Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

Etiquetes



El Blog de la BC

Avui fa 99 anys que la Biblioteca de Catalunya s’obria al públic. L’havia fundat l’Institut d’Estudis Catalans el 1907 i, en els primers set anys de funcionament intern, havia recollit, comprat i adquirit per intercanvi o donació un notable conjunt de llibres i documents que la convertien ja en la biblioteca patrimonial més important de Catalunya: la Biblioteca Aguiló, la Biblioteca Verdaguer, la Biblioteca Dalmases, la col·lecció de fullets polítics Bonsoms, la Biblioteca del Papa Luna, la Biblioteca Musical Carreras Dagas i una magnífica col·lecció de pergamins i manuscrits, com les Homilies d’Organyà, el Cançoner Gil i molts d’altres. D’altra banda, la subscripció i l’intercanvi amb nombroses revistes científiques internacionals, la feien el centre de recerca més important del país.

La creació d’una biblioteca nacional catalana va ser un dels objectius principals de l’Institut d’Estudis Catalans i del seu impulsor, Enric Prat de la Riba. Com a primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Prat va voler que la inauguració de la Biblioteca coincidís amb la Primera Assemblea del nou organisme polític, celebrada precisament dins la flamant Sala de Lectura el 28 de maig de 1914. Aquest acte solemne va posar la Biblioteca de Catalunya en les portades de tots els diaris del país i la va projectar a nivell internacional com a centre d’alta cultura.

 

BCInauguració_Petita2

Inauguració el 28 de maig de 1914, coincidint amb la Primera Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya publicada a la revista: Ilustració Catalana, 7 de juny de 1914

 

Per arribar a la inauguració amb els objectius realitzats, una comissió o ponència, s’havia encarregat d’organitzar l’obertura des de l’any 1911, comprant llibres, triant els que serien d’accés directe, decidint el sistema de classificació,  contractant personal d’atenció al públic i de catalogació, redactant els estatuts... Així, el 28 de maig s’obria als ciutadans “una Biblioteca pública lliure on se trobin tots els elements d’estudi per a la coneixença del passat i del present en tot allò que concerneix als països de la nostra llengua i tot quant d’una manera o altra constitueixi document o instrument de cultura”

L’obertura al públic significava també el condicionament dels espais per a la consulta dels llibres, la formació d’un catàleg en fitxes que hauria de ser públic i consultable pels lectors, i finalment, l’organització del préstec de llibres a domicili, altra innovació que molts abocaven al fracàs i que es va convertir en un dels factors d’èxit del centre.

 

BcHis_01652_petit

Vestíbul de la Biblioteca, amb les entrades a la Sala de Lectura i a la Sala de Catàlegs on es poden veure els cedularis. Foto: Arxiu BC

 

Les novetats que convertirien la Biblioteca en una entitat moderna i única a Catalunya quant al contingut, la gestió i la disposició de recursos, exigia de la presència d’un director amb idees renovadores i amb l’empenta necessària per implantar-les. Jordi Rubió i Balaguer va rebre la comanda personal de Prat de la Riba de fer-se càrrec de la direcció de la Biblioteca el juny de 1913, quan tenia només 26 anys.

Els espais

La ubicació de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya a la seu de l’Audiència Provincial (l’antic Palau de la Diputació), va comportar un conjunt de modificacions importants en l’estructura de l’edifici, dirigides i dissenyades per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, també membre de l’Institut. La Sala de Lectura va ser l’espai més espectacular, amb el seu sostre de claraboia per on entrava la llum natural, i amb el frontó de Josep Llimona que representava Catalunya envoltada de les Arts, les Ciències i les Lletres.

Com a reconeixement del suport que li havien donat les institucions públiques, al centre del fris es va gravar la llegenda «L’Institut obre aquesta Llibreria de Catalunya per la munificència de la Diputació i la Ciutat. XXVIII de Maig MCMXIV».

 

BcHis_01657_petit

Grup escultòric de J. Llimona representant Catalunya envoltada de les Arts, les Ciències i les Lletres, actualment ubicat a l'Institut d'Estudis Catalans. Foto: Arxiu BC

 

Les persones

A més dels ja esmentats Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch i Jordi Rubió i Balaguer, altres persones van ser clau en la creació i obertura de la Biblioteca al públic: Antoni Rubió i Lluch, Josep Pijoan i Soteras, Jaume Massó i Torrents, Eugeni d’Ors, tots ells membres de l’IEC, el poeta Joan Maragall amb la seva carta oberta a l’Ajuntament, demanant recursos per a llibres, i també la feina entusiasta i desinteressada dels ajudants, Francesc Martorell, Ramon d’Alòs-Moner, Manuel de Montoliu i Eudald Duran i Reynals.

L’any vinent es complirà el centenari de la Biblioteca de Catalunya com a centre obert al públic.

La mirada cap enrere ens mostra una institució que va néixer amb l’empenta d’una generació il·lusionada per recuperar una llengua i una cultura. La seva història de superació de les adversitats és un mirall que no podem oblidar. 

Reis Fontanals
Arxiu Biblioteca de Catalunya

La setmana passada vam publicar la primera part d'aquest apunt sobre la tapisseria -que narra la història de Mercuri i Herse-, de la qual la Biblioteca de Catalunya conserva el primer tapís de la sèrie. En el primer apunt vam tractar aspectes com la narració, el conjunt artístic, el manufacturer Pannemaker i la compra de la Generalitat; en aquest tractarem temes com els trasllats, les altres edicions existents i les restauracions.

tapís

Mercuri veu Herse i se n'enamora. Willem Pannemaker, 1574. Biblioteca de Catalunya

 

TRASLLATS I RECLAMACIONS

El valor artístic, històric i patrimonial del conjunt de tapissos generà conflictes sobre la seva propietat. L’any 1908 es va inaugurar el Palau de Justícia que acollí la Reial Audiència, fins aleshores ubicada al Palau de la Generalitat, i els tapissos de la sèrie de Mercuri, juntament amb quatre d’una altra sèrie, Els triomfs de Petrarca, també comprada per la Generalitat, van servir per decorar el nou edifici del Palau de Justícia.

Les institucions ubicades al Palau de la plaça de Sant Jaume (Diputació de Barcelona, Generalitat republicana) van reclamar els dos conjunts de tapissos que es van retornar en diverses etapes: el 1926 (dos de la sèrie de Petrarca), el 1942 (tres de Mercuri) i el 1959 (dos de Petrarca i tres de Mercuri).

El 15 de gener de 1937 la Conselleria de Cultura de la Generalitat, publicà una ordre que deia: “Que siguin incorporats al Museu d’Art de Catalunya els tapissos que existeixen a diverses sales de l’audiència de Barcelona [...] i els que decoren les dependències del Palau de Justícia”. Aquesta decisió fou impulsada per la Junta de Museus que buscava un destí més adequat i visible per aquestes peces. Duran i Canyameras ho explica en un article al Butlletí dels Museus de Barcelona.

D’aquesta decisió en feu ressò La Vanguardia: “El presidente del Tribunal de Casación de Cataluña, se ha puesto de acuerdo con el consejero de Cultura, para realizar el traslado de unos tapices de incalculable mérito, existentes en diferentes salas del Palacio de Justicia y que por deficiencias de instalación y de la acción del calor y del humo de las estufas, están estropeándose de una manera lamentable, que si no se pusiera remedio llegarían a destruirse...”

No tenim detalls sobre l’execució d’aquesta ordre. Segons la “Nota sobre los tapices de la Diputación (15/5/1959)” conservada a l’Arxiu de la BC, l’any 1942, amb motiu de la “venida del Generalísimo”, la Diputació de Barcelona va recuperar tres tapissos del Palau de Justícia, de la sèrie de Mercuri, que es van col·locar a la sala d’exposicions de la Biblioteca, aleshores ja ubicada a l'edifici de l'Hospital de la Santa Creu. Els tapissos eren:

- Mercuri veu Herse i se n’enamora o Les nimfes
- El passeig o Mercuri caminant al costat d’Herse
- El ball o festa de les bodes de Mercuri i Herse

L’any 1959 la Diputació recuperà la resta de tapissos ubicats al Palau de Justícia i així es completaren les dues sèries (Mercuri i Petrarca). La majoria dels de la sèrie de Petrarca s’ubicaren al Palau de la Generalitat i els de la sèrie de Mercuri a la Biblioteca, excepte El ball que s’ubicà a l’Escola de Bibliotecàries.

La intenció era tenir un conjunt complet de tapissos a cada edifici i utilitzar-los per als actes solemnes sempre que convingués. Així, trobem una vintena de documents des dels anys seixanta i fins a finals dels setanta que testimonien les sortides dels tapissos de la Biblioteca per guarnir sopars solemnes de congressos, ornamentar el Palau el dia de Sant Jordi, de Corpus Christi o decorar la visita oficial dels prínceps d’Espanya l’any 1975. La finalitat dels tapissos de guarnir actes solemnes és habitual des del segle XVI.

0007_petit

Document que constata la sortida de 4 tapissos per decorar un acte solemne. 28/05/1968. Arxiu BC. Capsa 1228-1-2-3

0009_petit

Document que il·lustra la sortida de tapissos de la BC amb motiu de la visita dels prínceps d'Espanya l'any 1975. Arxiu BC, Capsa 1228-1-2-3

Els tapissos pertanyents a la BC s'exhibiren en diverses sales (sala d’exposicions -actual sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans-, auditori, sala de ciències, sala de revistes...) al llarg dels anys.

El primer tapís de la sèrie, Mercuri veu Herse i se n’enamora, s’ubica l'any 1942 a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya; després, no en sabem la data exacta, fou dut al Saló Sant Jordi del Palau on romangué segurament fins als anys vuitanta, d’acord amb les notes dels inventaris de béns artístics de la BC (1965 i 1975).

tapís

Sala d'exposicions de la BC (actual sala Prat de la Riba de l'IEC). 1945. A la dreta el tapís de Mercuri enamorat d'Herse. Foto: Arxiu BC.

 

Ball. 1945

Sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya. 1945. A la dreta el tapís El Ball. Foto: Arxiu BC.

 

Aglauros en pedra. 1965

Sala d'exposicions de la BC. 1965. A la part superior esquerra el tapís sobre la transformació d'Aglauros, avui no localitzat. Foto: Arxiu BC.

 

L’any 1976  l’Institut d’Estudis Catalans recuperà l’edifici de la Casa de Convalescència i entre 1977 i 1982, la Biblioteca va haver d’abandonar una gran part de les seccions i despatxos que hi tenia instal·lats. Les obres de remodelació de la BC de 1993-1998 van separar físicament ambdues institucions i la nova distribució atorgà noves funcions als espais però alguns dels tapissos continuaren al seu lloc i encara acompanyen els actes celebrats a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans.

El pla d'obres de la Biblioteca també afectava l’Escola de Biblioteconomia, que durant l’estiu de 1992 fou traslladada a l’edifici de la Maternitat, i el tapís sobre el Ball, que havia decorat l’aula magna de l’Escola, fou emmagatzemat a la Diputació.

Tapís

Alumnes del curs 1987-1988 a l'aula magna de l'Escola de Biblioteconomia. Al fons el tapís El Ball de la sèrie de Mercuri.

 

ALTRES MERCURIS MOLT DESTACATS

D’acord amb els estudis de Concha Herrero existeixen dues edicions més sobre la història de Mercuri:

- Un conjunt d’extraordinària qualitat, datat cap al 1570, teixit en seda, llana, or i plata que s’ha conservat complet, el disseny del qual s’atribueix actualment a Giovanni Battista Lodi da Cremona, del cercle de l’artista Giulio Romano, deixeble de Rafael. S’ha constatat que des de 1603 pertany al I Duc de Lerma i sembla que va ser encarregat per Juan de la Cerda, IV Duc de Medinaceli i governador dels Països Baixos, a Willem Pannemaker que proveïa de tapisseria de luxe les cases reials i nobles més importants d’Europa, entre elles la del rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.

Aquesta sèrie es va conservar a la Casa del Duc de Medinaceli fins a l’any 1909, data en què es van dispersar les vuit peces. L’any 2010 es va fer una exposició “Los amores de Mercurio y Herse” al Museo del Prado que va reunir tot el conjunt.

El primer tapís de la sèrie, Mercuri s’enamora d’Herse, està ubicat al Palacio de las Dueñas (Sevilla) i forma part de la col·lecció Fundación Casa de Alba. Aquest primer tapís coincideix amb el de la Biblioteca, tot i que les sanefes i les mides del tapissos són diferents. El de Sevilla (ca. 1570) fa 444 x 728 cm i el de la BC (1574) 500 x 550 mm; el primer conté més informació a la part dreta del tapís i les històries descrites a les sanefes són diferents. Els cartons solien ser reutilitzats i adaptats d'acord amb els encàrrecs. Es pot suposar que els cartons base utilitzats per fer la sèrie del Duc  de Lerma, de qui s'ha investigat el nom del possible artista, es tornen a  fer servir per fer aquesta sèrie.

- Una altra sèrie sobre els amors de Mercuri va pertànyer a la casa de Savoia i es conserva al Palazzo del Quirinale de Roma. Va ser teixida entre 1555-1559 i correspondria a la primera edició. D’aquesta sèrie només queda el darrer tapís sobre la metamorfosi d’Aglauros, teixit en aquest cas per Dermoyen i no per Pannemaker.

Duquesa de Alba_petit

Mercuri veu a Herse i se n'enamora (ca. 1570). Propietat de la Fundación Casa Alba. Foto: Los amores de Mercurio. Museo del Prado.

 

LES RESTAURACIONS

En relació a la restauració i conservació del conjunt de Catalunya es coneix la intervenció del pintor Enric Simonet feta a principis de segle XX seguint criteris de restauració actualment obsolets. La BC conserva pressupostos i factures -des dels anys seixanta- de diferents restauracions fetes per “Tapicería Llosá”. Un dels pressupostos més detallats (12/4/1978) explica les intervencions a fer: “colocando en el interior del mismo tiras especiales para aguantar el peso del tapiz en evitación de que pudiera abrirse de parte en parte, surzir todos los rotos, forrarlo de nuevo y colocarle cordón en su parte alta para poder colgarlo a los clavos”. El preu depèn de cada tapís i oscil·la entre 45.000 i 70.000 pessetes.

El tapís de Mercuri de la Biblioteca de Catalunya va ser restaurat recentment (2009-2010) sota els criteris del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Els teixits utilitzats, la seda i la llana, especialment la seda, es deterioren inevitablement amb el pas del temps. El tràfec que ha patit la peça al llarg de la història ha afectat enormement l’estat de conservació tant de les fibres –provocant pèrdues importants i irreparables de teixit- com dels colors. En el moment de la restauració es va constatar que tant la data com el nom de Pannemaker havien desaparegut. L’actuació feta pels restauradors ha consistit a fer una neteja i consolidar el teixit, s’han tancat els relés oberts utilitzant fils de seda de dos caps i s’ha fet servir una roba de cotó o lli cru per folrar completament el tapís. Per assegurar la fixació vertical s’ha utilitzat Velcro sobre la part superior del folre. L’altra part de Velcro va fixada en un llistó de fusta collat a la paret.

Els tapissos de Mercuri de l'Institut d'Estudis Catalans van ser netejats i es va fer una valoració de l'estat físic l'any 1999 sota els criteris del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb motiu de les obres de restauració de la Casa de Convalescència.

Tapís

Restauració del tapís de Mercuri de la Biblioteca de Catalunya. 2010. Foto: BC.

 

UNA JOIA

Han passat anys des que el tapís de Pannemaker sobre l’enamorament de Mercuri va viatjar des de Brussel·les per mar amb l'objectiu d'ennoblir palaus i trobà lloc al Palau de la Diputació del General de Catalunya on romangué fins a principis del segle XX. Posteriorment passà uns anys al Palau de Justícia i finalment quedà ubicat (amb algunes etapes al Palau de la Generalitat) a la Biblioteca de Catalunya. Tot i el pas del temps, continua mostrant la seva majestuositat als visitants que encuriosits pregunten sobre els seus orígens, la confecció i el significat històric d'aquesta joia que cal conservar.

 

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Referències bibliogràfiques:

Llibre de cauteles de la Deputació del General de Catalunya. 1578. Arxiu de la Corona d’Aragó. Generalitat. N-Cauteles 559. 1575-1578. Foli LXXXVIII verso i foli LXXXX verso.
 Inventari del patrimoni artístic: els tapissos, 1959-1978. Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Capsa 1228-1-2-3 i capsa 940/3.

Duran Canyameras, Ferran. “Els tapissos de l’Audiència al nostre Museu”. Butlletí dels museus d’art de Barcelona. 1937. Desembre, núm. 79, volum VII. Pàg. 367-384. http://ddd.uab.cat/record/20706
 Los Amores de Mercurio y Herse, una tapicería rica de Willem de Pannemaker. Madrid : Museo Nacional del Prado, 2010. Catàleg de l'exposició celebrada al Museo del Prado, de l'1 de juny al 26 de set. de 2010. BC.  Grav 684.7 Pannemaker (061) 4º
 El arte de la tapicería en la Europa del Renacimiento. I Simposio Internacional sobre Tapicería y Artes Textiles. Lleida 16-18 de septiembre de 2010. Lleida, 2012. BC 2012-8-11788

Una visita guiada a la Biblioteca de Catalunya permet veure i gaudir d’un gran tapís de cinc metres d’alçada i cinc i mig d’amplada. L’escena, representada enmig d’un paisatge, mostra en un costat lateral un personatge masculí volant -amb ales al cap i als turmells- que mira intensament una de les noies d’un grup. Les figures, gairebé de mida natural, estan ben definides, tant la forma dels cossos, com dels vestits, així com tots els ornaments decoratius que recreen una escena rítmica i acolorida. Una orla amb dibuixos de paisatges, animals, arquitectures i grups de figures humanes tanca l’escena.

Ens podem fer moltes preguntes sobre aquesta obra: quin significat té, de quina època és, de quins materials està feta, quins són els orígens, quina ha estat la seva història... Entre aquesta setmana i la vinent intentarem respondre algunes de les preguntes.

Mercuri veu Herse

Mercuri veu Herse i se n'enamora. Willem Pannemaker, 1574. Biblioteca de Catalunya

LA NARRACIÓ

Aquest tapís il·lustra una de les vuit escenes dels amors de Mercuri i Herse, concretament la primera quan, sobrevolant el bosc, Mercuri, fill de Júpiter, veu la nimfa Herse passejant amb les seves germanes -Aglauros i Pandrosos- i se n’enamora. A partir d’aquí s'esdevenen diversos episodis: el passeig, la gelosia i l'enveja -protagonitzades per la germana Aglauros que intenta obstaculitzar la relació-, la recepció de Mercuri al Palau de Cècrops, pare de les nimfes, la celebració del ball de bodes i el pas a la cambra nupcial. La història acaba amb la transformació d’Aglauros en roca negra i la desaparició de Mercuri. La mitologia explica que Mercuri i Herse tingueren un fill.

Aquesta és una narració -de les més de dues-centes- que recull Ovidi  a l’obra literària Metamorfosi d’extraordinària influència a tot Occident. Aquest text va circular a través de manuscrits durant l’època medieval i posteriorment a través de llibres impresos. La història de Mercuri i Herse va inspirar  molts artistes del Renaixement i també d’èpoques posteriors que van pintar i teixir escenes del relat. L’art de la tapisseria adquirí una gran rellevància durant el Renaixement a la cort; així, palaus i cases nobles arreu d’Europa decoraven els seus salons amb jocs de tapisseria que reprodueixen generalment escenes de la Bíblia o de la mitologia clàssica.

Ovidi

Ovidi Nasó, Publi. Taula dels quinze libres d[e] Transformacions del poeta Ouidi. Barcelona: Pere Miquel, 1494. Bon-10-VI-29

EL CONJUNT ARTÍSTIC

La Biblioteca de Catalunya conserva el primer tapís, d’una sèrie de vuit, sobre els amors de Mercuri i Herse. Aquest conjunt renaixentista, confeccionat a Brussel·les d’acord amb els models estètics italians, explica una història d’amor on es mostren els sentiments humans. En tota la sèrie la figura humana és l’element central de l’escena i transmet moviment i expressivitat. En el conjunt destaca la qualitat en la representació de la perspectiva i la varietat cromàtica, així com l’ús de motius de caràcter vegetal i animal per completar-lo.

El conjunt de vuit tapissos de Mercuri està incomplet i ubicat en diverses institucions:

1. Mercuri veu Herse i se n'enamora (Biblioteca de Catalunya, arrambador de les rajoles vidrades)
2. El passeig, Mercuri caminant al costat d'Herse (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba)
3. Aglauros atura Mercuri. La germana d'Herse impedeix que Mercuri entri al Palau de Cècrops, pare de les germanes (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba).
4. Cècrops rep Mercuri i li ofereix un àpat (perdut ja a principis del segle XX)
5. Aglauros és corrompuda per l'enveja (perdut ja a principis del segle XX)
6. El ball o la festa de bodes de Mercuri i Herse (Diputació de Barcelona)
7. El tàlem o cambra nupcial (Institut d'Estudis Catalans, sala Prat de la Riba)
8. Mercuri transforma Aglauros en roca negra i ell desapareix (no localitzat. Havia estat a la sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya almenys fins a l'any 1975)

Tapís

El passeig. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 140FA

   

Tapís

Aglauros atura Mercuri. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 139FA

Tapís

El Ball. Diputació de Barcelona. Foto: Arxiu BC

 

tapís

El Tàlem nupcial. Fons d’art de l’Institut d’Estudis Catalans (Sala Prat de la Riba). Reg. 141FA

PANNEMAKER, MANUFACTURER DE BRUSSEL·LES

Els Països Baixos foren, al segle XVI, un dels llocs de producció més gran de tapissos on destacà, concretament a Brussel·les, la família de teixidors Pannemaker, d’on prové el tapís de Mercuri de la Biblioteca de Catalunya. Aquesta sèrie és obra de Willem de Pannemaker que treballà entre 1535 i 1578, i està datada l'any 1574.
La tècnica de la tapisseria requeria un dibuixant cartoner, el teixidor que coneixia la tècnica del brodat, els nusos, els punts, la malla... i el fabricant que comprava els materials, rebia els encàrrecs i en gestionava el transport i el lliurament. El darrer era l’únic que deixava el nom estampat al tapís. La data es posava en el primer dels tapissos i podien trigar anys a acabar un conjunt. Els tapissos produïts als Països Baixos seguien a nivell estètic els models italians, que eren el cànon de referència del moment amb artistes com Rafael al capdavant. La importació de tapissos de Flandes durant l'època del Renaixement és habitual a la península Ibèrica.

 

LA COMPRA DE LA GENERALITAT

Aquest conjunt fou adquirit per la Deputació del General de Catalunya per decorar els salons del Palau de la plaça de Sant Jaume en data de 13 de febrer de 1578. Fou comprat a través del corredor Gabriel Ferrer al virrei de Catalunya, Fernando de Toledo per 6.200 lliures segons consta en el Llibre de Cauteles d’aquest any: “[...] sien degudes sis mil y doscentes lliures barceloneses les quals [...] sien donades y pagades [...] per preu de les vuyt peces de tapisseria de seda granada molt fina feta en Flandes ab la ystoria de Mercuri [...]” . També hi consta el pagament de cent ducats al corredor Gabriel Ferrer per “[...] la venda de les vuyt pesses de tapiceria a tretze del passat a nosaltres feta per lo lloctinent don Fernando de Toledo [...]”.
Aquesta sèrie va ornamentar el Palau de la Generalitat fins a principis del segle XX, que va acollir les diferents institucions que s’hi instal·laren al llarg de la història.

La setmana vinent us explicarem els trasllats i moviments d'aquest conjunt de tapissos, les restauracions i les altres edicions que existeixen de la història de Mercuri, així que no us perdeu el pròxim capítol!

 

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Referències bibliogràfiques:

Llibre de cauteles de la Deputació del General de Catalunya. 1578. Arxiu de la Corona d’Aragó. Generalitat. N-Cauteles 559. 1575-1578. Foli LXXXVIII verso i foli LXXXX verso.
Inventari del patrimoni artístic: els tapissos, 1959-1978. Biblioteca de Catalunya. Arxiu. Capsa 1228-1-2-3 i capsa 940/3.
Duran Canyameras, Ferran. “Els tapissos de l’Audiència al nostre Museu”. Butlletí dels museus d’art de Barcelona. 1937. Desembre, núm. 79, volum VII. Pàg. 367-384. http://ddd.uab.cat/record/20706
Los Amores de Mercurio y Herse, una tapicería rica de Willem de Pannemaker. Madrid : Museo Nacional del Prado, 2010. Catàleg de l'exposició celebrada al Museo del Prado, de l'1 de juny al 26 de set. de 2010. BC.  Grav 684.7 Pannemaker (061) 4º
El arte de la tapicería en la Europa del Renacimiento. I Simposio Internacional sobre Tapicería y Artes Textiles. Lleida 16-18 de septiembre de 2010. Lleida, 2012. BC 2012-8-11788

ReglamentExpo1888

Reglament general de l’Exposició de 1888 (TOP: XX B 2)

El repte de la cerca bibliogràfica és aconseguir la documentació més indicada per a la investigació que s’està duent a terme. En aquest sentit cal explorar amb eficiència els catàlegs i els fons que poden aportar informació valuosa per la hipòtesi de recerca. En una institució com la Biblioteca de Catalunya, amb una llarga història i varietat de suports, cal esbrinar el millor camí per optimitzar la recerca i salvar els esculls de la dispersió bibliogràfica.

La cerca bibliogràfica sobre les exposicions universals de Barcelona de 1888 i de 1929 ha estat i és una consulta recurrent, i per aquest motiu us mostrarem l’itinerari bibliogràfic que cal seguir per trobar el material que la BC custodia sobre ambdues exposicions.

El primer que cal fer és interrogar els catàlegs per matèria, labor que requereix documentar-se prèviament, perquè, per exemple i en aquest cas, la de 1929 està sota l’encapçalament d’exposició internacional i no d’exposició universal. Algun dels exemplars que hi trobarem mereixen una especial atenció, com el Petit àlbum de record d'edificis i palaus de l'exposició (TOP: XX 7 C R. 22.145), amb enquadernació d'Hermenegildo Miralles. O l’edició de luxe amb enquadernació de pell i dedicatòria de l'alcalde Juan Coll i Pujol al regidor Buenaventura Grases Hernandez el 25 de maig de 1891 de lÁlbum de l’Exposició (TOP: Àlbum Fol 14). També les dues caixes que amb el títol [Material divers de l'Exposició Internacional de Barcelona] i [Material divers de l'Exposició Universal de Barcelona] contenen material singular i imprescindible per fer la petite histoire dels esdeveniments, com ara documentació administrativa, correspondència, propaganda comercial, cartells publicitaris, himnes, plànols, entrades, segells, guies dels visitants, invitacions, propaganda comercial...

Plànol expo 1929

Sobrestoig d’un plànol de Barcelona amb els edificis de l’exposició de 1929 (TOP: XX B 1)

Però no ens desviem i tornem als catàlegs, que com a éssers en constant perfeccionament, poden contenir obres molt interessants que tanmateix no apareixen sota la matèria de les exposicions; per exemple, les publicacions fetes per la Sociedad de Atracción de Forasteros en aquesta data, que no estan sota aquesta matèria i, per tant, no es recuperarien (TOP: Àlbum GFol 1).

Cal recordar que encara existeix alguna part del fons que només està referenciada als catàlegs manuals de la Sala Prat de la Riba, com les cinc fototípies soltes de vistes interiors del Palau de la Indústria (TOP: XX. 7 B R.7601) o el Diploma d’honor concedit a la Biblioteca Central a l’exposició de 1929 “por su aportación de un autógrafo de Felipe Pedrell” (TOP: XX.6 A R. 8664):

Diploma 1929

Diploma d'honor. Exposició de 1929 (TOP: XX.6 A R. 8664)

Una altra línia de recerca són els fons personals, de diferent procedència i naturalesa, i molt útils per localitzar documentació fonamental per a qualsevol investigació. En aquest cas destaca el de Carlos Pirozzini —que pertanyia a l’anomenat «Comité dels vuit» i que va ser secretari de l’exposició de 1888—, amb correspondència, retalls de premsa i altre material sobre aquesta exposició.

O el fons de postals de Joan Gustems i el de l’arquitecte Gaietà Buïgas, amb imatges del moment. I també les fotografies estereoscòpiques del fons Marcel·lí Gusachs, com aquesta panoràmica de 1929 de la Font Màgica i el Palau Nacional de Montjuïc. I, com a curiositat, l’entrada que Joaquim Renart va enganxar en el seu quadern de dibuix realitzat entre el 27 d'octubre de 1928 i el 24 de novembre de 1929.

Per acabar, moltes de les publicacions i diaris de l’època es van fer ressò del fet. Títols com La Ilustración o La  ILustración Artística, i d’altres digitalitzats al repositori ARCA, poden contenir articles d’interès.

I no us oblideu de consultar els fons d’altres institucions com l’Arxiu Nacional o l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, amb aquesta guia a mà, és clar!

 

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Com cada any, el dia de Sant Jordi s’ha celebrat la Jornada de Portes Obertes. Aquest any s’ha anunciat a La Vanguardia, a través de la xarxa i altres canals de la BC. Durant tot el dia els serveis d'atenció al públic s'han suspès per atendre els visitants. Des de primera hora del matí els equips de la BC han estat treballant per deixar-ho tot a punt: marcar el recorregut, preparar les mostres de documents, col·locar l’enquadernació de plata repussada, instal·lar els audiovisuals, el punt de venda i repassar els últims detalls de la visita.

S’ha obert puntualment a les 10:00 i, abans d'aquesta hora, l’escala ja era plena de visitants esperant poder entrar a la Biblioteca. S’han anat fent grups d’entre 20 i 25 persones per acollir-los i iniciar la visita. Cada quinze minuts o menys ha entrat un grup, al llarg de tot el matí se n'han atès 34 (855 persones). Uns quants grups procedien d’instituts d’ensenyament secundari i han estat atesos primer a la sala de la Caritat i després han fet un recorregut alternatiu acompanyats per dos guies de la Biblioteca. A partir de les 14:00 h. l’afluència de públic ha baixat una mica i ha coincidit amb la pausa del migdia de les visites guiades. Els visitants aleshores han fet la visita seguint les explicacions del fullet. A les 16:00 h. s’han reprès les visites i durant la tarda s’han atès 21 grups (500 persones). S’han atès al llarg del dia 55 grups (1.355 persones), la resta, 1.141 persones, han fet la visita per lliure.
Els grups han estat atesos en català, llevat d’un grup d’estrangers que ha requerit l'atenció en anglès. Les procedències dels visitants individuals ha estat menys variada que altres anys, sí que han vingut molts visitants procedents de França.

En total, aquesta edició de la jornada de portes obertes ha rebut 2.496 visitants.

Jornada Portes Obertes 2013

Jornada de Portes Obertes 2013. Foto: BC. Oriol Miralles

Els guies i les guies de la Biblioteca han procurat oferir una visita agradable, plena de continguts i de secrets o curiositats dels llibres o de l’edifici. A través de twitter i facebook s’ha anat informant del desenvolupament de la Jornada.

Durant el recorregut s’han pogut veure diverses exposicions de documents seguint el recorregut de les naus gòtiques de l’antic Hospital de la Santa Creu:

-     Espai zero: Ignasi Agustí i la ciutat convulsa.
-     Sala de reserva, una mostra de donacions recents dels autors: Lluís Juste de Nin, Carme Solé Vendrell, Lluïsa Jover i també una selecció de discos de cartró Ariston
-     Sala general on s’ha pogut veure una tria de devocionaris (des de 1845 fins a 1976) i una mostra de cartells conservats a la BC.

A continuació, a l’edifici de Gardunya, s’han visitat la Sala Marès, que presenta un recorregut per la història del llibre, i la Sala Cervantina on s’ha exposat un missal de gran format i una mostra del fons del Centre de Documentació Musical, Josep Bartomeu.

Les visites s’han tancat amb petits concerts de pianola, que han repetit l’èxit de l’any passat, i amb la visita a la terrassa des d’on es pot veure el jardí i sentir l’olor de la tarongina.

Jornada de Portes Obertes 2013

Jornada de Portes Obertes 2013. Visita guiada. Foto: BC. Oriol Miralles

Les visites guiades han estat un èxit, i els visitants han deixat 115 missatges d’agraïment en el llibre de visites de la BC, un d’ells, signat, diu: “M’ha agradat molt la visita i poder escoltar la pianola. Aquest patrimoni és molt important i cal preservar-lo. Banyoles, 23/4/2013”.

Jornada de Portes Obertes 2013

Jornada de Portes Obertes 2013. Imatge feta a les 14:57. Foto: BC. Oriol Miralles

 

Núria Altarriba
cap del Servei d'Accés i Obtenció de Documents