Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

Etiquetes



El Blog de la BC

El 28 de maig de 2014 donàvem el tret de sortida a la commemoració de la Biblioteca de Catalunya, que feia cent anys que era oberta al públic.

Aquests darrers 365 dies hem procurat posar una mica més l’èmfasi en aquest paradigma de servei traslladat al segle XXI. Si el 1914 el fet que la Biblioteca de Catalunya inclogués als seus estatuts el préstec de documents era un esdeveniment socialment innovador, avui en dia, per democratitzar l’accés a la cultura remarquem la necessitat  de proporcionar accés virtual gratuït als continguts. Si el 1914 es feia palesa la voluntat del govern de dotar Catalunya de biblioteques, tant de caràcter d’investigació com de divulgació i formació, per fer accessible la cultura al poble, ― el que es debatia llavors era quina era la prioritat, tal com manifestava la coneguda polèmica “biblioteca científica vs biblioteques populars” que van mantenir Eugeni d’Ors i Lluís de Zulueta l'any 1910 als diaris de l'època― avui, les biblioteques públiques i la biblioteca nacional són serveis consolidats que han esdevingut mitjans essencials perquè el coneixement sigui a l’abast de tothom.

doble_bc

Tanmateix, la societat, en els àmbits instrumentals, socials i econòmics és i continuarà sent canviant. Els públics potencials que volen tenir accés a la informació i els canals per fer-ho s’han diversificat, amb audiències sovint allunyades dels mitjans tradicionals sobre els quals les institucions culturals hem posat l’èmfasi durant anys. La bretxa digital existeix, i no només pel fet de la desigualtat d’accés a les tecnologies o per l'analfabetisme digital, sinó per l’heterogeneïtat de la manera de consumir la informació. Tot ha evolucionat ràpidament: continguts, instruments i expectatives dels múltiples perfils d’usuaris que sovint reclamen ser creadors i protagonistes i no tan sols  receptors/consumidors.

A la Biblioteca de Catalunya, en aquest sentit, i especialment aquest any, hem procurat fer els usuaris còmplices i col·laboradors actius de les nostres propostes. Hem creat a la web de la biblioteca un apartat dedicat al centenari amb el desig d'oferir un aparador públic que expliqui d’una manera molt gràfica la història dels primers anys de la Biblioteca. Hem convidat els usuaris a jugar amb nosaltres a través de les xarxes socials, hem intensificat les conferències, presentacions, exposicions i concerts ―realitzats en molts casos en col·laboració amb altres institucions i agents de la vida cultural catalana― entre els quals el concert del centenari. També hem posat en marxa iniciatives de participació ciutadana com ara els projectes Fem memòria i Transcriu-me i hem editat La Biblioteca nacional de Catalunya, una publicació d'alta divulgació, a tall de guia, adreçada al gran públic. En definitiva, un conjunt d'activitats per incrementar la visibilitat de la biblioteca com a institució nacional, per potenciar el sentit de pertinença en la societat i per donar a conèixer la riquesa de la col·lecció patrimonial que és testimoni de la nostra història.

La Biblioteca de Catalunya, com a servei nacional obert al públic, finalitza el seu centenari, però les celebracions a l'entorn del món bibliotecari continuen. El 1915, com a part del projecte de la Mancomunitat, es creava l'Escola de Bibliotecàries ―de la qual la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB és hereva― per formar les professionals que havien de tenir cura de les biblioteques. El mateix any, s'aprovava el projecte d'Eugeni d'Ors[1] per a la creació de la xarxa de biblioteques populars, ja que, com va dir Enric Prat de la Riba  al seu discurs de presa de possessió com a president de la Mancomunitat el 1914: “... que no hi hagi ni un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, les seves escoles, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera".[2]

Amb la mirada de cent anys després, celebrem l'Any de les Biblioteques, uns equipaments que, malgrat els esdeveniments històrics del segle XX que van marcar i frenar aquell impuls inicial de la Mancomunitat, són un actiu a l’alça.

 

Llarga vida a les biblioteques! 

 

Eugènia Serra
Directora

 

1.  Projecte d'acord sobre la instal·lació a Catalunya d'un sistema de biblioteques populars. Aprovat l'11 de maig de 1915. Publicat al Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, 2 (1915), p. 122-130. Disponible a: ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/butlletiBC/id/429/rec/2  

2,  Publicat a La Veu de Catalunya, edició del matí, 7 d'abril de 1914, p. 4. Disponible a ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup1/id/34424/rec/7  

RDA és l’acrònim de Recursos, descripció i accés, el nou codi de catalogació que substitueix les Regles angloamericanes de catalogació, 2a edició (AACR2).

rda_logo

Logo utilitzat amb l'autorització de la Co-Publishers for RDA (American Library Association, Canadian Library Association, and CILIP: Chartered Institute of Library and Information Professionals

RDA està desenvolupat pel Joint Steering Committee (JSC) for Development of RDA, conjuntament amb representants de l’American Library Association, de l’Australian Committee on Cataloguing, de la British Library, del Canadian Committee on Cataloguing, del Chartered Institute of Library and Information Professionals (CILIP) i de la Library of Congress. El Committee of Principals (CoP) supervisa el projecte. RDA s’ha desenvolupat amb la perspectiva de ser adaptable a nivell internacional i fer possible que altres països puguin fer-ne la traducció i ajustar les directrius a les necessitats locals.

RDA és un conjunt de directrius i d’instruccions que inclouen tant la descripció com l'accés de qualsevol recurs. Es basa en els punts forts d’AACR2 i es fonamenta en els principis internacionals establerts a la Declaració de Principis Internacionals de Catalogació de 2009 i en els models conceptuals desenvolupats per l’IFLA:

Requisits funcionals dels registres bibliogràfics [Recurs electrònic] : informe final / IFLA Study Group on the Functional Requirements for Bibliographic Records ; traducció catalana d’Assumpció Estivill Rius. Barcelona : Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris- Documentalistes de Catalunya, 2009

 

Requisits funcionals de les dades d'autoritat [Recurs electrònic] : un model conceptual / edició de Glenn E. Patton, Working Group on Functional Requirements and Numbering of Authority Records (FRANAR) de l'IFLA ; traducció catalana d’Assumpció Estivill Rius. Barcelona : Biblioteca de Catalunya : Col·legi Oficial de Bibliotecaris- Documentalistes de Catalunya, 2010

 

RDA és un recurs en línia en anglès, d’accés per subscripció, conegut com RDA Toolkit. 

Actualment existeixen quatre traduccions: alemany, castellà, francès i xinès, aquesta última disponible només en versió impresa.

RDA proporciona:

 - un marc flexible per a descriure tots els recursos digitals i no digitals
 - dades fàcilment adaptables a les noves i emergents estructures de base de dades
 - dades compatibles amb els registres existents en els catàlegs de biblioteques
 - el potencial de poder ser utilitzat per altres comunitats com els arxius, els museus, els editors, etc. 

RDA es va implementar el 2013 als Estats Units d’Amèrica, Canadà, Austràlia i, a nivell europeu, al Regne Unit i a Alemanya. Es preveu la seva implementació en països com Finlàndia, Suècia, Països Baixos, etc. Des del 2011 existeix el grup EURIG (European RDA Interest Group), que promou els interessos professionals comuns de tots els usuaris, o potencials usuaris, d’RDA a Europa.

A Catalunya la Comissió Assessora de Catalogació de la Biblioteca de Catalunya, l’any 2013 va fer pública la seva decisió d’adoptar RDA. D’acord amb aquesta decisió, la Biblioteca de Catalunya va encarregar la traducció catalana a Assumpció Estivill i Rius. Es preveu la seva publicació a finals d’any.

L’any 2014 la Comissió Assessora de Catalogació va acordar crear la Subcomissió Tècnica per iniciar el procés de transició, amb l’objectiu de:

- Planificar i difondre el canvi durant el 2015 i iniciar la implementació el 2016
- Fer les recomanacions necessàries per assegurar la coexistència dels actuals registres d’autoritat i bibliogràfics amb els futurs registres en RDA
- Fer el seguiment del desenvolupament del BIBFRAME

La Subcomissió es va constituir formalment a inicis del 2015 i en formen part:

- M. José Aragonès Poves, Servei de Normalització Bibliogràfica, Biblioteca de Catalunya
- Ida Conesa Sanz, Servei de Normalització Bibliogràfica, Biblioteca de Catalunya
- Rosa Fabeiro Garcia, CRAI Procés Tècnic, Universitat de Barcelona
- Montserrat Garcia Alsina, Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, Universitat Oberta de Catalunya
- Mercè Ramon Martínez, Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
- Joana Roig Equey, Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya
- Anna Rovira Jarque,CRAI Procés Tècnic, Universitat de Barcelona
- Luna Sindin Cordery, Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya
- Jesús Gascón García, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona
- Carme Piulachs, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
- Paz Caldentey Rodríguez, Servei de Normalització Bibliogràfica, Biblioteca de Catalunya
- Gisela Ruiz Chacón, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya
- Coordinadora: Imma Ferran, Servei de Normalització Bibliogràfica, Biblioteca de Catalunya

El procés s’ha planificant en les cinc fases següents:

- Fase de difusió, per donar a conèixer RDA i el procés del canvi.
- Fase de preparació, per determinar quins canvis s’han de fer  als catàlegs i quins procediments i pràctiques catalogràfiques s’han d’adaptar a les noves directrius.
- Fase de formació adreçada a bibliotecaris i catalogadors.
- Fase d’implementació.

Les institucions que ja han mostrat el seu acord al canvi a RDA per al 2016, han estat:

- Biblioteca de Catalunya
- Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Universitat de Barcelona
- Universitat de Girona
- Universitat de Lleida
- Universitat de Vic
- Universitat Jaume I
- Universitat Oberta de Catalunya
- Universitat Politècnica de Catalunya
- Universitat Pompeu Fabra
- Universitat Ramon Llull
- Universitat Rovira i Virgili
- Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (per al 2017).

A partir del 2017 s’iniciarà un període de transició fins que la resta de les biblioteques catalanes implementin RDA.

El proper mes de juny la Biblioteca de Catalunya obrirà un nou apartat dins de la seva pàgina web amb la informació actualitzada sobre la implementació d’RDA a Catalunya i el seu desenvolupament en altres països del món. Les biblioteques catalanes tindran disponible un espai específic per a debatre, compartir informació i plantejar qüestions sobre RDA i BIBFRAME.

 

Què és el BIBFRAME 

bibframe_logo

 

És l'acrònim de Bibliographic Framework Initiative, la iniciativa de la Library of Congress que fixa els fonaments de la futura descripció bibliogràfica, tant dins de la web com en un món més ampli connectat en xarxa. BIBFRAME serà el substitut dels formats MARC però, a més, és un model general per expressar i connectar dades bibliogràfiques. El punt central és determinar el camí de transició dels formats MARC 21 conservant el punt fort que els ha distingit sempre, l'intercanvi de dades com a suport per poder compartir recursos i poder estalviar costos de catalogació, que ha estat fonamental durant les últimes dècades. El disseny de BIBFRAME està pensat per què es pugui integrar i implicar-se en la gran comunitat de la informació, i al mateix temps pugui cobrir les necessitats de les biblioteques.

BIBFRAME permetrà, en un entorn basat en el web, citar les dades de les biblioteques de tal manera que es pugui diferenciar l'obra conceptual (el títol i l'autor) dels detalls sobre la manifestació de l'obra (el nombre de pàgines, il·lustracions, ...). I BIBFRAME permetrà  produir les dades de biblioteques que identifiquen les entitats implicades en la creació d'un recurs (autors, editors) i els conceptes (les matèries) associats amb el recurs.

Com a iniciativa, BIBFRAME investiga sobre tots els aspectes de la descripció bibliogràfica, creació de dades, i intercanvi de dades. Així, a més de substituir el format MARC, inclourà l'acomodament dels diferents models de continguts i normes de catalogació, l'exploració de nous mètodes d'entrada de dades, i l'avaluació dels protocols d'intercanvi existents.

El Model BIBFRAME és un model conceptual i pràctic alhora que facilita l'equilibri entre les necessitats dels qui enregistren descripcions bibliogràfiques detallades i les necessitats dels qui descriuen altres materials culturals, i dels qui no necessiten un nivell de descripció tan detallat.

bibframe model

 

El Model BIBFRAME té quatre classes o entitats. L'Obra que identifica l'essència conceptual d'alguna/una cosa. La Instància que reflecteix la materialització d'una Obra. L'Autoritat que identifica una cosa o concepte associat amb l'Obra o la Instància. I l'Anotació que proporciona una nova manera d'expandir la descripció d'una Obra, Instància o Autoritat.

El Vocabulari BIBFRAME és la clau per a la descripció dels recursos. Igual que el format MARC té definit un conjunt d'elements i atributs, el Vocabulari BIBFRAME té un conjunt definit de classes i propietats. Una classe identifica un tipus de recurs BIBFRAME (com ara un camp de MARC pot embolcallar un sol concepte); les propietats serveixen com a mitjà per descriure amb més detall un recurs BIBFRAME (com ara els subcamps de MARC identifiquen més específicament els aspectes d'un concepte).

Gràcies a la independència volguda de BIBFRAME de no vincular-se estretament a cap codi catalogràfic, es completa el canvi que l'entorn web ha generat en la comunitat de les biblioteques, ja que cal tenir present el canvi conceptual d'RDA, com a nova norma internacional basada en els principis dels FRBR (Functional Requirements for Bibliographic Resources).

 

Ida Conesa i Imma Ferran
Servei de Normalització Bibliogràfica