Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28    

Etiquetes



El Blog de la BC

Fa dies us explicàvem el significat de les inscripcions dels murs de les naus gòtiques de la Biblioteca de Catalunya. Avui intentarem fer el mateix amb els escuts. D’alguns no hem trobat gaire informació, així que totes les aportacions i puntualitzacions seran molt benvingudes per completar la història d’aquest edifici singular.

El nostre recorregut comença a la sala de reserva. A la llinda de la porta hi ha un escut amb una creu semblant a la dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. Aquesta sala la va fer construir, com a casa de Convalescència, el prior de Catalunya d’aquest orde, Fra Adrià Maimó, i va voler que les seves armes fossin a la nau i es digués de “Sant Joan”.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

A l’anterior apunt us explicàvem que a la nau de Llevant havíem trobat una inscripció i l’escut dels franciscans, que indicava l’entrada a una infermeria que acollia malalts d’aquesta confraria. A la mateixa nau descobrim tres portes més —una de tapiada— amb escuts a la llinda, que assenyalarien també l’accés a diferents infermeries.

El primer, a la porta que va cap a l’edifici de Gardunya, amb l’anagrama coronat de Maria, potser perquè aquesta sala estava sota la seva advocació. 

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

El segon, amb l’emblema del gremi dels carders de la llana i amb la data de la seva construcció, 1667. S’aprecia la flor de cardo que s’emprava com a pinta de cardar.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

El tercer, a la llinda de la porta que va cap als lavabos, amb sos bator moros —els quatre moros en sard—, l’escut de Sardenya. Sembla que aquest escut és de factura moderna, quan el recinte era ja biblioteca, i s’hauria fet perquè aquesta porta donava entrada a la sala sarda on s’hi custodiava la col·lecció especialitzada que el maig de 1969 el govern sard va donar a la Biblioteca Central, juntament amb mobiliari “de estilo regional sardo” (Arxiu Administratiu BC 35/4). 

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

Si sortim a les terrasses, en localitzem tres més. Un d’estil barroc, a la façana a sobre de l’escala de sant Roc, al mig de dues finestres, i que seria l’escut d’armes de Maria Anna de Pinós i de Centelles, comtessa de Quirra i de Centelles, que va ser la promotora d’aquesta estança, coneguda com el “Quarto de la comtessa”. La noble hauria establert les condicions de construcció d’aquesta cambra, entre les quals, que les seves armes hi fossin esculpides.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

A la llinda d’una de les portes d’accés a les sales, un altre amb un castell amb tres torres merletades, la del mig més alta, coronat amb capel eclesiàstic de tres borles i que correspondria al que va ser prior de l’Hospital, a començaments del segle xv, Pere Cardona.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

I per acabar, aquest altre d’estil renaixentista, amb motius típics de l’època com eren les osseres animals. O potser la inclusió del cap de bou va ser perquè els mestres d’obres del XVII ja sabien que l’hospital hauria d’acollir molts anys després el Buffalo Bill i dos dels seus indis? Chi lo sa? Misteris i més misteris.

Foto: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Foto: Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco

 

Marta Riera
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

El 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio, instituït per la UNESCO, i us volem donar a conèixer un bon programa de ràdio sobre cinema: Hollywood Boulevard, presentat i dirigit per Víctor Alexandre[1].

Hollywood Boulevard es va emetre durant quatre anys a Ràdio-4, de Radio Nacional de España a Catalunya. Ràdio-4 havia començat a emetre, íntegrament en català,  el 13 de desembre de 1976. Entre els anys 1989 i 1993 es va emetre aquest programa, en directe, cada dissabte d’onze de la nit a tres de la matinada. Quatre hores de ràdio parlant de cinema d’una forma àgil i entretinguda.  L‘espai estava estructurat en diverses seccions. Dues d’elles les teniu digitalitzades i a la vostra disposició al fons de la Biblioteca de Catalunya gràcies al donatiu que en va fer l’any 2012 el seu director i presentador, en Víctor Alexandre.

El donatiu consta de 177 bobines magnetofòniques, 50 dedicades a l’espai De professió... i 127 a Anatomia d’una pel·lícula. La durada de cada capítol varia entre els poc més de vint minuts dels més curts, fins als cinquanta-cinc dels més llargs (ja sabeu que a la ràdio un programa d’una hora no té mai seixanta minuts, sinó, exactament, seixanta minuts menys el que dura el butlletí informatiu i les pauses publicitàries).

Anatomia d’una pel·lícula dedica cada capítol a desvetllar les interioritats d’algunes de les pel·lícules més importants de la història del cinema. Entre elles, melodrames ja clàssics com Casablanca, de Michael Curtiz, Ciutadà Kane, d’Orson Welles o A l’est de l’eden, d’Elia Kazan; comèdies com L’apartament, de Billy Wilder; musicals com Cantant sota la pluja, de Gene Kelly i Stanley Donen o Mary Poppins, de Robert Stevenson; biografies com Cleòpatra, de Joseph Leo Mankiewicz o Amadeus, de Milos Forman; adaptacions de clàssics literaris com Guerra i pau, de King Vidor; westerns com La diligència, de John Ford; clàssics del cinema d’autor europeu com La dolce vita, de Federico Fellini, Fanny i Alexander, d’Ingmar Bergman, Il gatopardo, de Lucino Visconti o L'Últim tango a París, de Bernardo Bertolucci; cinema fantàstic com E.T., l'extraterrestre o Encontres en la tercera fase, de Steven Spielberg.

Bill Gold [Public domain], via Wikimedia Commons

Bill Gold [Domini públic], via Wikimedia Commons

Com veieu, la majoria de gèneres cinematogràfics hi son representats.

També es van dedicar programes a pel·lícules del cinema en català i en castellà d’aquells anys. És el cas d’Havanera 1820, d'Antoni Verdaguer, Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, Què t'hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons o Les aparences enganyen, de Carles Balagué, entre les catalanes i Patrimonio nacional, de Luis García Berlanga, Esquilache, de Josefina Molina, Mujeres al borde de un ataque de nervios, de Pedro Almodóvar o Bajarse al moro, de Fernando Colomo, entre les espanyoles.

L’equip del programa contactava sempre amb professionals del cinema per a ser entrevistats. Podem destacar la llarga entrevista en exclusiva que va concedir al programa l’actriu escocesa Deborah Kerr. La trobareu dins l’Anatomia dedicat a Quo Vadis, de Mervyn LeRoy.

Podeu fer un tast d’un fragment del programa dedicat a Casablanca a l’enllaç que us adjuntem: 

Casablanca

 

L’espai De professió... consisteix en un documental que narra la vida de persones rellevants dins les diverses especialitats professionals del món del cinema: actrius, actors, directors, músics, fotògrafs...

Hi trobareu espais dedicats a grans personalitats com Greta Garbo, Ingrid Bergman, Anna Magnani, Rita Hayworth, Ava Gardner o Audey Hepburn entre les actrius; actors com Charles Chaplin, James Dean, Spencer Tracy, Marcello Mastroianni o Marlon Brando; directors com Jean Negulesco, Joseph Leo Mankiewicz, Jacques Tati, Stanley Donen o David Lean; músics com Leonard Bernstein, Henry Mancini, Victor Young, Dimitri Tiomkin o Xavier Cugat; professionals com el coreògraf i director Busby Berkeley o el director de fotografia, nascut a Barcelona, Néstor Almendros.

Hollywood Boulevard comptava amb un bon equip de col·laboradors: Joan Padrol, Albert Torres i Anna Llauradó. També tenia un corresponsal a Hollywood: Gino Natalicchio. El muntatge musical era de Plàcid Navarro, la titular del control tècnic era Ester Bages i la producció de Pere Alcaraz i Eulàlia Mesalles.

Li hem demanat al Víctor si ens pot explicar alguna interioritat del programa. Recorda, per exemple, la telefonada que va rebre una nit, a altes hores de la matinada, del mencionat director de fotografia Néstor Almendros. Trucava des de Los Angeles per dir-li que vindria aviat a Barcelona i que estava disposat a intervenir en el programa. Havia contactat amb ell un any abans, l’octubre de 1990, per acordar una entrevista telefònica per parlar de Charles Chaplin. Néstor Almendros va enviar aleshores un fax on deia: "Trobant-me en ple rodatge d'aquesta nova pel·lícula de Robert Benton, interpretada per Dustin Hoffman, m'és molt difícil tenir temps per a l'entrevista. Treballem un mínim de dotze hores diàries. Això no obstant, la meva admiració per Chaplin i el meu deute amb aquest gran artista és enorme. L'únic moment possible seria el diumenge a la tarda, 28 d'octubre, cap a les tres, hora de Nova York”.

La pel·lícula que estava rodant era Billy Bathgate, protagonitzada per Dustin Hoffman, Nicole Kidman i Bruce Willis. Nova York va ser la ciutat on va morir un any després.

Naturalment, Hollywood Boulevard  li va dedicar un espai explicant la seva vida dins la sèrie De professió.... Diu en Víctor que Néstor Almendros era una persona exquisida en el tracte, profundament enamorat del cinema i un dels millors directors de fotografia que han existit.

Néstor Almendros recull l'Òscar a la millor fotografia 1978. Col·lecció V. Alexandre

Néstor Almendros recull l'Òscar a la millor fotografia 1978. Col·lecció V. Alexandre

Podeu escoltar un fragment del programa a l’enllaç que us adjuntem: 

 

El Dia Mundial de la Ràdio pot ser un bon motiu per  recuperar i escoltar un programa que ens explica el món del cinema amb un estil elegant i atractiu, amb continguts sonors rigorosos i ben documentats que aporten molta informació als aficionats al setè art.

 [1] Víctor Alexandre, escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Alguns dels seus llibres són Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008), Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009), Una història immoral (2010), Cor de brau (2011) i Onze.Nou.Catorze. 1714 (2013)

 

Ramon Sunyer
Unitat de Sonors i Audiovisuals

Domènec Terradelles va néixer a Barcelona poc abans del setge de 1714, sent la data de naixement encara incerta, per uns autors el 1711 i per altres el 1713. Sobre els seus primers estudis musicals tampoc tenim gaires notícies, però sabem que es va formar musicalment a Catalunya, segons escriu Charles Burney (musicòleg contemporani a Terradelles): “Domenico Terradellas, a Spaniard, born and educated in Catalonia”[i].

Entrats els anys trenta de la divuitena centúria, el compositor barceloní va marxar a Nàpols per completar la seva curta però intensa carrera musical: el 1736 va estrenar el seu primer oratori, Giuseppe riconosciuto, a Nàpols; i tres anys més tard la seva primera òpera, Astarto, a Roma. No va ser fins l’any 1743, però, que va estrenar el seu primer gran èxit popular: la Merope. Una de les seves òperes més conegudes i malauradament poc editada. L’any 1951 la Biblioteca de Catalunya en va fer una edició a cura de Robert Gerhard, però això són figues d’un altre paner que us explicarem en un proper apunt.

Després d’un itinerari musical que el va portar a Itàlia, Bèlgica, França i Anglaterra –on va ser nomenat director del King’s Theatre de Londres-, Domènec Terradelles va escriure, tot just abans de morir, la seva última òpera: Sesostri, rè d’Egitto (1751). Es va presentar l’agost de 1754 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, aleshores propietat de l’Hospital de la Santa Creu, sent la primera òpera d’un català interpretada a Catalunya.

Llibret de l’òpera “Sesostri, rè d’Egitto”. Teatre de la Santa Creu (1754). Topogràfic BC: C400/237

Llibret de l’òpera “Sesostri, rè d’Egitto”. Teatre de la Santa Creu (1754). Topogràfic BC: C400/237

A la Biblioteca es conserva el llibret d’aquesta estrena, que deuria ser força solemne si tenim en compte que la destinatària de la dedicatòria que hi apareix és la marquesa de La Mina, dona de Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, segon marquès de La Mina i capità general de Catalunya (1742-1765).

[Vista ciutadana amb la primitiva façana del Teatre Principal abans de la reforma] [ca. 1830]. Topogràfic BC: XV(1)3 B RE. 22348

[Vista ciutadana amb la primitiva façana del Teatre Principal abans de la reforma] [ca. 1830]. Topogràfic BC: XV(1)3 B RE. 22348

La mort de Domènec Terradelles és un altre interrogant i ha donat a llum tot tipus d’especulacions. Després d’un període de rivalitat entre ell i el compositor Nicolò Jommelli, es diu que l’èxit aclaparador de la seva darrera òpera, Sesostri, rè d’Egitto, va ser la causa indirecta de la seva mort. Segons la llegenda, Jommelli, encegat per la gelosia, va contractar uns sicaris que van matar Terradelles i el van llençar al riu Tíber. Segons una altra versió, el compositor va ser emmetzinat en prendre un refresc quan sortia d’una funció.

Fos quin fos el seu final, com a músic podríem dir que no va ser el més famós ni tampoc el de més producció, però sí que va ser un dels millors compositors d’òpera italiana del s. XVIII, tot i ser català. El juny de 1908 Felip Pedrell escrivia a la Revista musical catalana: “En el segle que visqué, com en els anteriors, presents y futurs, degué ésser, com ho serà sempre, una trista veritat que ningú és profeta en sa terra, y Tarradellas no ho fou ni tampoc ho es ara [...]”

 

Iris Torregrossa
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

 

Bibliografia

Alier, Roger. L'Òpera a Barcelona : orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Musicologia, 1990

Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona : Edicions 62, 1999-<2004>

Burney, Charles. A general history of music : from the earliest ages to the present period. London : Printed for the author : and fold by T. Becket, Strand ; J. Robson, New Bond-Street ; and G. Robinson, Paternoster-Row, 1776-1789

Carreras i Bulbena, Josep Rafael. Domènech Terradellas : compositor de la XVIII centuria. Barcelona: Imp. de Francesch X. Altés, 1908

Dolcet, Josep. “Domènec Terradellas, un compositor europeu”. En: Revista musical catalana, núm.  135 (1996).

Giralt i Radigales, Jesús (dir.). Gran enciclopèdia de la música. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1999-<2003>

Pedrell, Felip. “Músics vells de la terra”. En: Revista musical catalana, núm. 54 (1908). http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/revmusical/id/1427/rec/54 [consulta: 30 de gener 2014]

 

 [i] Burney, Charles.  A general history of music : from the earliest ages to the present period. Vol. IV, p. 560-559. Top. BC: M 3743