Eugènia Serra, nova directora de la Biblioteca de Catalunya

• El conseller de Cultura ha nomenat Eugènia Serra un cop analitzada la proposta de la Comisisó d’Experts
• La nova directora ha estat des de l’any 2002 i fins el moment Responsable de Coordinació General de la Biblioteca de Catalunya, on va començar a treballar com a subalterna  l’any 1983

El conseller de Cultura ha nomenat Eugènia Serra com a nova  directora de la Biblioteca de Catalunya, un cop analitzada la proposa de la comissió d’experts, que ha valorat el currículum dels candidats i el  projecte estratègic presentat per cada un d’ells. 

El conseller ha valorat “els sòlids coneixements i l’àmplia  experiència d’Eugènia Serra, que és no només un referent entre els professionals, sinó que també ho és en el sí de la pròpia Biblioteca de Catalunya. Serra ha demostrat una gran capacitat de lideratge i de consens, que va ser reconeguda pels seus col·legues en escollir-la el 2003 com a presidenta del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Té idees molt clares sobre cap on han d’anar les biblioteques”.

Mascarell també ha volgut “agraïr a Dolors Lamarca els anys de dedicació i d’entusiame per la feina que ha dedicat a la Biblioteca de Catalunya.”.

El conseller de Cultura ha encarregat a la nova directora un projecte que consolidi la Biblioteca de Catalunya com a referent cultural tant del seu entorn urbà com de la realitat cultural del país. Que sigui un dels grans bucs insígnia de la cultura catalana, i que això es faci aprofundint en la relació entre la Biblioteca i la ciutadania. Mascarell li ha encomenat també una major coordinació amb la resta d’equipaments culturals, especialment bibliotecaris, per tal de dur a terme projectes conjunts, entre ells la posada en marxa d’un servei únic de préstec interbibliotecari per a totes les biblioteques de Catalunya. El projecte també haurà de contemplar mecanismes per a millorar-ne la gestió de l’equipament.

Les mesures concretes que plasmaran aquests grans eixos es plasmaran en un contracte-programa per a la Biblioteca de Catalunya que presentaran el conseller de Cultura i la directora de la BC.  

Procediment
Un total de 6 candidats s’han presentat a la convocatòria, que es va obrir el passat 8 de maig. La comissió d’experts que ha valorat les seves propostes ha estat formada per: Jordi Cabré, director general de Promoció i Cooperació Cultural; Joan Pluma, director general del Patrimoni Cultural; Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya; Manuel Jorba, exdirector de la Biblioteca de Catalunya; Vinyet Panyella, exdirectora de la Biblioteca de Catalunya; Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Mercè Muntada, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya; Emili Teixidor, escriptor; Laura Borràs, experta en literatura digital de la Universitat de Barcelona; i Maria Dolors Portús, cap del Gabinet Tècnic del Departament  de Cultura.
Trajectòria d’Eugènia Serra
Diplomada en Bilblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona i Llicenciada en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya, Eugènia Serra ha estat des de l’any 2002 i fins el moment Responsable de Coordinació General de la Biblioteca de Catalunya, on va començar a treballar com a subalterna l’any 1983.
Com a responsable de Coordinació General de la Biblioteca de Catalunya, ha estat responsable dels dos plans estratègics portats a terme per la Biblioteca de Catalunya per als períodes 2004-2008 i 2009-2012. Alguns dels projectes posats en marxa en aquests períodes són  els següents:

-portal cooperatiu d’accés obert ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues),

-projecte “Google Llibres” que preveia la digitalització de més de 100.000 llibres en domini públic de cinc biblioteques catalanes, la Biblioteca de Catalunya, l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista de Catalunya, el Seminari de Barcelona i la biblioteca de  l’Abadia de Montserrat,

-PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya), sistema per dipositar la informació web de les entitats i empreses de Catalunya. S’han capturat 340 milions de fitxers,

-Memòria Digital de Catalunya. Portal cooperatiu d’accés obert que inclou col·leccions patrimonials de diferents tipus de documents,

-Participació a Europeana, portal digital de la Unió Europea per donar a conèixer els fons patrimonials digitalitzats de biblioteques, arxius i museus,

-COFRE (Conservem per al Futur Recursos Electrònics) per tal de garantir la pervivència del patrimoni creat com a digital i digitalitzat que forma part del fons de la Biblioteca de Catalunya,

-Llegim al Jardí, per tal de donar un ús cultural al jardí de la Biblioteca,

-Canvi del sistema informatitzat de la Biblioteca de Catalunya.
Entre el 1995 i el 2002 va exercir com a cap de l’Àrea de Tecnologia de la Informació de la Biblioteca de Catalunya. Anteriorment, entre 1989 i 1995 havia estat cap del Servei d’Accés i obtenció de documents; prèviament, des del 1983, havia desenvolupat altres tasques a  la mateixa biblioteca.
La nova directora de la Biblioteca de Catalunya va ser també  presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de  Catalunya entre els anys 2003 i 2006.
Eugènia Serra ha exercit com a docent, tant en l’àmbit universitari  com en el professional. En l’àmbit universitari ha treballat com a  professora associada a la Universitat de Barcelona impartint les matèries “Mètodes i Tècniques de planificació”, “Fonts d’informació en ciències socials” i “Serveis d’informació”. En l’àmbit professional ha centrat la seva tasca docent en la relació entre biblioteconomia i  tecnologia.
Serra és també autora de diversos articles sobre biblioteconomia i documentació - entre ells “La Biblioteca de Catalunya i l’accés al patrimoni digital”, juntament amb Karibel Pérez i Ciro Llueca (2011), “Digitalització? Parlem-ne?” (2010) o “Deu pinzellades de la història recent de la Biblioteca de Catalunya”, juntament amb Dolors Lamarca (2007) a revistes  professionals com Item: revista de biblioteconomia i documentació, Bid: textos universitaris de biblioteconomia i documentació o Métodos de información (MEI). També ha pronunciat nombroses conferències en seminaris especialitzats.

Llei del sistema bibliotecari de Catalunya
La Llei  4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de  Catalunya, atribueix a la direcció de la Biblioteca de Catalunya les  següents funcions:
a) Exercir la direcció de l'entitat, establir les directrius tècniques per a la prestació de serveis i fixar els criteris generals  d'organització.

b) Representar el centre i exercir-ne les accions judicials i administratives.

c) Formalitzar els contractes i autoritzar les despeses.

d) Dirigir el personal.

e) Coordinar l'activitat de les diferents unitats en què s'estructura la Biblioteca de Catalunya.

f) Acordar les adquisicions de material bibliogràfic.

g) Proposar al Consell Rector el pla anual d'actuacions, la memòria sobre la gestió i l'avantprojecte de pressupost.

h) Qualsevol altra que el Consell Rector li encomani i, en general, totes les que no hagin estat assignades expressament a altres òrgans.
 
Requisits dels candidats
Les bases de la convocatòria establien que els candidats havien de comptar amb la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la Llicenciatura en Documentació, amb una experiència mínima de cinc anys en tasques de direcció de biblioteques o centres documentals similars. Els candidats han hagut d’acreditar el domini de la llengua catalana i s’han valorat els coneixements d’altres llengües, inclòs l’aranès.
Igualment, s’ha valorat el fet d’estar en possessió de titulacions universitàries superiors relacionades amb els àmbits de treball de la Biblioteca de Catalunya i d’haver participat en màsters, postgraus o  cursos similars relacionats amb habilitats directives, gestió de centres bibliotecaris, etc., així com tots aquells treballs científics (publicacions, treballs de recerca, reconeixements acadèmics, etc.) o distincions en l’àmbit de la biblioteconomia.
Les bases també preveien que les persones candidates havien de demostrar habilitats de lideratge rellevants, un elevat nivell de capacitat de comunicació i negociació, així com de planificació, determinació de prioritats, presa de decisions i solució de conflictes. Igualment, havien de comptar amb la capacitat de representar a la Biblioteca de Catalunya en el més ampli ventall d'àmbits, especialment en el fòrums professionals nacionals, estatals i internacionals i desenvolupar xarxes de relacions tant internes com externes, així com la  capacitat de liderar, motivar i inspirar al col·lectiu humà que treballa a la Biblioteca de Catalunya.
Història de la Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya va ser creada el 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El 1914 la Mancomunitat de Catalunya va convertir la Biblioteca de l’IEC en un servei cultural públic, obert als investigadors i als estudiosos. La Biblioteca va patir diversos canvis en la seva tendència a causa dels fets històrics i polítics que es van esdevenir durant el segle XX. El primer fre al seu desenvolupament fou la Dictadura de Primo de Rivera, però el canvi més substancial va tenir lloc durant el franquisme, el qual transformà la institució en una biblioteca indefinida, que suplia les mancances de les biblioteques  públiques i universitàries.
Tot i la precarietat de recursos, el centre va incrementar el seu patrimoni bibliogràfic, en bona part gràcies a donacions de col·leccionistes i d’editorials. Amb la recuperació de la democràcia i de les institucions catalanes, el nou Parlament va aprovar el 1981 la Llei de Biblioteques, que atorgava a la Biblioteca de Catalunya la condició de nacional i li atribuïa la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal dels documents impresos a Catalunya, paper que va ser reforçat amb la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993.
En els darrers quinze anys, la Biblioteca de Catalunya ha remodelat l’edifici i ha dut a terme la reorganització funcional.
El fons de la biblioteca de Catalunya és ric i d’un gran valor bibliogràfic i documental. Està format per prop de tres milions de documents en diversos suports: llibres, revistes, diaris, manuscrits, gravats, mapes, partitures, enregistraments sonors i audiovisuals, CD-ROM, etc.
Des de 1981 aplega els impresos, i el material enregistrat  procedents del dipòsit legal de Catalunya. Des de la seva fundació, s’han anat adquirit documents, col·leccions i biblioteques de  procedència i origen divers. Les donacions efectuades per molts particulars i moltes institucions han contribuït, al llarg de molts anys, a reforçar el valor històric i bibliogràfic del centre.
La Biblioteca de Catalunya és la biblioteca nacional de Catalunya i el primer centre bibliogràfic de la cultura catalana. La seva missió és recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, inclosa la producció impresa, periòdica o no, visual i sonora.
Igualment, la Biblioteca de Catalunya vetlla per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic d'acord amb el que estableix la legislació sobre patrimoni històric i cultural. Aquesta biblioteca és un centre de consulta i de recerca científica de caràcter universal.

Sala de premsa del Departament de Cultura