Menú superior





Estàs a: Inici / Visita'ns / Exposicions / La Biblioteca Aguiló, el primer tresor




La Biblioteca Aguiló, el primer tresor

La Biblioteca Aguiló, el primer tresor

Data inici: 15/09/2015 Data final: 17/10/2015

Lloc: Sala d'Exposicions

Horari: De dimarts a divendres, d'11 h a 15 h i de 17 h a 20 h. Dissabtes de 10 h a 14 h.

Comissariat: Núria Altarriba, Unitat Bibliogràfica
Amb la col·laboració de:
Francesc Xavier González, Marta Navarro, Ferran Pascual i M. Àngels Sanllehy

Web de l'exposició    Vídeos de l'exposició

La biblioteca de l’erudit Marià Aguiló fou adquirida per l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de bastir els fonaments d’una biblioteca nacional. Una de les col·leccions privades més importants del país, amb més de quatre mil volums entre manuscrits i llibres, documentaven la producció bibliogràfica catalana des del segle XIV fins a principis del segle XX. En el conjunt s’hi trobaven peces cabdals, úniques, rares o curioses, com ara cançoners medievals, incunables o edicions del segle XVI.

Aguiló dedicà la seva vida a la recerca lingüística, etnogràfica i també a la producció poètica. A més a més, endegà diversos projectes bibliogràfics de gran magnitud, alguns dels quals no finalitzà degut al seu esperit perfeccionista. Des de molt jove el motivà la passió pels llibres com a font primordial per als seus estudis. Compaginà les anades als Encants i a llibreries, els viatges per fer consultes en biblioteques i arxius amb la seva labor professional de bibliotecari. Fou molt respectat en l’entorn intel·lectual i es relacionà amb personalitats del seu temps, com Rubió i Ors, Rubió i Lluch, Tomàs Forteza, Jaume Collell o Jacint Verdaguer.

El seu llegat intel·lectual i bibliogràfic fou gestionat pel seu fill, Àngel Aguiló, que tancà alguns dels projectes de l’obra del pare, com la finalització i posterior publicació del Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860. També procurà un destí idoni per a la biblioteca adreçant-se al recent instaurat Institut d’Estudis Catalans i oferint-la en venda. Jaume Massó i Torrents i Miquel dels Sants Oliver  examinaren l’extraordinari conjunt i redactaren l’informe favorable a la compra. L’Institut elevà la proposta a la Diputació de Barcelona que l’aprovà i finançà. Massó descrigué l’adquisició al diari El poble català com “una ocasió excepcional d’iniciar la fundació de la suspirada Biblioteca de Catalunya, aont tinguessin sopluig y hostatge propi’ls manuscrits, incunables y edicions de tota mena que avui estan a punt d’esbargirse definitivament [...]”.

Aguiló amb el seu lema Remembra lo passat, ordona lo present, proveheix al esdevenidor  identificava la necessitat de recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana, actualment missió de govern encomanada per llei a la Biblioteca de Catalunya.

La primigènia col·lecció Aguiló s’ha continuat incrementant amb l’ingrés de peces antigues, rares o de bibliòfil i ara té aproximadament  12.500 documents. L’any 1985 ingressava el fons personal Aguiló, que completa la visió i l’estudi del personatge.

A aquest primer tresor  n’han seguit molts d’altres. Cada un d’ells contribueix a enriquir les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya i el patrimoni del país. 

Cartell | Tríptic

Tornar