You are at: Home / BC Blog / La mort arriba en vaixell: l’epidèmia de febre groga de 1821


Right menu

Mo Tu We Th Fr Sa Su
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Tags



La mort arriba en vaixell: l’epidèmia de febre groga de 1821

L’agost de 1821, just ara fa 199 anys, es va declarar una epidèmia de febre groga a Catalunya que va afectar especialment Barcelona i Tortosa. Sembla que l’inici va ser a través d’un o dos vaixells que van atracar al port de Barcelona a finals de juliol, provinents de Cuba, on la malaltia era endèmica. Alguna font indica, però, que l’inici va ser a Mallorca. Després de moltes penúries i milers de morts, el Nadal del mateix any les autoritats la van donar per finalitzada.

A la Col·lecció de Fullets Bonsoms i en un volum de l’Arxiu Històric de l’Hospital es conserven algunes desenes d’impresos que testimonien la situació d’aquells quatre mesos, i que ens poden recordar algunes de les que hem viscut i encara vivim amb la pandèmia de la COVID-19. 

A començaments del mes d’agost es comunica l’existència d’alguns malalts al port de Barcelona. Alguns s’ingressen a l’Hospital de la Santa Creu, en una sala habilitada a les golfes de l’edifici, i altres a un llatzeret. El dia 8, a l’apartat “Noticias particulares de Barcelona”, el Diario de Barcelona publica un comunicat de la Junta Municipal de Sanitat en què es fa una crida a la calma de la població. El dia 9, la Junta Superior de Sanitat de Catalunya anuncia en una circular que ha pres mesures per contenir la malaltia declarada al port i que “cree haber aislado y reducido el mal al corto recinto del Lazareto donde existen los únicos enfermos que hay de enfermedad sospechosa”. Es declara la resta de la ciutat lliure de malaltia. La realitat, però, va ser una altra de molt diferent.

Les autoritats provincials, polítiques i militars de Catalunya s’instal·len a Esparreguera. La Reial audiència es trasllada a Vic. El consistori de Barcelona resta a la ciutat.

En un informe del dia 13 d’agost, la Junta Municipal reporta dos morts i vint-i-dos contagiats al llatzeret brut. S’hi poden llegir algunes mesures que es van prendre, com ara enfonsar els vaixells on hi havia hagut malalts i desinfectar-los posteriorment.

Informe del dia 13 d’agost de 1819, en què la Junta Municipal reporta dos morts i vint-i-dos contagiats al llatzeret brut

Top.: F.Bon. 17451

La comunitat mèdica discrepa sobre el caràcter contagiós de la malaltia. En aquest estadi incipient de l’epidèmia, les autoritats prenen part per l’opinió que no és contagiosa, com es pot llegir en un comunicat de la Junta Superior del dia 22 d’agost. Uns dies abans de prendre mesures de control adoptades al port, un llagut anomenat Verge de la Cinta amb malalts a bord salpa en direcció a Tortosa, provocant un altre focus. La mateixa Junta Superior així ho corrobora en aquest ban.

Les autoritats sanitàries fan públics els símptomes i el tractament en una circular dirigida als metges, en la qual els obliga a comunicar a les autoritats quan detectin un malalt en el segon o tercer estadi de la malaltia.

Circular on es descriuen els símptomes i tractament per a la febre groga

Top. Arx. 838/189 (detall)

El 3 de setembre es confina el barri de la Barceloneta, però la febre groga es va estenent per tota la ciutat, com es pot veure en aquest ban del dia 15 de setembre. Es creen llatzerets, bruts i nets, per aïllar els malalts i allotjar persones sanes fora ciutat.

Gravat on es representa la cara nord de Montjuïc amb habitatges temporals per als infectats

Henry, D.M.J. Relation historique des malheurs de la Catalogne, ou, Memoires de ce qui s'est passé a Barcelone en 1821, pendant que la fièvre jaune y a exercé ses ravages. Paris: Audot, libraire: Bechet jeune, libraire, 1822. Top.: F.Bon. 3816

En una circular de finals del mateix mes, s’insta els ajuntaments a seguir les recomanacions del metge aragonès Tadeo Lafuente. El mateix Lafuente publica un resum de les mesures de prevenció i tractament, que es basa principalment en l’ús de la quina, més efectiu, diu, en els primers estadis de la malaltia. Es prenen mesures d’higiene dels carrers. Es permet a les persones sanes sortir del cordó sanitari i viure durant un temps fora de la ciutat. Les autoritats intenten evitar el frau de documents de ciutadans que proven de fugir de la ciutat i de la malaltia.

Hi ha metges que fugen de la ciutat. Les autoritats fan diverses crides, instant al seu retorn, sota pena de retirar-los el títol.

Crida de l'alcalde de Barcelona per fer retornar els metges que han fugit

Top.: F.Bon. 17443

Amb el port i fàbriques tancades, l’economia se’n ressent i, de retop, la malaltia s’uneix a l’agudització de la pobresa entre les classes populars. Aquest ban n’és un exemple.

Part d'una Real Orden per la qual es demanen diners a tota Espanya per ajudar Barcelona

Top.: F.Bon. 19678

El consistori pretén tenir coneixement dels treballadors acomiadats. Es posen en marxa una sèrie de mesures per atendre els necessitats, com ara la creació d’un hospital de pobres o el repartiment diari d’una sopa pels diferents barris, que perdurarà fins a començaments de març de l’any següent. Les autoritats fan una crida a la solidaritat amb Barcelona i Tortosa per tal de recaptar diners.

Amb el port tancat i la ciutat confinada, l’abastiment de menjar suposa un greu problema, de manera que es designa el port de Badalona com a lloc per atracar vaixells. En haver estat clausurat l’escorxador de la Barceloneta, s’habilita el monestir de Sant Pau del Camp per a aquesta funció. 

L’epidèmia arriba al seu pic el mes d’octubre. El Diario de Barcelona informa cada dia dels morts, els contagis i les recuperacions amb dades estadístiques des del número 221, corresponent al dia 9 d’agost, fins al número 327, corresponent al 24 de novembre. Es pot veure com evoluciona la mortalitat: des dels 1 o 2 morts diaris al mes d’agost, fins a les desenes diàries el mes d’octubre: el 5 se’n compten 66, el dia 18, 52, el dia 22, 47, el dia 29, 40, el 5 de novembre, 25. La darrera dada que proporcionen és al número de 24 de novembre, amb 7 morts corresponents al dia 22.

Davant la devastació que produeix la malaltia, la població desconfia de les autoritats. Al cap d’unes setmanes de l’inici de l’epidèmia es comencen a celebrar misses i processons per invocar la seva desaparició. El 25 de novembre se celebra un tedèum a la Catedral de Barcelona per agrair que l’epidèmia va de baixa.

El dia 18 de desembre s’aixeca el cordó sanitari a Barcelona i el 20 a Tortosa. El 24 de desembre s’aixeca la quarantena. La xifra exacta de morts no se sap del cert. Hi ha fonts que els xifren en 20.000, altres en 6.000. El número 2 del setmanari La campana de Gràcia de l’any 1870 compta 8.846 morts a la ciutat de Barcelona. Aquell any hi va haver un brot de febre groga a Barcelona: a la capçalera s’hi pot veure una il·lustració al·legòrica. Es calcula que la mortalitat entre els contagiats va ser força alta, un 70 %. La població de Barcelona tenia en aquells moments una mica més de 100.000 habitants. A Tortosa, amb una població d’uns 16.000 habitants, les xifres de morts van des de prop de 2.000 fins als 5.000. Es pot dir que l’epidèmia de febre groga d’aquell any va ser devastadora.

Un romanç publicat el 1822 podria resumir la situació viscuda pels ciutadans barcelonins: dos amics, Feliu i Jaumet, s’expliquen com han viscut l’epidèmia, un a dins de la ciutat i l’altre fora d’ella. La xilografia que l’il·lustra el text és prou explícita.

“Ab menos de una semana / de aqueix mal se m’ va morí / la dona, el pare, un cosí, / dos fills, y una germana; / un net de la Sebastiana / [...] / en fi paránt de contar, / de casa se n’ van portar / ab onse dias, disset. / [...] / No creguias exâgerát / lo que t’ acabo de dir / que molts y molts van morir / sens tenir niugú [sic] al costat”

Gravat on es representa un carrer de la ciutat en plena epidèmia

Top.: Ro. 289 b

L’epidèmia tingué ressò també a Europa. França va enviar una delegació de metges, dels quals alguns van morir de la malaltia. Va apostar tropes a la frontera als Pirineus i va prendre alguna mesura de contenció, com ara la quarantena dels vaixells que arribessin a ports francesos procedents de Catalunya. Metges de diversos països es van reunir en un congrés i l’any 1822 se’n van publicar les conclusions. No va ser fins al 1881 que el metge cubà Carlos Finlay (segons alguna font, d’ascendència catalana per part materna) va descobrir la causa de la malaltia: el virus transmès per la picada de mosquits del gènere Aedes.

Avui dia continuen havent-hi brots de febre groga a l’Àfrica, Amèrica Central i Sudamèrica. Encara no té tractament, tot i que existeix una vacuna.

 

Marta Navarro
Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials

 

Per saber-ne més:

Ausin i Hervella, Josep Lluís. Hospitals provisionals a la Barcelona del segle XIX. Les crisis sanitàries. Barcelona: Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 2002. https://cataleg.bnc.cat/record=b1418353~S13*cat

Gaspar García, Mª Dolores. “La epidemia de fiebre amarilla que asoló Barcelona en 1821 a través del contenido del manuscrito 156 de la Biblioteca Universitaria de Barcelona”, a Gimbernat, XVIII, 1992. p. 65-72. https://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/44554/54180

Hoffmann, Léon-Françoise. La peste a Barcelone. New Jersey: Université de Princeton, Dépt. de Langues Romanes; Paris: Presses Universitaires de France, 1964. https://cataleg.bnc.cat/record=b1460752~S13*cat

Ortiz García, José Antonio. “Autoridad e imagen de la epidemia: la fiebre amarilla en la Barcelona del siglo XIX”, a Potestas, N11, diciembre 2017. p. 93-110. https://www.raco.cat/index.php/Potestas/article/view/338653/429589

Sauch Cruz, Núria. “La febre groga de 1821 a Tortosa: origen, propagació, prevenció i mètode de curació de la malaltia” a Recerca, 8, 2004. p. 339-344. https://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27173/122847

Tortajada, Antoni. Petita història de les pandèmies. 2020. https://www.ccma.cat/tv3/pandemies/

Comments

De total actualitat

Molt interessant! Hi ha fragments que és podrien datar 2020 tranquil·lament.

la COVID 19 del s. XIX

Queda clar que el viscut aquests darrers mesos no és tan excepcional. Gràcies per compartir-ho.