8.1.9 Errors, esperança de vida i proves d’anàlisi

8.1.9.1 L'única manera de conèixer l'estat d'una col·lecció digital és mitjançant el diagnòstic integral i constant. Cal refermar-ho: tota col·lecció amb CD-R o DVD-R/+ Rs com a suport d'arxiu ha de disposar d’un analitzador fiable. La capacitat de correcció d'errors de la majoria d'equips de reproducció emmascara els efectes de la degradació fins que els errors estan més enllà de qualsevol correcció, i quan s’arriba a aquest punt totes les còpies posteriors seran irreversiblement defectuoses. Un règim de proves complet permetrà la millor planificació possible de les estratègies de preservació, i actuarà sobre els paràmetres coneguts, objectius i mesurables que l'arxiu digital fa possibles. Un arxiu digital ben documentat inclou metadades que registrin la història de tots els objectes, incloent-hi un registre de mesures d'error i de correccions importants.

8.1.9.2 L'esperança de vida dels CD-R o DVD-R és un tema molt variat. Per a la majoria dels usuaris finals, un CD-R o DVD-R /+R arriba al final de la seva vida quan la unitat no reprodueix les dades escrites en el disc; però com que les unitats no es regeixen per normes estandarditzades, un CD o DVD que sigui il·legible en una unitat podria ser llegible en una altra. Hi ha innombrables exemples d’aquesta situació. La publicació ANSI/NAPM IT9.21-1996 Esperança de vida dels discs compactes (CD-ROM) - Mètode per a l'estimació basada en els efectes de temperatura i humitat relativa aborda molts d'aquests temes. Com a alternativa, certes normes i proveïdors especifiquen una taxa acceptable d'errors de bloc (BLER). BLER és el nombre de blocs erronis per segon, mesurats a l'entrada del descodificador C1 (vegeu la norma ISO/IEC 60908) durant la reproducció a velocitat normal de dades (x1), amb la mitjana calculada durant un període de mesura de 10 segons. Els estàndards ISO/IEC 10149 i ANSI/NAPM IT9.21-1996, o estàndard del Llibre vermell, especifiquen una taxa de BLER màxima de 220. L’estàndard per a l'enregistrament de dades generals en CD, també conegut com l'estàndard del Llibre groc, especifica un BLER de 50. Per a l’enregistrament de dades aquest nivell més baix és d’importància vital.

8.1.9.3 Certs estudis han demostrat que el BLER per si sol no és una mesura gaire útil per a determinar l’esperança de vida, perquè certs discs defectuosos poden presentar un BLER molt per sota de 220, o fins i tot per sota de 50. Cal mesurar altres paràmetres de prova, entre ells els errors E22, E32 (errors incorregibles) i els errors de ràfega de quadre (Frame Burst Errors o FBE, de vegades conegut per longitud de la ràfega d'errors o BERL), que són vàlids com a senyals de fi de vida. Quan aquests paràmetres superin els límits especificats a continuació indicaran la necessitat d’una duplicació immediata, suposant que el disc que conté la informació sigui encara llegible.

8.1.9.4 Els errors en CD-R d’arxiu no han de sobrepassar els nivells especificats en el quadre següent. Aquests són els nivells màxims a partir dels quals els CD-R s'han de copiar urgentment. A la pràctica, uns nivells d'error molt menors són factibles, preferibles, i de fet necessaris si es desitja allargar mínimament la vida del disc a l'arxiu abans que sigui necessari copiar-lo.

. Una mitjana de BLER d'1 i un nivell màxim de menys de 20 són fàcilment assolibles. El tremolor o soroll de fase (jitter) és també un indicador útil en el diagnòstic de la qualitat de les dades guardades en un CD i s’ha de mesurar després d'enregistrar-lo. Els valors de tremolor o soroll de fase 3T no han de superar els 35 ns (Fontaine i Poitevineau, 2005).

Errors de marc de ràfega FBE

<6

Mitjana de taxa d'error de bloc BLER

<10

Taxa d’error de bloc màxima BLER

<50

E 22 (errors corregibles)

0

E 32 (errors no corregibles)

0

Soroll de fase  3T

<35 ns

Taula 1, Secció 8.1, Nivells màxims d'error en un CD-R d’arxiu

 

8.1.9.5 La construcció d'un DVD és força diferent de la d’un CD, i encara que hi ha molts aspectes en comú, els criteris que s’apliquen als CD no s'apliquen necessàriament al DVD. El tremolor o soroll de fase en els DVD es mesura habitualment en percentatges. Tot i que es mesuren de forma diferent, a efectes pràctics el valor de tremolor o soroll de fase obtingut és força semblant en tots dos tipus de disc; no així les principals mesures d'errors, que són molt diferents. Les dues mesures principals d'error de DVD són els errors de paritat interns (Parity Inner Errors, PIE) i els errors de paritat externs (Parity Outer Errors, POE). Les normes de fabricació estableixen que el POE ha de ser zero. S’han definit altres tipus de mesures d'error, però en el moment d'escriure aquest apartat no s’ha arribat a un acord respecte als llindars acceptables per a finalitats d'arxiu. L'especificació del DVD també estableix que qualsevol dels vuit blocs consecutius ECC (PI Sum8) poden tenir un màxim de 280 errors PI amb tremolor no superior al 9 %. No obstant això, en relació amb l'ús del CD reenregistrable, l'experiència d'alguns arxius, així com certes proves, han donat lloc a recomanar nivells d'error màxims d'aproximadament un 25 % de les recomanacions del Llibre vermell. Una extrapolació equivalent de les xifres del DVD donaria lloc a una recomanació d'un màxim de 70 errors PI en qualsevol dels vuit blocs consecutius ECC. És important reconèixer que no s'ha realitzat un ventall prou ampli de proves en DVD enregistrables en situacions d'arxiu per a avaluar la validesa d'aquestes xifres.

8.1.9.6 Algunes investigacions inicials indiquen que els CD enregistrables no progressen cap a la fallida de manera necessàriament lineal. En conseqüència, un canvi en les taxes d'error inicials podria tenir un efecte més gran sobre la vida útil del disc. Hi ha diverses proves que indiquen que aquest és el cas (Trock, 2000) (Bradley, 2001), però no hi ha hagut un examen perllongat d'aquesta proposició. Un examen longitudinal dels enregistraments al llarg del temps, juntament amb experiments d'envelliment artificial, podrien aportar una millor informació sobre els factors que afecten l'estabilitat del disc. Un factor que segueix fomentant la manca de recerca consistent és l’absència d'un estàndard acordat per a la producció d’unitats de discs de CD/DVD.

8.1.9.7 La comparació de la línia de color negre sòlid amb la línia de punts de la figura 1, secció 8.1 mostra que com millor sigui l’enregistrament inicial, més llarga serà la vida útil. Hi ha diverses proves que indiquen que això és així (Trock JTS 2000, Bradley IASA / SEAAPAVA 2001), però no s’ha comprovat empíricament. La línia discontínua, que comença amb un nivell d'error més gran, decau al mateix ritme ràpid que la línia contínua, però en començar primer, arriba al nivell de fallida en un període de temps molt més curt. De nou, un examen longitudinal dels enregistraments al llarg del temps, juntament amb experiments d'envelliment artificial, podrien aportar una informació millor sobre els factors que afecten l'estabilitat del disc. Un factor que segueix fomentant la manca de recerca consistent és l’absència d'un estàndard acordat per a la producció d’unitats de discs CD / DVD.

8.1.9.8 En ser estructures complexes que contenen, entre altres elements, colorants orgànics i altres compostos químics, aquests suports òptics es deterioraran forçosament a causa de reaccions químiques lentes. L’elecció de discs òptics com a mitjà de destinació implica l'obligació d'establir un programa de seguiment dels discs i un procediment per a tornar a copiar els discs que s'apropin al límit de la seva esperança de vida. L'ús de CD i DVD enregistrables i reenregistrables com a suport d’arxiu no es pot defensar si no s'estableix un programa estricte de diagnòstic i seguiment. Cal assenyalar que les proves i anàlisis, encara que siguin absolutament necessàries, demanen molt de temps, i afegeixen costos al sistema a llarg termini. Cal incloure aquests costos quan es planifiqui una estratègia d'arxiu. Cal també emmagatzemar els registres dels resultats de les proves i dur a terme anàlisis amb regularitat, potser un cop per any, d’un nombre estadísticament apropiat de discs emmagatzemats amb informació d’arxiu. Quan es noti un augment del percentatge d'errors, es pot dur a terme una transferència a suports nous de tots els discs de la mateixa època o tipus.

Llindar_816

Fig 1, Secció 8.1: Els errors acumulats en un CD-R a través del temps

 

8.1.9.9 Resum de les proves

8.1.9.9.1 Provar tots els discs en el moment d’enregistrar-los.

8.1.9.9.2 Rebutjar els discs que no compleixin les especificacions.

8.1.9.9.3 Emmagatzemar els enregistraments de prova rellevants de tots els discs.

8.1.9.9.4 Dur a terme una anàlisi regular d'un nombre estadísticament significatiu de discs emmagatzemats de cada lot diferent de productes.

8.1.9.9.5 Tornar a copiar els discs quan les taxes d'error augmentin.

 

_____________________________

<--anterior    SUMARI    següent-->

                   CAP. 8.1