Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28          

Etiquetes



El Blog de la BC

Els contes d’avui en dia difereixen notablement dels que vam tenir en la nostra infantesa. Destaquen per la seva originalitat, tant en l’enfocament temàtic, com en la seva presentació i disseny.

La Biblioteca de Catalunya, com a dipositària del que s’edita al nostre país, a nivell tant analògic com en altres suports, conserva en els seus fons un ventall molt ampli de totes les tipologies documentals modernes destinades al públic infantil.

En aquest apunt del blog farem un esbós a nivell també il·lustratiu del que avui es publica i que la Biblioteca de Catalunya incorpora a través del Dipòsit Legal.

S’acostuma a considerar literatura infantil dels 0 al 13 anys, aproximadament. Entre aquestes edats les biblioteques solen dividir els continguts i la tipologia d’obres en franges d’edat que solen anar dels 0 als 3 anys destinades al públic pre-lector, dels 4 als 6 anys per al públic que comença a llegir, seguint dels 7 als 10 anys i dels 11 als 13 anys.

Llibres infantils

 

Per als bebès, per exemple, trobem llibres sonors, llibres de roba o els llibres de bany. Segueixen les primeres edats fins als 6 anys amb llibres de poc (o gens) text on les il·lustracions cobren molta importància, de continguts senzills, de coneixements i narrativa especialitzada, clàssics i adaptacions i creacions pròpies, amb lletra de pal i lletra lligada, llibres-joc i llibres-joguina, abecedaris, vocabularis, o, per exemple d’altres que ensenyen a comptar. Als 7 anys, llibres destinats a infants que ja saben llegir, en què el text comença a tenir importància, històries més llargues i complexes de narrativa tant clàssica com especialitzada, i llibres de coneixements que es van adaptant segons avança l’edat. Fins als 11-14 anys, que és quan cobren importància les petites novel·les que expliquen històries de temes diversos (por, aventura, misteri, etc.).

                                                          

Llibres juvenils

 

Aquest món és tan variat que permet reunir la producció en diferents tipologies, tant de contingut com físiques.

Així, en l’apartat del contingut podem veure que d’una banda es continuen editant els «clàssics»: La caputxeta vermella, La bella dorment… i que, per altra banda, també s’editen versions i adaptacions infantils de títols existents de la literatura per a adults, així com creacions pròpies de narrativa infantil.

Cal destacar també l’existència de la narrativa especialitzada. Són obres que s’utilitzen per formar o educar en temes concrets. Com en totes les èpoques, aquí val la pena assenyalar l’adequació d’una part d’aquesta temàtica a les necessitats emergents de la societat per cobrir matèries com: les desigualtats, la diversitat, la pau, la igualtat de gènere, l’homosexualitat, l’ecologia, les malalties i un llarg etcètera. En totes les llengües, però principalment en català i castellà.

Dins la tipologia del contingut, un altre gran bloc l’ocupen els llibres deconeixements destinats directament a finalitats didàctiques, a l’ensenyament de coneixements amb una gran varietat de metodologies didàctiques que exploten a la vegada, igual que ho fa la narrativa, una infinitat de maneres i de tipus de presentacions físiques que detallem més endavant. Destaquen continguts com: els colors, els nombres, les lletres amb abecedaris, la lectura, les tradicions, la cuina, els animals, vocabularis per aprendre a llegir, endevinalles, la natura, l’art i els artistes, la història, etc. Altres temes amb ressò són: els valors, les emocions, la família, els hàbits, la religió, la higiene i la temàtica social anteriorment esmentada en la narrativa especialitzada.

                                                          

Llibres forma

 

Dins la tipologia física, caldria diferenciar els diferents gèneres i tipus de presentacions.

Com a gèneres trobem: els llibres-joc, els llibres sonors, els llibres-joguina, els llibres tridimensionals, els llibres de bany, els llibres amb trencaclosques, els llibres amb peces de fusta, els llibres interactius… i moltes altres tipologies el tractament de les quals s’està adaptant i classificant. N’hi ha que tenen les següents presentacions: amb il·lustracions mòbils, amb ninots de peluix, en capsa, en bossa de plàstic, en fulls de cartó, encunyats (el llibre té forma de l’animal o l’objecte del text), amb llapis per acolorir, impresos en tinta fluorescent (per poder visualitzar a les fosques), acompanyats d’enganxines, per jugar a titelles, amb elements magnètics per enganxar, llibres de roba, llibres d’estirar la llengüeta i aixecar la solapa, llibres amb pestanya, amb activitats, llibres de buscar i trobar, amb lletra lligada, amb lletra de pal.

Val a dir que les tipologies de contingut es barregen amb les físiques, de manera que podem trobar un llibre de narrativa sobre un tema, amb propostes d’activitats, amb lletra lligada i encunyat alhora i amb fulls de cartó.

 

Fotografies: Biblioteca de Catalunya. Oriol Miralles

 

Mariàngels Granados

Secció de Col·leccions Generals

Molt probablement, si es preguntés “qui és Felip Pedrell?”, es faria el silenci -i no precisament el musical- en més casos dels que correspondria.

Felip Pedrell i Sabaté, nascut a Tortosa el 1841 i mort a Barcelona el 1922, ha esdevingut una figura fonamental en la musicologia històrica. Aquest musicòleg, compositor, pedagog i crític musical impulsà estudis i treballs científics d’alt nivell en l’àmbit de la musicologia ibèrica, aportant-hi gran ressò internacional. Tingué com a objectiu recuperar els compositors clàssics, tant catalans com espanyols, així com la música folklòrica i tradicional del territori per tal de mantenir la identitat musical.

Fou mestre de mestres. Alguns dels seus deixebles més rellevants foren compositors com Isaac Albéniz, Enric Granados, Manuel de Falla, Joaquín Turina, Cristòfor Taltabull, Robert Gerhard... o musicòlegs com Higini Anglès.

Però, a més, Pedrell tenia un pla, un projecte que explicà al músic Vicent Ripollés Pérez (1867-1943) en una carta amb data del 23 de novembre de 1917[1]:

 “Al fin he tomado sobre mí la tarea de ilustrarlos[2] sobre lo que ahí apunto. Crear en el Instituto Catalán una Biblioteca musical seria de la cual sería yo el institutor: 1º, la  Biblioteca Carreras por mi catalogada a expensas de la Diputación (dos sendos tomos editados con gran lujo), 2º, mi legado, obras musicales, literarias, libros, cartulario,  3º  consignación de una subvención anual para compra de obras que robustezcan el fondo, [4º] e invitación a autores y editores para que dipositen obras de su fondo y 5º  publicación de las obras de todos los autores que ya he descubierto. Se empezaría por los madrigales de Brudieu y seguirían las ensaladas de Flecha: se indagaría si hay  otras  obras, pero religiosas, como las de Flecha que se buscarían en Praga, y Viena: esto para satisfacer el catalanismo: pero se buscarían otras restauraciones póstumas  como el Códice de la Colombina que gracias a V. poseemos y entrarían en turno. Este es el plan. Yo no me movería de mi casa. Tendría un suplente que estaría al frente  de la Bib.  para servir lo que podría pedirse por gentes no músicas, porque los músicos no asisten a bibliotecas. El plan lo hemos combinado el actual bibliotecario del  Instituto, que baila  de satisfacción y contento pensando ya en la Biblioteca tanto que ha tomado medidas para colocar en una gran sala de la Generalidad mi legado de  obras y libros.”

Fragment carta V. Ripollés

Fragment de la carta de Felip Pedrell a Vicent Ripollés Pérez, Barcelona, 23 de novembre de 1917. Top. M 964/49

 

Ho tenia molt clar, i ho diu amb la franquesa que acostuma acompanyar tots els seus escrits, ja siguin de caràcter públic ja siguin més personals. En qualsevol cas, les seves paraules s’han de llegir i interpretar sense perdre el context històric i social.

Després de rebre l’encàrrec de catalogar la col·lecció musical de Joan Carreras Dagas i comprovar el seu gran valor patrimonial, veié la necessitat d’oferir el seu fons personal i la seva biblioteca. D’aquesta manera, ambdós fons -el de Carreras Dagas i el de Pedrell- passarien a conformar el nucli bibliogràfic que serviria de fonament de la futura Secció de Música.

El llegat Pedrell ingressà a la Biblioteca de Catalunya en dos lliuraments: el primer va ser a començaments de l’any 1918, en vida del musicòleg, després de proposar la seva voluntat d’oferir-lo en donació a l’Institut d’Estudis Catalans el 1917. El segon, va ser el 1922, després del seu decés. El seu deixeble, i aleshores bibliotecari de la Secció de Música, Higini Anglès, fou el receptor d’ambdues trameses.

Anglès catalogà i publicà[3] el primer lliurament del fons Felip Pedrell amb motiu del vuitantè aniversari del seu natalici, mantenint l’organització dels manuscrits segons la classificació d’origen[4]. El fet de descriure el material d’aquesta manera ha comportat una sèrie de problemes que s’han hagut d’arranjar posteriorment.   

En els darrers anys, la Secció de Música ha intensificat el treball sobre l’obra de Pedrell per tal de restituir-la i donar-li més visibilitat. S’han completat descripcions, especialment en el cas de la correspondència, i dotat d’eines catalogràfiques més completes que les anteriors; s’han normalitzat els accessos al fons mitjançant la recatalogació al catàleg general de la Biblioteca; i s’han digitalitzat les seves composicions musicals. Aquestes tasques han permès localitzar més documents i agrupar-ne d’altres que es trobaven dispersos.

El 2015, amb els ulls posats sobre Pedrell, primer amb motiu del 175è aniversari del seu naixement (2016) i després arran del centenari de la creació de la Secció de Música de la qual Pedrell en fou l’impulsor (2017), vam començar una sèrie d’actuacions al voltant del seu fons personal:

-l’inici de l’ampliació de la descripció i catalogació de la documentació del fons personal
-l’inici de la catalogació en línia dels manuscrits descrits al catàleg editat per Anglès
-la sol·licitud d’una subvenció al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (Ayudas al patrimonio bibliográfico para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios) per a la digitalització dels manuscrits musicals de Pedrell
-l’inici d’una col·lecció de publicacions electròniques, “Els nostres músics”, arran d’una proposta del músic Joan Casas, amb un primer volum dedicat a Pedrell. Cada volum estarà dedicat a un dels grans mestres catalans de la música [5]

Marcha procesión

Fragment de la partitura de Marcha de la procesión: n. 2 de Felip Pedrell. Top. M 820/4

 

Durant el 2016, les actuacions van continuar el seu procés:

-l’adjudicació definitiva de la subvenció del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, i l’inici de la digitalització[6]

-la presentació de la comunicació “La Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya: de seu d’estudis musicològics a centre de referència musical” [7] per Pol Cruells i M. Rosa Montalt a les 14es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que tingueren lloc els dies 3-4 de març de 2016 a l’Ateneu Barcelonès    

-la finalització de la catalogació de les obres musicals de Pedrell[8]

-la finalització de la descripció i catalogació de la documentació[9]  

-la recuperació de documents que provenien del fons personal però que restaven pendents d’identificar, ja fos perquè es trobaven descrits sumàriament o es localitzaven entre altre material pendent de processar 

-la recuperació de matrius d’El Comte Arnau i de la Gramàtica musical

-la reorganització de les particel·les d’Els Pirineus, entre altres

-el condicionament de part del fons, amb la substitució de carpetes amb betes per contenidors homologats, així com la preservació dels manuscrits en camises de paper neutre

-l’adquisició a la Casa Gonnelli de Florència, en la subhasta del 8 d’abril de 2016, d’un conjunt documents -entre cartes i targetes postals, a més d’una fotografia- de Pedrell i Giovanni Tebaldini[10]

Enguany estem descrivint i catalogant documents i fons relacionats amb Pedrell -el Fons Joan Gisbert, que fou el seu marmessor- i amb la Secció de Música -el Fons Higini Anglès, eternament en procés i que s’intentarà acabar en el termini d’un any.

Aquest 2017, tancarem els actes de celebració del centenari de la Secció de Música amb una exposició: Música i estudi: 100 anys de la Secció de Música de la BC, en què es repassarà la feina feta durant aquests anys i es dedicarà una atenció especial a les aportacions de Felip Pedrell, Higini Anglès i Robert Gerhard.

Retrat F.Pedrell

Dibuix de Felip Pedrell. Txesco, 2016

Pedrell ens ha sorprès amb alguna darrera troballa arran de la revisió dels seus papers, però el que no ha canviat és el nostre respecte pel seu treball ingent i la seva dedicació plena a la música. La fidelitat demostrada a idees tan aparentment senzilles com “... aspiremos las esencias de aquella forma ideal puramente humana, que no pertenece exclusivamente á nacionalidad alguna, pero aspirémoslas sentados á la vera de nuestros jardines meridionales...[11], i la seva voluntat de divulgació i mestratge, amb quantitat d’obres, publicacions periòdiques, articles i conferències, ens empenyen a recuperar-lo, tot i que Pedrell sempre està, i hi estarà, present.

 

M. Rosa Montalt

Secció de Música 

 

[1] Signatura: BC, M 964/49

[2] Anteriorment, en la mateixa carta, parla de diputats i senadors

[3] Higini Anglès. Catàleg dels manuscrits musicals de la col·lecció Pedrell. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1920 [1921 segons el colofó]

[4] Segons el pròleg del catàleg: “Per fer el següent catàleg havem tingut bona cura de conservar les coses tal com es trobaven en mans del mestre. Havem donat un número a cada manuscrit, quan el manuscrit se’ns presentava així en l’ordenació del donador, prescindint si ell contenia una o diverses composicions de diferents autors”.

[5] En premsa

[6]< http://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-13834

[7]<http://www.cobdc.net/14JCID/wp-content/uploads/comunicacions/seccio-musica-bib-catalunya.pdf>

[8]<http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Pedrell-Felip> <http://cataleg.bnc.cat/search~S9*cat/?searchtype=a&searcharg=fons+felip+pedrell&searchscope=9&sortdropdown=-&SORT=A&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=apedrell%2C+felip>

[9] <http://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Pedrell-Felip>

[10] <http://cataleg.bnc.cat/record=b2634599~S13*cat>

[11] Felip Pedrell. Discursos leidos ante la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en la recepción pública del Sr. D. Felipe Pedrell el dia 17 de febrero de 1895 [i.e. 10 de marzo de 1895]. Barcelona: Tipografía Víctor Berdós Feliu, 1895. Pàg. 39