Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Etiquetes



El Blog de la BC

Segurament us sorprendrà aquest títol però reflecteix amb bastant d’exactitud la història que vull explicar sobre la fotografia dels Jesuïtes de Sarrià, feta pel fotògraf Pau Audouard.

Per treballar i processar el fons de plaques de vidre 30x40 cm de Pau Audouard, que es troben dins el fons Pau Audouard a la Biblioteca de Catalunya, vàrem consultar diverses fonts bibliogràfiques de l’època. Va ser llavors quan ens vàrem adonar d’un fet sorprenent i rellevant: la imatge de la façana del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, conegut com els Jesuïtes de Sarrià, diferia, en un dels documents, de la realitat.

Fem una mica d’història per situar el fotògraf i l’edifici.

Pau Audouard Déglaire (Havana,1856 - Barcelona, 1918), és un dels fotògrafs barcelonins més rellevants de finals del segle XIX i principis del XX, com a retratista i reporter fotogràfic. Fotògraf oficial de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, començà la seva carrera professional a la Rambla del Centre fent targetes de visita, i el 1905 va instal·lar l'estudi més luxós de l’època, a la Casa Lleó Morera al passeig de Gràcia de Barcelona on s’anaren instal·lant els retratistes d’aquells anys. Va tenir una estreta col·laboració professional amb Hermenegildo Miralles, com es pot veure amb l’àlbum de vistes de Montserrat i Panorama nacionalEls últims temps va treballar com a director artístic als magatzems “El Siglo”, i va fer també fotografia de teatre.

A la Biblioteca de Catalunya hi ha una àmplia representació de la seva tasca professional: retrats, àlbums d’albúmines,  de vistes de Montserrat, del port de Barcelona, d’obres públiques, de l’exèrcit  i de l’Exposició Universal del 1888, i la col·lecció de 119 plaques de vidre 30x40 cm que daten entre 1891 i 1896. No hem d’oblidar tampoc l’exposició de l’any 2000 a l’Arxiu Maragall, Audouard i Maragall. Imatge i paraula, comissariada per Ricard Marco i Rosa M. Olivella.

imatge 1

Díptic de l'exposició

 

L’edifici de l'escola, obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells, data del 1895 i és d’estil neogòtic anglès, té una extensió de 85.000 metres quadrats i està situat a la finca de la Casa Gardenyes a la part alta de Barcelona.

Aspecte de l’edifici l’any 1895 quan es va inaugurar amb l’acabament de l’ala esquerra i central. Vila, Ignasi (Vila Despujol). Sant Ignasi (Sarrià) : història d’un col·legi centenari. El Col·legi, 1995

Aspecte de l’edifici l’any 1895 quan es va inaugurar amb l’acabament de l’ala esquerra i central. Vila, Ignasi (Vila Despujol). Sant Ignasi (Sarrià) : història d’un col·legi centenari. El Col·legi, 1995

L’escola, que en els seus inicis estava a Manresa, tingué un edifici provisional a Barcelona entre 1892 i 1895.

La façana de maó vist de color vermellós i finestrals amb arc ogival es podria dir que és totalment simètrica amb una part central i dues torres a banda i banda, si no fos, i aquí la raó d’aquest escrit, que una de les dues no està acabada com estava previst en l’avantprojecte inicial de l’arquitecte.

Fotografia del dibuix original de l’avantprojecte de Joan Martorell. Vila, Ignasi (Vila Despujol). Sant Ignasi (Sarrià) : història d’un col·legi centenari. El Col·legi, 1995

Fotografia del dibuix original de l’avantprojecte de Joan Martorell. Vila, Ignasi (Vila Despujol). Sant Ignasi (Sarrià) : història d’un col·legi centenari. El Col·legi, 1995

La visió d’un edifici inacabat i en constant construcció que veiem a les fotografies de l’època

Ala dreta en construcció. Vila, Ignasi (Vila Despujol). Sant Ignasi (Sarrià) : història d'un col·legi centenari. El Col·legi, 1995

Ala dreta en construcció. Vila, Ignasi (Vila Despujol). Sant Ignasi (Sarrià) : història d'un col·legi centenari. El Col·legi, 1995

continuarà al llarg dels anys.

Vista aèria abans de la remodelació (s. XX). Vila, Ignasi (Vila Despujol). Sant Ignasi (Sarrià) : història d'un col·legi centenari. El Col·legi, 1995

Vista aèria abans de la remodelació (s. XX). Vila, Ignasi (Vila Despujol). Sant Ignasi (Sarrià) : història d'un col·legi centenari. El Col·legi, 1995

Desconeixem els motius pels quals no s’ha acabat mai la torre del lateral dret, tot i que podríem intuir raons de tipus econòmic, de patrimoni..., però això seria objecte d’un altre article.

Contràriament, a la impressió de la fotografia de Pau Audouard del llibre Panorama nacional : escogidísima colección de láminas, reproducción fiel de esmeradas fotografías ... publicat per Hermenegildo Miralles el 1898 hi apareix aquesta torre. Comparem les dues imatges:

 

Placa de vidre original: Audouard, Pau. Recull de plaques de vidre de Montserrat, escenes militars i objectes varis. [entre 1891 i 1896]  /  Panorama nacional : escogidísima colección de láminas, reproducción fiel de esmeradas fotografías que representan monumentos, templos y edificios notables .... Hermenegildo Miralles, 1898

Placa de vidre original: Audouard, Pau. Recull de plaques de vidre de Montserrat, escenes militars i objectes varis. [entre 1891 i 1896] / Panorama nacional : escogidísima colección de láminas, reproducción fiel de esmeradas fotografías que representan monumentos, templos y edificios notables .... Hermenegildo Miralles, 1898

Sorprenen les paraules del subtítol reproducción fiel quan en realitat està retocada. Al segle XIX no els calia conèixer el Photoshop per fer retocs a les fotografies, ja des dels primers anys de la fotografia es retocaven directament els negatius o les còpies de paper.         

Els fotomuntatges varen ser una de les primeres formes de transgressió de l’objectivitat fotogràfica. Es tractava d’una nova tècnica per manipular la realitat: collage de fotografies, o muntatges a partir de diferents negatius, combinació de fotografia amb altres tècniques gràfiques com el dibuix, etc. Els que feien els muntatges fotogràfics utilitzaven tècniques properes als caricaturistes, juxtaposant imatges que pertanyien a contexts diferents.

Veiem els següents exemples:

[Àlbum de targetes de visita de diferents fotògrafs de l’època] [1870?]

[Àlbum de targetes de visita de diferents fotògrafs de l’època] [1870?]

 

Jaume Massó i Torrents, Antoni Rubió i Lluch i Josep Pijoan, tres fundadors de l’Institut d'Estudis Catalans. Arxiu BC / 1r. Congrés Internacional de la Llengua Catalana Catalana (1906) (Comissió Tècnica Organitzadora)

Jaume Massó i Torrents, Antoni Rubió i Lluch i Josep Pijoan, tres fundadors de l’Institut d'Estudis Catalans. Arxiu BC / 1r. Congrés Internacional de la Llengua Catalana Catalana (1906) (Comissió Tècnica Organitzadora). Perea, Maria Pilar. El Centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Biblioteca de Catalunya, 2006

Podem llegir el que deia Lluís Domènec i Montaner de l’edifici original  en el llibre Arquitectura moderna de Barcelona, publicada bajo la dirección artística de don Francisco Rogent y Pedrosa... del  1897:

“...en la fachada distínguese el cuerpo central, en donde se combinan felizmente la pesadez de los arcos escarzanos, con la delicadeza de les columnitas y calados de los ventanales, y la elegancia del remate de crestería; y las torres con que terminan los cuerpos laterales, coronadas por esbeltos y puntiagudos gabletes...”

Tarjeta Postal, Unión postal Universal, amb el revers sense estar dividit en dues meitats. S’escrivia pel davant. [ca. 1900] [Fons de postals Joan Gustems]. Biblioteca de Catalunya

Editada per Tarjeta Postal, Unión postal Universal, amb el revers sense estar dividit en dues meitats. S’escrivia pel davant. [ca. 1900] [Fons de postals Joan Gustems]. Biblioteca de Catalunya

Si mireu les dues postals us adonareu de l’excel·lència de les dues torres, i encara que no les podem datar exactament, es pot assegurar que es tracta de la mateixa imatge de Pau Audouard retallada dels costats per adequar-la al format de la postal.

La façana del Col·legi Sant Ignasi, Jesuïtes de Sarrià en la seva totalitat està poc fotografiada. Moltes de les imatges mostren el lateral esquerre amb la torre i la part central de l’edifici. El lateral dret, amb obres de construcció posteriors a l’any d’inauguració el 1895, gairebé mai no apareix.

Els cinèfils potser recordaran les imatges de la pel·lícula  La Cripta, basada en l’obra d’Eduardo Mendoza El Misterio de la Cripta embrujada  rodada en aquesta escola on es veu el protagonista (José Sacristán) tallant la  gespa de la font de davant de l’edifici. 

Però només cal passejar pel carrer Carrasco i Formiguera, 32 de Barcelona per veure que aquesta important escola a l’ombra del vent que segons sembla inspirà Carlos Ruiz Zafón en la seva tan coneguda obra L’Ombra del vent, resta inacabada, i no  la perfecta simetria que mostren les fotografies.

Foto Mariano Blanco

Foto Mariano Blanco

La construcció total de l’edifici amb les dues torres simètriques és només un projecte, virtualment finalitzat.

 

M. Mercè Riera
Unitat Gràfica