Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Etiquetes



El Blog de la BC

El passat 22 de maig va fer dos-cents anys del naixement del compositor Richard Wagner (Leipzig, 1813 – Venècia 1883). Amb motiu de l’efemèride, la Biblioteca de Catalunya presenta aquests dies l’exposició "Wagner col·leccionat per Joaquim Pena" on es mostren més de cent documents procedents del fons del musicògraf i crític musical Joaquim Pena i Costa (Barcelona, 1883-1944). El 1901 Pena fou un dels fundadors -i el primer president- de l’Associació Wagneriana, i esdevingué l’impulsor cabdal del wagnerianisme barceloní. Dins del seu fons es poden trobar manuscrits i correspondència, monografies, partitures, fotografies, dibuixos i escenografies, publicacions periòdiques i programes de concert, en la seva majoria relacionats amb el gran mestre alemany.

 

pena_wagner

Joaquim Pena

017_retall_Wagner

Richard Wagner

 

Una carta de Richard Wagner

La Biblioteca de Catalunya disposa, però, de molts altres documents, col·leccions i fons relacionats amb Wagner que s’han anat adquirint des dels seus inicis. Un dels més significatius és una carta escrita pel compositor i adreçada a Karl Voltz, un dels seus agents i editors. En un document adjunt a la carta hi ha una anotació manuscrita de l’aleshores director de la Biblioteca, Jordi Rubió, en què es diu que l’autògraf havia estat ofert per F. Mayer, la muller del qual era descendent d'un dels agents de Wagner, Karl W. Batz.

   

ms_1752_f3-extret copia

Ms. 1752, f. 3

La carta està escrita a Bayreuth el 19 de desembre de 1875. Són dos fulls de paper lleugerament esgrogueït que amiden 285 x 220 mm, amb una taca d’humitat a la part central que no impedeix, però, la seva perfecta lectura. En el document, escrit a doble cara, Wagner es refereix a les seves relacions difícils amb Karl W. Batz, soci de Voltz, i als seus afers amb l’editorial d’Adolf Fürstner.

Es tracta d’una de les molt nombroses missives escrites per Wagner al llarg de la seva vida (se’n comptabilitzen més de 9000). La correspondència de Wagner va ser des de molt d’hora cobejada pels col·leccionistes; les cartes als seus agents es troben escampades, actualment, en diverses biblioteques europees (Munic, Zuric…) i americanes, i moltes van sortint regularment a subhasta arreu del món. L’edició completa del corpus epistolar wagnerià, empresa per la Universitat de Würzburg i prevista en 34 volums, permetrà conèixer millor la vida del compositor; probablement, la nostra carta hauria de ser publicada en el volum 27, dedicat a la correspondència de 1875.

_BNC0010_blog

Ms. 1752, f. 1

 

_BNC0013_blog

Ms. 1752, f. 2

 

Altra correspondència wagneriana

Dins del fons Pena trobem altres mostres de correspondència wagneriana, escrites pels seus familiars. S’hi conserva, per exemple, la carta autògrafa de la dona del compositor, Cosima Wagner, adreçada a l’Associació Wagneriana el 6 d’octubre de 1906 amb motiu de la traducció catalana de Lohengrin (es pot veure a l’exposició de la Biblioteca fins el 29 de juny). Hi trobem també un retrat en forma de targeta postal del seu fill, Siegfried Wagner, amb una anotació manuscrita adreçada al compositor i director d’orquestra català Joan Lamote de Grignon en què tracta de coneixences comuns.

La traducció al castellà de les cartes wagnerianes conservades a la Biblioteca va ser publicada per Jordi Mota i Maria Infiesta a la revista de l’Associació Wagneriana (“Correspondencia de Wagner en España”, Wagneriana núm. 4, (1991)).

Compositors catalans wagnerians

Si bé el conjunt de manuscrits autògrafs de la família Wagner és significatiu per la seva raresa a Catalunya, també caldria tenir en compte el gran bloc conformat pels documents relacionats amb tots aquells compositors catalans considerats wagnerians, influïts o seduïts d’alguna manera per l’estètica del compositor alemany. La Biblioteca de Catalunya conserva els fons de la majoria d’aquests compositors: Josep Garcia Robles (1835-1910), Felip Pedrell (1841-1922), Claudi Martínez Imbert (1845-1919), Isaac Albéniz (1860-1909), Enric Morera (1865-1942), Amadeu Vives (1871-1932), Joan Lamote de Grignon (1872-1949), Jaume Pahissa (1880-1969), Joan Manén (1883-1971), Antoni Massana (1890-1966), Joan Altisent (1891-1971) o Eduard Toldrà (1895-1962).

Per acabar, no podem oblidar els nombrosíssims materials gràfics, sonors i audiovisuals conservats a la Biblioteca que donen imatge i veu a Richard Wagner gràcies a creadors com Adrià Gual o intèrprets com el tenor Francesc Viñas, de qui se celebra enguany el 150è aniversari del naixement. Wagner, un veritable fenomen, ha estat present en el catàleg de la Biblioteca des dels seus inicis, i continuarà essent-hi en les diverses i noves formes d’expressió.

 

Anna Gudayol
Rosa Montalt
Biblioteca de Catalunya

Avui, Dia de la Música, volem destacar dues veus líriques tan famoses fa cent anys, com pràcticament desconegudes pel gran públic en l'actualitat: Giuseppina Huguet (1871-1950) i Graziella Pareto (1889-1973). Entre elles es donen diverses coincidències:

Les dues havien nascut a Barcelona i les dues van italianitzar llurs noms de fons, la qual cosa no ens ha d'estranyar, si tenim en compte el pes tan important de la lírica italiana, durant les primeres dècades del segle passat. El nom real de Giuseppina Huguet era Josefina Huguet i Salat [http://ca.wikipedia.org/wiki/Josefina_Huguet_i_Salat] i Graziella Pareto es deia Engràcia Pareto i Homs [http://ca.wikipedia.org/wiki/Graziella_Pareto]. El cas de Pareto possiblement també obeeix a causes d'ordre personal, ja que visqué molts anys a Itàlia, morí a Roma, els seus dos marits foren italians i, de fet, el seu cognom procedeix d'un avi genovès1.

Les dues eren sopranos i van fer una carrera internacional, als teatres operístics d'Europa i Amèrica. Es duien divuit anys i van cantar per primer cop al Teatre del Liceu, també amb divuit anys de diferència. Van debutar-hi amb el mateix paper de Micaela, de l'òpera Carmen, de Bizet: Huguet, el 1888 i Pareto el 1906.

A més, enregistraren discs per al mateix segell discogràfic His master's voice(Gramophone). Entre d'altres àries - una nova coincidència - l'esmentada de Micaela: Io dico. Dirigides, les dues, per Carlo Sabajno.

Ària de Carmen, de Bizet, per Guiseppina Huguet i Graziella Pareto

Ària de Carmen, de Bizet, per Guiseppina Huguet i Graziella Pareto

Ambdós enregistraments són en versió italiana, cosa que confirma el paper d'aquest idioma en l'òpera, alhora que accentua la italianització de les dues intèrprets catalanes.

Josefina Huguet i Graziella Pareto no van ser pròpiament rivals a l'escena, ja que la primera es va retirar el 1908, mentre que la segona iniciava la seva carrera de manera oficial, justament aquest mateix any. Per això és més curiós que els enregistraments esmentats tinguin tan poca diferència temporal entre ells.

La Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya conserva, entre els seus fons més antics, aquests dos enregistraments, que daten de 1907 i 1908, respectivament (segons Alan Kelly2, autor del catàleg històric de Gramophone).

 

Al catàleg: 053136 HMV Huguet i 53208 HMV Pareto

I si els voleu escoltar:

Huguet_Io_dico

 

Pareto_Io_dico

 

Aquests enregistraments van ser digitalitzats i editats en CD el 1998 (Pareto) i el 2003 (Huguet) per Aria Recording, discs que també formen part del nostre fons

 

Eulàlia Barbosa Baladas
Unitat de Sonors i Audiovisuals 

 

1Pareto i Martí, Lluís: Graziella Pareto. Barcelona: Labor, 1992  (Gent Nostra; 94)

2 http://www.charm.rhul.ac.uk/discography/search

Dades transcrites de les entrades dels fitxers de la Gramophone, des del 1898 fins el 1930, per Allan Kelly 

Fa uns anys per consultar qualsevol obra impresa havies de desplaçar-te a la biblioteca o centre on estava dipositada. La nova realitat digital i els dispositius mòbils però, han fet caure aquestes barreres geogràficotemporals. Avui dia és possible llegir gairebé qualsevol document on ens vingui de gust. Us podeu trobar que el senyor que aquest matí prenia un cafè al vostre costat estava llegint tranquil·lament la primera edició del Quixot en el seu dispositiu. Llegir una obra de 1605, al bar de tota la vida! I la noia que seu davant vostre al metro? Sembla que està consultant l’edició de 1887 del Canigó de Verdaguer.

El Ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha / compuesto por Miguel de Ceruantes Saauedra. En Madrid : por Iuan de la Cuesta ..., 1605 (Cerv. Vitr. I-4)

Però no tan sols podem consultar les grans obres de la literatura lliures de drets i per tant, en domini públic; gràcies als recursos subscrits de forma individual i conjunta amb el CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya), és possible accedir a la literatura científica més puntera dels últims temps, que no es troba en la vostra llibreria habitual.

En aquest apunt us parlarem dels llibres electrònics que es troben a l’apartat de l’e-Cercador del nostre web.

Abans de començar, ens assegurarem que ja coneixeu l’apartat Fons Digitalitzats de la BC. Si no és així, ara és un bon moment per donar-hi un cop d’ull. En aquest apartat podeu descarregar i visualitzar els llibres en domini públic de la BC digitalitzats per Google Books (Llibres de la BC a Google Llibres). La majoria d’aquests es descarreguen en PDF, i n’hi ha que també ho fan en format EPUB.

Aquests llibres es consulten des de qualsevol terminal amb accés a Internet; no cal disposar del carnet de la BC i es llegeixen bé en qualsevol lector de PDF o lector de llibres electrònics compatibles amb PDF o EPUB.

La resta de documents digitalitzats disponibles en  l’apartat Fons digitalitzats també es poden visualitzar i descarregar lliurement, principalment en format JPEG i PDF.

e-Cercador. Portals de llibres electrònics

Entre les bases de dades de lliure accés, destaca el Project Gutenberg i les grans Biblioteques Digitals com ara Europeana i la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

En les bases de dades subscrites, a més de revistes i articles científics, també és possible consultar i descarregar llibres electrònics que us ajudaran en la vostra recerca.

Per accedir a aquests documents és imprescindible identificar-se prèviament amb el carnet de la BC. Cal fer-ho des de l’última opció de l’e-Cercador: Connecta't des de casa. Les principals bases de dades subscrites que inclouen llibres electrònics són set: Ebook Collection (Ebscohost); Ebrary; Gale Virtual Reference Library; Lecture Notes in Computer Science - SpringerLink (MetaPress); Myilibrary; SpringerLink e-books i Science Direct (Elsevier).

La temàtica d’Ebrary, Myilibrary i SpringerLink és multidisciplinar, la de Gale Virtual Library, Lecture Notes en Computer Science i Science Direct és científica, i la d’Ebook Collection es limita a les humanitats i les ciències socials.

En la majoria d’aquestes bases de dades podeu fer la descàrrega dels llibres per capítols o parts en format PDF i visualitzar-los en pantalla i en qualsevol lector de PDF, com ara PDA i lectors de llibres electrònics.

Les bases de dades Ebook Collection (Ebscohost) i Ebrary deixen, a més, tenir els llibres en préstec algunes hores o dies. És necessari instal·lar l’Adobe Digital Editions, i la descàrrega es realitza en format EPUB amb DRM. Cal visualitzar-los a l’ordinador o en dispositius compatibles amb Adobe Digital Editions.

Si voleu llegir amb comoditat algun llibre electrònic, demaneu en préstec el dispositiu Kindle i descarregueu-ne el contingut que necessiteu (amb excepció de documents EPUB amb DRM que no són compatibles). També us recomanem el programa CALIBRE per a modificar formats que siguin compatibles amb els vostres dispositius.

Recentment hem activat una nova pestanya a l’e-Cercador, Cercar un llibre electrònic, que us indicarà si el títol que cerqueu és accessible a través de la BC.

e-Cercador. Cercar un llibre electrònic

Ara sembla que per fi arriba la calor, i amb les vacances i el bon temps, venen més ganes de llegir a l’aire lliure. Us animem que feu ús d’aquest servei allà on us vingui de gust!

 

Salomé Cerezuela
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

Amb motiu del 175è aniversari del naixement de Marià Fortuny, que es compleix aquesta setmana, la Biblioteca de Catalunya ha digitalitzat un nombre important dels seus gravats.

Nascut a Reus l’11 de juny de 1838, de família humil, va quedar orfe molt jove; va ser educat pel seu avi, que l’inicià en la creació artística, fent-li pintar els ninots del museu de cera ambulant, del qual era propietari. Aviat es va adonar de les habilitats i facultats artístiques del seu nét i va determinar deixar-ho tot per acompanyar-lo a estudiar a Barcelona, mentre ell es col·locava com ajudant d’un l’escultor. Marià Fortuny es va formar a Llotja, on va guanyar una beca per ampliar estudis a Roma.

Dibuix preparatori per a fer un gravat d'Agustí Rigalt de la pintura de Fortuny 'Ramon Berenguer III en el asalto al Castillo de Fossis' (guanyadora de la beca per anar a Roma)

El 1860 la Diputació de Barcelona li encarregà la documentació gràfica de la Guerra d’Àfrica, on va coincidir amb el també reusenc general Prim. Aquesta guerra va ser la primera que va tenir reporters gràfics, però ell era l’únic pintor.

Àfrica va influir molt en la temàtica orientalista de les seves obres. Fortuny va anar-hi dues vegades; de fet, aquests esdeveniments van impactar molt l’artista i la seva generació.

Va fer molts dibuixos i aquarel·les in situ, que posteriorment li van servir per a fer grans teles i gravats.

Fortuny va arribar a Àfrica quan la batalla de Tetuan ja havia acabat. Hi va dibuixar i pintar l’ambient militar, que era la feina que tenia encomanada, mentre paral·lelament descobria  el món  àrab que el va fascinar.

Al començament dibuixà la confrontació de manera imparcial, fins que va viure la batalla de Wad-ras, que el va colpir profundament.

El 1865 se’n va anar París, on va fer amistat amb els pintors Madrazo i Zamacois. Es va casar amb Cecília Madrazo.

Va viatjar moltíssim, malgrat la seva curta vida, i va viure en diferents ciutats: Roma, Nàpols, París, nord d’Àfrica, Madrid, Granada, etc.

En vida va ser testimoni de l’alta cotització i el reconeixement internacional que assolien els seus quadres, de manera que va tenir temps de conèixer l’èxit a pesar de morir tan jove. La seva fama com a artista s’ha mantingut amb alguns daltabaixos; els seus gravats, sovint comparats als de Goya o Rembrant, sempre han estat molt valorats.

Va morir a Roma el 1874.

La Ilustración artística. Barcelona: Montaner y Simón. Año 6, núm. 309 (28 nov. 1887).

La Ilustración artística. Barcelona: Montaner y Simón. Año 6, núm. 309 (28 nov. 1887).

Fortuny tractava els mateixos temes en la pintura, el dibuix i el gravat, i hi retornava reelaborant-los.

Les estampes, que ell mateix gravava, segurament partien d’un dibuix previ o bé s’inspiraven en un  dels seus múltiples apunts o pintures.

Comparant les diferents proves d’estat dels gravats, veiem molt clarament com modifica i enriqueix els temes, així com l’evolució de la imatge a través de les modificacions de la matriu i l’entintat, amb l’aparició de nous personatges i detalls. El resultat, en canvi, és com si treballés espontàniament sobre la planxa. Aparentment semblen apunts previs per als seus grans temes pictòrics, cosa impossible, si n’analitzem la cronologia.

Dèiem més amunt que va ser a Àfrica en dues ocasions, el 1860 i el 1862; l’última, també subvencionat, per prendre apunts de paisatges i fons. Va fer-hi molts dibuixos, que li van servir per a pintar la Batalla de Wad-ras (1860-1862) i més endavant la Batalla de Tetuan (1863-1865, inacabada); uns 10 anys més tard, el 1873, possiblement aconsellat pel seu editor de París, Goupil, va fer una colla de  gravats de temàtica marroquina inspirats en aquella època.

El mètode calcogràfic que usava majoritàriament és l’aiguafort, sobre una planxa de coure, de vegades reaprofitada; en alguns casos la tècnica és mixta aiguafort i aiguatinta. Ell mateix tirava les proves d’estat.

1. Garde de la Casbah à Tetuan, 1r tiratge, 1873  -- 2. Garde de la Casbah à Tetuan, 4r tiratge, 1878

1. Garde de la Casbah à Tetuan, 1r tiratge, 1873 -- 2. Garde de la Casbah à Tetuan, 4r tiratge, 1878

Un cop mort, el 1878 van acerar les seves planxes per fer-ne un tiratge. Posteriorment, el seu fill les va desacerar per fer-ne de nous i les va modificar suprimint-ne  els textos afegits.

Gairebé la totalitat de les seves planxes es conserva a la Calcografia Nacional, on es van niquelar per fer-ne un nou tiratge el 1973.

La col·lecció de la Biblioteca de Catalunya és formada principalment pels gravats de tema marroquí, concretament pel tiratge de 1878, encara que també disposa de tiratges  anteriors i posteriors i d’algunes proves d’estat, a més d’estampes en diversos tiratges modificats pel propi artista, com Arabe assis,  Arabe veillant o Tireuse de cartes, com també d’algunes que ens permeten comparar els tiratges fets en vida de l’autor amb els de 1878, com Famille marrocaine, Garde de la Casbah,  Kabyle  mort o Poilleux, i altres estampes fetes amb les planxes modificades pel seu fill, com Home llegint, Retrat de Velázquez o Torero.

Per una altra banda, Fortuny també aprofita figures secundàries gravades anteriorment. Triem un cas concret, Garde de la Casbah, en què veiem dos personatges en primer  pla i un tercer, al fons, que apareix a Arabe assis i a Marocain assis; com diu Rosa Vives en la seva tesi, encara que molt semblants, es tracta de dues planxes diferents que parteixen d’un mateix dibuix previ, actualment conservat a la Biblioteca Nacional.

1. Arabe assis, 1r tiratge, 1873 -- 2. Marocain  assis, 3r tiratge, 1878

1. Arabe assis, 1r tiratge, 1873 -- 2. Marocain assis, 3r tiratge, 1878

En conjunt, aquests gravats són evocacions i recreacions posteriors de la seva magna obra La batalla de Tetuan, per això hi ha molts personatges i animals que ens recorden aquesta tela.

Un detall important a considerar són els trets de la cara dels personatges, tant en les pintures com en els dibuixos i els gravats; els trets facials dels àrabs són a penes identificables, potser com a mostra de respecte a una cultura que defuig aquesta mena de representacions.

 

Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica

A mesura que anem processant els fons provinents del taller Brugalla, ens van passant per les mans dissenys d’estils molt diferents, tots ells realitzats amb gran precisió i cura, ja es tracti d’estils clàssics o moderns, però en aquest apunt volem fer una menció especial  dels  dissenys mudèjars.

Entre els segles XII i XVI a l’estat espanyol es va desenvolupar un estil artístic autòcton que practicaven els mudèjars i moriscos, es tractava d’un estil cristià però que incorporava influències, elements o materials d'estil hispanomusulmà. Aquesta tendència es podia trobar tant en arquitectura com en arts decoratives.

En el camp de l’enquadernació, durant l’edat mitjana, la decoració que dominava a Europa era la decoració d’estil gòtic. En canvi, entre les enquadernacions medievals espanyoles imperava l’estil propi anomenat  mudèjar. Aquest tipus de decoració era fruit de la fusió entre l’estil gòtic i el procedent de la tradició aràbiga.

Plantilla per a  la realització d’una enquadernació d’estil mudèjar

Plantilla per a la realització d’una enquadernació d’estil mudèjar

Aquest estil perviu a través dels segles, però és durant l’època romàntica que comença la seva recuperació. El gust per tot allò que sigui oriental i exòtic fa que es valorin els estils tradicionals mudèjars, s’aprenguin les tècniques del passat i s’adaptin al gust i a les tècniques del moment. Aquesta recuperació tindrà la seva màxima esplendor en les enquadernacions dels tallers d’Hermenegildo Miralles i el de Miquel i Planas.

Ramon Miquel i Planas va ser un dels grans estudiosos d’aquesta tècnica hispanoàrab i, a més a més, va ser en el seu taller d’impressió i enquadernació on va treballar Joaquim Figuerola, que es va convertir en el principal restaurador de l’estil mudèjar.

La Biblioteca de Catalunya conserva entre els seus fons el Cançoner Gil, enquadernat el 1909 per Joaquim Figuerola amb ferros gravats per ell mateix i que és uns dels primers exemples de la recuperació d’aquest estil tradicional.

Des d’aquest moment els dissenys mudèjars han conviscut amb els altres estils que han anat sorgint, i són molts els enquadernadors que han realitzat enquadernacions amb aquest tipus de decoració.

Plantilles per a la realització de lloms d’estil mudèjar

Plantilles per a la realització de lloms d’estil mudèjar

Dins el taller d’Emili i Santiago Brugalla també es van crear enquadernacions amb aquestes característiques, resultat de combinar filets, entrellaçats i petits punts decoratius, ja sigui només amb gofrats o amb petits elements daurats. Les plantilles de treball que es van utilitzar per fer aquestes enquadernacions, i que il·lustren la manera de realitzar aquest estil decoratiu, es conserven aquí a la Biblioteca de Catalunya, així com la col·lecció de ferros de daurar que es van utilitzar per  a la seva realització.

Plantilla per a la realització d’una enquadernació d’estil mudèjar

Plantilla per a la realització d’una enquadernació d’estil mudèjar

 

Pilar Estrada
Unitat Gràfica