Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29            

Etiquetes



El Blog de la BC

En el decurs de la catalogació de fons bibliogràfics patrimonials solen produir-se sorpreses de tota mena. La majoria, es resolen amb una comprovació rutinària; altres, requereixen la consulta d’exemplars similars; i després, hi ha casos misteriosos que esdevenen tot un repte. Aquesta és la història d’un d’aquests misteris. A l’hivern de 2015 es detectà un registre bibliogràfic amb informacions contradictòries i possibles errors. Sota l’aparença d’un llibre religiós del segle XX, es descobrí un tresor que podia ser un incunable. El document, de gran bellesa però molt incomplet, semblava ser un llibre d’hores. La inexactitud al registre bibliogràfic de les dades més elementals (títol, autoria o peu d’impremta) es devia a l’absència de portada i colofó, així com a la falta de nombrosos quaderns del corpus documental. La revisió catalogràfica, i sobretot la identificació del document, anticipaven una investigació molt complicada atès el seu estat i la falta d’informació bibliogràfica.

La fase prèvia a la identificació passava per definir exactament quin era l’estat ideal de l’obra. Calia esbrinar el nombre total de quaderns per tal de poder comparar-lo amb edicions similars. No fou una tasca fàcil. L’exemplar de la Biblioteca només compta amb dos quaderns quantificables i sencers, amb l’afegit que en aquest tipus d’obres només s’identificava el 1r full dels quaderns. Per foliar amb coneixement, s’analitzaren les seqüències litúrgiques de les hores majors (matines, laudes, vespres, completes) i menors (terça, sexta i nona) amb l’objectiu d’analitzar els buits existents. Així i tot, no fou possible establir una seriació lògica de les signatures ni de la foliació. A pesar de les dificultats i dels dubtes, existien algunes dades segures i objectivables (com la de les línies per caixa de text) que ajudaren a acotar l’any d’edició. La fortuna féu que no existissin moltes edicions de 27 línies, així que la forquilla es va reduir al període comprès entre 1498 i 1502.

El cercle s’anà estrenyent, però encara calia afinar l’any d’edició i esclarir l’impressor i l’artista col·laborador. Es consultaren edicions digitalitzades d’arreu del món per identificar l’artista o gravador i, fins i tot, es buscà en el text alguna invocació a algun sant, que permetés identificar a qui estava dedicat el llibre d’hores o a quina litúrgia pertanyia (Roma, París, etc.). Aquesta no era una cerca menor, ja que, per exemple, la majoria de llibres d’hores d’ús parisenc d’aquella època es dedicaven a santa Genoveva (sainte Geneviève).

Malgrat totes les investigacions, l’obra no ha estat identificada al 100%. La consulta d’edicions molt similars[1], com les referenciades a Lacombe[2] amb els números 109 i 113, o la cerca al Gesamtkatalog[3], que indica detalls tan importants com els reclams a la fi dels quaderns o les primeres frases d’algunes pregàries, ha permès afinar l’any d’edició entre 1501 i 1502. La identificació, tanmateix, s’allargà algunes setmanes fins que es considerà que el document -amb tota probabilitat- és un llibre d’hores segons el ritus romà, imprès als voltants de 1501 i que l’autor dels gravats era el famós artista Philippe Pigouchet.

L’obra

El llibre d’hores Res 358-12º és una joia bibliogràfica i artística. Les Ces Presentes heures a lusaige de Romme foren impreses sobre vitel·la als tallers parisencs de Simon Vostre vers 1501 amb l’extraordinària col·laboració de l’artista Philippe Pigouchet, segons Renouvier[4]. Pigouchet destacà al seu temps per l’extraordinària bellesa i execució dels seus gravats sobre planxa metàl·lica mitjançant la tècnica criblé, que ell mateix introduí.

L’ús de la criblé consistia a efectuar una sèrie de petits punts sobre planxes de metall tou (una amalgama de coure i estany) amb l’objectiu que les figures o els paisatges inserits assolissin un major relleu i vivacitat. El conjunt gràfic del llibre s’organitza en dues parts. Una de major rellevància, i a làmina sencera, conté les representacions de l'home anatòmic, el martiri de sant Joan evangelista, el petó de Judes, l'Anunciació, la Visitació, Pentecosta, el calvari de Jesucrist, la Nativitat o l'adoració dels Mags d'Orient, entre altres episodis de la vida i passió de Jesucrist. La sèrie gràfica menor està formada per orles d’una finor i bellesa exquisides amb escenes de les sibil·les, les virtuts, la dansa de la mort, personatges grotescos i altres representacions de la vida quotidiana com la caça o la música.

Detall de la Sibil·la cumana policromada en daurats i tons vermells. Observi’s també la riquesa cromàtica de la part inferior de l’orla on apareix un personatge grotesc. (recto del f. ms. 24)

Detall de la Sibil·la cumana policromada en daurats i tons vermells. Observi’s també la riquesa cromàtica de la part inferior de l’orla on apareix un personatge grotesc. (recto del f. ms. 24)

 

Detall de l’orla vertical del verso del f. número 16 amb motius al·legòrics on es reconeix un amoret amb una guitarra.

Detall de l’orla vertical del verso del f. número 16 amb motius al·legòrics on es reconeix un amoret amb una guitarra

 

En el cas d’aquest exemplar, un gran nombre d’orles foren acolorides a posteriori. Algunes presenten una coloració monocroma en vermell, verd o tons liliacis provocant que els detalls dels gravats es desdibuixin. La majoria, no obstant, presenten una policromia perfectament treballada, on es detecten traços perfilats en daurat que sublimen la bellesa de l’escena, com és el cas del recto del 1r full del quadern d, foliat en llapis amb el número 5.

3

Detall de l’orla inferior amb l’escena policromada de l’oració de Jesús als horts de Getsemaní (verso del f. signatura d1)

El llibre d’hores està imprès en lletra gòtica, a 27 línies, i amb les inicials miniades en blau, vermell i daurat. És curiós destacar que en algunes pàgines es poden observar les línies o pautes d’escriptura à la manière ancienne pròpies del llibre manuscrit, així com l’ús d’abreviatures. 

Detall de l’orla inferior amb motius grotescos on es poden copsar els efectes de la tècnica del criblé.  Noti’s també les caplletres miniades de les caplletres i les restes de les pautes de text. (recto del f. ms. 18)

Detall de l’orla inferior amb motius grotescos on es poden copsar els efectes de la tècnica del criblé. Noti’s també les caplletres miniades de les caplletres i les restes de les pautes de text. (recto del f. ms. 18)

Philippe Pigouchet ha generat sempre admiració entre bibliòfils, llibreters i historiadors de l’art. Gran part de l’interès respon, evidentment, a factors crematístics. Però un dels valors més transcendents del seu treball és la capacitat que té per transportar el lector vers un món pretèrit a través dels seus gravats. Pigouchet s’allunya, alguns moments, del món palatí per abocar-nos (literalment) a la finestra de la vida quotidiana on la música, el pasturatge o la caça prenen una dimensió nova i, segurament, desconeguda per nosaltres.

Orla horitzontal inferior amb escena de la sega (recto del f. Ms. 17)

Orla horitzontal inferior amb escena de la sega (recto del f. Ms. 17)

 

Orla vertical amb escena de música (verso del f. Ms. 17)

Orla vertical amb escena de música (verso del f. Ms. 17)

 

 

Orla vertical amb escena pastoral (recto del f. Ms. 17)

Orla vertical amb escena pastoral (recto del f. Ms. 17)

 

L’enquadernació, signada “Alf. Ballmüller” a la part inferior del contraplà posterior, està realitzada en pergamí a la romana amb tancadors de pergamí. L’exemplar fou adquirit al Sr. Alexandre de Riquer el 14 d’abril de 1924.

8

Detall de l’enquadernació

 

Ces presentes heures a lusaige de Romme ... [París: Philippe Pigouchet & Simon Vostre... ca. 1501?]. [192] p., 12º (18 cm).

Versió digital. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/llibimps16/id/78433

TOP: Res. 538 12º 

Xavier Gonzàlez Cuadra
Reserva impresa i Col·leccions especials 

 

[1] La societat Vostre & Pigouchet féu en 18 anys més de 180 edicions de llibres d’hores.

[2] Lacombe, Paul (1907). Livres d’heures imprimés au XVe et au XVIe siècle conservés dans les bibliothèques publiques de Paris. Paris: Imp. Nationale.

[3] Gesamtkatalog der Wiegendrucke. Consulta digital. http://www.gesamtkatalogderwiegendrucke.de/

[4] Renouvier, Jules (1862). Des gravures sur bois dans les livres de Simon Vostre, libraire d’Heures. Paris: Aubry.

Per a un escriptor tenir a les mans el seu primer llibre imprès ha de ser un goig, sens dubte; però el primer de Maragall, a més, té una història ben emotiva.

Maragall ja havia publicat alguns poemes en diverses revistes de l’època, especialment a Ilustració Catalana, entre els quals, el 30 d’abril del 1888, el seu primer poema important, «L'oda infinita», una obra que conté la seva teoria poètica.

L’estiu d’aquell mateix any va a passar uns dies a Puigcerdà amb els pares i les germanes i coneix Clara Noble, amb qui es casarà el 27 de desembre del 1891 a l’església de Santa Anna de Barcelona.

El matí del casament, rep a casa una caixa amb 100 exemplars del que esdevindrà la seva primera obra impresa. En una carta al seu íntim amic Anton Roura, del 5 de febrer del 1892, ho explica:

«...també t’envio un llibret que et sorprendrà com me va sorprendre a mi. En Pep Soler ja de temps m’anava sostraient composicions publicades i no publicades a pretext d’ensenyar-les an en Sardà, a l’Yxart, a l’Oller, dient-me que els agradaven molt. Lo cas fou que el dematí del dia que m’havia de casar rebo a casa una caixa amb cent exemplars impresos, numerats, de poesies meves i traduccions de Goethe (...) No et puc explicar lo molt que això em va commoure...».

Primeres dues pàgines de la Carta de Joan Maragall a Anton Roura, del 5 de febrer de 1892 (mrgll-Mss. 6-54-5)

Primeres dues pàgines de la Carta de Joan Maragall a Anton Roura, del 5 de febrer de 1892 (mrgll-Mss. 6-54-5)

El «llibret» es titula Poesias, el va editar a Barcelona La Ilustració Catalana i el va imprimir Fidel Giró. Es tracta d’una edició limitada de cent exemplars que li van regalar els seus amics Enric Buxaderas, Jeroni Buxareu, Emili Clausolles, Joan Gubern, Francesc Matheu, Narcís Oller, Josep Ribas, Anton Romaní, Víctor Sanpere, Joan Sardà, Josep Soler, Josep Ventayol i Josep Yxart.

A la biblioteca es conserven quatre exemplars d’aquesta obra. El primer pertany al fons Joan Salvat, és l'exemplar 17/100 i té una anotació manuscrita del seu propietari al vers del full de guarda: «Relíquia maragalliana. 1a ed. del primer llibre de versos de l'autor. Molt rar!». Aquest exemplar s'ha digitalitzat i es pot consultar a la col·leció de lliure accés Llibres impresos. S. XIX-XX de la Biblioteca de Catalunya, al repositori cooperatiu Memòria Digital de Catalunya.

Els altres quatre es conserven a l'Arxiu Joan Maragall i pertanyen al fons familiar. L'exemplar 1/100 té una dedicatòria autògrafa del poeta: «A En Josep Soler», i signa amb el seu nom i cognom. L'exemplar 43/100 també té la dedicatòria autògrafa de Maragall, que dedica «A n’En ROURA», i signa només amb el cognom.  Els altres dos, els exemplars 67/100 i 68/100, no duen dedicatòria.

Exemplar 1/100 dedicat a Josep Soler (mrgll-(POE) Poe)

Exemplar 1/100 dedicat a Josep Soler (mrgll-(POE) Poe)

Exemplar 1/100 dedicat a Josep Soler (mrgll-(POE) Poe)

El llibre recull catorze poemes de Maragall i cinc traduccions de J.W. Goethe, pràcticament tota l'obra escrita fins aquell moment.

Taula de contingut de llibre «Poesias» de Joan Maragall (mrgll-(POE) Poe)

Taula de contingut de llibre «Poesias» de Joan Maragall (mrgll-(POE) Poe)

L’any 1895 Maragall tria el mateix títol per al primer volum de poesies que li edita L’Avenç, que inclou algunes de les poesies que va triar Josep Soler i totes les que va escriure entre el 1891 i el 1895, entre les quals la tan coneguda «La vaca cega», els «Goigs a la Verge de Núria» i l’«Excelsior».

Esther Vilar
Arxiu Joan Maragall 

 

Bibliografia

Maragall, Joan. Obres completes. Apèndix. Vol. XXV. Barcelona : Edimar, 1955.
Maragall, Joan. Poesia. Edició crítica, a cura de Glòria Casals. Barcelona: La Magrana, 1998.
Maragall, Joan. Poesies. Barcelona : L’Avenç, 1895.