Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

Etiquetes



El Blog de la BC

Entre les activitats que s’oferien a la passada Setmana de la Cultura Prohibida, organitzada pel Born el mes de maig, hi havia una visita a la Biblioteca de Catalunya. A banda de recórrer els espais que els lectors no visiten habitualment, s’explicava la història de la censura mitjançant documents concrets del fons de la biblioteca. En aquest apunt volem mostrar tres de les obres que es van exposar.

La censura de les idees i els llibres que les transmeten és gairebé tan antiga com l’home. La podem trobar a totes les cultures i civilitzacions, en forma de crema de documents, llibres i biblioteques. En el món occidental un dels artífex destacats de la censura al llarg dels segles, tant per l’abast temporal com de continguts, ha estat l’església. La jerarquia eclesiàstica des de l’edat mitjana i sobretot la Inquisició a partir de la invenció de la impremta controlaven les idees i amenaçaven amb l’excomunió, la tortura i fins i tot la mort a aquells que propugnessin idees diferents a les establertes pel dogma.

Fins a la invenció de la impremta la difusió de les idees escrites era lenta i complexa. A partir del segle XVI s’estenen amb més velocitat, a cavall dels llibres impresos, i per controlar-les la censura s’organitza i sistematitza.  Coincideix, a més, amb el desenvolupament del protestantisme, que s’inicia amb els escrits de Luter, el 1517. El 1520 el papa Lleó X va publicar una butlla prohibint l’obra completa de Luter, per heretge.

Luther, Martin. Luthers Werke. 3ª Auf. Berlin : C. A. Schwetschke, 1905. (TOP: A 28-8-276)

Luther, Martin. Luthers Werke. 3ª Auf. Berlin : C. A. Schwetschke, 1905. (TOP: A 28-8-276)

Poc abans, el 1515, en el Vè Concili de Letran, el mateix papa Lleó X publica la butlla Inter Sollicitudines, el primer decret papal censor que s’aplica a tota l’Església, que estableix l’exercici de la censura prèvia a la impressió i el control dels escrits ja publicats.

Per la seva banda, els governs també van desenvolupar un aparell legislatiu per controlar el que s’imprimia. Si les llicències eclesiàstiques d’impressió garantien l’adequació dels textos des del punt de vista del dogma i la moral, els privilegis reials i les taxes servien per tenir un control del mercat.

Al mateix segle XVI comencen a publicar-se els índexs de llibres prohibits, que recollien títols individuals d’un autor acceptat, l’obra completa d’altres, i en alguns casos, simplement, la indicació de que s’havia d’expurgar algun fragment, fins i tot una sola frase. Abans que el 1559 la cúria romana n’elaborés el que s’aplicaria a tota l’Església, n’havien aparegut d’altres, publicats per universitats, autoritats civils, i per les inquisicions nacionals o regionals. Sembla que el primer de tots és de 1544, editat per la Universitat de París.

El primer document que volem comentar, dels que es van exposar, és una obra d’Erasme de Rotterdam, que el mateix segle XVI la Inquisició va fer expurgar, un cop ja publicada. En aquest exemplar de la biblioteca es pot veure que l’expurgació era un procés manual, i per tant no s’aplicava igual a tots els llibres, depenia de la persona o el centre que el conservés.

Nota ms. de la Inquisició. Des. Erasmi Rot. In epistolas apostolicas paraphrasis. Lió, 1544 (TOP: Res. 761-12º)

Nota ms. de la Inquisició. Des. Erasmi Rot. In epistolas apostolicas paraphrasis. Lió, 1544 (TOP: Res. 761-12º)

Fulls expurgats. Des. Erasmi Rot. In epistolas apostolicas paraphrasis. Lió, 1544 (TOP: Res. 761-12º)

Fulls expurgats. Des. Erasmi Rot. In epistolas apostolicas paraphrasis. Lió, 1544 (TOP: Res. 761-12º)

La segona mostra de títol expurgat que conservem a la biblioteca és del segle XVII. Miguel de Cervantes havia publicat la primera part del Quixot el 1605, i havia passat la censura eclesiàstica de la Inquisició espanyola sense problemes –no així amb la Inquisició portuguesa, que en va censurar diversos paràgrafs--. La segona part es va publicar deu anys més tard, el 1615, inicialment també sense problemes, però a l’edició de l’any següent, publicada a València, també es va haver d’eliminar una frase.

Curiosament, la prohibició expressa de la Inquisició no va arribar fins el 1632 i a partir d’aquell moment va anar apareixent als diferents índexs, com en el de 1707, que també es va poder veure durant la visita.

Index expurgatorius Hispanus, ab ... Didaco Sarmiento et Valladares inceptus et ab ... Vitale Marin perfectus. Matriti : ex Typographia Musicae, 1707. (TOP Bon. 7-VI-6)

Index expurgatorius Hispanus, ab ... Didaco Sarmiento et Valladares inceptus et ab ... Vitale Marin perfectus. Matriti : ex Typographia Musicae, 1707. (TOP Bon. 7-VI-6)

CERVANTES

La digitalització ens permet descobrir sense moure’ns del lloc que la censura no s’aplicava igual a tots els llibres. En aquest cas, a l’exemplar de 1615 que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, en l'edició de la Biblioteca Virtual Cervantes, la frase apareix tal com la van imprimir.

http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/bc/05815178699148217654480/ima0303.htm

En canvi, un dels exemplars que es troben a la Biblioteca Nacional, a Madrid, sí que es va censurar, amb la frase ratllada a mà, tal com es pot veure a l'edició digital de la Biblioteca Cervantes Virtual. 

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/segunda-parte-del-ingenioso-cauallero-don-quixote-de-la-mancha--1/html/ff3b7bd4-82b1-11df-acc7-002185ce6064_297.html

El darrer exemple de censura que mostrem ja és del segle passat. El segle XX l’església segueix aplicant la censura sobre els escrits, i el darrer índex publicat, el 1948, incorpora un bon nombre d’escriptors moderns. No serà fins al 1966 que s’aboleix l’índex.

A Espanya, per altra banda, el règim franquista, ja des del 1936, publica una sèrie de decrets i normes per controlar el que es publica i el que ja està publicat, per tal que sigui adequat a les idees del nou règim, tant des del punt de vista del dogma i la moral com des de l’ideològic.

Els decrets i normes s’apliquen durament arreu del territori, i són molts els fons editorials, les col·leccions particulars i les biblioteques que es destrueixen. En el cas de les biblioteques públiques es publiquen unes directrius per seleccionar-ne el fons, indicant què s’ha de fer amb els documents considerats “dissolvents”.

Patronato Provincial de Archivos, Bibliotecas y Museos. Normas de selección de libros en las biblioteca públicas. [193-] (TOP: Arxiu BC. Caixa 30)

Patronato Provincial de Archivos, Bibliotecas y Museos. Normas de selección de libros en las Bibliotecas públicas. [193-]. (TOP: Arxiu BC. Caixa 30)

Als anys 70 els llibres encara havien de passar per la censura, abans de publicar-se. Entre els fons personals que conserva la Biblioteca es troba el de Jaume Fuster. El 1972 va voler publicar l’obra De mica en mica s’omple la pica, i el censor, que inicialment va desaconsellar la seva publicació, finalment la va admetre amb la supressió d’un bon nombre de paràgrafs, com el que s’inclou a continuació.

Fons Jaume Fuster. "De mica en mica s'omple la pica". Comunicat de supressió dels fragments censurats [1972]. (TOP: Fons Jaume Fuster Caixa 3/9)

Fons Jaume Fuster. De mica en mica s'omple la pica. Comunicat de supressió dels fragments censurats [1972]. (TOP: Fons Jaume Fuster Caixa 3/9)

Fons Jaume Fuster. "De mica en mica s'omple la pica". Galerades de la versió publicada a Edicions 62. Còpia mecanogràfica amb esmenes manuscrites [1972]. (TOP: Fons Jaume Fuster Caixa 3/9

Fons Jaume Fuster. De mica en mica s'omple la pica. Galerades de la versió publicada a Edicions 62. Còpia mecanogràfica amb esmenes manuscrites [1972]. (TOP: Fons Jaume Fuster Caixa 3/9)

Per acabar, voldria mencionar diverses iniciatives per lluitar contra la censura, especialment en la literatura. Als Estats Units, des de 1982 s’organitza la Banned Books Week, que defensa la llibertat de llegir, i denuncia la censura que associacions, escoles i biblioteques han aplicat i apliquen a la literatura, per motius religiosos, polítics o ideològics.

A Catalunya, seguint l’exemple nord-americà, des del 2014 se celebra a Llagostera la Fira del Llibre Prohibit. El Born Centre Cultural, per la seva banda, també s’ha sumat a la lluita contra la censura i la defensa de la llibertat d’expressió, amb l’organització de la Setmana del Llibre Prohibit el 2015 i la Setmana de la Cultura Prohibida enguany, el que ha donat lloc a la visita que hem mencionat al començament.

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

Bibliografia

Báez, Fernando. Nueva historia universal de la destrucción de libros: de las tablillas sumerias a la era digital. Barcelona: Océano, 2013

Fuld, Werner. Breve historia de los libros prohibidos. Barcelona: RBA, 2013

Fullà, Núria. El control dels llibres als primers segles de la impremta. El blog de la BC, 11/07/2015

Valdés, Fernando. Arte de prohibir libros : Valdés, Sotomayor, Sandoval, Pérez de Prado, Rubín de Ceballos / [la edición estuvo a cargo de Carlos Clavería]. Barcelona: Delstres, 2001. Facsím., Valladolid: Sebastian Martinez, 1559

La Biblioteca de Catalunya va rebre l’any passat el donatiu Josep Obiols de mans dels seus hereus; el fons, format principalment per obra original (dibuixos, esbossos, proves d’impremta, etc.) relacionada amb el sector de l’edició de llibres i revistes, a part de permetre’ns l’impuls d’estudis sobre l’autor, ens ajuda a conèixer millor les tècniques i el context editorial de les primeres dècades del segle passat. El fo­­ns Josep Obiols, consultable al catàleg en línia, té un gran interès, ja que l’autor és un rellevant representant del noucentisme artístic català.

Josep Obiols i Palau (Barcelona, 1894-1967), dibuixant, gravador i pintor, va assumir el noucentisme essent pràcticament un adolescent; les seves primeres obres són dels anys 1912-1915; era assidu a la tertúlia de La Revista, de J.M. López Picó; va ésser en aquest cercle on s’introduí professionalment en l’ambient de la il·lustració i arrencà la seva extensa producció editorial. Durant els anys 1920-1921 va fer estudis de formació a Itàlia i en retornar a Barcelona, inicià la seva tasca de muralista, seguí amb la il·lustració de llibres, cartells i ex-libris i col·laborà amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

L’obra exlibrística de Josep Obiols va ser repertoriada per Pilar Vélez el 1992. El fons Obiols ens serveix per a ampliar-ne el catàleg amb ex-libris inèdits, alguns dels quals possiblement mai no van ser estampats; en alguns casos no apareix el mot “ex-libris”, en tot cas es trobaven a la carpeta que contenia els ex-libris realitzats per l’autor, a banda que les mides i els temes són els propis d’aquesta tipologia documental; tots són realitzats al voltant de 1920, i en són una mostra els que exposem a continuació.

Projecte d’un ex-libris per a Jaume Massó i Torrent: se’n conserven 4 proves de dues propostes distintes, en les quals apareix el bust del titular mirant a la dreta o a l'esquerra, en un cas, amb el seu nom en lletra tipogràfica a la part inferior. El boix amb el perfil a l'esquerra, retocat, es va publicar el 1934 a l’obra Cinquanta anys de vida literària, 1883-1933.

maso_torrens9

Jaume Massó i Torrents, (Barcelona, 9 nov. 1863 – 11 set. 1943) editor, erudit i escriptor. Es dedicà principalment a la recerca en la història de la literatura i fou un dels grans impulsors dels estudis de bibliografia catalana. A la BC, hi custodiem el seu fons personal.

Projecte d’un ex-libris per a Armengol: es conserven dues estampes xilogràfiques retocades amb clarió, en les quals apareix Sant Jordi matant el drac, amb el nom del titular a la part inferior dins un filacteri.

Armengolp

Molt possiblement el titular és l’industrial i poeta de Sabadell Francesc Armengol i Duran, impulsor de la urbanització sitgetana Terramar, que donà nom a la revista d’art del mateix nom entre els anys 1919 i 1920. En aquesta revista, hi col·laborava Obiols; precisament en la coberta del número d’abril de 1920, s’hi reprodueix una pintura de l’artista sobre Sant Jordi, i Josep Carbonell i Gener li dedica un article amb motiu de la seva marxa a Itàlia. Per una altra banda, a la festa de la poesia que es va convocar a Sitges el mes de juliol i se celebrà el setembre de 1918, també trobem el nom d’Obiols i Armengol relacionats, a més d’altres amics comuns, també titulars d’ex-libris d’Obiols, com Salvat-Papasseit, Carles Riba i Clementina Arderiu.

­­Projecte d’un ex-libris per a Narcís Verdaguer i Callís: conservem 19 documents entre esbossos, dibuixos a llapis i a tinta i estampes xilogràfiques; es tracta de proves a l’entorn de dues composicions:

La primera, amb un escut de Catalunya i el text en lletres tipogràfiques a la part inferior. 

Verdaguer

I l’altra, amb un bust de Da­­nt, el text VI Centenari i el nom del titular. Es tracta d’un ex-libris commemoratiu, ja que el 1921 se celebrava el 6è centenari de la mort de Dant, del qual Verdaguer i Callís havia traduït la Divina comèdia.

El perfil del Dant per ­­a l’ex-libris sembla inspirat en el retrat atribuït a Giotto, que és a la capella del palau Bargello de Florència, mentre que els esbossos, en forma de medalla, presenten un rictus més seriós semblant al que va fer Gustave Doré.

verdaguer2p

 

verdaguer39

Narcís Verdaguer i Callís, (Vic, 29 oct. 1862 - Barcelona 5 abr. 1918) advocat i polític. Cosí de Jacint Verdaguer i casat amb Francesca Bonnemaison. Va publicar diversos articles a la premsa de tema polític, de tendència catalanista moderada.

I per últim, dos ex-libris universals; és a dir, sense titular. Un d’ells és un aiguafort en què es representa un escut de Catalunya i dos dofins i l’altre és un esbós d’un nu femení a llapis i tinta.

Universal9

En el fons Josep Obiols, a més, també hi podem trobar dibuixos i proves d’altres ex-libris ja repertoriats.

 

Roser Pintó Fàbregas
Unitat Gràfica