Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Etiquetes



El Blog de la BC

L’any 1912, la Ponència encarregada de preparar l’obertura de la Biblioteca de Catalunya al públic, va decidir que era el moment de crear una plantilla professional que s’ocupés de les tasques de catalogació i d’atenció als usuaris. Amb aquest motiu, l’agost de 1913, just ara fa cent anys, es contractaven els primers auxiliars de la Biblioteca de Catalunya, que amb aquest nom van constituir, de fet, el primer personal bibliotecari de la institució.

Com que la feina d’auxiliar bibliotecari es considerava una tasca femenina, Francesca Bonnemaison, directora de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, va ser l’encarregada de trobar les persones adients. Entre les seves alumnes, Bonnemaison va recomanar tres joves: Elvira Zimmer i Rodríguez, Mercè Robles i Ferrer i Cèlia Albert i Torrellas. Posteriorment s’hi incorporaria Josefina Costumà i Mura. Davant la manca d’estudis específics que no s’iniciarien fins el 1915 amb la fundació de l’Escola de Bibliotecàries, elles, mestres de formació, van ser les pioneres, les primeres dones que van catalogar el fons inicial de llibres, que es van ocupar dels preparatius de l’obertura al públic i que van atendre els primers lectors.

 

bibliot0002

D’esquerra a dreta: Cèlia Albert, Elvira Zimmer, Josefina Costumà i Mercè Robles, primeres bibliotecàries de la Biblioteca de Catalunya

Elvira Zimmer (1894-1952) era filla de pare alemany i nascuda a Londres. Després de passar un temps dedicada a la  catalogació, es va ocupar del registre de revistes i publicacions periòdiques, i posteriorment del servei de tarda a la Sala de Lectura, a les hores de més moviment de lectors. El seu coneixement d’idiomes la feia excepcionalment apta per a aquesta dedicació. Va deixar la Biblioteca l’any 1921.

Mercè Robles Ferrer (1895-1952) va ocupar-se de la Secció de Revistes on va fer tota la seva trajectòria professional, fins a la seva mort, encara en actiu.

Cèlia Albert i Torrellas (1889-1980) va ser nomenada el juny de 1914 per fer funcions de catalogació, registre, préstec de llibres i servei al públic. Es va jubilar l’any 1956.

Josefina Costumà i Mura va ser contractada el 1915 com a auxiliar de catalogació, registre i atenció al públic. Va deixar la Biblioteca el gener de 1929 per contraure matrimoni.

En el primer centenari de l’entrada de personal bibliotecari a la Biblioteca de Catalunya, retem homenatge a aquestes primeres bibliotecàries que van iniciar el camí del que seria després una professió fonamental en la renovació cultural de la Catalunya de les primeres dècades del segle XX. Una nova professió que oferiria a les dones d’aquell temps nous horitzons de formació, de creixement personal i de llibertat.

 

Reis Fontanals
Arxiu BC

Enguany celebrem el centenari del naixement d’Aurora Díaz-Plaja. Bibliotecària, escriptora, traductora, va ser una dona polifacètica i incomprensiblement poc estudiada. Des de la Biblioteca de Catalunya volem recordar, dins la seva llarga trajectòria professional, el seu pas pel Servei de Biblioteques del Front.

El Servei de Biblioteques del Front va ser creat, per decret de la Generalitat, el 17 de febrer de 1937. Des del començament de la Guerra Civil l’Agrupació d’Escriptors Catalans i altres entitats havien organitzat la recollida i tramesa de llibres al front, però li mancava una organització al darrere; i és per això que la Conselleria de Cultura creà el Servei de Biblioteques del Front. El seu objectiu era regular-hi el trasllat de llibres, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants connectada amb la direcció tècnica de Biblioteques Populars de la Generalitat. El Servei també s’ocupava d’organitzar i portar lots de llibres als Hospitals de Sang de la rereguarda.

Bibliobús del Servei de Biblioteques del Front. Arxiu BC caixa 516/17

Bibliobús del Servei de Biblioteques del Front. Arxiu BC caixa 516/17

La idea d’acostar la lectura i els llibres als soldats no era nova. Ja a la Primera Guerra Mundial s’havien organitzat amb èxit biblioteques circulants amb servei de préstec per als combatents i els soldats hospitalitzats. Arran dels beneficis de tenir una biblioteca als hospitals, que entretenia i elevava la moral dels ferits i malalts, un cop acabada la guerra es decidí crear biblioteques hospitalàries.

Aurora Díaz-Plaja va acabar els seus estudis de bibliotecària el 1933 i des del 1935 treballava a la Biblioteca Popular de Canet.Com feien a totes les biblioteques populars, a Canet les bibliotecàries escrivien un dietari, on explicaven que cada cop hi havia menys lectors, a mesura que els anaven cridant al front. Aurora es desesperava en veure que els seus lectors marxaven. Per aquest motiu decidí demanar d’anar al Servei de Biblioteques del Front, com explicava en una carta a una bibliotecària del Servei:

 “Decididament he demanat Hospitals de Sang. Ja que la muntanya no ve a mi, aniré jo a la muntanya. Des que se’n van anar els primers lectors hauria anat ja cap al Front. Ara que ja no ens resta ningú, vaig a dur els llibres allà on siguin. “ [1]

I així, el 15 de juliol s’acomiadava de la biblioteca de Canet, escrivint al dietari:

“He estat nomenada bibliotecària dels Hospitals de Sang del Servei de Biblioteques del Front. Solament un motiu tan poderós com és la guerra podia fer-me abandonar aquesta biblioteca on hi he treballat amb tanta fe durant dos anys i mig. Segueixo creient que la nostra carrera sols pot exercir-se plenament en una biblioteca popular i sols una força major pot excusar-me la meva deserció que no ha d'ésser definitiva, car en acabar la guerra retornaré amb més entusiasme que mai i enriquida per la gran experiència que hauré viscut. Me'n vaig perquè sento que aquests moments greus requereixen el meu esforç. Però no puc negar una enyorança infinita en deixar aquestes parets, aquests llibres [...] “ [2]

El 25 de juliol 1938, en una reunió de les bibliotecàries del Servei, es repartiren la feina. Aurora Díaz-Plaja s’havia d’ocupar dels hospitals de fora de Barcelona, a on anava amb el bibliobús.

“Secció d’Hospitals. De bon antuvi, el Servei de Biblioteques del Front va servir també llibres als Hospitals de Sang. A aquest fi, vàrem seleccionar els lots per tal d’evitar lectures poc adients a la sensibilitat aguditzada dels ferits. “ [3]

A la Biblioteca de Catalunya es conserva part de l’arxiu del Servei de Biblioteques del Front, amb els dietaris on les bibliotecàries explicaven el dia a dia de la seva actuació. Transcrivim algun fragment dels viatges en què anava Aurora Díaz-Plaja. [4]

Barcelona – Igualada -Solsona. Juliol 1938

Solsona. “Anem a  l’hospital. [...] El comandant baixa al bus i entre tots triem un lot de 67 volums. Alguns companys l’han seguit i en dir-los que els renovarem els llibres periòdicament es mostren radiants, perquè diuen que els que tenen ja se’ls saben de memòria.”

Viatge de Caldes de Malavella a Mataró i de Mataró a Barcelona. Setembre 1938

Caldes de Malavella. “La biblioteca està en l’antic bar del balneari. Sobre el taulell hi exposo els llibres nous i els ferits acudeixen com mosques. Els llibres nous atrauen sempre però ací també hi ha l’atracció de poder-los remenar...”

Vuitè viatge del bibliobús. Agost de 1938

Calaf.  “Ens atura un policia .... Ens demana apassionadament llibres per als seus companys, los chicos. Fan classes de cultura general i no tenen llibres per estudiar. ....Els deixem una dotzena de llibres, no tots de cultura, i prometen portar-se com uns àngels.

En sortir de la població prenem gasolina. Un soldat ens aborda:

                -No hi hauria llibres per a nosaltres?

                - Ja ho crec.

Baixem i els fem pujar al bus. Trien Dostoievski, Txèkhov, Jordana.

Entre Ribelles i Sanahuja hi ha la Divisió 26. ....El comandant baixa amb el que serà el responsable [ ...] i dos altres militars. Ens escorcollen el bus. A cada nova matèria una exclamació d’admiració. Gairebé una exclamació d’admiració per cada llibre. “

Servei de Biblioteques del Front. Estadística de llibres consultats. Arxiu BC. Caixa 516

Servei de Biblioteques del Front. Estadística de llibres consultats. Arxiu BC. Caixa 516

Hospital d’aviació. Barcelona. Juliol 1938

 “La miliciana em prega que pugi al 2n pis on tots els ferits són estrangers. El primer ferit és alemany; està enfebrat però s’alegra de veure llibres; xampurrejo l’alemany i m’ho agraeix; em demana poemes de Heine; sols tinc una antologia de poemes francesos traduïts a l’alemany. D’altres sales són russos; hi deixo l’únic llibre rus, d’altres francesos i anglesos. “

Aurora Díaz-Plaja i les seves companyes del Servei van realitzar la seva tasca de difusió de la lectura i la cultura amb gran entusiasme, dedicació i al mateix temps amb una gran professionalitat.  

Aquest apunt només vol donar una idea del pas d’Aurora Díaz-Plaja pel Servei. Per tenir més informació podeu consultar:

Boada i Vilallonga, Maria Teresa; Cugueró i Conchello, Maria C.; Allué Blanch, Vicenç. El Servei de Biblioteques del Front: 1936-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1995. http://cataleg.bnc.cat/record=b1154204~S13*cat

Servei de Biblioteques del Front. Dietari. 3 de maig de 1938-25 de gener de 1939 http://cataleg.bnc.cat/record=b2470304~S13*cat

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

[1] 16/6/1938. Arxiu BC. Caixa 516

[2] Biblioteca popular de Canet de Mar. Dietari (15/07/1938)

[3] Arxiu BC. Caixa 516/13

[4] Arxiu BC. Caixa 1451