercir més d’un càrrec al mateix temps, com aquest mateix, que era prior de l’Hospital i guarda-roba de la Casa de Convalescència el 1685. 

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents