Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Etiquetes



El Blog de la BC

1_logoUnesco

Com cada any des del 2006, el 27 d’octubre la Biblioteca de Catalunya participa en la commemoració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, instaurat per la Unesco. El lema d’enguany és “Arxius en risc: protegint les identitats del món”. Amb les accions que arxius, museus i biblioteques duen a terme aquest dia, la Unesco vol cridar l’atenció per generar la consciència que, si no protegim aquest patrimoni, el perdrem molt aviat.

Segons els experts, només disposem de 10 a 15 anys per salvar el patrimoni sonor i audiovisual degut a l’obsolescència dels suports físics. Aquesta  obsolescència va lligada a la necessitat de comptar amb un reproductor del document adequat, sense el qual no el podem llegir, i que normalment no han ingressat a les institucions juntament amb els suports corresponents. A l’Estat espanyol els documents sonors comercials no van incorporar la data de la seva producció fins el 1957. Per tant, també calen instruments com les discografies o, en el seu defecte, els catàlegs discogràfics per tal de datar-los. Aquests catàlegs, en ser material efímer, tampoc no s’han conservat sistemàticament en les institucions patrimonials.

Catalunya, com a una més de les identitats del món, compta amb algunes eines per a protegir el patrimoni. La Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural –actualment en fase de revisió-  en defineix les categories i protegeix els béns que la integren. Els documents sonors i audiovisuals hi són contemplats implícitament com a documents  “produïts en suports de caducitat inferior als cent anys”. La llei també estableix sistemes de protecció del patrimoni cultural català. Les mesures de foment i difusió, com els ajuts a l’adquisició, a la recerca, la investigació i la conservació  també en formen part. Principalment, aquestes mesures es divulguen a través de l’accés públic a l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, dividit per àmbits:

- A l’inventari de patrimoni documental  s’hi accedeix mitjançant el portal de consulta d’Arxius en línia, i s’hi poden trobar descripcions de documents sonors no comercials.
- A l’inventari de patrimoni bibliogràfic, a través del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, que encara no inclou documents sonors ni audiovisuals però que està en vies de fer-ho[1].
- Quant als béns mobles de caràcter museístic, entre aquests queden protegits els aparells de reproducció (vegeu el terme “fonògraf”, per exemple).
- Hi ha també un accés a patrimoni.TV [no actiu a data 19/10/2015].

Malgrat aquesta manca de definició de la llei per al patrimoni bibliogràfic sonor i audiovisual, les atribucions que tenen organismes com la Biblioteca de Catalunya, la Filmoteca o l’Arxiu Nacional, entre d’altres, fan que la protecció d’aquest patrimoni quedi mínimament garantida de tres maneres possibles.

En primer lloc, el patrimoni es protegeix quan està ”inventariat” en el propi catàleg de cada institució, alhora que en dóna publicitat. La Biblioteca de Catalunya ha establert una protecció especial per donar accés alternatiu a aquell que es troba en una situació de risc. Quan l’usuari demana consultar-lo, rep un avís:

Pantalles de peticions de CIL i de vídeo Beta

Pantalles de peticions de CIL i de vídeo Beta

Pantalles de peticions de CIL i de vídeo Beta

Pantalles de peticions de CIL i de vídeo Beta

Alguns d’aquests documents en suport alternatiu es poden consultar directament en el repositori  cooperatiu d’accés obert Memòria Digital de Catalunya, un projecte impulsat per les universitats catalanes i la Biblioteca  de Catalunya:

Fons de Cilindres sonors
Catàlegs discogràfics

En segon lloc, la protecció està garantida per les polítiques de preservació i digitalització. La Biblioteca de Catalunya ha prioritzat les digitalitzacions dels suports històrics del quadre adjunt, així com aquells suports no històrics que, com el DAT, han entrat en l’obsolescència per la discontinuïtat de la producció tant del suport com del seu reproductor.

Quadre de suports. Font: Schüller, Audio and Vídeo carriers : recording principles, storage and handling, mantenaince of equipment, format and equipment obsolescence. Edited by George Boston, 2008, p. 16. i elaboració pròpia.

Quadre de suports. Font: Schüller, Audio and Vídeo carriers : recording principles, storage and handling, mantenaince of equipment, format and equipment obsolescence. Edited by George Boston, 2008, p. 16. i elaboració pròpia.

En darrer lloc, la Biblioteca ha impulsat eines de preservació i accés al patrimoni digital: a nivell global, a través de l’arxivatge dels web catalans en el projecte PADICAT i, a nivell institucional, a través del repositori de preservació COFRE. Aquest darrer, de moment, en fase de proves de càrregues internes i del Dipòsit Legal nascut digital. Tots dos recursos contenen fitxers d’àudio i de vídeo.

A banda de les actuacions a nivell autonòmic, la Biblioteca de Catalunya forma part de diverses entitats nacionals i internacionals amb les quals coopera en alguns àmbits, també en el de la preservació patrimonial sonora i audiovisual.

Àmbit català

- Museu de la Música de Barcelona[2], Fonoteca de Música Tradicional, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Municipal de Girona, ASPE (Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat, dissolta el 2012), Escola Superior de Música de Catalunya o l’Escola Superior de Conservació i Preservació de Béns Mobles[3].

Àmbit estatal

- Asociación Española de Documentación Musical i la seva Comisión de Archivos Sonoros, Aportacions al catàleg cooperatiu MATRIZ, tant per a la descripció bibliogràfica dels catàlegs com amb l’enllaç a la seva digitalització dins la Memòria Digital de Catalunya.

Àmbit internacional

- International Association of Sound and Audiovisual Archives. Difusió en català de les Directrius per a la producció i preservació d’objectes d’àudio digital, o TC04, una de les recomanacions més àmpliament acceptades per la professió.

La feina feta és només una mil·lèsima part de la que encara queda per fer. Per això tornarem a commemorar el 27 d’octubre l’any vinent, i tants anys com calgui per contribuir a reduir el risc del patrimoni sonor i audiovisual del país.

 

Margarida Ullate
Unitat de Sonors i Audiovisuals 

 

 1. Una proposta de codificació dels documents sonors patrimonials actualment està pendent de ser presentada i aprovada pel Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

 2. Actualment hi ha en marxa un projecte de digitalització de rotlles de pianola sota la direcció de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 3. Vegeu l’article d’Adela de Bara, “La conservació i la restauració dels documents sonors : fets tangibles i intangibles” a  Unicum, núm. 14 (2015), p. 129-146. L’Adela fou alumna de l’ESCRBMC en pràctiques a la Biblioteca de Catalunya el curs 2012-213.

Quin és el text literari més antic que es conserva en llengua catalana? Aquesta pregunta que us pot sortir en un concurs cultural de ràdio o televisió, i que és la típica pregunta d’examen del nivell C de català, sovint genera una altra pregunta, que potser us faria guanyar el premi o el certificat: I on es troba, aquest document? Les Homilies d'Organyà es conserven a la Biblioteca de Catalunya, on van ingressar l’any 1913.

 

Què són i com són les Homilies d'Organyà?

 

Les Homilies d’Organyà conservades són sis sermons complets, més dos d’incomplets, escrits sobre pergamí i relligats en un quadernet de vuit folis de 17,5 cm d’alçada  x 12,5 cm d’amplada. Es tracta d’un còdex fragmentari que deuria fer part d’un conjunt de sermons suposadament més extens.

Segons els experts, aquests sermons van ser escrits molt probablement a principis del s. XIII per tal que els canonges de la col·legiata de Santa Maria d’Organyà els prediquessin durant el temps de Quaresma. Són sermons breus i de to culte, adreçats als preveres que, amb els seus recursos oratoris, els servien de base per fer l’homilia.

Es considera el text literari conegut més antic que es conserva escrit en català. A la Biblioteca de Catalunya es conserven - també d’Organyà - altres textos més antics i no menys importants, com els Greuges d’en Guitart Isarn senyor de Caboet, que data de finals del s. XI

Si voleu veure quin aspecte tenen les Homilies d’Organyà, podeu consultar la versió digitalitzada del manuscrit, a la Memòria Digital de Catalunya.

Homilies d'Organyà, Biblioteca de Catalunya, Ms. 289

Homilies d'Organyà, Biblioteca de Catalunya, Ms.289

Com van arribar les Homilies d'Organyà a la Biblioteca de Catalunya?

 

El manuscrit va ser descobert l’any 1905 per l’historiador i erudit Joaquim Miret i Sans, a l’arxiu parroquial de Santa Maria d’Organyà, a l’Alt Urgell, on portava dipositat uns quants segles. El mateix Miret en va fer la primera transcripció i edició.

En un primer moment, la Junta Municipal de Museus i Belles Arts - de l’Ajuntament de Barcelona - va adquirir el manuscrit per vuitanta-cinc pessetes, l’any 1907, a proposta de Miret. D’allà va passar al Museu del Parc de la Ciutadella. Més endavant, ja creat l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya va oferir una permuta al Museu del Parc, que comprenia un conjunt d’objectes personals de Jacint Verdaguer, a canvi de les Homilies d’Organyà. Va ser així com va ingressar el còdex amb el número 289 del registre de manuscrits, l’any 1913, per tal d’incrementar el fons de la Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. Quan al 1914 la biblioteca va obrir portes, es va fer una exposició amb els tresors bibliogràfics a la Sala Blava, on es van mostrar les homilies.

El seu estat de conservació  actual és força bo, tenint en compte el seu periple i la seva antiguitat.

 

Les Homilies d'Organyà: el top ten del patrimoni bibliogràfic català a la Biblioteca de Catalunya

 

Les Homilies d’Organyà han estat i són molt estudiades. Podem trobar un bon nombre d’edicions íntegres, tant científiques com divulgatives, i una abundant bibliografia del manuscrit.

La Biblioteca de Catalunya, com a biblioteca nacional, té l’honor, el goig i el deure de conservar les Homilies d’Organyà per a les generacions futures. Aquest document cabdal del patrimoni català acompanya la resta de la col·lecció bibliogràfica, per ser objecte de recerca i investigació. 

A les visites guiades que realitzem a la Biblioteca de Catalunya, sovint es mostra el facsímil del manuscrit, que està de lliure accés a la sala de reserva. Hem pogut comprovar que molta gent desconeix que el sermonari es troba  entre els nostres fons. I quantes cares de sorpresa en descobrir les seves dimensions! D’aquí la raó d’aquest apunt.

 

Bibliografia:

Homilies d'Organyà: edició facsímil del manuscrit núm. 289 de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Fundació Revista de Catalunya, 1989
Homilies d'Organyà: facsímil del manuscrit. Barcelona: Barcino, 2001
Homilies d'Organyà. Barcelona: Millennium Liber, DL 2010

 

Lourdes Martín
Servei d’Accés i Obtenció de Documents