Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

Etiquetes



El Blog de la BC

Aquest mes de novembre la Biblioteca s’ha vestit de festa bibliotecària, el dia 8 de novembre la BC acollia una trobada de més de dos-cents bibliotecaris convocats pel Servei de Biblioteques i pocs dies més tard, el dijous 22 de novembre es celebraven les 13s Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, organitzades pel COBDC amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya. La sessió inaugural, a càrrec d’Steve Coffman, Vicepresident de Library Systems and Services, es va presentar el dia abans al Cibernàrium. El ponent féu una profunda reflexió sobre el paper de les biblioteques en la societat. Entre moltes aportacions parlà del cost de la catalogació, de la competència en el medi digital, dels nous reptes duts a terme per les biblioteques (activitats, xarxes socials...). Coffman analitzà el paper del bibliotecari i del coneixement que la societat espera d’ell, finalitzà proposant la recuperació de l’expertesa en els recursos bibliogràfics tant físics com digitals.

El dijous 22, es dedicà a les ponències, tallers i jornades, com es pot veure en el programa. Els convidats foren diversos i de diferents àmbits, els temes tractats foren de força actualitat: les biblioteques públiques i els seus projectes de futur, hàbits lectors, la xarxa i el concepte d’intel·ligència col·lectiva, la preservació digital, els formats oberts (open data), el llibre electrònic, els repositoris digitals, les problemàtiques legals associades a tots aquests programes com els drets d’autor, el projecte de llei de transparència i accés a la informació i la documentació audiovisual a la qual es dedicà una jornada. L'organització anuncià que properament les presentacions estaran disponibles a la web.

Es poden destacar convidats com el periodista Jaume Barberà, que féu una reflexió sobre la informació, el poder, i la seva repercussió en la societat. Jaume Barberà, amb el títol “Impliquem-nos” volgué transmetre a l’audiència la necessitat de buscar informació veraç i de reaccionar davant la opacitat del poder i les injustícies socials. Dolors Reig, coneguda en molts entorns per la seva trajectòria en el sector d’Internet, féu un discurs molt positiu sobre les possibilitats de la xarxa.

De la jornada de documentació audiovisual es poden destacar aspectes com la metodologia d’avaluació d’un banc d’imatges fixes, els usos i possibilitats de la web mòbil, i les directrius de preservació.

 

Sala de la Caritat, Jornada de Documentació Audiovisual

Sala de la Caritat. Jornada de Documentació Audiovisual

La Jornada destacà per la bona organització, una novetat molt aplaudida pels assistents com a nou format molt dinàmic, foren les sessions Pecha-Kucha, en el qual cada ponent només disposa de sis minuts i quaranta segons per fer la seva intervenció. Aquest sistema fomenta l’intercanvi d’idees i obliga als ponents a sintetitzar i transmetre l’essència dels continguts.

La majoria de sessions es desenvoluparen en el marc de les sales de l’Institut d’Estudis Catalans i algunes a la sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, un conjunt històric per tractar temes ben actuals.

Twitter acompanyà tota la Jornada i fou una manera molt àgil de fer arribar als seguidors les idees que s’anaven exposant. Es poden trobar els comentaris de les Jornades a través de la hashtag #13JCD o es pot consultar un històric de les piluades creat pel Grup Gics. Finalment la cloenda fou a càrrec del conseller Ferran Mascarell, que destacà el Pla de Biblioteques de la Generalitat i la Biblioteca de Catalunya com a elements principals en l’agenda del Departament de Cultura.

El divendres dia 23 es dedicà a fer visites professionals a diferents centres. Unes jornades breus, dinàmiques i carregades de continguts.

 

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Tal dia com avui, de l’any 1490, es publicava a la impremta de Nicolau Spindeler, a València, el millor llibre del món. Així va qualificar Cervantes, al Quixot, la novel·la catalana de més impacte i prestigi internacional: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Quixot_1605_Cerv.vitrI-4

Cervantes Saavedra, Miguel de. El Ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha. Madrid, 1605. Top. Cerv. vitr. I-4

La primera edició va tenir un tiratge de 715 exemplars. Aviat es va convertir en tot un best-seller que era llegit amb molt d’interès perquè, a part de ser una obra molt divertida, estava plena de referències i detalls de l’actualitat que la gent entenia i relacionava amb els fets de l’època.

La seva difusió per Europa va ser extraordinària, gràcies a les traduccions: primer la castellana (1511), però sobretot la italiana (1538) i més tard la francesa, ja al segle XVIII.

De l’edició princeps se’n conserven pocs exemplars: un a la Biblioteca Universitària de València, un de molt incomplet a la BC, un a la British Library a Londres, i un altre a la Hispanic Society of America a Nova York. Aquest darrer havia estat propietat del bibliòfil hispanista nord-americà Archer Milton Huntington. El bibliòfil català, Isidre Bonsoms, l’any 1903 va escriure Huntington per oferir-li el manuscrit de la traducció catalana del Decameró de Boccaccio, que formava part de la seva biblioteca, a canvi del Tirant de 1490, però no li va sortir bé. Altrament, potser avui estaria integrat als fons de la BC com altres tresors de la col·lecció Bonsoms-Chacón. Al nord-americà no li va engrescar la proposta i no s’hi va avenir. Amb tot però, va ser el principi d’una bona amistat, i quan Huntington l’any 1904 va fer un facsímil de l’incunable, el va dedicar a Bonsoms. Ho llegim a la correspondència que van tenir els dos bibliòfils durant deu anys.

La 2a edició va sortir al carrer a Barcelona el 16 de setembre de 1497, a cura del llibreter Pere Miquel i l’impressor Diego de Gumiel, amb un tiratge de 300 exemplars. Se’n conserven tres exemplars: un d’ells altre cop a la Hispanic Society of America de Nova York;  i els altres dos, incomplets, a la BC, (un que prové del fons Aguiló 2-V-3 i l’altre de la Biblioteca Dalmases 2-V-4).

Tirant_1497_f_14v

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Barcelona, 1497. Top. 2-V-4, Foli 14v

Ja entrat el segle XVI, el mateix impressor Diego de Gumiel es va encarregar de la traducció castellana – anònima -  que va estampar a Valladolid, el 28 de maig de 1511, tot i que no es presentà com a traducció pròpiament dita. D’aquesta peça se’n conserven dos exemplars: un pertany a una biblioteca privada, a Toledo; l'altre, també de la col·lecció Bonsoms, el custodia la BC.

Tirant_1511

Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Edició castellana. Valladolid, 1511. Top. Bon. 9-III-1

Aquest és, doncs, l’únic exemplar al món en una col·lecció pública. És tracta d’una peça magnífica. L’enquadernació, de gran valor artístic, és de finals del segle XIX, i obra de José Grimaud. Es tracta d’una enquadernació figurativa, que reprodueix la xilografia de la portada del llibre, amb una orla floral que emmarca la figura del cavaller Tirant.

Totes aquestes peces són singulars i valuoses, com l’obra, que fou traduïda i tingué repercussió a tota Europa. Tot i així, no es torna a trobar impresa fins a finals del segle XIX. Al segle XX va ser recuperada i posada a l’abast dels lectors gràcies a nombroses edicions, adaptacions i traduccions. L’any 2007, l’exemplar de la BC de l'edició de 1497 va formar part de la mostra Cultura catalana singular i universal exhibida a la Fira de Frankfurt .

 

Lourdes Martín
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

El dipòsit legal té com a missió recollir exemplars de les publicacions de tot tipus i en qualsevol suport, destinades a la distribució o comunicació pública, amb la finalitat de preservar el patrimoni bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual i digital, i permetre'n l’accés a la ciutadania.

La Biblioteca de Catalunya és el centre de conservació del dipòsit legal català. També és responsable de les oficines que gestionen el dipòsit legal a Catalunya.

Fins al 29 de juliol de 2011, la normativa aplicable al dipòsit legal era la dels anys 1957, 1971 i 1973. La Llei 23/2011, de 20 de juliol, de dipòsit legal, ha creat un nou marc legal, adaptat a les noves realitats del S. XXI. Entre altres novetats, cada comunitat autònoma té la potestat de regular la gestió del dipòsit legal. El reglament de Catalunya es va aprovar el passat dia 9 d’octubre, amb el Decret 116/2012, de 9 d'octubre del dipòsit legal.

Els canvis més remarcables són:

- L’editor és el responsable de constituir el dipòsit legal. Fins a l’entrada en vigor de la nova llei, la responsabilitat era de l’impressor. Aquesta novetat garanteix la preservació d’un patrimoni documental més coherent i la conservació dels docu­ments íntegres (quan estan formats per més d’una unitat física), ja que l’editor farà arribar els documents tal com seran distri­buïts públicament.

- Els recursos electrònics publicats en línia també són objecte de dipòsit legal i això permet la conservació de l'arxiu d'internet.

- Les reimpressions no necessiten un núme­ro de dipòsit legal diferent del de l’edició original.

- Els editors de fora de Catalunya que publi­quin en català o aranès, hauran de fer arri­bar a la Biblioteca de Catalunya un exem­plar de cada obra.

Es redueix la quantitat d’exemplars a lliu­rar per part dels editors, productors, etc. Com a màxim seran quatre exemplars i, en cer­tes tipologies de material, la quantitat es redueix fins a un exemplar.

Aquests canvis actualitzen el corpus jurídic i fomenten la participació activa del sector editorial. L'objectiu d'aquesta actualització legal és conservar de manera coherent el patrimoni intel·lectual català.

Podeu trobar més informació a la web de la BC

Maite Cuende
Secció de Coordinació del Dipòsit Legal de Catalunya

Acabem de tancar la tercera temporada de “Llegim al jardí”. Aquesta activitat es va iniciar l’any 2010 amb l’objectiu de donar un ús cultural als jardins Jordi Rubió i Lluch -on es troba la seu principal de la Biblioteca de Catalunya, entre d’altres institucions culturals- i a la vegada convertir-los en un punt d’interès de la ciutat.

La Biblioteca de Catalunya, en col·laboració amb el districte de Ciutat Vella, Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona i el bar El jardí, ha tornat a treure  taules i cadires a l’exterior de la Biblioteca, donant aire i llum a la lectura i obrint un espai de convivència cultural a peu de carrer.

Des del 4 d’abril fins al 31 d’octubre l’espai ha estat obert, tot oferint uns serveis que són ja tradicionals:

-      Préstec i intercanvi de llibres
-      Lectura de la premsa del dia
-      Accés a la xarxa wifi
-      Visita al claustre gòtic
-      Cafeteria
-      Ús de jocs (dames i escacs), nou d'aquest any.

 

 

llegim al jardi 2

Ús de la wifi. Foto: BC.

 

Els visitants, molt variats, utilitzen l’espai de manera molt diferent.  Hi ha qui aprofita la pausa de  la seva jornada laboral per llegir el diari i menjar una mica; hi ha qui dedica una estona diària a la lectura d’un llibre que sol deixar reservat; hi ha qui descobreix l’espai enmig de l’itinerari turístic i hi fa parada, i també hi ha qui aprofita l’ús de la wifi. Aquest any ha estat molt exitosa la introducció d’uns jocs d’escacs i dames gegants que han estat molt amortitzats, si tenim en compte que gairebé sempre han estat en ús per part de turistes, estudiants, veïns, gent del barri...,  que han trobat un punt de comunicació, en alguns casos, salvant la barrera de l’idioma.

 

579648_295787337182463_967136957_n

Jugant a escacs. Foto: BC

L’ombra dels arbres els dies de sol i l’aixopluc dels arcs gòtics els dies de pluja han permès el correcte desenvolupament de l’activitat. Aquest any han estat més de 12.000 persones les que han compartit l’espai i han fet ús dels serveis d’una manera cívica.

La direcció de la Biblioteca de Catalunya ha avaluat positivament els resultats de l’activitat i té molt interès a repetir-la l’any vinent. Es preveu, fins i tot, ampliar la seva durada de març a novembre amb l’objectiu de donar continuitat a aquest ambient cultural a l’entorn de la Biblioteca i dels jardins de Rubió i Lluch.

Núria Altarriba
Servei d'Accés i Obtenció de Documents