Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetes



El Blog de la BC

Recentment i aprofitant els canvis tecnològics en el catàleg en línia, s’han actualitzat i revisat les entrades corresponents als impresos de la Col·lecció Toda. Alguns d’ells han estat digitalitzats i són accessibles a text complet.

Eduard Toda i Güell (1855 - 1941), bibliòfil, escriptor i diplomàtic, i també professor al taller de restauració de l’Escola de Bibliotecàries des del 1930, aplegà al llarg de la seva vida una biblioteca molt important, que es troba repartida entre algunes institucions, com el Monestir de Montserrat, el Centre de Lectura de Reus, l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona o el castell d’Escornalbou, que era de la seva propietat.

A la Biblioteca de Catalunya destaquen, per exemple, els més de 1.000 llibres de la Col·lecció Elzeviriana, donació del 1920; l’any 1934 la Biblioteca comprà a Eduard Toda la seva col·lecció d’obres de caire hispanoitalià, 2.813 volums i 418 fullets, la major part de les quals es troben descrites a la seva Bibliografía Espanyola d'Italia, on consten 6.358 impresos. Són d’especial rellevància les edicions dels segles XVI i XVII. A l’Advertencia diu textualment:

“Comprén la Bibliografía Espanyola d’Italia las publicacions fetas fins al acabar lo segle XIX, baix las agrupacions següents:

1ª Obras originals d’autors espanyols impresas a Italia en catalá, castellá, italiá o llatí. Exteném la condició d’autors nacionals als fills y nets d’espanyols nascuts a Italia, que han estampat allá sas obras conservant la llengua, lo nom o las aficions als estudis del nostre país.
2ª Traduccions italianas o llatinas d’obras d’autors espanyols, fetas per escriptors espanyols o italians.
3ª Traduccions espanyolas d’obras italianas publicadas a Italia.
4ª Obras d’autors italians que insertan texts espanyols originals o traduhits.

No’s registran las obras italianas que tractan d’Espanya en termes generals, o en forma descriptiva, crítica o histórica, sens incloure documents catalans o castellans.”

Formen també part de la col·lecció obres descrites a la Bibliografía Española de Cerdeña, complement de la d’Itàlia.

Tasso, Torquato. Aminta. En Roma : por Estevan Paulino, 1607. Toda 6-II-11

Tasso, Torquato. Aminta. En Roma : por Estevan Paulino, 1607. Toda 6-II-11

 

Invasión de la armada francesa. En Caller : en la emprenta del doctor Antonio Galcerin, por Bartholome Gobetti, 1637. Toda 22-II-25

Invasión de la Armada francesa. En Caller : en la emprenta del doctor Antonio Galcerin, por Bartholome Gobetti, 1637. Toda 22-II-25

Així mateix s’hi troben edicions humanístiques, procedents d’importants tallers tipogràfics europeus del segle XVI. 

A la col·lecció s’han anat incorporant impresos amb els criteris que Eduard Toda fa constar en la seva Bibliografia.

Toda distingí molts dels seus llibres amb ex-libris. Els tres ex-libris de la biblioteca Toda foren dissenyats per C.G. Underwood (1913), J. Triadó (1914) i P. Font de Rubinat (1921).

Empremta

Ex-libris Toda

          

 

Ferran Pascual
Reserva Impresa i Col·leccions especials

Ara fa tot just un mes, el dia de sant Jordi, sortia a la llum pública un nou catàleg en línia de manuscrits, Manuscrits catalans de l'edat moderna conegut també per la seva sigla, MCEM-.

Promogut i hostatjat per l’Institut d’Estudis Catalans, MCEM és la posada en línia d’un projecte d’investigació centrat en la descripció de manuscrits de l’època moderna, des de l’aparició de la impremta en terres catalanes, el 1474, i fins al segle XVIII.  Iniciat el 1995 sota la direcció d’Eulàlia Duran, els resultats d’aquest projecte van ser publicats entre 1998 i 2006 en forma de sis volums amb el títol Repertori de Manuscrits Catalans; aquest nom reprenia el d’un projecte anterior, dirigit per Pere Bohigas, i centrat sobretot en els manuscrits medievals. La publicació estava dividida en dues sèries, una centrada en el Renaixement (1474-1620) i una altra en el període barroc (1620-1714), unides en el catàleg en línia actual.

MCEM

Base de dades de Manuscrits Catalans de l'Època Moderna

MCEM recull manuscrits relacionats amb diferents àmbits de la història de la cultura catalana   -literatura, història, dret, ciències, filosofia, teologia...-  escrits a Catalunya o per autors catalans en qualsevol de les llengües utilitzades a la Catalunya moderna, tot i que majoritàriament estiguin escrits en català, castellà i llatí. Les notícies ofereixen una descripció física i de contingut molt completa, notes sobre la història del volum i abundosa bibliografia, a banda, ben evidentment,  de les dades essencials per identificar el manuscrit –ciutat, biblioteca o arxiu on es conserva i signatura topogràfica-.

Per elaborar-la els seus col·laboradors, coordinats per Maria Toldrà, han recorregut i recorren les biblioteques de tot Catalunya. La Biblioteca de Catalunya s’hi veu particularment ben representada: de les gairebé 1600 notícies presents actualment dins el catàleg, una quarta part corresponen a la nostra institució. Esperem que aquest projecte, interessantíssim, pugui ser ampliat i incorporar aviat materials conservats en biblioteques d’altres àmbits geogràfics.

 

Anna Gudayol
Secció de Manuscrits

Jurat Premi Sant Jordi 1960

Jurat del I premi Sant Jordi,13 de desembre de 1960 a Barcelona, Hotel Colón. Unitat gràfica Fons Gaziel 6/10. [Foto Postius]
Drets, d'esquerra a dreta: Joan Petit i Montserrat, Joan Fuster, Josep Pla i Joan Pons i Marquès.
Asseguts: Jordi Rubió i Balaguer, Agustí Calvet "Gaziel" i Ernest Martínez Ferrando

 

El  fons de l’escriptor i periodista Agustí Calvet i Pascual, “Gaziel” (Sant Feliu de Guíxols, 1887- Barcelona, 1964), donació de la seva filla, Lluïsa Calvet i Bernard, és consultable (inventari).

Consta de 300 articles periodístics (Ms. 9213-9219), 8 conferències i notes diverses (Ms. 9220-9221 i Ms. 9227-9229). A més hi ha articles i textos d’altri referents a Gaziel o simplement conservats per ell (Ms. 9230-9231) i les cartes rebudes de 159 corresponsals (Ms. 9232). La resta del fons consisteix en els documents legals (Ms. 9205-9209) i  activitats desenvolupades per Gaziel, entre les quals destaca l’intent d’editar el diari La Hora (Ms. 9209), els textos dedicats a Sant Feliu de Guíxols (Ms. 9222-9224) i dues traduccions al català de poemes de Paul Valery, El cementiri marí traduït conjuntament amb Miquel Forteza i Pinya (Ms. 9225), i Esboç d’un serpent (Ms. 9226). Destaquen, per inèdits fins ara, la traducció de l’ Ébauche d’un serpent, prohibida per la censura (Ms. 9226/4), diferents informes sobre la premsa espanyola (Ms. 9209), correspondència (Ms. 9232) i fotografies (Unitat gràfica, fons Gaziel).

L’article “Una monografia inèdita de Gaziel sobre la premsa espanyola: context, comentari i edició” de Manuel Llanas, publicat a Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, Nº 19, 1996, págs. 11-54, comenta el Ms. 9209/1, núm. 3, La prensa diaria española del 1942.

 

Anna Nicolau
Josep Casals
Secció de Manuscrits

L’empremta és un codi que permet identificar les edicions antigues, en lloc de l’ISBN del llibre modern.

El mecanisme bàsic per construir una empremta és ràpid i senzill. Però els casos particulars són molts, degut a l’àmplia casuística que presenten els llibres produïts de manera artesanal.

L’empremta es basa en l’extracció de caràcters d’unes zones preestablertes dels llibres. La fòrmula està constituïda de 4 grups de 4 caràcters, extrets per parelles, de l´última i la penúltima línia de 4 pàgines determinades, i per uns elements complementaris.

L’aspecte visual de l’empremta en el catàleg és el següent:

osu- rium i-cu luru 3 1571 R

e-s& a-ut tei* suQv 7 1483 R

reo- e.S. a,a- rape 3 1605 A

L’empremta bibliogràfica, com la nostra empremta digital, ha de ser precisa; altrament perd tot el seu valor identificatiu. Per això és important que els professionals tinguin un cert entrenament. En cas de no poder garantir la correcta formulació, és aconsellable no posar-la.

La utilitat d’aquest codi és identificar unívocament tots els exemplars d’una edició antiga i distingir-los d’altres edicions o variants, per més semblants que siguin.

Alguns catàlegs contemplen la possibilitat de cerca  a partir de qualsevol dels 4 grups de l’empremta. En el cas habitual d’exemplars incomplets, 4 dígits poden ser suficients per a identificar una edició de la qual només se’n té un tros.

L’altra funcionalitat està relacionada amb la bibliografia, és a dir amb la història d’un text a través de les seves successives edicions, emissions i estats. I és aquí on de vegades falla la teoria. La producció editorial dels impressors del s. XV al XVIII era molt més extensa del que evidencien les dades bibliogràfiques i un petit percentatge d’edicions s’escapen fins i tot dels mecanismes de control de l’empremta.

Empremta

Marius, Leonardus. Amstelredams eer ende opcomen, door de denckwaerdighe miraklen aldaer geschied, aen ende door het H. sacrament des astaers, anno 1345. Antwerpen : Hendrick Aertssens,1639

Institut de Recherche et d’Histoire des Textes, associat amb la National Library of Scotlant Empremta : regles per a l'establiment de l'empremta i recull d'exemples. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987

Institut de Recherche et d’Histoire des Textes, associat amb la National Library of Scotlant Empremta : regles per a l'establiment de l'empremta i recull d'exemples. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987

 

Bibliografia:

Institut de Recherche et d’Histoire des Textes, associat amb la National Library of Scotland. Empremta: regles per a l'establiment de l'empremta i recull d'exemples. [Barcelona] : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987

Institut de recherche et d'histoire des textes; in association with the National Library of Scotland. Nouvelles des empreintes = Fingerprint newsletter. N. 1-2 (1981-1985) 

 

Núria Fullà
Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya

Sant Ponç

Esplai, núm. 129, 20 de maig de 1934, p. 237

La Fira de Sant Ponç està íntimament lligada al carrer de l’Hospital de Barcelona. Des de l’any 1817 que s'hi celebra, en veneració al sant representat a l’església de l’antic Hospital de la Santa Creu, actual seu de la Biblioteca de Catalunya i d'altres institucions. És a dir, que cada 11 de maig plantes remeieres i llibres es vinculen de manera especial.

Segons el Costumari català, no tenim notícia escrita d'aquesta celebració al carrer de l’Hospital fins a l’any 1874. Al Diario de Barcelona del 12 de maig de 1883 llegim aquesta nota: “Con motivo de celebrarse en la iglesia del Hospital de Santa Cruz la fiesta de San Poncio, se estableció ayer en la calle del Hospital la acostumbrada feria de yerbas silvestres aromáticas que se bendicen en dicha iglesia”.

En un moment que les medicines alternatives estan de moda, aquest fira, sempre multitudinària, sembla que ha guanyat rellevància, si és que l’havia perduda mai. Al Borinot (15 de maig de 1924, p. 6) llegim un article on es compara la festa del “muguet” francesa amb la de Sant Ponç i es diu que els reis de les fires i els mercats, o sigui els francesos, no tenen res a envejar als barcelonins.

A les paradetes hi podem tastar mel, fruites confitades, melmelades, mató, iogurts i formatges artesans, herbes medicinals. A la revista Destino (1951, nº 717-720 (maig), p. 7) trobareu un suculent article sobre tècniques i productes de venda.

Però la mel i les confitures no han estat sempre protagonistes de la fira. A través de la premsa de l’època podem veure que la primera parada de confitura va aparèixer a principis de segle, i a poc a poc, va guanyar protagonisme entre les tradicionals parades d’herbes i flors, convertint la fira en una dolça barreja de perfums, colors i sabors (Destino de maig de 1964, p. 24).

I com que Sant Ponç també és advocat contra les xinxes i altres paràsits, encara que potser vosaltres no ho necessiteu, sembla que si compreu a la fira un paquet d’herbes beneïdes i el poseu sota el llit, la casa quedarà protegida tot l’any d’aquestes bestioles. Bona sort!

 

Salomé Cerezuela
Marta Riera
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

El 1916 l'Institut d'Estudis Catalans adquirí la Biblioteca Dalmases, propietat de Pau Ignasi de Dalmases i Ros (Barcelona, 1670-1718), erudit i diplomàtic. Dins d'aquest fons, que incloïa més de dos-cents manuscrits, es trobava l'actual Ms. 473, una miscel·lània de textos religiosos que s'incorporà als fons de la Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya.

Entre els folis 9 a 98 d'aquest manuscrit es conserva una còpia del Llibre de les revelacions de Sta. Angela de Fulgino datada el 1489. Aquest còdex és la traducció al català de la biografia d'Àngela de Foligno, realitzada per Joan Genover i Pere Benejam, dos frares de Sant Jeroni de la Murtra. Benejam, prior del monestir, arribà a ésser conseller dels Reis Catòlics.

El còdex recull les experiències viscudes per Àngela, una mística visionaria del segle XIII, que s'emmarquen dins els moviments penitencials. Aquestes noves formes de religiositat tingueren com escenari els centres urbans i els seus protagonistes principals foren persones laiques, en especial les dones, que es trobaven en molts casos sota la direcció d'un mestre d'ànimes o confessor. Aquesta espiritualitat es desenvolupà fora dels claustres i del control de l'Església. Això generà un enfrontament místico-teològic amb la jerarquia eclesiàstica que desembocà en la marginació dels corrents místics, alguns dels quals foren considerats i perseguits com a herètics.

La protagonista del Llibre nasquè el 1248 a Foligno, una ciutat situada a la regió italiana de l'Úmbria. Tot i pertànyer a una família acomodada, fou una dona sense formació. Casada i mare de diversos fills, veié com el seu món es transformava en morir el seu marit, els nens i la mare. Aquest capgirament la portà a replantejar-se l'existència. Es desprengué dels béns materials i inicià una vocació religiosa, com a terciària franciscana, marcada per la penitència voluntària. Volia trobar Déu mitjançant la pobresa i el dolor. Els models a seguir eren Jesucrist i sant Francesc d'Assís. Aquesta experiència fou recollida en llengua llatina per fra Arnaldo, el seu confessor, i abasta  des de 1292, any de la conversió d'Àngela, fins el 1296, moment en el qual, segons diu, gaudí d'un coneixement perfecte de la divinitat. El seu camí ascètic estigué marcat pel simbolisme i la devoció per imitar Crist, així com per les visions, les revelacions i les instruccions rebudes de la divinitat. La por a l'engany per part del dimoni fou, com en d'altres casos similars, una constant en la seva cerca de la salvació. Morta el 1309, la seva empremta quedà recollida en l'obra Vita Christi, de Francesc Eiximenis, qui la definí com «una sancta dona de Ytàlia». A dia d'avui però no ha estat beatificada.

Cal destacar el missatge del Llibre, que està construït a través d'un llenguatge afectiu i de connotacions amoroses que humanitza Déu. Àngela narra la seva relació amb Jesucrist, el seu espòs, de qui «tant me delitave en aquella sua bellesa que no curave guardar altra creatura» (f. 23v). Al llarg del relat la creu és un dels símbols principals i la representació de Crist Jutge deixa lloc a aquella de Crist Rei, algú que a més de premiar o castigar és capaç de perdonar.

La ràpida difusió de còpies d'aquesta autobiografia espiritual a la península italiana i la resta d'Europa evidencien la importància de l'experiència d'Àngela i també la manera de fer del moviment franciscà. Aquest orde considerava essencials els textos religiosos per a la formació de les persones laiques. I per aquesta raó fomentava la transmissió d'obres d'autors afins, en traduir-les del llatí a llengües vulgars. La intenció era posar-les a l'abast d'un públic lector més ampli.

La còpia del Llibre del Ms. 473, un text català medieval inèdit, presenta variacions respecte a altres versions. Destaca, per exemple, que la narració de la conversió i de les revelacions està en primera persona. El text conservat a la BC està compost d'un pròleg i cinquanta-cinc capítols. Inclou, a més, una taula de continguts i un colofó amb la datació i els noms dels traductors abans esmentats. El pas del temps va fer necessària la seva restauració l'any 2005. El document no només resulta interesant sinó també cal·ligràficament bell, com es pot veure a les il·lustracions.

Ms. 473. Llibre de les revelacions de Sta. Angela de Fulgino

Ms. 473. Llibre de les revelacions de Sta. Angela de Fulgino

      

Ms. 473. Llibre de les revelacions de Sta. Angela de Fulgino

Ms. 473. Llibre de les revelacions de Sta. Angela de Fulgino

Ms. 473. Llibre de les revelacions de Sta. Angela de Fulgino

Ms. 473. Llibre de les revelacions de Sta. Angela de Fulgino

Montse Molina
Secció de Música