Pau Milà, germà gran del filòleg i prohom de la Renaixença Manuel Milà i Fontanals, va tenir una forta influència en l’art català de l’època romàntica però, més que per la seva obra artística, per la seva tasca de professor a l’escola oficial de Belles Arts de Barcelona, la Llotja, on Pau Milà tingué la càtedra de Teoria i Història de les Belles Arts des del 1851, i hi exercí un mestratge molt intens que li valgué una profunda admiració per part dels seus deixebles. La complicitat que Milà va tenir amb els seus alumnes es va veure augmentada especialment en defensar públicament posicions anticentralistes que el van portar a dimitir com a professor i com a acadèmic de Belles Arts, entre la solidaritat dels seus estudiants (1856). Aquest mestratge, i el d’altres professors com Claudi Lorenzale, fou decisiu per introduir amb força en l’art català vuitcentista l’estètica purista que Milà havia après dels artistes anomenats “natzarens” durant els seus anys d’ampliació d’estudis a Roma.
A l’exposició s’ha reunit una tria de documents relatius a la família Milà de Vilafranca del Penedès, altres referents a l’activitat de Pau Milà com a propietari rural, i uns altres que recullen la seva gran activitat de professor de Belles Arts, així com cartes de personatges del món cultural del seu temps. Inclou també la mostra una sèrie de dibuixos i alguna pintura d’alguns dels seus deixebles, com Josep Mirabent, Agustí Rigalt, Antoni Caba i un avui desconegut Soulié, que Pau Milà tenia a la seva col·lecció.
Podeu consultar el tríptic de l'exposició.
