Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28      

Etiquetes



El Blog de la BC

El 27 de febrer de 1973, fa quaranta anys, la Biblioteca de Catalunya començava una nova etapa, sota la direcció de Rosalia Guilleumas.

Rosalia Guilleumas

Rosalia Guilleumas. Arxiu Administratiu BC

La nova directora tenia l’objectiu de modernitzar i renovar les instal·lacions i estructures de la biblioteca, com estava fent a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, que dirigia des del 1969. Aquesta modernització i renovació havia d'abastar diferents àmbits: recuperació, millora i ampliació d’espais, mecanització dels processos, canvis en l’organització i tractament del fons, etc.

Un dels aspectes al que va dedicar més esforços va ser l’espai. Es plantejà un gran projecte en diverses fases, que no s’arribaren a assolir del tot, per manca de pressupost.  El més urgent era l’ampliació del dipòsit de llibres, que començà el 1975 i s’acabà el 1978. Es construïren quatre plantes en forma de torre metàl·lica al centre del dipòsit.

Per tal d’agilitar el transport dels llibres entre el dipòsit i les sales es plantejà la instal·lació d’un sistema de vagonetes basculants. Aquesta instal·lació no es va poder dur a terme en aquell moment. De fet, no seria fins l’any 2000 que es muntaria, amb un sistema molt semblant al proposat per Guilleumas.

Projecte de vagonetes basculants els anys 70

Projecte de vagonetes basculants. Anys 70

Els estudis per automatitzar o mecanitzar els processos van començar ben aviat. Entre 1974 i 1975 un equip de bibliotecàries i tècnics de l’empresa SERESCO van treballar en un projecte de mecanització de la catalogació i classificació de llibres, per poder recuperar la informació posteriorment mitjançant ordinadors. A La Vanguardia del 25 d’abril de 1976 ho explicaven:

“El proyecto abre unas perspectivas hasta ahora desconocidas de infinitas posibilidades; y aunque parezca increible está en vias de ejecución. El sistema permitirá obtener una información bibliográfica rapidísma por terminales con circuito cerrado en pantalla, análogo a los que se usan en entidades bancarias y grandes servicios nacionales. Este proyecto se calcula que está terminado en tres años [...]

Digamos que la bibliotecaria, sentada en la terminal, contestará sobre el teclado las consultas del lector y, en pantalla, surgirán en brevísimos segundos las informaciones bibliográficas. El lector podrá preguntar también por el paradero de libros no existentes en el fondo de la Biblioteca. Para ello se tiende a unirse a una red de bibliografía automatizada, en la cual se encuentra la Biblioteca Nacional de Madrid, la del Congreso de Washington y las bibliotecas nacionales de París, Londres... [...]”

En aquell moment semblava gairebé ciència-ficció. Un projecte que trigaria molts anys a materialitzar-se, però que ja tenien clar com havia de ser.

Els catàlegs de la Biblioteca també van experimentar canvis, durant aquests anys. A partir de 1981, coincidint amb l’entrada del fons procedent del Dipòsit Legal, es començà a redactar en català el catàleg alfabètic de matèries. En la mateixa època es desmuntà l’infern, on es conservaven els llibres retirats de l’abast del públic durant el franquisme i les seves fitxes es van incloure de nou al catàleg general.

El 20 de setembre de 1974 s’aprovà el decret pel qual la biblioteca, que durant els anys del franquisme s’havia anomenat Biblioteca Central, recuperava el nom original de Biblioteca de Catalunya.Un altre fet destacat d’aquests anys fou l’aprovació de la Llei de Biblioteques el 1981, que atorgava a la Biblioteca de Catalunya el paper de biblioteca nacional i li transferia el dipòsit legal.

L'any 1983 una greu malaltia la va apartar per sempre més de l’exercici professional. Rosalia Guilleumas marxava havent posat les bases del que havia de ser una biblioteca nacional moderna.

 

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

Qui no ha usat els enregistraments sonors a les aules, o bé en mètodes d'autoaprenentatge, per adquirir els coneixements bàsics d'un idioma estranger?

L'enregistrament del so amb finalitats didàctiques es vincula molt aviat amb l'ensenyament dels idiomes, ja que la possibilitat de millorar la pronúncia va afavorir l'edició de discos que acompanyaven diversos mètodes d'aprenentatge. Inicialment, amb els denominats discs de pedra, de 78 rpm; més endavant, els enregistraments evolucionaren paral·lelament a la tecnologia: discos de vinil (de 33 i 45 rpm), cintes de magnetòfon (bobines sonores i cassets), fins arribar als CD, i als cursos audiovisuals en VHS i DVD.

La relació de l'enregistrament sonor amb la normalització del català ens ha estat familiar des de la transició democràtica fins a l'actualitat. Podem pensar, per exemple, en les cassets del mètode Digui, digui. Però existeix un precedent: durant la Segona República l'interès per la millora de la llengua es manifesta tant en la política cultural i educativa de la Generalitat, com en la cura lingüística que procuraven els mitjans de comunicació, bàsicament la premsa i la ràdio.

És en aquest context que el lingüista i professor Delfí Dalmau, publicà, probablement l'any 1934 1, dos discos per millorar la fonètica dels catalanoparlants, els quals acompanyaven el quadern d'exercicis del Métode Didacta de Català. La BC conserva un exemplar del quadern, donatiu de la Sra. Maria Urmeneta, on es pot llegir a la Introducció (p. 3): “Ens proposem que la nostra llengua compti amb mètodes i material didàctic de la màxima dignitat científica moderna, [...] recomanem, alternant amb els exercicis escrits que ofereix aquest fascicle, l'audició del disc”. El mètode deuria preveure la publicació de més discos, tal com ho demostra que a l'etiqueta d'aquests hi consti la menció “1ra. sèrie”.

Mètode didacta Liceu Dalmau (1934). Biblioteca de Catalunya, PM 7820-7821

L'interès d'aquests dos discos augmenta, des de la perspectiva actual, perquè una de les veus enregistrades és la de Pompeu Fabra, que llegeix el seu article La tasca dels escriptors valencians i balears 2. L'altra veu és d'una jove Mercè Rodoreda que col·labora amb Delfí Dalmau en unes correccions del català oral i que també llegeix un text sobre la reacció a la normativització 3.

La possibilitat d'escoltar aquestes veus ja existia a la BC, perquè Concèntric havia publicat l'any 1968 el Disc d'homenatge en el Centenari de Pompeu Fabra (6077-HC), que reprodueix en 45 rpm l'enregistrament de l'esmentat article. A més, el Sr. Daniel Guinot va fer donació, l'any 1991, d'una bobina sonora que reproduïa el primer disc, i d'una casset que reproduïa el segon. L'any 2013 la família del Sr. Esteve Ros ha donat els discos originals de 78 rpm, els quals van ser adquirits fa dècades en un mercat d'ocasió londinenc. És un cas que exemplifica el paper rellevant de l'atzar a l'hora de recuperar el patrimoni.

La Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya vol donar a conèixer aquests documents, al mateix temps que remarca la importància de la seva preservació per part dels particulars, i la generositat que han mostrat els successius donants.

 

Eulàlia Barbosa Baladas
Unitat de Sonors i Audiovisuals

 

1 Segons PORTA, Roser: Mercè  Rodoreda i l'humor (1931-1936). Fundació Mercè Rodoreda. IEC, 2007 (p. 49)

2 Article publicat a la revista Nostra parla, Barcelona, 1920

3 L'autoria del qual s'atribueix, erròniament segons Joaquim Molas, a Pompeu  Fabra (PORTA, 2007, p. 49)

Avui, dia 12 de febrer, es commemora la festivitat de Santa Eulàlia, una santa que, malgrat tenir una vida tan curta, –morí amb tan sols tretze anys— ha tingut una forta projecció al llarg de la història.

Explica la tradició que Santa Eulàlia va néixer a les darreries del segle III a la vila de Sarrià. Educada en la doctrina cristiana, visqué a l’època de l’emperador Dioclecià en què van tenir lloc les grans persecucions contra els cristians. Eulàlia, gran defensora dels valors d’aquesta religió, s’afrontà a les autoritats per queixar-se de la situació. Per aquest motiu patí un cruel matiri i morí tan jove.

El martiri de Santa Eulàlia ha estat glossat en nombrosos llibres d’història amb tota mena de versions i detalls. Segons la tradició cristiana, Dacià, el governador que havia nomenat Dioclecià des de Roma, davant la insistència de la santa a defensar el cristianisme i a no renunciar a la seva fe, la castigà cruelment amb tretze martiris, el mateix nombre d’anys que ella tenia en aquell moment.

Imatge_Santa_Eulàlia

Imatge de Santa Eulàlia. Al darrere es poden veure diverses escenes del martiri de la santa. Santa Eulàlia ora pro nobis. II F 2 A R. 7609

 

Sorprèn que amb una vida tan curta hagi deixat un llegat tan extens. Santa Eulàlia ha estat al llarg dels segles objecte de culte, i se li han dedicat goigs, composicions musicals, himnes, devocionaris, missals, festes públiques…

La Biblioteca de Catalunya disposa de nombrosa documentació relacionada amb la santa. Com a materials musicals més antics destaquen, per exemple, les composicions musicals "A santa Eulàlia" d'autor desconegut, "Santa Eulàlia" de Francesc Queralt o els villancets de Francesc Valls, tots datats al segle XVIII. En el camp de la literatura tenim el Poemet de Jacint Verdaguer dedicat a la santa. Entre els fons gràfics destaca el dibuix original de Miquel Utrillo fet per al llibre Santa Eulàlia de Barcelona. A la Unitat gràfica s'hi poden trobar goigs de totes les èpoques:

Goig

Goig a Santa Eulàlia. Goigs S. XIX. Col. BC Santa Eulàlia

 

Però d’aquesta santa no són tan sols ens ha arribat documentació escrita. El testimoni de la seva vida també ha deixat múltiples rastres en la ciutat de Barcelona. En trobem en diversos noms dels nostres carrers: la Baixada de Santa Eulàlia; el carrer de Santa Eulàlia (Gràcia);  carrer de l’Arc de Santa Eulàlia… També en esglésies o indrets de culte: el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina; el convent de santa Anna i Santa Eulàlia a Sarrià; i evidentment, en el nom que s’atorgà a la catedral de la ciutat, catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia.

Finalment, no podem oblidar l’important paper que va tenir durant segles com a patrona de la ciutat de Barcelona (633-1686) fins que es proclamà la Mare de Déu de la Mercè, es conserven peces que així ho documenten i que també constaten que la data de la festivitat era antigament durant el mes d'octubre:

Portada_Cormellas

Festivos y magestvosos cvltos que la nobilissima y muy illustre ciudad de Barcelona en 23 y 30 de octubre 1686 dedicò a su inclita hija, patrona, virgen y protomartyr Santa Eulalia... F.Bon. 232

Santa Eulàlia s'ha conservat com a festa major d'hivern. Actualment es fan moltes activitats dedicades a la mainada en record de la nena valenta que va defensar els seus ideals fins a la mort. A Santa Eulàlia se la relaciona amb la solidaritat i el compromís amb la joventut. En relació a la pèrdua del patronatge de la ciutat de Barcelona, explica la llegenda que Eulàlia sentí tanta tristesa que sempre plora durant les festes de la Mercè, i per això sempre acostuma a ploure a la Festa Major de la ciutat.

 

Victòria Casals
Servei d’Accés i Obtenció de Documents

La Biblioteca de Catalunya, que custodia i posa a l’abast dels investigadors i estudiosos el patrimoni bibliogràfic català, també subscriu, de forma individual o a través del CBUC, recursos electrònics dels diferents àmbits de la ciència per facilitar la recerca i la investigació.

La situació econòmica i pressupostària actual ha implicat una revisió a fons dels recursos electrònics subscrits per tal de mantenir els més imprescindibles. Els criteris de selecció s’han basat en els indicadors referents a les consultes, l’accés al text complet, l’especialitat de la matèria o la singularitat del recurs. S’han donat de baixa per al 2013 els tres recursos següents:

Informa Healthcare: Text complet de les revistes editades per l’editorial Informa Healthcare, de medicina, biologia i farmàcia.

Harrison’s Online: Llibre electrònic de medicina interna.

Zentralblatt Math: Base de dades bibliogràfica i de resums de ciències pures i de la natura.

 

Logos

S’han mantingut i són de força interès per als investigadors de la Biblioteca els recursos següents:

RISM Online Catalogue of Musical Sources: Base de dades que recull més de 700.000 registres bibliogràfics de manuscrits musicals, a partir del 1600, amb la indicació de la biblioteca on es localitzen.

RIPM (Retrospective Index of Music Periodicals): Bibliografia internacional anotada, amb anàlisi detallat dels escrits sobre la història de la música i la cultura entre 1800 i 1950, proporcionats per reconeguts especialistes i editors. Indexa el contingut de 120 revistes de música: articles, ressenyes, il·lustracions, exemples musicals, anuncis, notes de premsa, i molt més.

RILM Abstracts of Music Literature: Bibliografia musical internacional, que abasta des de 1967 fins a l’actualitat. En aquests moments recull més de 700.000 referències de 151 països, extretes de tota classe de publicacions i suports: llibres, revistes, recursos d’Internet, gravacions en àudio i vídeo, tesis, etc.  

Aquests tres recursos són instruments bàsics per a tots aquells que es dediquin a la musicologia i a la investigació musical.

World Biographical Information System, (WBIS), base de dades que buida centenars de repertoris biogràfics d’arreu del món, publicats des del segle XVI a l’actualitat.

Sage: Text complet de més de 400 revistes electròniques de l’editorial SAGE, publicades entre 1999 i l’actualitat, de ciències socials i humanitats.

Emerald: Text complet de les 174 revistes publicades per Emerald Group Publishing Ltd, d’àmbit multidisciplinari, fa especial atenció al màrqueting, gestió empresarial, enginyeries i biblioteconomia.  Referències bibliogràfiques des del 1989. El text complet està accessible des de 1994.

Springerlink: Text complet des del 1997 de les revistes publicades per Springer-Verlag i altres editors, entre els quals destaca Kluwer, també multidisciplinari, en la qual destaquen els continguts de medicina i ciències pures.

JSTOR: Repositori virtual que dóna accés a més de 400 revistes impreses publicades per institucions diverses, des del primer número. La temàtica se centra en les humanitats i les ciències socials.

ScienceDirect: Text complet de gairebé 2.000 revistes publicades per Elsevier. Inclou les revistes publicades anteriorment per Academic Press, North Holland, Pergamon, Harcourt Health Sciencies i altres editors.

Project Muse: Conté 502 revistes electròniques de més de 70 editorials universitàries nord-americanes coordinades per la Johns Hopkins University, de l’àmbit de les ciències socials i les humanitats. L’accés al text complet és a partir de 1993.

I molts altres que podeu consultar a l’e-Cercador.

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents