Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Etiquetes



El Blog de la BC

Seríem capaços avui dia d’interpretar els textos que els nostres avantpassats van redactar fa segles? Acostumats com estem actualment a un disseny tipogràfic de lectura estàndard, probablement, en molts casos, no podríem entendre el contingut dels textos antics ja que no en coneixem les grafies.    

Sortosament, la paleografia, aquest art d’interpretar escriptures antigues ens ha permès, al llarg del temps, recuperar racons de la història, que altrament s’haurien perdut. Aquesta ciència, que té els seus inicis a França al segle XVII, ha donat lloc a la publicació de nombrosos manuals de paleografia en diversos indrets i èpoques.

Dos manuals clàssics a destacar són la Paléographie de l’Antiquité romaine et du Moyen Age Occidental de Bernhard Bischoff traduït al francès (ed. 1985), i l’obra de Paluzie.

Paluzie_web

E. Paluzie, Paleografía española (Barcelona, 1846)

 

En l’àmbit espanyol, i de l’època moderna, destacaríem la Paleografía documental hispánica, de Filemón Arribas (1965), la Paleografía española, de Zacarías García Villada i el Tratado de paleografia española, d’Agustín Millares Carlo (1983).

En l’àmbit català podem ressaltar alguns estudiosos de la paleografia com Ramon Aramon i Serra (Les edicions de textos catalans medievals, 1955) i Pere Bohigas, Anscari Mundó i  Amadeu-J. Soberanas (Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits (1977). Més recentment, la traducció al català de l’obra d’Armando Petrucci, Una lliçó de paleografia (2008) es presentà a la Biblioteca i s‘integrà a la seva col·lecció.

Petrucci

Petrucci, Armando. Una lliçó de paleografia. (València : Universitat de València, cop. 2008)

Per tal de desxifrar les escriptures antigues els especialistes han elaborat un seguit d’eines que ens permetran identificar els documents, especialment els anteriors a la impremta, independentment dels suports escriptoris (pedra, cera, papir, pergamí, etc.) processos de producció o inscripció, alfabets i llengües. En aquestes trobarem la clau per a transcriure les lletres del document original a l’alfabet actual i per a identificar-ne el contingut (abreviatures, signes auxiliars, puntuació, nexes, mòduls, tractament, etc.), per tal de facilitar-ne  lectura i la interpretació.

Per a la consulta puntual, la biblioteca disposa de diccionaris terminològics, que ens permetran conèixer el vocabulari dels manuscrits antics i medievals, com El llibre manuscrit de M.J. Arnall (2002).

A l’antiguitat i a l’època medieval era freqüent l’ús d’abreviatures amb l’objectiu d’estalviar espai i temps dels copistes. Per tal de facilitar les transcripcions, apareixen al segle XIX, els diccionaris d’abreviatures que permeten la lectura i la interpretació dels textos. Entre els més coneguts i utilitzats, citem el Dizionario di abbreviatura latine ed italiane, d’Adriano Cappelli, i el Dictionnaire des abréviations, d’A. Chassant.

 

Chassant

Dictionnaire des abreviations latines et françaises , de A. Chassant (Paris, 1862)

Un altre instrument necessari i complementari a la paleografia són les cronologies que ens permeten datar els documents. En l’àmbit català podem consultar l’article “La cronologia a Catalunya en general i a Barcelona en particular”, dins Calligraphia et tipographia, arithmetica et numerica (Barcelona, 1998), de Josep Baucells i Reig.

També trobarem moltes obres del tema consultant el catàleg per matèria “Cronologia històrica” i d’altres de relacionades com “Calendaris”.

A l’hora de treballar amb mostres i exemples, són molt útils les col·leccions de facsímils de producció hispana i catalana, entre les quals destacaríem la Paleografía documental hispánica de Filemón Arribas Arranz  (1965) i el Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: siglos IX-XVIII, de Josefina Mateu Ibars (1980-1991).

Colectanea

Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: siglos IX-XVIII, de Josefina Mateu Ibars (1980-1991)

En l’estudi de la paleografia, no hem d’oblidar algunes disciplines auxiliars indispensables, com ara la diplomàtica, la història, la genealogia, l’heràldica, la sigil·lografia, la codicologia i l’arxivística, que complementen la recerca. També podeu localitzar moltes obres d’aquestes disciplines al catàleg de la biblioteca.

Actualment, i disponibles a la xarxa, trobem una sèrie de recursos didàctics  molt útils per a l’estudi de la paleografia:

-Material formatiu del curs de Diplomàtica de l’École de Chartes
-Projecte [contra]TAEDIUM del Grup de Recerca en Història Medieval i Innovació Docent Universitària on hi ha tutorials, facsímils i exercicis amb autocorreccions

Amb tots aquests instruments podem interpretar el llegat patrimonial que ens han deixat els nostres predecessors i endinsar-nos en la història.

 

Victòria Casals
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Com cada any d’ençà el 2006, el 27 d’octubre la Biblioteca de Catalunya vol contribuir a la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual decretat per la Unesco. Aprofitant que el 2012 es commemoren diverses efemèrides relacionades amb compositors catalans, voldríem divulgar l’existència de dos documents significatius musicalment, però també patrimonialment. Es tracta de les obres de Manuel Blancafort Hommage to Chaplin (d’”American souvenir”, 1923) i L’orgue de cavallets (la primera de les obres de la suite “El parc d’atraccions”, 1924) enregistrades en rotlles de pianola.

Manuel Blancafort (1897-1987) era fill de Joan Baptista Blancafort, amo del balneari de La Garriga. Persuadit per un comerciant de pianoles madrileny, el 1905 Joan Baptista Blancafort es va embrancar en un negoci de rotlles de pianola que li va proporcionar reconeixement mundial per la qualitat de la seva producció, els “Rollos Victoria”, i també la possibilitat d’importar música de fora (bàsicament, de l’Argentina, on els rotlles es comercialitzaren sota el nom “Best”). “Rollos Victoria” fou la primera fàbrica de rotlles de pianola que s’establí a Espanya però, malauradament i a causa de la guerra civil, tota la documentació relacionada amb la seva activitat ha desaparegut.

Manuel Blancafort, seguint l’afany d’ampliació de l’empresa del seu pare i un seu oncle,  va fer un viatge a Nova York i Chicago per tal de conèixer de primera mà una fàbrica de rotlles de pianola. Ho féu en el transatlàntic “Mauretania” el juliol del 1923. Fruit de l’experiència d’aquest viatge, va escriure Transatlàntic en ruta i Hommage to Chaplin, dues obres fresques i gairebé de caire pictòric, per la paleta sonora de la primera i la rítmica de la segona.

El 1924, Ricard Viñes estrena a París “El parc d’atraccions”, una suite que el donarà a conèixer arreu del món. Amb la part titulada L’orgue de cavallets, que necessita de tres pentagrames per a ser representada sobre el paper, s’evoca el gir del carroussel. El títol fa referència a l’instrument que, mitjançant una manxa, feia sonar la música mentre l’atracció girava, i té una certa similitud amb la pianola mateixa, ja que en ambdós instruments la participació de l’aire (succionat o emès) hi juga un paper fonamental.

Els dos rotlles de Manuel Blancafort que reproduïm van arribar a la Biblioteca de Catalunya l’octubre de l’any 2000, juntament amb altres fons del músic donats per la filla del compositor, Camil·la Blancafort. El primer que crida l’atenció en veure’ls és el seu aspecte. L’orgue dels cavallets és dins una capsa amb l’etiqueta de la casa Victoria, però tota la informació està escrita a llapis i a mà. Hommage a Chaplin,  en canvi, es troba dins una capsa amb una etiqueta mecanoscrita amb la inscripció “Ragtime Hobby I/5195 [a mà]/ M. Blancafort”. El rotlle té la informació del títol correctament impresa sobre el paper del mateix rotlle, d’un color rosa poc freqüent en aquests materials. La segona sorpresa la tenim en no trobar aquests títols al darrer dels catàlegs impresos de “Rollos Victoria” (1929), ni tampoc el número de catàleg “5195” que consta escrit a mà en un d'ells. Aquesta informació ens indicaria que el rotlle s'hauria posat a la venda. I, finalment, emociona veure que -malgrat el temps transcorregut- l’estat de conservació dels rotlles és molt bo.

American souvenir

Parc d'atraccions

Activitats amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual

Margarida Ullate i Estanyol
Unitat de Sonors i Audiovisuals

“La ciencia pedagògica reclama que s’instruheixi als noys en la llengua que coneixen”.
Patronat de la Ensenyansa catalana: llista general d'associats

El 20 d’octubre del 1912 se celebrà a Tarragona la darrera assemblea d’Unió Catalanista, on es prengué la decisió de refundar l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

L’Associació fou una entitat privada, fundada el 22 de desembre de 1898 per Francesc Flos i Calcat, en el marc de la Unió Catalanista. El seu objectiu era fomentar l’ensenyament en català i el desenvolupament de l’escola catalana. Entre 1899 i 1912, tot i que va anar funcionant, tenia pocs socis i el seu creixement era molt lent. No fou fins al 1912 que hom decidí donar-li un nou impuls.

Des de finals del segle XIX havien anat sorgint iniciatives i projectes per constituir escoles adaptades a les necessitats del país, tant pel que fa a la llengua com per les matèries que s’hi impartien. Una d’aquestes iniciatives fou el Patronat de la Ensenyansa Catalana, fundat el 1887, precursor de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Entre 1897 i 1914 el Patronat va recollir un bon nombre de signatures que demanaven l’ensenyament en català. L’àlbum de signatures, il·lustrat pel cal·lígraf Flos fou lliurat el 26 de maig de 1914 a Prat de la Riba, per a ser arxivat a l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les signatures destaquen personalitats catalanes de tots els àmbits, com Rubió i Ors, Jacint Verdaguer, Marià Aguiló, Narcís Oller, Antoni Bulbena, Francesc Carreras Candi, Bonaventura Bassegoda, Lluís Millet, Lluís Domènech i Muntaner, etc.

Patronat de la Ensenyansa catalana [Manuscrit] : llista general d'associats. Barcelona, 1897-1914

Patronat de la Ensenyansa catalana [Manuscrit] : llista general d'associats. Barcelona, 1897-1914. Ms. 346

Entre les tasques que desenvolupà l’Associació al llarg de la seva història destaquen la concessió de beques, les subvencions a iniciatives a favor de la llengua catalana, l’organització de colònies escolars, la creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia i història de Catalunya; la creació de biblioteques escolars, etc. Potser la seva obra més rellevant va ser l’edició de llibres escolars catalans i la millora del material docent. Entre les seves publicacions destaquen: Geografia elemental de Catalunya, de Pere Blasi, Història de Catalunya: primeres lectures, de Ferran Soldevila; Introducció a la gramàtica, d’Alexandre Galí; Lliçons d’aritmètica de Concepció Vandellòs; Lliçons de gramàtica d’Alexandre Galí; Sil·labari català de Pau Romeva, Cartipàs català: mètode d’escriptura vertical, també de Pau Romeva amb dibuixos de Josep Obiols, etc.

La Biblioteca conserva entre els seus fons, a més de les diferents edicions dels llibres de text i altres publicacions de l’Associació, un seguit de documents que permeten seguir la seva història i evolució.

Entre els documents destacaríem, pel que tenen de peces úniques, els dibuixos originals que Josep Obiols va fer per a l’obra Lectures d’infants, de Maria Assumpció Pascual, en ploma i tinta xinesa; i l’àlbum de signatures descrit més amunt. Ambdues peces van ser donades a la Biblioteca per l’Institut d’Estudis Catalans.

La síndria / Josep Obiols. [1930?]

La síndria / Josep Obiols. [1930?]

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Els visitants de la Biblioteca de Catalunya sovint fan preguntes relacionades amb xifres, dades i curiositats relatives a la producció del llibre. Per aquest motiu es considera oportú fer aquesta entrada que recull xifres i dades, en aquest cas concret, sobre els primers llibres impresos: els incunables.

Sobre els incunables existeix una bibliografia prou extensa que podeu localitzar a través dels catàlegs. Però per citar algunes característiques generals dir que els incunables són els primers llibres impresos des del descobriment de la impremta fins a l’any 1500 inclòs; aquesta és una data límit convencional. Una altra característica general és que la majoria s’imprimien sense portada i alguns d’ells combinen el text imprès amb ornamentació manual, especialment les caplletres. 

La impremta és una tècnica desenvolupada per Gutenberg a Magúncia. L’invent s'estén molt ràpidament a la resta de ciutats alemanyes i en poc temps es troba en molts països europeus. La llengua dels incunables és principalment la llatina i la temàtica és bàsicament religiosa, filosòfica i literària; tot i que també hi ha obres de caràcter legal i científic. Durant aquesta època, que coincideix amb l’humanisme del renaixement, es recuperen molts autors clàssics grecs i llatins.

El primer llibre imprès fou la Bíblia de 42 línies de Gutenberg, iniciada el 1452 i acabada el 1455 a la ciutat de Magúncia. Se’n conserven 49 exemplars -molts incomplets- un dels quals es conserva al Museu de Gutenberg. Les primeres ciutats on van imprimir llibres amb aquesta nova tècnica foren: Estrasburg (1460), Colònia i Basilea. Posteriorment es troba a ciutats com Roma (1467) i París (1470).

A Espanya el primer incunable documentat és el Sinodal de Aguilafuente, imprès per Juan Parix de Heidelberg el 1472, a la província de Segòvia, que es conserva a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Segòvia.  

El primer incunable imprès a Catalunya, concretament a Barcelona, en llengua llatina és l’Ethica  d’Aristòtil, que s’ha datat l’any 1473, conservat a la Biblioteca de Catalunya.

Aristòtil

Ethica, d'Aristòtil. Barcelona, 1473

El primer incunable imprès en llengua catalana és Obres o trobes en lahors de la Verge Maria, imprès a València per Lambert Palmart l'any 1474 i conservat a la Universitat de València.

El primer incunable imprès a Barcelona i en català és Regiment de prínceps de Egidio Romano, imprès a Barcelona per Nicolau Spindeler el 1480, conservat també a la Biblioteca de Catalunya.

RegimentdePrínceps

Regiment de prínceps. Egidio Romano. Barcelona, 1480

 

Alguns incunables destacats de la Biblioteca de Catalunya són:

Rudimenta grammatices de Niccolò Perotti, imprès a Tortosa per Brun i Spindeler el 1477; la  Suma de la art de arismetica de Francesc Santcliment impresa el 1482 per Pere Posa -primer impressor català- de qui es va fer una mostra expositiva l’any 2010 a l’espai zero.

Antiquitates Judaicae de Josep Flavi imprès a Barcelona per Spindeler el 1482; destaca també la col·lecció de butlles, les edicions d’autors catalans com Ramon Llull o Francesc Eiximenis i el Liber Chronicarum per ser profusament il·lustrat.

 Els primers incunables impresos a les principals ciutats catalanes són:

-Lleida: Breviarium Ilerdensis, imprès per Botel el 1479, conservat juntament amb el manuscrit original de 1451 a l’Arxiu de la Catedral de Lleida.

-Girona: Memorial del pecador remut, de Pere Vendrell, imprès a Girona el 1483, se’n conserva un exemplar a la Biblioteca Nacional d’Espanya.

-Tarragona: Manipulus curatorum, imprès per Spindeler el 1484, conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona.

La Biblioteca de Catalunya té un fons d’incunables notable. Les dades -d'aquest moment- recullen 575 edicions que corresponen a 641exemplars. Es poden localitzar a través del catàleg utilitzant l’opció “gènere”: incunables. Una part important d'aquesta col·lecció està digitalitzada i és accessible a través de la Memòria digital de Catalunya.

A Catalunya destaquen les col·leccions d'incunables de: Universitat de Barcelona (947), Abadia de Montserrat (425), Biblioteca Pública de Tarragona (230), Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada (195), per citar alguns exemples.

La Biblioteca que conserva més incunables del món és la Bayerische Staatsbibliothek, (Múnic), que posseeix una col·lecció d’uns 20.000 exemplars que corresponen a 9.742 edicions d’incunables.

 

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

A la Biblioteca de Catalunya es guarden 190 pergamins relatius al monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt i al territori del seu domini, és a dir, Terrassa, Matadepera i altres llocs del Vallès. La major part d’aquests pergamins són escrits en els segles X i XI.  Els documents van ser rigorosament estudiats i publicats per Pere Puig, arxiver de Terrassa, i editats en tres volums per la Fundació Noguera l’any 1995. Les imatges es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya entre els 14.000 pergamins que s’hi han inserit últimament. Impressiona tenir entre les mans aquests antics fragments de pell en els quals els habitants de la comarca vallesana de fa mil anys, van fer redactar als eclesiàstics que aleshores exercien la fe pública, les seves compravendes, els seus acords matrimonials, els seus testaments o les seves donacions. A partir del seu estudi es pot investigar com vivien, què cultivaven a les seves terres, què menjaven, quines preocupacions tenien, com s’asseguraven l’atenció en la vellesa i com s’amoïnaven pel futur dels seus fills. Hi ha, però, un altre aspecte que crida l’atenció en aquests vells documents, i és el paper protagonista de les dones en totes les transaccions. Moltes són titulars dels seus béns i els compren i venen tranquil·lament, sense necessitar la benedicció marital. Elles apareixen sempre als documents, soles o al costat dels seus marits i fills, en termes d’igualtat. Per això sabem els seus noms. Joaquim Miret i Sans, que fou qui va adquirir i posteriorment va donar els documents a la Biblioteca, en va fer ressò en un article publicat al Butlletí de l’Acadèmia de les Bones Lletres el 1914. Aquests noms, molts d’origen got,  després van desaparèixer totalment del santoral: Adaleva, Adalvira, Adelgarda, Alegreta, Ansetruda, Avida, Bella, Belluça, Blancuça, Bonadona, Bonafilla, Cusca, Dolça, Eigó, Eló, Em, Emena, Emò, Ermegòncia, Ermella, Ermetruit, Espetosa, Flanda, Formosa, Fruiló, Guinedella, Guisla, Imuló, Lavegod, Nina, Òria, Oruça, Paçarella, Pelegrina, Quindiverga, Quíxol, Recosinda, Rímul, Riquell, Riquella, Sabora, Saborida, Sabrosa, Semplícia, Sicarda, Todesera, Trasgòncia, Usuló, Zèria... i moltes més.

En aquells temps llunyans de l’Alta Edat Mitjana, contràriament als tòpics vigents, l’estatus de la dona era molt més lliure del que seria posteriorment. Va ser a partir del segle XII que el dret romà, amb la figura omnipotent del pater, s’aniria imposant a l‘Europa occidental en contra del dret visigot, molt igualitari cap a tots els membres de la família i molt respectuós amb els drets – sobretot els econòmics- de les dones.

1000, juliol 1. Venda. Terrassa

1 de juliol de l’any 1000 – Els esposos Sendred i Fruiló venen terres situades a Terrassa.

 

Reis Fontanals
Arxiu

Els escolars d'avui dia no han vist mai com eren les antigues pessetes i després de conviure deu anys amb l’euro molta gent ja tampoc en recorda la imatge.  Aquí reproduïm una mostra  d'un bitllet d'una pesseta dels anys cinquanta.

Pesseta

Bitllet d'una pesseta. Any 1953

A la Biblioteca de Catalunya, entre els fons de la secció de la Unitat Gràfica, s’hi conserven força curiositats. Una de les parts a destacar és la propaganda comercial que s’ha anat aplegant des que es va crear el fons de Gravats i Estampes de la Biblioteca de Catalunya l'any 1923.

En aquest fons de documentació comercial hi podem trobar prospectes, fullets, tríptics, targetes, fulls plegats, tiquets, bitllets,  etc., de diverses mides, èpoques i tècniques d’impressió.

Els documents abasten una àmplia temàtica relacionada amb molts aspectes de la  vida quotidiana: llar, alimentació, salut, transports, diners, indumentària... També inclouen documentació de la vida cultural i empresarial:  ensenyament, art, maquinària, impremta, fires i exposicions comercials i industrials, propaganda d’editorials o llibreters, etc. Tampoc no hi falta documentació referent al lleure: esport, turisme, bars, restaurants, cinemes, balnearis, hotels...

Aquests documents tan curiosos i sovint amb dissenys que ens deixen admirats, ens permeten fer tot un recorregut per la història del comerç i la publicitat.

Bitllet_tramvia

Bitllet de tramvia de la Companyia de Tramvies (finals del segle XIX)

 

PíndolesDr. Ayer

Pildoras catárticas del doctor Ayer. Finals del segle XIX

 

Hotel Florida

Gran Hotel La Florida. El Doctor Andreu fou qui donà impuls a la idea de construir aquest hotel l’any 1924. Posteriorment s’hi allotjarien personatges tan coneguts com: Ernest Hemingway, George Sanders, Rock Hudson, James Stewart i la princesa Fabiola entre d’altres

 

Moda1910

Mostra de propaganda comercial de moda de l’any 1910

 

Aquests materials tan interessants es poden consultar a la sala de Reserva de la Biblioteca de Catalunya.

 

Victòria Casals
Servei d’Accés i Obtenció de Documents