Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

Etiquetes



El Blog de la BC

“La impremta, l’editorial i la llibreria han estat sempre l’instrument més fàcil de la difusió i l’intercanvi d’idees. Més enllà encara que la paraula, perquè la conserven i la perpetuen en les pàgines dels llibres i li fan salvar les fronteres del temps i de l’espai” (Jordi Rubió, Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó, p. 23)

Al llarg dels segles, en el camí que va entre la difusió i l’intercanvi d’idees, entre l’escriptura, la composició i la impressió, fins a la lectura, molts documents es perden en el temps, per els canvis d’hàbits socials i intel·lectuals, les preferències literàries i els corrents de pensament. Són llibres que no sortiran en les seleccions de joies bibliogràfiques, perquè aparentment no tenen cap tret rellevant, ni de forma ni de contingut. Formen part d’un gruix d’obres patrimonials que han anat pervivint al llarg dels segles, i que sovint el seu valor rau en la singularitat i exclusivitat.  Han restat en l’anonimat fins que una recerca o l’interès d’un investigador els ha fet sortir a la llum. A la Biblioteca de Catalunya hi ha molts casos que exemplifiquen aquest “despertar”, com ara les “troballes” resultat de l’estudi de la història de la impremta i els impresos antics en un determinat àmbit geogràfic. Posem per cas Perpinyà, que fins a mitjans del segle XVII formava part de Catalunya, i tres impresos dels segles XVI i XVII en català i integrants del fons Aguiló: el Libre en el qual se tracta de la miraculosa conversió y sancta vida y grans miracles que féu lo gloriós sant Honorat, de Miquel Corrons, el Libre primer y segon dels miracles que lo Senyor ha obrats per medi de la sanctíssima Relíquia del gloriós Sant Joan Baptista, de Miquel Llot de Ribera, tots dos de 1590 i impresos per Samsó Arbús; i La devota peregrinació de la Terra Sancta y ciutat de Hierusalem, de Miquel Matas, de 1627, imprès per Lluís Roure. Tots tres comparteixen singularitat – els dos primers, que se sàpiga, són exemplars únics, i del tercer n’hi ha un altre exemplar a França però de consulta restringida -, estan escrits en català, són de temàtica religiosa i han estat poc estudiats, excepte la Devota peregrinació, que és l’únic que ha estat objecte d’estudis i fins i tot d’una edició. 

Corrons, Miquel. Libre en el qual se tracta de la miraculosa conversió y sancta vida y grans miracles que féu lo gloriós sant Honorat

Corrons, Miquel. Libre en el qual se tracta de la miraculosa conversió y sancta vida y grans miracles que féu lo gloriós sant Honorat

I els autors també resumeixen tot això: han estat poc, o gens, estudiats, no són gaire coneguts, i mostren els lligams culturals i religiosos existents als segles XVI i XVII entre la Catalunya del Principat i la Catalunya del Nord. De Miquel Corrons se sap que era rossellònès, com també Miquel Llot de Ribera, que nasqué a Clairà i morí a Lleida, i de Miquel Matas se sap que era d’Olot i, que com molts religiosos de l’època, fou destinat a diversos llocs, primer a Sant Pol de Mar i després a Blanes, on va morir. Són, com les edicions perpinyanenques de les seves obres, escriptors que han passat desapercebuts, tret de Matas, que potser ha tingut més fortuna, però ha passat força temps ignorat.

Matas, Miquel. La devota peregrinació de la Terra Sancta y ciutat de Hierusalem

Matas, Miquel. La devota peregrinació de la Terra Sancta y ciutat de Hierusalem

Es tracta, doncs, d’unes obres que provenen d’una col·lecció cabdal per a la fundació de la Biblioteca de Catalunya, que tenen la peculiaritat de ser edicions inèdites, que les escrigueren uns autors religiosos que han quedat oblidats i que exemplifiquen els molts petits tresors, supervivents únics al pas del temps, que es redescobreixen en el fons que la Biblioteca conserva.

Rareses impreses que una recerca ha fet despertar i que mostren com la impremta fou, efectivament, un instrument magnífic per difondre i intercanviar idees i pensaments, i  una peça clau per traçar el camí entre la paraula escrita i la paraula llegida, més enllà del temps, de l’espai: el coneixement.

Mercè Comas
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

El meu avi, Manel Rocamora,va publicar un poema al diari Lo Geronés, però no sé l’any ni on puc trobar el diari. Podrien ajudar-me?

Fins fa pocs anys aquest tipus de consulta requeria moltes hores de dedicació, paciència i una mica de sort. Avui en dia, aquests elements segueixen sent necessaris, però la digitalització de col·leccions de diaris i revistes, i sobretot la possibilitat de fer cerques dins el text complet de les publicacions, ens ha facilitat la recerca i la consulta.

Per resoldre aquesta consulta en qüestió, podem:

- Buscar en el catàleg de la nostra biblioteca o el de les biblioteques universitàries i públiques, per saber si tenen el diari i si està digitalitzat.

- Buscar directament a les hemeroteques digitals que pensem que poden haver digitalitzat aquesta publicació (locals, comarcals, autonòmiques).

- Fer la cerca a Google. A hores d’ara ja ningú nega les possibilitats com a font d’informació de Google. Sovint, és la millor manera de començar una recerca. Altres vegades, és l’únic lloc on trobem una informació o és la manera més ràpida d’arribar-hi. En aquest cas, la cerca de la revista a Google ens porta a una de les hemeroteques digitals.

Hem de tenir en compte:

- On està editada la publicació. Mirar el catàleg de la biblioteca de la localitat, la web de l’arxiu municipal i comarcal. Si és d’altres comunitats autònomes, hem de tenir present que molts governs autonòmics coordinen les biblioteques i hemeroteques digitals de la seva comunitat (Andalusia, Múrcia, Galícia, Madrid, etc.)

- Els catàlegs no sempre tenen enllaçada l’edició digital.

- Una mateixa cerca a diferents dipòsits pot donar diferents resultats. Comproveu-ho cercant Manel Rocamora a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica i a l’Hemeroteca digital de l’Arxiu Municipal de Girona . Tots dos tenen la publicació digitalitzada, però fent la cerca en el text complet només recuperem la notícia en un d’ells.

No pretenem fer una relació de totes les hemeroteques i dipòsits digitals, sinó oferir una selecció que trobem útil i on trobar-ne més.

 

ARCA. Arxiu de revistes catalanes antigues, representatives dins la cultura i la societat catalana. Destaquen títols com La Veu de Catalunya, Destino, La Publicitat, etc.

Fons local de publicacions periòdiques digitalitzades. Publicacions periòdiques d'àmbit local de les biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona, des de mitjans del s. XIX. Es tracta de publicacions locals, que difícilment es trobaran en altres llocs: revistes de curta durada i tiratge curt, butlletins d’entitats locals, fulls parroquials, etc.

XAC_Arxius comarcals. Premsa històrica digitalitzada de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, entre 1808 i 2009. Són publicacions locals, butlletins d’entitats, algun diari, que sovint costa trobar en altres llocs.

Premsa digitalitzada de l’Arxiu Municipal de Girona. L’Hemeroteca de l’Arxiu Municipal ha digitalitzat 24 capçaleres de premsa gironina, entre 1808 i 2010. En alguns casos es tracta de  diaris d’àmbit local, i d’altres generals. Destaca la col·lecció del diari Avui, des del 1990 al 2011.

Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.  Biblioteca i hemeroteca especialitzada en temàtica i autors locals, formada per el fons de publicacions periòdiques i monogràfiques que es conservaven a l'Ajuntament de Tarragona i la biblioteca de temàtica tarragonina del notari i bibliòfil Josep Gramunt i Subiela.

Biblioteca virtual de Prensa histórica  Projecte de digitalització cooperatiu del Ministerio de Cultura, les comunitats autònomes i institucions científiques o culturals. Recull més de 2.000 publicacions periòdiques de 50 biblioteques.

Hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional. Publicacions periòdiques digitalitzades de la Biblioteca Nacional. A més, dóna una informació detallada amb la descripció i la història de cada capçalera.

 

A més de buscar a les hemeroteques una per una tenim l’opció de fer cerques als recolectors de recursos, que recuperen informació de diferents dipòsits digitals. Hem de tenir en compte, de tota manera, i podem fer la prova, que la informació que recuperem fent la cerca en aquests recolectors no sempre coincidirà amb la que trobem interrogant-los un per un.

Hispana. Repositori que dóna accés les col·leccions digitals de biblioteques, arxius i museus espanyols. Més de 4 milions d'objectes digitals de 195 repositoris d'arreu d'Espanya. Destaquen els repositoris d'universtitats i comunitats autònomes.

Eureca!  Dipòsit digital que dóna accés al contingut de 14 col·leccions digitals d'entitats d'àmbit català: ARCA, RACO, RECERCAT, CALAIX....). Més de 300.000 documents en diferents formats (llibres, revistes, diaris, fotografies, mapes, etc.) 

 

Per trobar altres hemeroteques digitals:

Otras hemerotecas. Selecció d’hemeroteques digitals elaborada per la Biblioteca Nacional.

Documents per a la història. Selecció de recursos digitalitzats (hemeroteques, biblioteques, etc.) elaborada per el Departament d’Història Moderna de la UAB. Està organitzada geogràficament, des dels recursos d’abast mundial als més específics, en el cas català. És una selecció personal.

Sobretot, no podem quedar-nos amb la primera resposta que trobem ni donar-nos per vençuts. Val la pena que perdem una mica de temps navegant per les diferents hemeroteques, perquè la informació que recuperen pot variar molt. 

 

 

TÍTOLS

ANYS

CERCA TEXT COMPLET

DESCÀRREGA

ARCA

300

S. XVII--

Sí. PDF

Biblioteca Virtual de Prensa   histórica

+ 2.000

1800--

Sí (no sempre)

JPG. Pàgina a pàgina

Hemeroteca Digital - BNE

+ 1.000

 

Sí. PDF

Fons local de publicacions   periòdiques digitalitzades

251

1860-

Sí. PDF

XAC_Arxius comarcals

+ 500

1808-

Sí. PDF

Arxiu Municipal Girona

24

1808-2010

Sí. PDF

Tarragona

59

1808-1966

Sí. PDF

Hispana

+ 200 repositoris

 

No

Enllaç a cada recurs

Eureca

300.000

 

Sí. PDF

 

Marga Losantos
Servei d'Accés i Obtenció de Documents 

Els primers catàlegs manuals de la Biblioteca de Catalunya, els fundacionals, van ser l’alfabètic d’autors i el sistemàtic de matèries segons la CDU. Fins l’any 1940 no es va fer l’alfabètic de matèries.

Jordi Rubió i Balaguer (director de la biblioteca des del 1914 al 1939), al manual Com s'ordena i cataloga una biblioteca, recomana un tipus de fitxa o cèdula en funció del catàleg. I tal com es feia des del principi a la Biblioteca de Catalunya, es decanta pels models de fitxes soltes i movibles, escrites a mà o mecanografiades”, al contrari dels catàlegs en forma de llibre, ja en desús, on s’hi escrivia tot seguit sense permetre la intercalació de noves entrades i dificultava la consulta de més d’un usuari alhora.

Per a la redacció del catàleg d’autors, al principi se seguien normes generals de catalogació europees. Es va optar per les cèdules horitzontals agrupades en cedularis “d’algun model semblant als inventats per la casa Staderini, de Roma“, que en fabricava per encàrrec de la Biblioteca Vittorio Emanuele des de 1882.

I com eren aquests cedularis?

Cedulari italià

Cedularios para catálogos y otros articulos para bibliotecas : descripcion y tarifas. Roma, [1897 o post.]

 

La tria de la BC es va inspirar en aquest model de l’Staderini. Curiosament, Manuel Rubió i Balaguer n’era l’agent a Catalunya.

Les cèdules eren de paper de fil resistent, de 240 x 118 mm, ratllades per una cara. Es col·locaven en els cedularis d’enquadernació mòbil i n’hi cabien unes 400. Per afluixar o estrènyer el volum se servien d’una claueta. La biblioteca encara els conserva tots - 2.414 – que contenen 800.000 fitxes, el 55% de les quals són manuscrites, i es poden consultar a la sala general. Entre el personal actual de la BC, encara hi ha algú que guarda la clau i ens podria explicar el truc per obrir-los...

 

cèdules

Mostra de fitxes

 

Pel catàleg sistemàtic de matèries, se seguia la CDU amb les adaptacions per a les biblioteques populars de la Diputació, obra del mateix Rubió i Balaguer. Es va escollir la fitxa belga internacional, en calaixets amb rètols per indicar-ne el contingut. Era de cartolina gruixuda, de 125 x 75 mm, amb el pautat preceptiu de ratlles horitzontals amb dues línies verticals a l’esquerra i foradada a la part inferior; per on s’hi passava una barra que subjectava les fitxes al calaix, i es cargolava o descargolava quan calia intercalar-ne de noves.

Quan més endavant es va començar a redactar l’alfabètic de matèries, també es va fer amb aquest sistema, però dividit en dues parts: el d’obres i el d’articles de revista.

Rubió, a Catalogación y ordenación de bibliotecas: instrucciones elementales ens ho explica així: 

“El procedimiento más práctico y hoy universalmente adoptado es el de las fichas sueltas, escritas a mano, con un  especial tipo de letra, o mecanografiadas, y reunidas en un cajón o sujetas con unas tapas movibles, mediante algún dispositivo ingenioso que haga imposible, si no media mala fe, su confusión o extravío.”

L’elaboració de cèdules, “escritas a mano, con un especial tipo de letra” es va aturar l’any 1990, amb l’inici de la informatització. Ara formen part de la nostra història i són l’empremta de tantes mans que ens han precedit, amb diferents cal·ligrafies i tintes. Els cedularis, al llarg dels seus 180 metres lineals, continuen mostrant-nos els valors de l’ordre, la metodologia i el rigor i, encara ara, ens van desfent d’alguns equívocs...

Durant molts anys els cedularis han estat l’instrument que ha facilitat l’accés al contingut intel·lectual de la Biblioteca de Catalunya fins l’arribada dels ordinadors. Avui, molts visitants queden captivats per aquesta eina preinformàtica que immortalitzen en mòbils, tauletes i càmeres. És així com els cedularis esdevenen l’objecte de desig de la mateixa tecnologia que els va desbancar.

Cedularis

Vista dels cedularis. Sala de Ponent de la BC

 

Lourdes Martín
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

Durant els propers dies 4, 5 i 6 de setembre tindrà lloc a Barcelona el Primer Congrés Internacional Vernià.

El protagonista d’aquest congrés, Jules Verne (Nantes, 1828 – Amiens, 1905), és considerat, juntament amb H.G. Wells, el creador de la ciència-ficció. Verne va escriure més de cinquanta novel·les, incorporant als arguments d’aventures clàssics, elements de caire científic. Actualment, és el segon autor més traduït de tots els temps.

Tot i que Jules Verne sovint ens sorprén per la seva aparent capacitat premonitòria, la realitat és més simple: era un lector empedreït d’obres de ciència i estava al cas dels últims avenços tècnics del seu temps.

Poc després de la seva edició original, les obres de Verne van ser traduïdes del francès al castellà. A Madrid, Antoni Ribot i Fontseré en va fer les traduccions per a la “Biblioteca Ilustrada de Gaspar y Roig”. Aquestes traduccions, publicades en volums profusament il·lustrats, són les que van arribar immeditatament a Catalunya. Verne no va ser traduït al català fins a finals de la dècada de 1920, atès que alguns dels grans intel·lectuals catalans de finals del segle XIX i principis del XX, com ara Eugeni d’Ors, el consideraven un autor de literatura de consum.

A la Biblioteca de Catalunya es conserven algunes de les edicions franceses primerenques, així com la major part de les primeres traduccions al castellà.

1-cobertes-frances4

Vingt mille lieues sous les mers. Paris: J. Hetzel et cie, [1877] i Cinq semaines en ballon. Paris: J. Hetzel, [1869?]

 

2-Ed-castella

Cinco semanas en globo ... Madrid: Impr. de Gaspar i Roig, 1868

 

Pel que fa a les biblioteques catalanes, és durant l’etapa de Jordi Rubió quan les obres de Jules Verne es distribueixen per primer cop. I per fi, al 1926, i cinquanta anys després de la seva publicació en francès, trobem la primera traducció al català d’una de les seves obres al catàleg d’Edicions Mentora: La volta al món en vuitanta dies. Un any més tard, al 1927, i en la mateixa editorial, trobem la primera traducció de L’Illa misteriosa.

3-Ed-catala

La Illa [sic] misteriosa. Barcelona: Mentora, [1927]

 

 

La celebració d’aquest congrés, organitzat per la Sociedad Hispánica Jules Verne, la Societat Catalana Jules Verne i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica –filial de l’Institut d’Estudis Catalans- és una prova més de com el llegat de Verne ha esdevingut alguna cosa més que literatura de consum. Amb el pas dels anys, ha arribat a ser considerada com un clàssic de la literatura.

4-cartel-ca

Cartell del Primer Congrés Internacional Vernià

 

Maria Sadurní
Servei d'Accés i Obtenció de Documents

 

Més informació:
Pinyol i Torrents, Ramon. “La recepció de Verne a Catalunya”, en Serra d’Or, març 2005, pàg. 17/177-20/180.