Menu más alto






8.1.8 Selecció del disc

8.1.8.1 Hi ha tres tipus bàsics de colorants utilitzats en els discs enregistrables: ftalocianina, cianina, i azo. Els fabricants de discs de ftalocianina afirmen que els seus productes gaudeixen d’una vida més llarga que els dels competidors. Algunes proves inicials (però no totes) semblen donar suport a aquesta declaració. Alguns fabricants utilitzen colorants azòics en els seus anomenats discs d'arxiu. La cianina va ser el primer colorant desenvolupat per a l'enregistrament en disc òptic, i generalment la majoria dels fabricants reconeixen que té una esperança de vida més curta. El tipus de colorant, encara que significatiu, només és un dels factors que determinen la vida del suport.

8.1.8.2 Les variacions en la quantitat de colorant utilitzat en la capa de tint, conseqüència de la carrera dels fabricants per aconseguir velocitats d’enregistrament cada cop més altes amb més densitat d’enregistrament, és un factor que contribueix al fracàs a llarg termini dels suports òptics enregistrables. La velocitat d’enregistrament s'ha incrementat de x1 a x52 i continua en augment, mentre que la densitat d’enregistrament ha passat de 650 MB a 800 MB per al CD-R. Cal assenyalar que els discs optimitzats per a l’enregistrament d'alta velocitat utilitzen menys colorant, cosa que podria indicar una esperança de vida més curta. El DVD-R ja utilitza menys colorant per defecte, així com una velocitat d’enregistrament molt més gran que per als CD-R.

8.1.8.3 Però no és només qüestió de reduir la velocitat: si els discs amb una capa de colorant més densa —optimitzats per a l’escriptura a velocitats més baixes— s’enregistren a altes velocitats, ofereixen una taxa d'error pitjor. Tot i que els fabricants indiquen una velocitat màxima d’enregistrament, utilitzar aquesta velocitat màxima per a enregistrar pot no aconseguir resultats adequats. Hi ha una velocitat d'escriptura òptima en què el disc produït obté la millor mesura tècnica en termes de rendiment. La identificació d'aquesta velocitat s'aconsegueix millor mitjançant mesures de prova i error amb un analitzador de discs fiable. En general, els millors resultats s'obtenen en un disc de tint de capa densa amb escriptures de velocitat d’uns 8x.

8.1.8.4 En el millor dels casos la qualitat dels CD i DVD enregistrables es pot descriure com a variable. La indústria de fabricació de CD i DVD enregistrables s'ha convertit en un mercat impulsat per grans quantitats i marges de benefici estrets. Els equips de fabricació de CD i DVD s'han fet més petits, més barats i més autònoms. En conseqüència, la producció de suports de dades fiables per al mercat d’alta qualitat s’ha reemplaçat per fabricants de discs destinats als mercats de baix cost.

8.1.8.5 Molts discs que semblen ser de marques de prestigi poden haver estat fabricats via subcontractació a tercers i reempaquetats per a la venda. Un fabricant de CD o DVD enregistrables pot manipular el colorant, la capa reflectora o els (avui dia, cars) components de policarbonat per reduir la qualitat o controlar els preus. Com a regla general sovint s'ha recomanat comprar només CD i DVD enregistrables de marques fiables, però algunes proves han revelat un marge ampli en el compliment dels estàndards acordats, fins i tot dins d’una mateixa marca. Avui dia es recomana que la institució o persona responsable insisteixi a tractar amb un proveïdor que estigui obert a relacionar-se amb un importador o fabricant, i que sigui capaç de proporcionar contactes amb el personal tècnic pertinent de l'empresa fabricant. Caldrà retornar els discs que no compleixin les normes que s'especifiquen a continuació.

8.1.8.6 És molt difícil identificar els suports de millor qualitat sense analitzadors d'alt nivell (Slattery i cols., 2004). En la majoria de casos pràctics cal enregistrar els discs abans d’analitzar-los. Alguns equips d'anàlisi de CD i DVD de molt alta qualitat poden analitzar un disc sense enregistrar-lo, però la majoria de les proves es duen a terme mitjançant el registre d'un senyal de prova i posterior anàlisi del resultat. ISO 18925:2002, AES 28-1997, o ANSI / NAPM IT9.21 són mètodes estàndard de prova per a establir l'esperança de vida dels discs compactes. ISO 18927:2002 / AES 38-2000 és un mètode estàndard per a l'estimació d'esperança de vida basada en els efectes de la temperatura i humitat relativa sobre sistemes d’enregistrament de discs compactes. Com que l'envelliment accelerat a causa de la temperatura i la humitat no sempre produeix resultats clars, altres investigacions s'han dirigit a determinar la susceptibilitat a l’exposició lumínica que presenten a llarg termini els discs basats en colorants, i alguns fabricants han dut a terme proves en aquest aspecte. Malgrat tot, no hi ha cap estàndard per a aquest tipus de proves (Slattery et al., 2004).

8.1.8.7 Resum de la selecció de disc

8.1.8.7.1 Adquirir una gamma de discs de la millor qualitat, basada en un estudi del mercat.

8.1.8.7.2 Comprar més d'un disc de cada tipus. Tot i que el preu no és necessàriament un indicador, recordar sempre que el cost dels discs, fins i tot els més cars, és petit en comparació amb el valor de les dades.

8.1.8.7.3 Enregistrar algunes dades en cadascun dels discs en condicions controlades.

8.1.8.7.4 Determinar quin disc dóna els millors resultats d'acord amb les especificacions d’aquest document. Tots els discs han d'excedir els estàndards de qualitat recomanats a continuació (vegeu la taula 1 Nivells màxims d'error en un CD-R d’arxiu).

8.1.8.7.5 Provar un cert nombre de velocitats d’enregistrament.

8.1.8.7.6 Tenir present la compatibilitat disc-enregistrador: enregistradors  diferents poden produir resultats diferents.

8.1.8.7.7 Triar els tres millors discs de com a mínim dos tipus de colorant (ftalocianina i azo).

8.1.8.7.8 Enregistrar còpies idèntiques de les dades en els tres discs escollits.

8.1.8.7.9 Assegurar-se que futurs subministraments dels discs escollits seran idèntics als discs de mostra analitzats.

8.1.8.7.10 Repetir les proves cada vegada que es compri un nou lot de discs.

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 8.1