Menú superior





Estàs a: Inici / El Blog de la BC


Right menu

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

Etiquetes



El Blog de la BC

Taller a l’actualitat. Fotografia: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Taller a l’actualitat. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

La història del Taller de restauració de la Biblioteca de Catalunya va lligada en els seus inicis i fins als anys 80 del segle XX a l’Escola de Bibliotecàries, més tard transformada en Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

L’Escola de Bibliotecàries i la Biblioteca de Catalunya estaven situades a la planta baixa de la seu de la Diputació de Barcelona (avui Palau de la Generalitat).

Jordi Rubió i Balaguer, director de l’Escola, l’any 1923 va proposar a Eduard Toda que es fessin conferències sobre restauració. A partir de 1926 organitza estades al Castell d’Escornalbou per fer-hi pràctiques de biblioteràpia amb les alumnes.

L’any 1929 Toda va ser contractat com a professor de Biblioteràpia i al 1930 l’assignatura entrà a formar part del pla d’estudis. El programa consistia a desmuntar els llibres, rentar-los, treure’ls les taques, encolar-los i relligar-los de nou. Els documents procedien del fons de la BC. Al 1931 es condiciona una aula per a les classes amb material tècnic i servei d’aigua a l’edifici dels Canonges, seu de l’Escola Superior de la Dona.

Primer laboratori de restauració a la Casa dels Canonges (1937). Fotografia: Arxiu de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació UB

Laboratori de restauració a la Casa dels Canonges. Fotografia: Arxiu de la Facultat de Biblioteconomia UB

Als anys 30 es deixa el taller obert a les alumnes que col·laboren desinteressadament, a part de les dues hores de classe setmanal. L’any 1933 Ascensión Zamorano va col·laborar amb el taller i va obtenir una beca de pràctiques de restauració al laboratori de la Biblioteca Vaticana.

El 1937 es va fer el trasllat de l’Escola de Bibliotecàries i la Biblioteca de Catalunya a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i també el Taller de Restauració a una aula de l’Escola.  

Durant la guerra Eduard Toda, a causa de la seva mala salut i del conflicte bèl·lic, deixà de col·laborar amb el taller. De forma provisional van continuar les alumnes Joana Casals i M. Àngels Royo. 

 “...Feien proves, intentaven noves formules més o menys aigualides, per a descompondre taques de tinta, planxaven pergamins, entelaven manuscrits...”

Al 1939 Ascensión Zamorano és nomenada professora de restauració a l’Escola de Bibliotecàries i restauradora de la Biblioteca de Catalunya.

Es restaura, a més de fons de la BC, el de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Cal destacar que l’any 1943 es va organitzar l’exposició Libro enfermo y libro restaurado a la BC, comissariada per Felipe Mateu i Llopis i Ascensión Zamorano.

Es van impartir sis conferències sobre conservació i restauració.

Exposició: El Libro enfermo y el libro restaurado (1943)

Exposició: El libro enfermo y el libro restaurado (1943)

Jesús Vallina substitueix Ascensión Zamorano del 1949 al 1976. Imparteix les classes pràctiques de restauració i enquadernació a l’Escola, a més d’encarregar-se del laboratori de restauració de la Biblioteca.

L’any 1964 al llibre Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Cataluña es reivindica més personal i l’adopció de procediments mecànics per restaurar obres modernes.

Jesús Vallina donant classes de restauració a l’Escola de Bibliotecàries

Jesús Vallina donant classes de restauració a l’Escola de Bibliotecàries

Al 1976  Rafael Anglés substitueix Jesús Vallina a l’assignatura de restauració de l’Escola. I al 1977 Domènec Palau és contractat com a restaurador de la BC. Es continua restaurant per a altres institucions i per a la Xarxa de Biblioteques Populars.

No és fins l’any 1987 amb la creació del Consorci de la Biblioteca de Catalunya, després de més de 40 anys de dependència de la Diputació  de Barcelona, que  el Taller de Restauració s’ubica a les dependències de la BC, a la zona d’Egipcíaques. Durant aquests anys es compren equipaments com la laminadora i la cambra d'òxid d’etilè.

Al 1993 s’inicien les obres de construcció dels nous dipòsits i això fa que s’hagin de traslladar les dependències del taller, repartides entre l’edifici provisional de l’Eixample i la zona de Gardunya de l’edifici de l’Hospital.

S’amplia la plantilla amb personal procedent de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, creada l’any 1991 com a conseqüència de l’evolució del sector de la conservació i restauració davant dels avenços científics i tecnològics.

La BC es converteix en organisme autònom i passa a dependre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i quan el 1995 s’aprova el nou organigrama de la Biblioteca, el taller de restauració entra a formar part del Servei de Emmagatzemament, Preservació i Conservació (SEPIC).

Zona humida del taller dins del dipòsit provisional de l’Eixample 1992-1996. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Zona humida del taller dins del dipòsit provisional de l’Eixample 1992-1996. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Taller a la  zona de Gardunya  a l’edifici del carrer Hospital  1992-1996. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Taller a la zona de Gardunya a l’edifici del carrer Hospital 1992-1996. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

No és fins l’any 1997 que es fa el trasllat a l’edifici de Villarroel, on  s’inicia un procés de modernització i equipament del taller, tant del mobiliari bàsic com d’equipament tècnic i de materials.

La funció principal del taller de restauració és la intervenció de manera directa sobre la documentació, quan ha perdut part del seu significat o funció, a causa del deteriorament.

 

Taller de Restauració

 

El taller també desenvolupa altres tasques, totes amb l’objectiu de tenir cura i preservar la totalitat de  la col·lecció que custodia la BC. 

Els restauradors fan el control de les condicions ambientals de tots els dipòsits, i l’assessorament sobre materials de conservació i sistemes d’emmagatzematge a les seccions i al personal de la Biblioteca.

Col·labora amb la universitat i cada any es tutoritzen les pràctiques d’alumnes especialitzats en Restauració i Conservació de Document Gràfic tant de la Universitat de Barcelona com d’altres universitats d’arreu que ho sol·licitin.

També s’organitzen jornades de formació per al personal, com el curs sobre la manipulació de documents, impartit el 1997, 1999 i el 2007; el curs sobre l’arribada de fons a  institucions patrimonials el 2007 o darrerament, l’any 2015, la jornada sobre protecció de documents.

Curs sobre l’arribada de fons a  institucions  patrimonials 2007. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Curs sobre l’arribada de fons a institucions patrimonials 2007. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Curs Enquadernacions en pergamí: estructures,anàlisi i conservació, impartit per Arsenio Sánchez Hernampérez  2014. Fotografia: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Curs Enquadernacions en pergamí: estructures,anàlisi i conservació, impartit per Arsenio Sánchez Hernampérez 2014. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Curs sobre materials i muntatges de protecció per a fotografies, impartit per Rosina Herrera 2014. Fotografia: Biblioteca de Catalunya. Unitat de Digitalització

Curs sobre materials i muntatges de protecció per a fotografies, impartit per Rosina Herrera 2014. Fotografia: Biblioteca de Catalunya

Al 2010 es va endegar la realització de cursos per a professionals de la conservació i restauració.

2010 Aplicació de tècniques orientals en conservació-restauració d’obra gràfica occidental, impartit per KatarzynaZych.  (en col·laboració amb el Grup Tècnic de Associació Professional dels Conservadors-Restauradors de Catalunya)

2013 Curs sobre tècniques de restauració d’enquadernacions en pergamí, impartit per Arsenio Sánchez Hernampérez

2014 Enquadernacions en pergamí II: estructures, anàlisi i conservació, impartit per Arsenio Sánchez Hernampérez 

2014 Curs sobre materials i muntatges de protecció per a fotografies, impartit per Rosina Herrera

Al 2016 hi ha previst continuar amb aquesta tasca formadora dels restauradors de la BC i dels professionals del país.

A més cada any s’atenen consultes d’altres biblioteques o arxius sobre qüestions de preservació i conservació. 

 

Bibliografia

Vidal Sardà, Anna. Història del Laboratori de Restauració de la Biblioteca de Catalunya (1923-1976).  EUBD,  Memòria final de carrera , 1983  T.341

Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Cataluña. Barcelona: Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, DL 1968

Fontanals, Reis; Losantos, Marga. Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007

Quiney, Aitor, “Reseña histórica del laboratorio de restauración de la Biblioteca de Catalunya”, Encuadernación de Arte. Revista de la Asociación para el Fomento de la Encuadernación, núm. 22 (segon semestre 2003), p. 60-66.

Estivill Rius, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa, “Dones bibliotecàries”[Recurs electrònic]. En: BiD. Biblioteconomia i Documentació,  núm. 10, (juny 2003).http://bid.ub.edu/10dones.htm (consultat: 18/09/2015)

Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Història. http://www.escrbcc.cat/escola/historia/

Núria Grau
Servei d’Emmagatzemament, Preservació i Conservació 

Enguany es compleixen 40 anys del naixement de l’ISSN i del Centre Internacional per al Registre de les Publicacions en Sèrie, esdeveniment que s’està celebrant amb diversos actes, publicacions, participacions en conferències i amb un espai al seu web, completament actualitzat, dedicat a l’aniversari.

Per trobar els orígens de l’ISSN ens hem de remuntar als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial,  en els quals van sorgir iniciatives internacionals per promoure la pau i la seguretat al món, com ara la Unesco; i per impulsar estàndards en múltiples camps que facilitessin el comerç i la seguretat a nivell global, com ara la ISO (Organització Internacional de Normalització).

Aquestes iniciatives van fructificar i progressivament van ampliar la seva actuació a múltiples àmbits fins que el 1973, la Unesco, dins del programa per a l’accés a la  informació científica mundial de l’UNISIST, començà a treballar perquè les publicacions periòdiques, tècnicament publicacions en sèrie, també es poguessin identificar amb un número únic, per facilitar l’intercanvi d’informació sobre aquestes, similar a l’ ISBN (ja existent), encara que sense una finalitat comercial tan definida. Així doncs, el 1975 es publicà la norma ISO 3297 que defineix l’ISSN (International Standard Serial Number) com un codi breu, únic i unívoc, de vuit dígits, per a les publicacions en sèrie. Al llarg dels anys,  els diversos organismes bibliotecaris internacionals i nacionals van aprofundir en les definicions i comportaments de les múltiples tipologies de documents, i  tots aquells que presentaven continuïtat i actualitzacions, ja fossin editats en paper, en format electrònic o en línia, es van englobar en la denominació de Recurs Continu. El 2007, per tal de millorar la identificació dels recursos continus que presentaven diferents versions, per exemple en paper i en línia, es va crear un número comú que s’ha de fer constar a totes les versions: l’ISSN- L (linking ISSN). Encara que l’assignació d’ISSN s’ha estès a molts dels recursos continus, segueix essent selectiva, ja que, per exemple, descarta pàgines o llocs web personals o certs documents efímers, entre d’altres.

El responsable de coordinar la Xarxa ISSN, formada actualment per 88 estats membres, és el Centre Internacional per al Registre de les Publicacions en Sèrie (CIEPS o International Centre), fundat el 1976 a París. Una altra funció principal d’aquest centre és mantenir i publicar el Registre Internacional de l’ISSN, el qual, amb 1.700.000 registres, es pot considerar la bibliografia de publicacions en sèrie més extensa a nivell mundial  i també un gran exemple de catalogació cooperativa.  

Espanya es va incorporar a la Xarxa ISSN el 1978 i la seu del Centro Nacional Español del ISSN es troba a la Biblioteca Nacional de España.  Ara fa 8 anys que, pel Reial decret 1405/2007 de 29 d’octubre, publicat al BOE, la Generalitat de Catalunya va assumir part de les funcions del  Centro Nacional Español del ISSN  i va designar la Biblioteca de Catalunya per exercir-les al nostre territori.  Aquesta descentralització ha suposat una major proximitat a les editorials catalanes i ha facilitat la difusió dels beneficis del registre a l’ISSN. L’ISSN és voluntari i gratuït i, encara que no serveixi com a registre de marca, als editors els interessa que la seva publicació s’identifiqui unívocament i consti al Registre Internacional. També és possible utilitzar-lo per formar el codi de barres dels números que es distribueixen. Als darrers anys, però,  ha sorgit un nou incentiu per sol·licitar l’ISSN,  ja que actualment les agències d’avaluació contemplen com a requisit que la publicació que es presenta tingui  l’ISSN.         

Un altre benefici de la descentralització té relació amb la catalogació, perquè la proximitat als editors fa que es puguin investigar més fàcilment les relacions entre les publicacions: canvis de títol, fusions, suspensions, canvis d’editor, etc.

El web de l’ISSN conté informació detallada sobre tot el que hi fa referència: història, normatives, el manual de catalogació actualitzat el 2015, descripció dels serveis, entre els quals l’accés al Portal de l’ISSN que és de pagament, i també un apartat d’estadístiques. D’aquest apartat s’ha extret la taula següent que fa referència al nombre de publicacions periòdiques en català.     

 

registres biblografics de publicacions serie en catala3 (2)

Registres bibliogràfics de publicacions en sèrie en català

 

També, d’acord amb l’estadística dels registres enviats per països, s’ha elaborat la taula següent afegint-hi els registres procedents de l’Hemeroteca de la  Biblioteca de Catalunya.

registres biblografics incorporats per Espanya3

Registres bibliogràfics incorporats per Espanya

 

Des del traspàs de la gestió de l’ISSN a Catalunya s’han adjudicat 2.696 nous ISSN. Sumem-nos a l’aniversari per la part que ens toca!

 

foto_conjunt_issns

Diverses revistes amb el seu ISSN

Enllaços d’interès

ISSN International Centre http://www.issn.org/ [consulta: 21 agost  2015]

Centro Español del ISSN http://www.bne.es/es/LaBNE/CentroEspanolISSN/  [consulta: 21 agost 2015]

Biblioteca de Catalunya. Gestió de l’ISSN  http://www.bnc.cat/sprof/issn/infissn.php [consulta: 21 agost 2015]

 

M. del Tura Molas
BC.Hemeroteca