Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

Etiquetes



El Blog de la BC

El 27 de gener de 1939, Joan Alavedra, la seva dona i els seus dos fills, la Maria i el Macià, van creuar a peu els Pirineus de camí a l’exili. Dins la maleta que duia la Maria durant la travessa hi havia un poema que el seu pare li havia escrit cinc anys enrere, el “Poema del Pessebre”. En ell, Joan Alavedra feia parlar les figures del pessebre en un llenguatge entenedor per a una nena de 5 anys: el pescador, la filadora, la mula, el bou, els camells…

[Poema del Pessebre]. 1943. Top. 096 Ala Fol

[Poema del Pessebre]. 1943. Top. 096 Ala Fol

Arribats a França, Joan Alavedra i la seva família es van instal·lar a Prats de Molló, tot seguit a París i finalment a Prada de Conflent, on van compartir casa amb Pau Casals durant 10 anys. Va ser en aquest punt de trobada on el músic va conèixer amb profunditat el text del poema i va començar a compondre la música del que havia de ser un gran oratori dedicat a la pau: “El Pessebre”.

[Poema del Pessebre]. 1943. Top. 096 Ala Fol

[Poema del Pessebre]. 1943. Top. 096 Ala Fol

Tot i que la intenció de Pau Casals era fer la primera audició d’“El Pessebre” al monestir de Montserrat, l’estrena mundial va tenir lloc a Acapulco (Mèxic) el 24 de desembre de 1960 sota la batuta del mateix compositor. I per què a Mèxic? Doncs perquè, en paraules de Casals, Mèxic era el lloc del món on, després de Catalunya, hi havia més catalans.

Després de l’èxit aconseguit al primer concert, Pau Casals va continuar dirigint l’oratori any rere any arreu del món: Nova York, San Juan de Puerto Rico, Berlín, Londres, Buenos Aires, Jerusalem, Roma, etc…  

No va ser, però, fins al desembre de 1967 que per primera vegada un escenari català –en aquest cas, el Palau de la Música Catalana- va acollir aquest oratori. A partir d’aleshores, els concerts a Catalunya es van anar succeint, sent el de Montserrat, el 15 juliol de 1970, un dels més emotius.

L’oratori està format per un pròleg i quatre parts que descriuen l’Anunciació als pastors, l’arribada dels Reis d’Orient, el pessebre i l’Adoració. Posa punt i final a la partitura el “Glòria”, un cant a Déu ple d’intencions:

“Glòria a Déu! Cantem! Glòria en l’altura!
Glòria a Déu i a tota criatura!
Pau a la terra!
Mai més cap guerra!
Mai més pecat!
Pau als homes de bona voluntat!
Pau!”

Iris Torregrossa
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

Més informació

Enregistraments sonors d’El Pessebre al catàleg de la BC: http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat/X?PESSEBRE+CASALS+SONOR&searchscope=13&SORT=DX
Fons fotogràfic de Pau Casals a la BC: http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Casals-Pau
Fons de l’Orquestra Pau Casals a la BC:  http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Orquestra-Pau-Casals

El 24 de gener de 1913 es publicà el conjunt de vint-i-quatre normes que havien de reglamentar l’ortografia catalana. Aquest ambiciós projecte de l’Institut d’Estudis Catalans, requerí l’existència d’una Comissió formada per membres de totes les seccions: Antoni Mª Alcover, Joseph Mª Bofill, Guillem Ma de Brocà, Josep Carner, Frederic Clascar, Pere Corominas, Pompeu Fabra, Miquel A. Fargas, J. Massó i Torrents, Joaquim Miret y Sans, Miquel S. Oliver, Eugeni d'Ors, August Pi Suñer, Josep Pijoan, J. Puig i Cadafalch, A. Rubió y Lluch, Lluís Segalà,  E. Terradas, R. Turró.

És sabut que el paper de Pompeu Fabra fou essencial en la reglamentació de la llengua i en aquest cas també fou qui liderà el projecte comptant amb el suport de Prat de la Riba. Aquestes vint-i-quatre normes no foren exemptes de polèmica entre els mateixos estudiosos de la llengua.Tot i així s'aconseguí un consens general i el text de les 24 normes fou difós a través dels mitjans del moment com La Veu de Catalunya (31-01-1913), actualment digitalitzada per la BC i accessible a través d'ARCA.

Però, què deien exactament les normes que es van aprovar? A continuació transcrivim de manera sintètica el seu contingut:

1-   No s’escriuran amb a sinó amb e la terminació del plural dels noms en a […]

2-   S’escriurà g i no j davant de e, i […]

3-   Dins l’ortografia catalana trobem usades: Una h etimològica, h que correspon a una h llatina o a un esperit aspre grec […]

4-   Els nexes greco-llatins ph, th, ch i rh seran reemplaçats (com ja és costum de fer-ho) per f, t, c o, qu i r, així, no s’escriurà philosophia, theorema […]

5-   La i asil·làbica darrera de vocal no s’escriurà y sinó i [...]

6-   La partícula copulativa provinent de la conjunció llatina et [...] serà escrita i (jo i tu) no y (jo y tu).

7-   S’escriuran amb l doble (pronunciada l+l) no sols els mots com carretel-la, potxinel-li [...] sinó en tots els mots erudits que en llatí presenten ll [...]

8-   M i n interiors davant de consonant. Davant de b, p i m s’escriurà constantment m [...] davant de f: s’escriurà per regla general m [...], Davant de n s’escriurà n o m (no mp) [...]. Davant de c i t: s’escriurà mp en els mots presos del llatí els quals presenten en aquesta llengua el nexe mpt. Ex. exempció [...]

9-   Preposició provinent de apud : ab i, amb l’adjunció d’una nasal, amb [... ] s’escriurà amb

10- S’usarà q i no c, davant de u asil·làbica, la qual s’escriurà amb dièresi (ü) davant de e i de i, i sense davant de a i de o. Ex: quatre, quan, quant [...]

11- Dins les paraules erudites s’escriurà rigorosament s o ss segons que el llatí presenti s o ss [...] El prefixe  trans- no serà mai escrit tranz-

12- El sò de s sorda, que, seguint un criteri alhora etimològic i tradicional, tothom convé a representar per c davant de e, i, en mots com cent [...] s’escriurà anàlogament amb ç i no amb s [...]

13- Se conservarà la lletra x (pronunciada cs, c o gz) dins els mots erudits que en llatí presenten x  [...]. Exemples de x pron. Cs convexe, perplexe...

14- Les plosives finals són representades, adés per g, d, b, adés per c, t, p. S’admeten la g, la d, i la b finals en els mots erudits que en llatí presenten g, d, b [...] Ex. esòfag, pròleg... [...]

15- En fí de paraula, s’escriurà tx dins els pocs mots com despatx, esquitx, els derivats dels quals presenten tx (despatxar...) [...]

16- Quan, per les regles d’accentuació, calgui accentuar gràficament una a, una e oberta o una o oberta, s’emplearà l’accent greu, en els altres casos s’emplearà l’accent agut [...]

17- Davant de vocal o h no s’escriurà al, del, pel, sinó a l’, de l’, per l’. Ex. a l’avi, de l’home, per l’aire [...]

18- S’admeten les formes sil·làbiques em, et, es, etc. al costat de les formes sil·làbiques tradicionals me, te, se, etc. Ex. Mai et veia i Mai te veia [...]

19- Darrera de vocal que no sigui una i o una u pertanyents a un diftong decreixent, s’usaran les formes sil·làbiques. Ex.: Porti els llibres, Els papers i els llibres [...]

20- Són invariables els dos pronoms àtons hi i ho

21- Li és el datiu del pronom de tercera persona (Dóna-li el pa); L’hi és la combinació de l’acusatiu i del datiu del dit pronom (Vol el pa; dóna-l’hi) [...]

22- No s’admeten les formes els-e, ens-e, etc. ni an-e, amb-e

23- Se separarà mitjançant un guionet els verb dels pronoms àtons afixats. Ex.: donar-me, enviar-nos, rentar-te [...]

24- No s’escriurà pera sinó per a.

Fins aquí hem resumit els vint-i-quatre acords que constituïren la base dels criteris ortogràfics de la llengua catalana. La Biblioteca de Catalunya conserva el  document imprès signat per tots els membres de la Comissió amb topogràfic Ms. 2361, procedent del fons Jaume Bofill i Mates. El treball d’aquesta Comissió de l'Institut d'Estudis Catalans representà un pas importantíssim per la cultura i llengua catalanes.

El proper 31 de gener l'IEC convoca un acte de commemoració d'aquest centenari.

 

IEC_Normes_1913_petita

IEC. Normes Ortogràfiques, 1913

 

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Horrible terremoto acaecido en el reino de Nápoles el dia 16 de diciembre de 1857 en el cual perecieron mas de 30000 personas y se arruinaron infinidad de pueblos con otras muchas desgracias. Barcelona: Juan Llorens: Imp. de José Tauló, 1858. Ro. 1220

Horrible terremoto acaecido en el reino de Nápoles el dia 16 de diciembre de 1857 en el cual perecieron mas de 30000 personas y se arruinaron infinidad de pueblos con otras muchas desgracias. Barcelona: Juan Llorens: Imp. de José Tauló, 1858. Ro. 1220

“Si Dios concede a mis labios
El necesario valor,
Y no asusta á mis oyentes
Tan Terrible relacion”.

Així comença el Fullet Bonsoms 2.092 de la Biblioteca de Catalunya on s’expliquen “los horrorosos estragos hechos por una lluvia espantosa en el Principado de Cataluña el dia 24 de agosto del presente año de 1842”.

No sabem si aquest és el mateix aiguat que va sorprendre Hans Christian Andersen a l’Hotel Orient de Les Rambles de Barcelona. D’aquella experiència en va sorgir La donzelleta de la mar, més coneguda com La sireneta, i de la que la BC guarda els dibuixos originals que Mercè Llimona va realitzar per una de les edicions en català.

Però els desastres naturals no sempre han servit com a font d’inspiració de contes amb final feliç. Wilma, Katrina, Sandy són noms que últimament han sonat molt i no precisament a les emissores musicals. “Muertes, destrozos, ruinas, ayes, quejidos, lamentos; de víctimas a millares; derrumbamientos a cientos...”, com descriu el romanç 1.220 de la BC sobre un terratrèmol a Nàpols el 1857, són paraules íntimament relacionades amb aquests noms.

N’hi ha molts que diuen que aquestes desgràcies són culpa del canvi climàtic, però en el següent apunt us mostrarem que aquesta afirmació no és ben certa, ja que des de ben antic castiguen la Terra, i sovint n’hi ha referències.

El 1829 a Vich es publiquen els Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierra acaecidos en Cataluña á principios y mitad del siglo quince, de cuyo azote ó se vió enteramente libre ó esperimentó ligeros daños la ciudad de Vich por la intercesión de su hijo y patrono S. Justo confesor, on llegim: “Por este tiempo (año 1420) cada dia en Cataluña bramaba la tierra y temblaba toda desde Tortosa hasta Perpiñan”. És a dir, que ja es conserven documents del segle XV sobre aquesta mena de cataclismes.

A la col·lecció de Fullets Bonsoms i de Romanços de la BC es poden consultar moltes descripcions d’aquests “terribles successos” ocorreguts tant a terres catalanes com a la resta del món: globus de foc, fúria de les aigües, misèries, ruïnes, mort d’habitants, fins i tot l’erupció d’un volcà a l’illa de Sangir, a l’Oceania, o també l’espantós terratrèmol de Lisboa del dia de Tots Sants de 1755.

Terrible desgracia : erupcion de un volcan situado en la isla de Sangir en el monte Awu en la Oceanía occidental, acaecida los dia 2, 3 y 17 de marzo del presente año, la cual fué tan horrible, que quedaron todos los campos, prados, jardines y casas destruidos, y perecieron mas de 300 personas é infinidad de animales. Barcelona : Juan Llorens : Imp. de José Tauló, 1856

Terrible desgracia : erupcion de un volcan situado en la isla de Sangir en el monte Awu en la Oceanía occidental, acaecida los dia 2, 3 y 17 de marzo del presente año, la cual fué tan horrible, que quedaron todos los campos, prados, jardines y casas destruidos, y perecieron mas de 300 personas é infinidad de animales. Barcelona : Juan Llorens : Imp. de José Tauló, 1856. F.Bon. 1968

 

Noticia del globo de fuego y de los asombrosos terremotos ocurridos en España en este presente año de 1817. Valencia : Manuel Laborde, [1817 o post.]

Noticia del globo de fuego y de los asombrosos terremotos ocurridos en España en este presente año de 1817. Valencia : Manuel Laborde, [1817 o post.]. Ro. 777

Com veieu, la majoria són escrits en castellà, però també trobem un romanç de 1829 fet a Vich sobre La relació breu y compendiosa de las desgracias que han causat en Orihuela... los terremotos de la tarde del 21 de Mars del corrent any 1829: “Lo dia 21 de Mars de 1829 será sempre un dia de llanto, de aflicció, y de dol”.

Tots aquests fets són segurament encara molt més funestos que la seva descripció. Per acabar, però, aquestes paraules de Xènius publicades a La Veu de Catalunya el 23 de abril de 1906, després del terratrèmol de San Francisco: “Cada dia l’edifici de l’existir dels homes s’assenta més i més en la roca viva d’eternitat, que no pot donar pas al torrent de lava de cap volcà, ni tremolar ab el tremolor de cap terratrèmol...”.

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

L'any 2012 els amants de la tradició oral han estat d’enhorabona en celebrar el 200è aniversari de la publicació del primer volum de “Contes per a la infància i la llar” (Kinder- und Hausmärchen) dels germans Jacob i Wilhelm Grimm (1812).

Durant molt de temps els germans Grimm, filòlegs de formació,  van recórrer Alemanya recopilant la tradició oral dels pobles i la van aplegar després en aquest recull de contes populars. La difusió d’aquests contes va ser extraordinària. El nostre imaginari infantil està farcit de personatges que han poblat els contes recopilats pels Grimm. A qui no li han explicat alguna vegada La caputxeta vermella, En Ton i la Guida, la Blancaneus, la Bella dorment, la Ninureta, la Ventafocs, en Pere sense por...?

 

Grimm

Contes d'ahir i d'avui. Germans Grimm. Adaptació de Valeri Serra i Boldú. Barcelona: Mentora, 1933. Sèrie 1a, núm. 6

Tot i que les primeres edicions no estaven destinades a públic infantil, ja que els germans Grimm es consideraven uns folkloristes patriòtics i no uns escriptors de literatura infantil, a poc a poc els contes recopilats pels Grimm es van anar desprenent dels elements més macabres i es van anar suavitzant per a adequar-los als infants, així per exemple la mare del Ton i la Guida (Hansel i Gretel) va passar a ser una madrasta.

És curiós comprovar en algunes fonts primàries catalanes les connexions entre rondalles catalanes i rondalles que van aplegar els Grimm al nord d’Europa, així per exemple, el conte de “Les tres filadores” (Die Drei Spinnerinnen) és també tradicional als diferents àmbits lingüístics catalans, trobem una versió valenciana recollida per Enric Valor, una del principat referenciada per Joan Amades i dues de mallorquines recollides per Antoni M. Alcover.  

A la BC, com a curiositat, podem trobar una edició original de 1815 publicada a Viena, de Silva de romances viejos, una recopilació comentada pels germans Grimm de romanços espanyols.

Durant el 2012 s’han fet múltiples publicacions, sessions de contes i projectes  relacionats amb l’efemèride, en rescatem una de ben interessant, es  tracta d’una iniciativa internacional de narradors europeus en  col·laboració amb FEST (Federation for Europen Storytelling) on diversos  narradors europeus expliquen contes dels germans Grimm amb la seva  llengua d’origen, així trobem versions orals dels contes de Grimm en onze idiomes!

 

Noemí Caballer
Col·leccions Generals